Viatjant per la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica vaig viure una an\u00e8cdota entranyable, i que t\u00e9 a veure amb un dinar aragon\u00e8s, t\u00edpic no crec que ho fos. La seq\u00fc\u00e8ncia dels fets foren aix\u00ed: Era el final del migdia, aparc\u00e0vem a Daroca, un poble amb un restaurant obert. Demanarem taula en el \u201cmeson\u201d, per\u00f2 el menjador era ple de gom a gom, hav\u00edem d\u2019esperar una estona a la t\u00edpica sala de recepci\u00f3: el bar, un espai redu\u00eft, fosc, d\u2019ambient t\u00e8rbol (ple fum de tabac acumulat durant tot el mat\u00ed), amb un terra orfe d\u2019escombra (una catifa d\u2019engrunes, de burilles, papers, sobres de sucres… quedava sota els nostres peus) i un lavabo brut a causa de la sequera de la cisterna. Qu\u00e8 es podia esperar del menjador i de la cuina? El cambrer en una de les seves aparicions ens anunci\u00e0 al col\u00b7lectiu de fam\u00e8lics conformistes \u201cHe amenazado a algunos clientes en desnudarme si no acaban, y han decidido darse prisa. En 5 minutos dispondr\u00e9 de una mesa libre.\u201d Despr\u00e9s de sentir aix\u00f2 em vaig sentir atrapada en un parany, era tard per buscar en un altre poble, ten\u00edem gana i est\u00e0vem cansats de voltar. Ens resignarem a esperar el nostre torn amb l\u2019objectiu de menjar un plat i pagar. En 10 minuts creu\u00e0vem la porta que ens duia a l\u2019interior del min\u00fascul menjador, fosc, tanmateix net, vaig agrair el respecte que els clients tenien al cartell que deia que la sala era lliure de fum. Malgrat tot el cambrer patin\u00e0, qu\u00e8 hi hauria a terra?, el cambrer no es tall\u00e0 ni un p\u00e8l a l\u2019expressar el seu ensurt , \u201c\u00a1Uy!, de poco me ha ido…, que me ve\u00eda con una voz aguda y llam\u00e1ndome Luisa…\u201d Aquell era un negoci familiar, i est\u00e0vem davant de l\u2019amo, sens dubte, i l\u2019\u00fanic cambrer, perqu\u00e8 no cabia cap m\u00e9s, a la cuina tenia a la dona i alguna cosina o germana, l\u2019avi passejava amunt i avall, era casa seva.<\/p>\n
El cambrer ens recit\u00e0 de mem\u00f2ria els plats del men\u00fa i de fora men\u00fa, i esper\u00e0 servicial la nostra r\u00e0pida elecci\u00f3. En el menjador destacava un aire tranquil i dist\u00e8s, estrany perqu\u00e8 el brogit habitual de les preses, de les converses que s\u2019atropellen d\u2019una taula a l\u2019altre era absent. Aviat descobrirem el motiu, no es tractava de la intimitat que pogu\u00e9s inspirar les cinc taules del menjador, si no perqu\u00e8 hav\u00edem entrat a casa d\u2019en Llu\u00eds, \u00e9rem en mig d\u2019un escenari d\u2019un humorista espontani o no, molt casol\u00e0 com la seva cuina de gust de poble. El cambrer gaudia d\u2019all\u00f2 m\u00e9s servint plats i acudits a dojo. Els 17 comensals no es perdien cap paraula. El televisor, arraconat i apagat, era un testimoni mut de les sortides del seu amo (el que no volia participar a cap programa d\u2019humor de tele5 perqu\u00e8 all\u00e0 hi ha dones maques que el perdrien). No menjarem un plat, ens cruspirem tot un men\u00fa (de 10 euros), rient a gust. Tot sol, aquell homenot de poble, desvelant amb gr\u00e0cia i humor les fantasioses viv\u00e8ncies de tota la seva fam\u00edlia (germans, 48 cosins, cunyats…), ens feia veure la vida amb una ironia que provocava rialles contagioses, tot i que algunes s\u2019inhibien perqu\u00e8 no era lloc ni moment. Es pos\u00e0 els clients a la butxaca, i tots \u00e9rem amics. Quin plaer compartir rialles i dinar \u00e0pats amb gust a poble entre mig de nous amics. Una experi\u00e8ncia recomanable. Per\u00f2, \u00e9s sana?<\/p>\n
Eul\u00e0lia Romera<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Viatjant per la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica vaig viure una an\u00e8cdota entranyable, i que t\u00e9 a veure amb un dinar aragon\u00e8s, t\u00edpic no crec que ho fos. La seq\u00fc\u00e8ncia dels fets foren aix\u00ed: Era el final del migdia, aparc\u00e0vem a Daroca, un poble amb un restaurant obert. Demanarem taula en el \u201cmeson\u201d, per\u00f2 el menjador era ple […]<\/p>\n","protected":false},"author":86,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[95976],"tags":[],"class_list":["post-157","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-miscellania"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/157","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/86"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=157"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/157\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":480,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/157\/revisions\/480"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=157"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=157"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/prevencioncolligagirona\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=157"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}