{"id":97,"date":"2012-05-06T18:40:00","date_gmt":"2012-05-06T18:40:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=97"},"modified":"2012-05-06T22:12:00","modified_gmt":"2012-05-06T22:12:00","slug":"sopori-i-rainu-guru-i-deixeblessa-estabilitat-i-interculturalitat-de-la-cultura-india","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2012\/05\/06\/sopori-i-rainu-guru-i-deixeblessa-estabilitat-i-interculturalitat-de-la-cultura-india\/","title":{"rendered":"Sopori i Rainu, gur\u00fa i deixeblessa. Estabilitat i interculturalitat de la cultura \u00edndia"},"content":{"rendered":"

Poesia suf\u00ed i m\u00fasica cl\u00e0ssia \u00edndia<\/span><\/strong><\/p>\n

Fa un temps vaig viatjar a la \u00cdndia durant dos escassos mesos. No tenia referents del pa\u00eds, nom\u00e9s sab\u00eda el que em deien els meus sentits. Em movia per Delhi, Varanasi, Mathoura, Dheramsala o Agra per intu\u00efci\u00f3. Veia la \u00cdndia com un immens continent, amb milers de facetes, pobles, tradicions. Per\u00f2 tamb\u00e9 veia un pa\u00eds amb una gran unitat territorial i hist\u00f2rica. Els indis i les \u00edndies tenen la certesa i l’orgull de saber que s\u00f3n part d’una cultura mil\u00b7len\u00e0ria. Per damunt dels xocs entre cultures i dels conflictes pol\u00edtics hi ha la sensaci\u00f3 d’estar integrats a la cadena d’una historia unit\u00e0ria.<\/p>\n

La meva visi\u00f3 era la d’un flipat m\u00e9s que vol veure una \u00cdndia que sols est\u00e0 a la seva imaginaci\u00f3, portat per la borratxera d’imatges, olors i persones del pa\u00eds?<\/p>\n

Em vaig centrar en la m\u00fasica, per provar d’entendre els mecanismes culturals del pa\u00eds. De la gran quantitat de concerts que vaig veure el que em va deixar m\u00e9s petjada va ser el de la jove cantant de Jammu Ragini Rainu<\/strong>. El seu cant c\u00e0lid i enorme, no semblava tenir principi ni fi, i no semblava voler portar-nos a cap lloc concret: \u00e9rem els oients els que eleg\u00edem fins on ens portava.<\/p>\n

Es tractava d’un concert de m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia, \u00e9s a dir m\u00fasica d’origen hind\u00fa. Per\u00f2 ella cantava poemes suf\u00eds, \u00e9s a dir musulmans. A m\u00e9s la Rainu no \u00e9s ni musulmana ni hind\u00fa sin\u00f3 sikh, una altra religi\u00f3 present a la \u00cdndia. Encara hi havia m\u00e9s: cantava una tradici\u00f3 suf\u00ed anomenada kharana<\/em>, del Caiximir, una regi\u00f3 malauradament coneguda per ser el punt de separaci\u00f3 i de conflicte entre la \u00cdndia i el Pakistan, entre una \u00cdndia hind\u00fa i un Pakistan musulm\u00e0… Aix\u00f2 s\u00f3n els fets hist\u00f2rics i els motivants pol\u00edtics, per\u00f2 aquesta realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa, i a la \u00cdndia no sembla que els conflictes religiosos hagin de xocar necess\u00e0riament en les manifestacions culturals.<\/p>\n

“M’he especialitzat en m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia, canto poemes suf\u00eds, i jo s\u00f3c sikh. Per\u00f2 la poesia suf\u00ed parla de l\u2019amor universal. Va m\u00e9s enll\u00e0 de la ortod\u00f2xia religiosa per agafar un sentit hum\u00e0, i \u00e9s aquest sentit el que m\u2019impulsa a practicar-lo. El suf\u00ed del Caixmir no parla del conflicte entre la \u00cdndia i el Pakistan i jo tampoc no en parlo. Jo parlo de l\u2019amor a \u00e0nima, l\u2019amor ho \u00e9s tot,\u00a0 i les barreres religioses no tenen import\u00e0ncia.”<\/em><\/p>\n

El gur\u00fa (mestre) de Rainu, Pandit Bhajan Sopori<\/strong>, del Caixmir, <\/strong>\u00e9s reconegut com un dels grans mestres del santur, instrument de corda percutida que Sopori diu que va n\u00e9ixer a la seva regi\u00f3. Ell ha ensenyat a Rainu les tradicions suf\u00eds del Caixmir, i m’explicava la clau d’aquesta complexitat.<\/p>\n

“Les ragues son les estructures musicals de la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia, d’origen hind\u00fa. Els maqams,en canvi, s\u00f3n estructures musicals de la m\u00fasica musulmana, a l’\u00c0sia Central.\u00a0 La poesia suf\u00ed cantada t\u00e9 relaci\u00f3 amb els maqams, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica, al Caixmir, els ragues s\u2019han convertit en maqams i s\u00f3n el mateix. Les arrels de la m\u00fasica del Caixmir eren tant fortes que nom\u00e9s es va substituir la poesia, per\u00f2 les caracter\u00edstiques musicals s\u00f3n t\u00edpicament caixmirs i no va canviar el llenguatge. La tradici\u00f3 continua per\u00f2 en una forma diferent: \u00e9s la raga amb poesia anagala suf\u00ed . Sota el concepte suf\u00ed hi ha la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia.”<\/em><\/p>\n

A la India tot d\u00f3na la mateixa sensaci\u00f3: quelcom la unifica i l’estabilitza dins de la seva complexa diversitat, com si un substrat mil\u00b7lenari an\u00e9s molt m\u00e9s enll\u00e0 dels conflictes entre grups humans o religions (malgrat existeixen). El passat no \u00e9s quelcom inseparable del present, no hi ha una ruptura radical sin\u00f3 que en forma part.<\/p>\n

 <\/p>\n

La raga: estabilitat i improvisaci\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n

Quan parlem de m\u00fasica cl\u00e0ssica europea ens remetem a 300, m\u00e0xim 400 anys enrere… A la \u00cdndia es remet a centenars d’anys, amb instruments i sistemes que quasi no han variat. Per\u00f2, per qu\u00e8 essent quasi mil\u00b7len\u00e0ria sempre \u00e9s nova? Perqu\u00e8 sempre forma part del present? \u00c9s el propi sistema musical el que ho explica.<\/p>\n

Ragini Rainu <\/strong>no \u00e9s l’alumne de Pandit Bhajan Sopori<\/strong>, ni Sopori el seu mestre: la Rainu n’\u00e9s la deixeblessa, i en Sopori n’\u00e9s el gur\u00fa. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? En la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00cdndia l’int\u00e8rpret construeix la m\u00fasica a cada nou concert seguint l’esquema de la raga, una estructura b\u00e0sica i estable des de fa centenars d’anys. El compositor treballa amb l’esquema de la raga, que \u00e9s el 10%, per\u00f2 la\u00a0 improvisaci\u00f3 \u00e9s el 90%. L’int\u00e8rpret ha d’aprendre a crear la m\u00fasica en cada nou concert. Per aix\u00f2 el gur\u00fa no \u00e9s alg\u00fa que ensenya les t\u00e8cniques sino l’actitud, la personalitat creadora. El deixeble \u00e9s l’her\u00e8ncia, la perpetu\u00eftat humana i creativa del gur\u00fa.<\/p>\n

“La m\u00fasica \u00edndia no est\u00e0 escrita, l\u2019aprenentatge funciona escoltant i repetint el gur\u00fa. El seu aprenentatge \u00e9s tot un sistema social, un ritual d\u2019adopci\u00f3, ja que ets acceptada\u00a0 per un gur\u00fa i despr\u00e9s adoptada per la seva fam\u00edlia amb la que vius durant el teu aprenentatge. Aprendre a partir d\u2019un gur\u00fa vol dir que no sols aprens m\u00fasica sin\u00f3 la seva personalitat. Crea un ser hum\u00e0.” <\/em>(Ragini Rainu)<\/p>\n

“La m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia \u00e9s el 90% improvisaci\u00f3. I aquesta \u00e9s la seva riquesa. Avui puc tocar una raga per el p\u00fablic general, i dem\u00e0 tocar-la de nou de manera completament diferent per estudiants o per experts. La improvisaci\u00f3 ho fa totalment diferent. Per\u00f2 la raga sempre \u00e9s la mateixa.” <\/em>(Pandit Bhajan Sopori)<\/p>\n

<\/em><\/p>\n

El sistema de les ragues i el del seu aprenentatge amb la improvisaci\u00f3, van ser per mi una revelaci\u00f3 per entendre els mecanismes de la cultura \u00edndia i el seu car\u00e0cter estable. Segle a segle les estructures i els instruments poden ser invariables, per\u00f2 en aix\u00f2 no hi ha cap problema ja que la m\u00fasica sempre \u00e9s nova: els int\u00e8rprets sempre s\u00f3n nous. Les cultures, les religions poden sobreposar-se com a capes, per\u00f2 la base de les ragues, i de la \u00cdndia \u00e9s flexible, no s’imposa sin\u00f3 que li exigeix que s’hi impliqui, perqu\u00e8 finalment \u00e9s a ell o a ella a qui li toca la creaci\u00f3.<\/p>\n

Agost 2010<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Poesia suf\u00ed i m\u00fasica cl\u00e0ssia \u00edndia Fa un temps vaig viatjar a la \u00cdndia durant dos escassos mesos. No tenia referents del pa\u00eds, nom\u00e9s sab\u00eda el que em deien els meus sentits. Em movia per Delhi, Varanasi, Mathoura, Dheramsala o … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,13,80,21244],"tags":[500],"class_list":["post-97","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-general","category-menu","category-musica-i-cultures","tag-musica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/97","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=97"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/97\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":156,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/97\/revisions\/156"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=97"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=97"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=97"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}