{"id":564,"date":"2019-05-21T20:45:45","date_gmt":"2019-05-21T18:45:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=564"},"modified":"2019-05-21T20:45:55","modified_gmt":"2019-05-21T18:45:55","slug":"creadores-sanadores-i-mediums-creacio-domestica-de-dones-per-a-reparar-les-animes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2019\/05\/21\/creadores-sanadores-i-mediums-creacio-domestica-de-dones-per-a-reparar-les-animes\/","title":{"rendered":"Creadores, sanadores i m\u00e8diums. Creaci\u00f3 dom\u00e8stica de dones per a reparar les \u00e0nimes"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Josefa Tolr\u00e0, El te\u00f3logo y el jardinero<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\u201cLas mariposas son presiosas ellas lleban mucha luz\u201d: l\u2019espai dom\u00e8stic com a emancipador<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019alliberament del patriarcat no s\u2019esdev\u00e9 sols en l\u2019espai p\u00fablic. Tamb\u00e9 s\u2019ha donat en un lloc central de la microhist\u00f2ria de les dones: l\u2019espai dom\u00e8stic.<\/p>\n

La Pilar Bonet, comiss\u00e0ria de l\u2019exposici\u00f3 \u201cAlma. M\u00e8diums i vision\u00e0ries\u201d, que t\u00e9 lloc a Es Baluard de Palma de Mallorca, ho diu quan parla de les disset dones que en formen part: \u201cJo he partit de l\u2019experi\u00e8ncia vital d\u2019aquestes dones, i no de la seva adscripci\u00f3 al m\u00f3n de l\u2019art. Cosa que no \u00e9s dif\u00edcil, ja que les seves biografies s\u00f3n tr\u00e0giques. Van estar, no a la primera l\u00ednia de combat de les guerres mundials, sin\u00f3 a la rereguarda, a casa. Han viscut\u00a0 p\u00e8rdues, dolors, o pobresa, i la seva activitat creativa, sense pretensions, va ser la seva forma d\u2019establir noves relacions amb l\u2019entorn com a sanadores. La Josefa Tolr\u00e0, per exemple, mai va sortir de casa seva, per\u00f2 la gent l\u2019anava a veure. Ella compartia aquestes habilitats que tenia com a sanadora i a la vegada se socialitzava dins de l\u2019espai dom\u00e8stic; ja que l\u2019esfera p\u00fablica tamb\u00e9 pot ser l\u2019espai de la casa.\u201d<\/em><\/p>\n

Els dibuixos i les pintures (fins i tot els brodats) d\u2019aquestes dones nascudes abans de 1918, \u00a0que patiren els tr\u00e0gics efectes de moments convulsos de la primera meitat del segle XX, tenen com a eix en com\u00fa la recerca de la veu interior de les seves autores per reparar la seva \u00e0nima. Elles tamb\u00e9 ajudaven a la sanaci\u00f3 de la gent del seu entorn. La seva activitat creadora no cercava els circuits art\u00edstics, ja que, de fet, poques van arribar a exposar. No cercaven la retribuci\u00f3 econ\u00f2mica, ja que, sovint, regalaven les seves obres. Cercaven les seves cures i les dels altres com a m\u00e8diums inspirades per l\u2019espiritisme, una filosofia desenvolupada a finals del s. XIX que se surt del discurs espiritual hegem\u00f2nic, jer\u00e0rquic i dogm\u00e0tic, i cercava un di\u00e0leg directe amb els esperits i amb la seva veu interior: comunicaci\u00f3 no sensorial, inconscient, pluralitat de mons habitats…<\/p>\n

La recerca de Pilar Bonet, que \u00e9s la base d\u2019aquesta exposici\u00f3, apunta a conclusions aut\u00e8nticament transformadores: se centra en les formes d\u2019emancipaci\u00f3 de les dones dins d\u2019espais encara poc explorats pels estudis de g\u00e8nere, com el dom\u00e8stic. Les activitats espirituals s\u00f3n vistes com a forma d\u2019emancipaci\u00f3 i sanaci\u00f3, i destapa l\u2019exist\u00e8ncia de discursos hegem\u00f2nics i heteropatriarcals fins i tot en les avantguardes art\u00edstiques, que anul\u00b7len\u00a0 que hi ha altres maneres de crear.<\/p>\n

\u201cAquestes dones ens donen eines per a repensar el feminisme. No \u00e9s que fossin feministes des de la milit\u00e0ncia, per\u00f2 la seva experi\u00e8ncia acaba generant una forma d\u2019alliberar-se, i una forma\u00a0 de creativitat amb molt de potencial emancipador. A nosaltres, dones feministes actuals, ens ha d\u2019interessar molt, ja que ens sentim identificades amb un desengany i en una necessitat. Ens podem reflectir en la labor creativa d\u2019aquestes dones, que les reconfortava interiorment, i que intercanviaven, no com a ambici\u00f3 econ\u00f2mica, sin\u00f3 com a b\u00e9 com\u00fa, ja que elles no se sentien autores d\u2019obres d\u2019art. Hi ha una urg\u00e8ncia des del nou cicle del feminisme de viure l\u2019espai interior, de recuperar l\u2019espai dom\u00e8stic. \u00c9s una forma d\u2019emancipaci\u00f3… Perdem cada cop m\u00e9s la capacitat de viure l\u2019espai dom\u00e8stic com a espai alliberat i emancipador.\u201d<\/em><\/p>\n

El fet de trobar, en un entorn tan proper (Josefa Tolr\u00e0, per exemple, \u00e9s de Cabrils), activitats creadores fetes per dones que no van passar per l\u2019acad\u00e8mia i que generaven nous discursos creatius dins l\u2019\u00e0mbit privat \u00e9s per Bonet una troballa de significaci\u00f3 pol\u00edtica: \u201cAix\u00f2 em semblava brutal i no ho trobava una troballa per la hist\u00f2ria de l\u2019art: ho trobava una troballa pol\u00edtica. Donava vigor a una cosa que el patriarcat havia anul\u00b7lat, per qui el coneixement est\u00e0 a l\u2019acad\u00e8mia cient\u00edfica i les dones estan amputades en el reconeixement dels seus valors. Aix\u00f2 \u00e9s po\u00e8tic i tamb\u00e9 \u00e9s pol\u00edtic.\u201d<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cUn ser de luz guia mi mano\u201d: la sanaci\u00f3 com a progr\u00e9s<\/strong><\/p>\n

Entre 1941 i 1959, Josefa Tolr\u00e0\u00a0 (la Pepeta) va desenvolupar una preciosa obra personal amb dibuixos, textos o brodats, creats des de la pura intu\u00efci\u00f3, sense bagatge art\u00edstic i des d\u2019una necessitat inicial de guarir el dolor propi sense ni tan sols sortir de casa (rarament sortia de la seva casa o del seu poble). Aix\u00f2 la va portar a un desenvolupament del seu potencial com m\u00e8dium, veure les aures de les persones, i de comunicar-se amb els esperits amb el que ella anomenava forces flu\u00eddiques. Influ\u00efda per l\u2019espiritisme, dibuixava guiada pels esperits (\u201cun ser de luz guia mi mano\u201d escrivia), i ajudava a la sanaci\u00f3 espiritual de les persones que la rodejaven, que cada cop la visitaven m\u00e9s, i fins i tot els regalava els seus dibuixos. Ella no dibuixava per ser reconeguda com a artista, sin\u00f3 per guarir i ser guarida. Mai va ser una personalitat exc\u00e8ntrica o desequilibrada, sin\u00f3 una afable dona que compartia generosament el seu poder com a m\u00e8dium al seu espai dom\u00e8stic.<\/p>\n

\u201cVaig saber<\/em>– diu la Pilar Bonet- que era espiritista per un senyor de Barcelona que va escriure una carta al director a La Vanguardia quan es va fer l\u2019exposici\u00f3, i em va explicar que un parent seu, en Jordi Galvany, la va introduir a l\u2019espiritisme i als grups que es reunien a Horta. Despr\u00e9s, una parella que va visitar la inauguraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 va dir que eren del grup de teosofia de Matar\u00f3 i que anaven a veure la Pepeta. Aix\u00ed, penso que abans d\u2019entrar en la depressi\u00f3 per la mort dels seus fills, ella no en devia saber res de l\u2019espiritisme. Per\u00f2 a partir d\u2019un moment va manifestar que tenia por, que no volia estar sola a casa, ja que ella hi veia gent. El seu parent va anar a ajudar-la i li va dir que les veus que sentia devien ser els esperits de gent que havia mort i volia connectar amb ella, ja que era una persona amb una sensitivitat molt especial i entrava\u00a0 en la freq\u00fc\u00e8ncia dels seus missatges, i li demanaven que fes de mediadora mec\u00e0nica. Aix\u00f2 ho va fer, i va comen\u00e7ar a dibuixar i escriure molt r\u00e0pidament la transmissi\u00f3 dels missatges.\u201d<\/em><\/p>\n

\u201cLa Pepeta va estudiar fins als 10 anys, no era analfabeta. Quan llegia coses que la Pepeta escrivia a les seves llibretes jo ja pensava que era espiritista: ella signa sovint com a m\u00e8dium, i fa t\u00edtols on diu que ens dibuixos son fets per transmissi\u00f3 mec\u00e0nica dels esperits, parla de planetes etc. Una senyora de Cabrils aquesta paraula la utilitza per alguna cosa, \u00e9s evident,\u201d <\/em>afegeix.<\/p>\n

La Pilar Bonet \u00a0porta molts anys en l\u2019art contemporani. \u00c9s doctora i professora de les universitats de Barcelona i Ramon Llull, i cr\u00edtica i curadora d\u2019innombrables exposicions. Per\u00f2 va ser la troballa de les creacions de Josefa Tolr\u00e0 a la localitat propera de Cabrils la que \u00a0revolucion\u00e0 els seus mateixos plantejaments art\u00edstics i de g\u00e8nere, i es va centrar intensament a l\u2019estudi d\u2019aquesta dona m\u00e8dium. Fins i tot\u00a0 ha fundat una associaci\u00f3 amb el seu nom i va idear l\u2019exposici\u00f3 \u201cJosefa Tolr\u00e0. M\u00e8dium i artista\u201d que va estar a Can Palauet de Matar\u00f3 el 2014.<\/p>\n

A m\u00e9s es va dedicar a la recerca de casos similars per tota Europa d\u2019artistes m\u00e8diums i espiritistes, que no han entrat al discurs hegem\u00f2nic de l\u2019art, que \u00e9s el que constitueix el contingut de l\u2019exposici\u00f3 \u201cAlma. M\u00e8diums i vision\u00e0ries\u201d. En un whatsap intercanviat per la redacci\u00f3 d\u2019aquest article m\u2019ho deixa ben clar: \u201cjo treballo dones a l\u2019ombra.\u201d<\/em> Aquestes dones a l\u2019ombra s\u00f3n: Julia Aguilar, Alo\u00efse Corbaz, K\u00e4the Fischer, Madge Gill, Mary Frances Heaton, Margarethe Held, Gertrude Honzatko-Mediz, Nina Karasek, Emma Kunz, Cecilie Markov\u00e1, H\u00e9l\u00e8ne Reimann, Jane Ruffi\u00e9, Clara Schuff, H\u00e9l\u00e8ne Smith, Agatha Wojchiechowsky, Anna Zem\u00e1nkov\u00e1 i, es clar, Josefa Tolr\u00e0.<\/p>\n

\u201cL\u2019espiritisme connecta amb el cristianisme de base i amb el socialisme ut\u00f2pic, i aix\u00f2 no m\u2019ho explicaven a la universitat. S\u00f3n dones que han perdut fills i persones estimades molt properes pel per\u00edode de guerres que van viure, i coincideix que en aquell moment arriba una filosofia per llibres, per la creaci\u00f3 de grups etc.\u201d detalla Bonet.<\/em><\/p>\n

\u201cMoltes d\u2019elles opten per la pobresa com a via de llibertat. \u00c9s dediquen a la part creativa i com aquesta ajuda als altres per mitj\u00e0 de l\u2019espiritisme. L\u2019espiritisme es basa en qu\u00e8 el progr\u00e9s es basa en la caritat, i aquesta \u00e9s entesa com a que tot \u00e9s com\u00fa. Els dibuixos mai els venen, no s\u00f3n productes ni de vanitat ni d\u2019ambici\u00f3 econ\u00f2mica. Precisament m\u2019interessa molt aix\u00f2: quin tipus de vincle generen amb aquest proc\u00e9s de treball que els ocupa hores i hores de la nit, acaben exhaustes, treballen molt sense necess\u00e0riament rendiment. Fan un treball constant, laboren constantment, fan n\u00e9ixer, ren\u00e9ixer, contemplen els cicles… no necess\u00e0riament amb passi\u00f3, sin\u00f3 que laboren com qui treballa el camp, en una activitat d\u2019acompanyament constant.\u201d<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cLa pintura \u00e9s Natura per\u00f2 no oblidis que tu tamb\u00e9 ets Natura\u201d: creadores sense hegemonia<\/strong><\/p>\n

Aquestes dones, malgrat el seu anonimat, i sense voluntat d\u2019exposar ni de cobrar per les seves creacions, o fins i tot no considerant-se ni artistes, a vegades van ser \u201cdescobertes\u201d pel m\u00f3n art\u00edstic. Aix\u00f2 va passar amb la Pepeta que va arribar a exposar a Barcelona. De fet, abans de l\u2019exposici\u00f3 a Matar\u00f3, l\u2019associaci\u00f3 ACM va muntar unes jornades art\u00edstiques el 1998 on va acudir\u00a0 en Joan Brossa com a invitat. Aquest va fer que a El Maresme es redescobr\u00eds la Pepeta i la seva fascinant personalitat i obra (la qual va esmentar la frase que encap\u00e7ala aquesta secci\u00f3). \u00a0Es conserva un v\u00eddeo incl\u00f2s a l\u2019exposici\u00f3, on el poeta ens descriu la seva experi\u00e8ncia amb la Pepeta (consultable al web acm-art.net).<\/p>\n

Va ser l\u2019inici de la recerca de la Pilar Bonet d\u2019unes expressions creatives que superen els discursos hegem\u00f2nics de l\u2019art contemporani teledirigits per l\u2019acad\u00e8mia, amb la qual ella \u00e9s molt cr\u00edtica: \u201cJo tinc una formaci\u00f3 molt reglada dins del m\u00f3n de l\u2019acad\u00e8mia de l\u2019art, per\u00f2 que em va servir per saber qu\u00e8 m\u2019agrada i qu\u00e8 no. No m\u2019he integrat mai en aquesta estructura \u201cmilitar\u201d del\u00a0 departament d\u2019art perqu\u00e8 \u00a0quan agafen un tema, com que l\u2019han d\u2019encasellar molt, el maten: com abordar-ho, metodologies per entomar-ho, posar-ho en relaci\u00f3 a altres moviments. Aix\u00ed, aquestes dones les col\u00b7loquen r\u00e0pidament a l\u2019expressionisme. Un exemple que no vaig incloure en la selecci\u00f3 \u00e9s la d\u2019Unica Zurn, una pintora que va caure en la teranyina del patriarcat surrealista i la van anul\u00b7lar. Sempre parlaven d\u2019ella com la \u201cparella de Hans Bellmer\u201d, per\u00f2 es pot rescatar per si sola, no cal encaixar-la dins la hist\u00f2ria del surrealisme.\u201d<\/em><\/p>\n

Aquest mateix fet, el d\u2019un discurs hegem\u00f2nic i anul\u00b7lador que fagocita tot coneixement dins la cotilla de les avantguardes hegem\u00f2niques, ha passat amb la Pepeta, i de fet amb totes les artistes d\u2019aquesta exposici\u00f3. Se les ha vist com a fen\u00f2mens derivats del surrealisme, l\u2019art brut o l\u2019expressionisme i no com a transmissores de sabers invisibles, i generoses sanadores de l\u2019esperit, actuant des de la humilitat i, en molts casos, revolucionant el seu espai dom\u00e8stic, ja que aquest espai no est\u00e0 tipificat per l\u2019acad\u00e8mia.<\/p>\n

\u201cNom\u00e9s alguna de les dones de l\u2019exposici\u00f3 <\/em>\u2013 diu la Pilar Bonet- \u00a0va arribar a exposar en vida… potser les m\u00e9s joves i que als 60 o 70 encara estaven vives. Per\u00f2 va passar com amb la Pepeta, perqu\u00e8 alg\u00fa va veure que tenia inter\u00e8s el que feien. Els del Dau al Set la van trobar una meravella i van posar-la a una exposici\u00f3 a Barcelona. Per\u00f2 el normal era que no fos una iniciativa seva, com va ser en el cas de la Pepeta. De fet el que \u00e9s normal \u00e9s que no exposin mai. Ella no va anar ni a la inauguraci\u00f3. I de fet se\u2019n sap molt poc perqu\u00e8 ning\u00fa va deixar res escrit d\u2019ella, encara que tots quedessin molt impressionats… nom\u00e9s el Cirici fa una refer\u00e8ncia a un article que parla del Mois\u00e8s Vill\u00e8lia. Nom\u00e9s la consideraven com una cosa curiosa; sino haguessin escrit sobre ella. Ells hi anaven teledirigits perqu\u00e8 sabien tota la hist\u00f2ria del Jean Dubuffet i l\u2019art brut: els homes cultes i erudits han de descobrir aquestes formes d\u2019\u201dart brut\u201d. <\/em><\/p>\n

\u201cAquestes dones s\u00f3n totes autodidactes? S\u00ed, es clar que ho s\u00f3n… excepte algunes que se\u2019ls hi nota una mica. Per\u00f2 jo renuncio a dir que aquestes dones eren autodidactes. Aquest \u00e9s un terme determinat per l\u2019acad\u00e8mia: s\u2019accepta per\u00f2 no ha passat per les regles d\u2019or de l\u2019acad\u00e8mia i la manera d\u2019adquirir coneixement. Al final l\u2019autodidactisme serveix per marginar, per convertir a la persona subsidi\u00e0ria a algun tipus de potestat que sols t\u2019atorga l\u2019acad\u00e8mia.\u201d<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Per descarregar l’article Publicat a La Directa:<\/p>\n

ALMA_Pilar Bonet DIRECTA 477_maig19<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  \u201cLas mariposas son presiosas ellas lleban mucha luz\u201d: l\u2019espai dom\u00e8stic com a emancipador   L\u2019alliberament del patriarcat no s\u2019esdev\u00e9 sols en l\u2019espai p\u00fablic. Tamb\u00e9 s\u2019ha donat en un lloc central de la microhist\u00f2ria de les dones: l\u2019espai dom\u00e8stic. La … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,13,21244,21241],"tags":[35786,35785,35784,35787],"class_list":["post-564","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-general","category-musica-i-cultures","category-viatge-interior","tag-espiritisme","tag-josefa-tolra","tag-mediums","tag-pilar-bonet"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=564"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":568,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/564\/revisions\/568"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}