{"id":548,"date":"2018-10-16T00:33:35","date_gmt":"2018-10-15T22:33:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=548"},"modified":"2018-10-16T00:59:19","modified_gmt":"2018-10-15T22:59:19","slug":"art-a-abya-yala-per-despatriarcalitzar-i-sanar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2018\/10\/16\/art-a-abya-yala-per-despatriarcalitzar-i-sanar\/","title":{"rendered":"Art a \u201cAbya Yala\u201d per despatriarcalitzar i sanar"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Rosa Ch\u00e1vez Foto: Ester P\u00e9rez Berenguer<\/figcaption><\/figure>\n

Dones de Guatemala i Bol\u00edvia impulsen projectes de transformaci\u00f3 contra les viol\u00e8ncies patriarcals, d\u2019abans i de despr\u00e9s del colonialisme, als pa\u00efsos de l\u2019Am\u00e8rica Central i del Sud<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Arde vagina seca<\/em><\/strong><\/p>\n

cl\u00edtoris vencido<\/em><\/strong><\/p>\n

saliva espumosa<\/em><\/strong><\/p>\n

gemidos calculados por minuto<\/em><\/strong><\/p>\n

lubricando las culpas<\/em><\/strong><\/p>\n

raspa el cuerpo ausente<\/em><\/strong><\/p>\n

arde cl\u00edtoris hinchado<\/em><\/strong><\/p>\n

pedacito de nadie<\/em><\/strong><\/p>\n

arde, l\u00e1stima,<\/em><\/strong><\/p>\n

esta soledad tan seca.<\/em><\/strong><\/p>\n

(Rosa Ch\u00e1vez)<\/em><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

El passat juliol diverses dones llatinoamericanes van reflexionar a Barcelona -per mitj\u00e0 de diverses activitats d\u2019art i comunicaci\u00f3- sobre el combat de les viol\u00e8ncies patriarcals i les t\u00e8cniques de sanaci\u00f3 a la comunitat i als seus cossos. Van participar al cicle \u201cComunic-art front les viol\u00e8ncies patriarcals\u201d organitzat per l\u2019associaci\u00f3 \u00a0Suds, i prenc les paraules de dues guatemalteques i una boliviana per aquest article.<\/p>\n

Eren feministes d\u2019Abya Yala, el nom que, hist\u00f2ricament, el poble kuna donava al territori americ\u00e0.<\/p>\n

Totes les reflexions i experi\u00e8ncies culturals tenien com a denominador com\u00fa el \u201cfeminisme\u00a0 decolonial\u201d,\u00a0 terme inventat per la fil\u00f2sofa argentina Maria Lugones \u00a0que planteja una visi\u00f3 critica dels feminismes hegem\u00f2nics, ja que\u00a0 aquests acaben tenint un efecte de colonitzaci\u00f3 cultural als feminismes\u00a0 no occidentals, com en el cas dels moviments dones d\u2019Abya Yala.<\/p>\n

L\u2019activista dominicana Ochy Curiel escriu referint-se als processos de colonitzaci\u00f3 cultural recents (a una publicaci\u00f3 d\u2019ACSUR-Las Segovias, descarregable des del web de Suds): \u201cTot aquest proc\u00e9s va conduir a la institucionalitzaci\u00f3 dels moviments socials a trav\u00e9s del sorgiment de les ONG, la irrupci\u00f3 de la cooperaci\u00f3 internacional del Nord i la burocratitzaci\u00f3. Un grup de feministes llatinoamericanes i del Carib van comen\u00e7ar a evidenciar aquesta situaci\u00f3, que provocava la p\u00e8rdua d\u2019horitzons pol\u00edtics m\u00e9s radicals i transformadors. Aix\u00ed doncs, es va anar construint el que es va anomenar autonomia feminista llatinoamericana.\u201d<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

MARIA GALINDO, ART I DESPATRIARCALITZACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

Una de les participacions m\u00e9s contundents a aquestes jornades va ser la boliviana Mar\u00eda Galindo de Mujeres Creando, un moviment feminista que treballa amb les arts de la performance o el graffitti o amb publicacions, i que elles mateixes diuen que \u201cSom \u00edndies, putes i lesbianes juntes, barrejades i agermanades<\/em>\u201d. Galindo va arremetre sense pietat, i no sense ra\u00f3, contra tot el sistema de cooperaci\u00f3 internacional.<\/p>\n

\u201cLa categoria de g\u00e8nere ha patit un proc\u00e9s de banalitzaci\u00f3 i simplificaci\u00f3 extremes provocat de manera directa i deliberada per la din\u00e0mica de les ONG i la cooperaci\u00f3 internacional (\u00b7\u00b7\u00b7) La banalitzaci\u00f3 de la categoria de g\u00e8nere i el sorgiment de \u201cl\u2019experta en g\u00e8nere\u201d van del bracet. Estem davant d\u2019una generaci\u00f3 d\u2019expertes que no vinculen la categoria de g\u00e8nere amb la matriu ideol\u00f2gica del feminisme ni tampoc amb l\u2019an\u00e0lisi de relacions de poder patriarcals.\u201d<\/em><\/p>\n

Galindo creu que cal un replantejament del feminisme des de la despatriarcalitzaci\u00f3. \u201cEns plantegem la redefinici\u00f3 del feminisme com aquest conjunt de lluites col\u00b7lectives i individuals protagonitzades per les dones contra tota classe manaments patriarcals, a escala planet\u00e0ria, de forma simult\u00e0nia, en diferents \u00e8poques i contextos socials i culturals. (\u00b7\u00b7\u00b7)\u00a0 Al mateix temps, fa falta combinar aquesta definici\u00f3 amb el que anomenem el feminisme intu\u00eftiu, que \u00e9s la desobedi\u00e8ncia personal de cada dona enfront de la disciplina patriarcal, sigui quina sigui la cultura, edat, classe social o lloc al qual pertanyi. Una desobedi\u00e8ncia personal no a partir de l\u2019acc\u00e9s a un cos ideol\u00f2gic, sin\u00f3 a partir de si mateixa i de les seves decisions existencials instal\u00b7lades en el seu dia a dia.\u201d<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

FEMINISMES IND\u00cdGENES I EL COS-TERRITORI<\/strong><\/p>\n

L\u2019activista guatemalteca Lorena Cabnal fa una an\u00e0lisi complexa del seu substrat cultural ind\u00edgena i les relacions del patriarcat hist\u00f2ric amb el colonial, \u00a0plantejant les bases del feminisme ind\u00edgena. Ens resumeix aquests conceptes que basteixen l\u2019edifici d\u2019uns feminismes propis dins les cultures dels pobles ind\u00edgenes. \u201cHi un patriarcat originari ancestral, que \u00e9s un sistema mil\u00b7lenari estructural d’opressi\u00f3 contra les dones origin\u00e0ries o ind\u00edgenes. Aquest sistema estableix la seva base d’opressi\u00f3 des de la seva filosofia que norma la heterorealitat cosmog\u00f2nica com a mandat, tant per a la vida de les dones i homes i d’aquests en la seva relaci\u00f3 amb el cosmos. (\u00b7\u00b7\u00b7) La penetraci\u00f3 colonial, ens planteja la penetraci\u00f3 com l’acci\u00f3 de introduir un element en un altre i el colonial, com la invasi\u00f3 i posterior dominaci\u00f3 d’un territori ali\u00e8 comen\u00e7ant pel territori del cos. (\u00b7\u00b7\u00b7) Amb aix\u00f2 afirmem que el patriarcat originari ancestral es refuncionaliza amb tota la penetraci\u00f3 del patriarcat occidental (\u00b7\u00b7\u00b7) Amb aix\u00f2 afirmo tamb\u00e9 que van existir condicions pr\u00e8vies en les nostres cultures origin\u00e0ries perqu\u00e8 aquest patriarcat occidental s’enfort\u00eds i carregu\u00e9s. “<\/em><\/p>\n

Unes setmanes abans de les jornades de Suds, \u00a0es va realitzar el taller\u00a0\u201cMapejant el cossos-territoris\u201d (coordinat per Cooperacci\u00f3 i que proposava el\u00a0Colectivo Miradas Cr\u00edticas del Territorio desde el Feminismo<\/a> i on participava Suds). Aquest mapeig \u00e9s una t\u00e8cnica sanadora \u00a0\u00a0i pol\u00edtica on, per mitj\u00e0 de tallers comunitaris, les dones identifiquen parts del seu cos amb el territori que habiten, cercant a m\u00e9s les pr\u00f2pies febleses en les que generen els sistemes d\u2019expropiaci\u00f3 massiva de terrenys per part de les empreses extractives.<\/p>\n

Cabnal planteja l\u2019origen\u00a0 d\u2019aquesta t\u00e8cnica d\u2019exploraci\u00f3 que engloba all\u00f2 personal amb les lluites pol\u00edtiques, i al\u00b7ludeix a algunes de les frases dels feminismes occidentals de la segona onada: “Aquest plantejament ho assumim en principi com a consigna pol\u00edtica, per despr\u00e9s donar-li vida a trav\u00e9s de continguts que porten a teixir-se com una proposta feminista comunit\u00e0ria des de les dones xinkas. Implica la recuperaci\u00f3 conscient del nostre primer territori cos, com un acte pol\u00edtic emancipator i en coher\u00e8ncia feminista amb “all\u00f2 personal \u00e9s pol\u00edtic”, ” all\u00f2 que no s’anomena no existeix”.<\/em><\/p>\n

“En l’\u00faltima d\u00e8cada s’ha incrementat la defensa de la terra i el territori, com una consigna pol\u00edtica dels moviments ind\u00edgenes continentals de l’Abya Yala, i lluites importants s’han generat all\u00e0 on les comunitats s’han aixecat per defensar el que hist\u00f2ricament els pertany. No obstant aix\u00f2, una contradicci\u00f3 a l’intern dels moviments de defensa territorial \u00e9s el fet que les dones que conviuen al territori terra, viuen en condicions de viol\u00e8ncia sexual, econ\u00f2mica, psicol\u00f2gica, simb\u00f2lica, i viol\u00e8ncia cultural, perqu\u00e8 els seus cossos encara segueixen expropiats. D’aquest compte que les dones xinkas, hem iniciat un proc\u00e9s hist\u00f2ric de defensa del nostre territori cos “<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

ROSA CH\u00c1VEZ I MALCOLM, ART I SANACI\u00d3 COMUNIT\u00c0RIA<\/strong><\/p>\n

Des de la poesia i des del teatre comunitari, les guatemalteques Rosa Chavez i Malcom van mostrar-nos experi\u00e8ncies art\u00edstiques dins dels feminismes comunitaris de les dones ind\u00edgenes, i amb una aproximaci\u00f3 del cos-territori.<\/p>\n

De \u00a0la poesia de Rosa Chavez diu la cr\u00edtica literaria Anabella Acevedo: \u201cporta a terme a trav\u00e9s de la paraula una constant exploraci\u00f3 personal que igual toca la tem\u00e0tica de la identitat cultural com la dels espais m\u00e9s \u00edntims del seu \u00e9sser dona, de vegades amb una veu tan estripada i expl\u00edcita que sacseja fins al lector m\u00e9s experimentat<\/em>.\u201d<\/p>\n

Ros Ch\u00e1vez ens diu que \u201cSoc poeta i la meva activitat art\u00edstica la porto des de l’activisme, des de l’art per a la transformaci\u00f3 social. Per a mi la poesia t\u00e9 a veure amb la recuperaci\u00f3 de la paraula i comparteixo els processos art\u00edstics amb grups que treballen per a la recuperaci\u00f3 de la veu personal, per\u00f2 tamb\u00e9 de la col\u00b7lectiva, que \u00e9s part molt important per a les dones. Quan parlo de col\u00b7lectiu em refereixo al poder dels pobles; les dones, els grups organitzats … Des de la cosmologia maia parlem des d’all\u00f2 personal, per\u00f2 tamb\u00e9 des de la col\u00b7lectivitat, entenent el col\u00b7lectiu com vinculat amb el comunitari. “<\/em><\/p>\n

“La poesia \u00e9s la meva columna vertebral com a exercici, per\u00f2 tamb\u00e9 una manera de col\u00b7lectivitzar l’experi\u00e8ncia amb accions performatives, a l’espai p\u00fablic i comunitari. I tamb\u00e9 he trobat altres expressions com el teatre i el v\u00eddeo. No considero que faci poesia maia o poesia feminista. Soc maia i feminista i com a tal escric, \u00e9s feminista o maia perqu\u00e8 jo ho soc. \u00c9s molt tramp\u00f3s nomenar i encasellar-se. \u00c9s la meva vida, totes les meves creacions passen pel meu cos i em toca parlar sobre les meves viv\u00e8ncies i els meus lluites, i les lluites col\u00b7lectives de les que soc part. “<\/em><\/p>\n

D\u2019altra banda, Malcom (nombre chuj de Mar\u00eda Domingo Paiz), \u00e9s tamb\u00e9 maia i dinamitzadora de grups de teatre de sanaci\u00f3 front a les viol\u00e8ncies sexuals. “Formo part del col\u00b7lectiu Actoras del cambio, una associaci\u00f3 feminista que ens dediquem a acompanyar processos de sanaci\u00f3 de dones supervivents de violaci\u00f3 sexual durant la guerra i en l’actualitat. En els nostres tallers realitzem exercicis de recuperaci\u00f3 del cos de la vida i de l’amor a nosaltres mateixes. D’aqu\u00ed tractem de recon\u00e8ixer qu\u00e8 va passar a la hist\u00f2ria de les dones, a Guatemala com a col\u00b7lectiu, per\u00f2 tamb\u00e9 en la hist\u00f2ria individual de cadascuna. <\/em><\/p>\n

“Aquestes hist\u00f2ries travessen la vida totes les dones, i encara que siguin diferents, n’hi ha moltes que s’assemblen. Busquem com a dones fer sentir que no em fa vergonya el meu cos, que no necessito castigar el meu cos, que la violaci\u00f3 no \u00e9s la meva culpa, sin\u00f3 que \u00e9s responsabilitat de l’agressor. Fem accions p\u00fabliques on es publica el nom del violador perqu\u00e8 sentin vergonya i l’atenci\u00f3 caigui sobre ell. Ell \u00e9s el violador. Ell \u00e9s qui ha de ser jutjat i mirat per la societat. A Guatemala els mitjans d’informaci\u00f3 centren la informaci\u00f3 d’una violaci\u00f3 a sobre. Nosaltres pretenem revertir la vergonya.”<\/em><\/p>\n

“Moltes dones, despr\u00e9s experi\u00e8ncies tan traum\u00e0tiques deien” em sento morta en vida “. A mesura que els processos de sanaci\u00f3 avan\u00e7aven moltes dones deien “ara em sento lliure”. N’hi ha una que deia “Jo soc Catarina Gran, ara puc volar com un ocell.” Amb aquesta idea estem en els nostres processos de creaci\u00f3 d’obres de teatre. Ens permet filar les nostres viv\u00e8ncies, i com les hem curat passant del dolor a l’alegria. Fer consci\u00e8ncia social, i dir que la viol\u00e8ncia s\u00ed que va passar, i poder recuperar la confian\u00e7a a nosaltres mateixes.”<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Nos quitan la cabeza y el coraz\u00f3n sigue latiendo<\/em><\/strong><\/p>\n

nos arrancan el pellejo y el coraz\u00f3n sigue latiendo<\/em><\/strong><\/p>\n

nos parten a la mitad y el coraz\u00f3n sigue latiendo<\/em><\/strong><\/p>\n

beben nuestra sangre y el coraz\u00f3n sigue latiendo<\/em><\/strong><\/p>\n

estamos criados para latir sin descanso.<\/em><\/strong><\/p>\n

(Rosa Ch\u00e1vez)<\/em><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Sagar Mal\u00e9, setembre 2018<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Article Art Abya Yala Directa<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dones de Guatemala i Bol\u00edvia impulsen projectes de transformaci\u00f3 contra les viol\u00e8ncies patriarcals, d\u2019abans i de despr\u00e9s del colonialisme, als pa\u00efsos de l\u2019Am\u00e8rica Central i del Sud         Arde vagina seca cl\u00edtoris vencido saliva espumosa gemidos calculados … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,13,21234,35768],"tags":[35782,35781,35778,35779,35780],"class_list":["post-548","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-general","category-viatge-exterior","category-viatges","tag-cuerpo-territorio","tag-despatriarcalitzar","tag-feminismes","tag-feminismes-de-descolonitzacio","tag-patriarcat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/548","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=548"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/548\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":555,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/548\/revisions\/555"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=548"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=548"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=548"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}