{"id":530,"date":"2018-06-26T23:16:39","date_gmt":"2018-06-26T21:16:39","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=530"},"modified":"2018-06-26T23:16:39","modified_gmt":"2018-06-26T21:16:39","slug":"terres-de-lebre-terres-de-transit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2018\/06\/26\/terres-de-lebre-terres-de-transit\/","title":{"rendered":"TERRES DE L\u2019EBRE, TERRES DE TR\u00c0NSIT"},"content":{"rendered":"<p><strong>Posem la terra, la llengua i la cultura a debat amb Roser Royo, Jordi Marsal, Santi Valldep\u00e9rez, Joana Serret i Emigdi Subirats, cinc picapedreres de la identitat ebrenca<\/strong><\/p>\n<div id='gallery-1' class='gallery galleryid-530 gallery-columns-3 gallery-size-full'><dl class='gallery-item'>\n\t\t\t<dt class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2018\/06\/26\/terres-de-lebre-terres-de-transit\/transhumancia_bous\/'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1920\" height=\"1080\" src=\"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/files\/2018\/06\/transhumancia_bous.jpg\" class=\"attachment-full size-full\" alt=\"\" aria-describedby=\"gallery-1-533\" srcset=\"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/files\/2018\/06\/transhumancia_bous.jpg 1920w, https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/files\/2018\/06\/transhumancia_bous-300x169.jpg 300w, https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/files\/2018\/06\/transhumancia_bous-768x432.jpg 768w, https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/files\/2018\/06\/transhumancia_bous-1024x576.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 1920px) 100vw, 1920px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/dt>\n\t\t\t\t<dd class='wp-caption-text gallery-caption' id='gallery-1-533'>\n\t\t\t\tFotografia de Guillermo Barber\u00e0 que il\u00b7lustra la transhum\u00e0ncia d\u2019una rabera de bous entre Ulldecona i Fortanete\n\t\t\t\t<\/dd><\/dl>\n\t\t\t<br style='clear: both' \/>\n\t\t<\/div>\n\n<p>S\u00f3n les Terres de l\u2019Ebre aquella Catalunya oblidada? La que sols recordem quan hi ha cat\u00e0strofes de territori com el Projecte Castor? La que en cultura sols apareixen amb alguns noms de la\u00a0 jota o del rock local quan hi ha hagut les mobilitzacions contra el Pla Hidrol\u00f2gic Nacional? La que apareix nom\u00e9s per parlar de la festa dels bous embolats i caplla\u00e7ats en els debats animalistes?<\/p>\n<p>Per exemple, en el camp de l\u2019escriptura Sebasti\u00e0 Juan Arb\u00f3, Artur Blad\u00e9, Gerard Verg\u00e9s o Francesca Aliern rarament apareixen en la llista dels grans noms de la literatura catalana. Fins i tot es dona la sorprenent cirsumst\u00e0ncia que Emigdi Subirats, activista cultural i escriptor, va rebre el 2014 un reconeixement a Barcelona, no en un certamen literari, sin\u00f3 en un premi d\u2019Actuaci\u00f3 C\u00edvica, el de la Fundaci\u00f3 Carulla. Ell, juntament amb les periodistes Roser Royo i Jordi Marsal, el realitzador de documentals Santi Valldep\u00e9rez, i la bibliotec\u00e0ria Joana Serret, cinc picapedreres que treballen dia a dia per les Terres de l\u2019Ebre, ens parlen del territori, la identitat, la llengua, la seva lluita personal o, fins i tot, dels bous.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>TERRITORI<\/strong><\/p>\n<p>El nom de Terres de l\u2019Ebre\u00a0 es popularitza pel llibre de Sebasti\u00e0 Juan Arb\u00f3. Per\u00f2, geogr\u00e0ficament, ell es referia nom\u00e9s al delta de l\u2019Ebre. Els l\u00edmits geogr\u00e0fics per definir la identitat ebrenca es discutida per <strong>Emigdi Subirats<\/strong>, usant el terme d\u2019Ilercavonia. \u00a0<em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>\u201cEls meus ideals pol\u00edtics fan que la distribuci\u00f3 provincial i comarcal actual no m\u2019interessi. A mi m\u2019agrada parlar del territori ling\u00fc\u00edstic nostre com a Ilercav\u00f2nia, que \u00e9s lo territori que va del Priorat al Maestrat, passant per Matarranya. En realitat Ilercav\u00f2nia era part de la Catalunya dels ibers que anava de Tarragona a Castell\u00f3, i de Falset\u00a0 a Vila-real. Els lligams personals i comercials entre Matarranya i el Maestrat s\u00f3n la base: abans de Binar\u00f2s i de Benicarl\u00f3 es venia a parir a Tortosa, i de Beseit i Vallderoures la gent baixava al mercat de Tortosa. Amb l\u2019estat auton\u00f2mic es trenca aquesta continu\u00eftat, es delimita amb fronteres com lo riu S\u00e9nia com a frontera entre Vinar\u00f2s i La S\u00e9nia, i el Guadalop entre Vall-de-roures i Arnes. A la que posen un hospital Binar\u00f2s i un hospital a Vall-de-roures tallen els lligams de sanitat i d\u2019educaci\u00f3.\u201d<\/em><\/p>\n<p><strong>Roser Royo i Jordi Marsal<\/strong>, reflexionen sobre les Terres de l\u2019Ebre en clau de zona de tr\u00e0nsit.<\/p>\n<p>Jordi: \u201c<em>Estem a una zona de frontera, el principal punt d\u2019entrada de la pen\u00ednsula. Los romans entren per aqu\u00ed. La pen\u00ednsula ib\u00e8rica \u00e9s com un castell fortificat al voltant de les mesetes, i un dels pocs punts d\u2019entrada per envair la pen\u00ednsula \u00e9s el corredor de l\u2019Ebre. <\/em><\/p>\n<p>Roser: \u201c<em>M\u00e9s que una frontera jo parlaria d\u2019una cru\u00eflla, una zona de tr\u00e0nsit. La frontera sembla que marqui un l\u00edmit<\/em>, per\u00f2 aqu\u00ed <em>\u00a0hi ha una permeabilitat<\/em>\u201d<\/p>\n<p>Jordi: <em>\u201cPer\u00f2 lo delta de l\u2019Ebre no fa m\u00e9s de 200 anys que \u00e9s important, perqu\u00e8 abans no s\u2019hi atansaven m\u00e9s que los pirates i los pescadors tortosins. Ara b\u00e9, la identitat de Terres de l\u2019Ebre \u00e9s, fins a cert punt, un invent convergent. Existia el concepte de Terres de l\u2019Ebre per\u00f2 mai no hi havia hagut el reconeixement\u00a0 pol\u00edtic. Quan es produ\u00ed l\u2019explosi\u00f3 de conflictivitat social amb el tema de l\u2019aigua, lo govern de Pujol intenta canalitzar el malestar i contrarestar-lo dotant de personalitat pol\u00edtica la zona.\u201d<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>LLENGUA<\/strong><\/p>\n<p>El tortos\u00ed, la variant dialectal de la parla de les Terres de l\u2019Ebre, \u00e9s tamb\u00e9 un tret identitari. L\u2019<strong>Emigdi\u00a0 Subirats<\/strong> considera que: <em>\u201cEl que determina aquesta zona, \u00e9s un parlar determinat que identifica la gent del territori, que inclou les Terres de l\u2019Ebre, el Matarranya i el Maestrat. Per\u00f2 jo soc del parer que a lleng\u00fces minoritzades el fet ling\u00fc\u00edstic com a definidor d\u2019una identitat se li dona exc\u00e9s d\u2019import\u00e0ncia, ja que a les lleng\u00fces normalitzades no se li dona. Passa a lleng\u00fces com el gal\u00b7l\u00e8s, a l\u2019eusquera i al catal\u00e0.\u201d<\/em><\/p>\n<p>La particularitat ling\u00fc\u00edstica pot ser un motiu de diferenciaci\u00f3, i fins i tot de discriminaci\u00f3, com ho comenten <strong>Roser Royo i Jordi Marsal<\/strong>.<\/p>\n<p>Jordi: \u201c<em>\u00c9s molt habitual que et preguntin: \u2018Que ets de Lleida?\u2019. Ara aquest fenomen no passa tant, la gent sap lo qu\u00e8 s\u00f3n les Terres de l\u2019Ebre, per\u00f2 fa uns anys et feien creure que parlaves malament lo catal\u00e0. Recordo una professora\u00a0 valenciana a la facultat que em va preguntar: tu qu\u00e8 dius \u2018aquet\u2019 o \u2018aquest\u2019&#8230; i jo li vaig respondre que jo dic \u2018este\u2019!\u201d<\/em><\/p>\n<p>Roser: <em>\u201cDe fet la meva percepci\u00f3, fins que no vaig arribar a primer de carrera, era que el catal\u00e0 que jo parlava era incorrecte. Quan t\u2019expliquen que hi ha un est\u00e0ndard i diverses formes dialectals ja te situes, per\u00f2 d\u2019entrada la sensaci\u00f3 \u00e9s que parles malament. Per\u00f2 clar, jo quan escric me cenyeixo a l\u2019est\u00e0ndard oriental, que es lo que t\u2019ensenyen a l\u2019escola. Quan escrivia a El Punt, no podia usar \u2018este\u2019 per\u00f2 intentava colar variants, com per exemple la paraula xiquets. Per\u00f2 van arribar a passar coses grotesques, com en ocasi\u00f3 d\u2019una festa a \u00a0l\u2019Ampolla que es diu de \u2018l\u2019ostr\u00f3\u2019. Una paraula que \u00e9s incorrecta en catal\u00e0, per\u00f2 \u00e9s el nom d\u2019una festa i la van traduir com a \u2018ostra portuguesa\u2019 en el context d\u2019una festa per promocionar un producte t\u00edpic del delta\u201c.<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><strong>TRANSVASSAMENT I IDENTITAT<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha consens que les mobilitzacions multitudin\u00e0ries contra el Pla Hidrol\u00f2gic Nacional aprovat pel Congr\u00e9s espanyol el 2005 van crear un efecte de cohesi\u00f3 identit\u00e0ria. Aquest pla pretenia el transvasament de les aig\u00fces del riu Ebre a\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prov%C3%ADncia_de_Castell%C3%B3\">Castell\u00f3<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prov%C3%ADncia_de_Val%C3%A8ncia\">Val\u00e8ncia<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prov%C3%ADncia_d%27Alacant\">Alacant<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regi%C3%B3_de_Murcia\">regi\u00f3 de Murcia<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prov%C3%ADncia_d%27Almeria\">Almeria<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prov%C3%ADncia_de_Barcelona\">Barcelona<\/a>. \u00a0Va crear el moviment antitransvasament present a tot el territori catal\u00e0.<\/p>\n<p>L\u2019<strong>Emigdi Subirats <\/strong>per exemple diu: \u201c<em>La lluita conta el Pla Hidrol\u00f2gic contra el PP articula una identitat que no ten\u00edem. Aqu\u00ed ten\u00edem les cl\u00e0ssiques rivalitats entre ciutats com Amposta-Tortosa o Ulldecona-La S\u00e9nia, i tamb\u00e9 una administraci\u00f3 de pol\u00edtics molt mediocres que va crear una gran desestructuraci\u00f3 del territori. El Pla Hidrol\u00f2gic va articular un moviment de resposta important\u00edssim en el qual cap partit pol\u00edtic s\u2019ha atrevit a donar la cara de nou pel transvasament. Som una societat on la \u00fanica font de riquesa que tenim ens la volien prendre i la lluita antitransvasista va provocar una alteraci\u00f3 de la nostra mentalitat.\u201d<\/em><\/p>\n<p><strong>Roser Royo i Jordi Marsal<\/strong> donen import\u00e0ncia al reconeixement per part de Barcelona de les Terres de l\u2019Ebre.<\/p>\n<p>Roser: <em>\u201dLa poblaci\u00f3 de Terres de l\u2019Ebre sempre ens hav\u00edem vist a si mateixa com la perif\u00e8ria de Barcelona. Per\u00f2 amb les mobilitzacions pel tema de l\u2019aigua es va produir un reconeixement cap a nosaltres, i una reconciliaci\u00f3. A Barcelona hi participa molt\u00edssima gent de tot Catalunya i les Terres de l\u2019Ebre normalitzen el seu estatus de catalanitat.\u201d<\/em><\/p>\n<p>El realitzador de documentals i dinamitzador de la productora <em>Films N\u00f2mades,<\/em><strong> Santi Valldep\u00e9rez<\/strong>,\u00a0 rebutja caure en el victimisme. \u201c<em>Cal mantenir la flama encesa de moviments com el de l\u2019antitransvasament, \u00a0una lluita col\u00b7lectiva amb un impacte al llarg del temps. \u00c9s evident que este territori est\u00e0 lluny encara, i pel fet que est\u00e0 lluny hem de c\u00f3rrer m\u00e9s. Nos han d\u2019arreglar carreteres, autopistes, transports ferroviaris&#8230; \u00c9s evident. Per\u00f2 pel fet que estiguem aqu\u00ed tamb\u00e9 hem de c\u00f3rrer esfor\u00e7ar-nos nosaltres mateixos. El ressentiment potser serveix per negociar, per\u00f2 el victimisme com a discurs no em val. Jo no parlaria de Catalunya oblidada, a mi no m\u2019interessa el ressentiment, i cal buscar la manera de revertir la situaci\u00f3 des de la constructivitat. A Films N\u00f2mades, centrar-nos en el territori nos ha beneficiat: plantej\u00e0vem projectes des del rigor, amb\u00a0 rodatges llargs que permetien anar a fons en el dia a dia, i les televisions han valorat la proximitat que tenim amb el tema.\u201d<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>EXPERI\u00c8NCIES<\/strong><\/p>\n<p>Cada persona t\u00e9 la seva experi\u00e8ncia de treball per la seva cultura. Una bibliotec\u00e0ria pot ser un eix clau de difusi\u00f3 de la cultura per a centenars de persones. I\u00a0 encara m\u00e9s si \u00a0no ets nom\u00e9s \u201cuna bibliotec\u00e0ria\u201d sin\u00f3 \u201cla bibliotec\u00e0ria\u201d, com li diuen a la <strong>Joana Serret<\/strong> d\u2019Amposta, on dirigeix la Biblioteca Sebasti\u00e0 Juan Arb\u00f3,<\/p>\n<p><em>\u201cFa uns 40 anys quan vaig comen\u00e7ar a ser bibliotec\u00e0ria a Amposta, una feina molt t\u00e8cnica: estava en un espai de 100 m2, tot just amb una vitrineta amb quatre llibres locals. Per\u00f2 malgrat la manca de recursos tenia inquietud per fer algo, sense pressupost, i vaig comen\u00e7ar amb un concurs literari per Sant Jordi, i aix\u00ed vaig arrencar.\u201d<\/em><\/p>\n<p><em>\u201cQuan es va obrir la biblioteca comarcal Sebasti\u00e0 Juan Arb\u00f3, molt gran i amb un cert pressupost, vaig poder promoure molt m\u00e9s la nostra cultura, i crec que la biblioteca d\u2019Amposta va ser de les m\u00e9s actives. \u00a0El 2006 es va anomenar Amposta capital de la cultura catalana, i va ser el moment de fer projectes de m\u00e9s abast. Vaig parlar amb l\u2019Emigdi Subirats per fer una trobada d\u2019escriptors de Terres de l\u2019Ebre, ja que ten\u00edem llibres per\u00f2 no sab\u00edem ni la cara que tenien els escriptors. Em va donar una pila de contactes, vam invitar m\u00e9s de deu escriptors en la primera edici\u00f3.\u00a0 Enguany celebrarem la 13a edici\u00f3, amb un centenars d\u2019autors! Com ho faig? No ho s\u00e9, per\u00f2 tinc aquesta inquietud i m\u2019omple. El que no passa \u00e9s que als autors d\u2019aqu\u00ed es coneguin a Barcelona. Costa molt. I jo no s\u00e9 qu\u00e8 s\u2019ha de fer. La Francesca Aliern \u00e9s la m\u00e9s llegida de lla Terres d l\u2019Ebre, o lo Carranza, o lo Rosales perqu\u00e8 \u00e9s editor, per\u00f2 \u00a0poc m\u00e9s.\u201d<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em>En el cas de <strong>Santi Valldep\u00e9rez<\/strong>, el seu prop\u00f2sit amb Films N\u00f2mades era clar: \u00a0\u201c<em>Jo des de molt jove vaig tenir clar que volia parlar de la cultura i de la gent de les Terres de l\u2019Ebre, i tota la meva traject\u00f2ria com a realitzador de documentals ha estat marcada per la tossuderia de voler parlar d\u2019aix\u00f2. He fet sort i he omplert un buit que no l\u2019havia ocupat ning\u00fa: crear una estructura de producci\u00f3 audiovisual de certa qualitat i dignitat i que aix\u00f2 li permet\u00e9s obrir-se a espais de difusi\u00f3 del circuit catal\u00e0, estatal i europeu: Films N\u00f2mades. TV3 des del primer producte que vam plantejar va creure que havia de donar-nos suport. Tots els productes sobre les Terres de l\u2019Ebre que li hem plantejat a TV3, tots han estat acceptats. Per\u00f2 ha calgut un rigor alhora de plantejar-los, i un savoir-faire.\u201d <\/em><\/p>\n<p>I <strong>Emigdi Subirats<\/strong> ha esdevingut un dels m\u00e9s inquiets activistes en el treball per la cultura ebrenca, cosa que sols molt recentment li ha valgut un premi molt especial.<\/p>\n<p>\u201c<em>Des de fa molts anys estic embolicat en la cultura i en la literatura de Terres de l\u2019Ebre. Pel que fa a la literatura m\u2019he especialitzat en aquella de l\u2019exili i de la renaixen\u00e7a. I pel que fa a la cultura he estat embolicat en diversos cert\u00e0mens de Campred\u00f3, al meu poble, i a la resta de Terres de l\u2019Ebre, aix\u00ed com en el folklore local, la m\u00fasica tradicional que m\u2019hi he embolicat com a referent local.\u201d<\/em><\/p>\n<p><em>\u201cEl premi Actuaci\u00f3 C\u00edvica que em van donar la Fundaci\u00f3 Carulla el 2014 pel meu recorregut cultural per la meva traject\u00f2ria en defensa i promoci\u00f3 de la llengua i la cultura catalana em va posar a dalt d\u2019un n\u00favol, sense egocentristes.\u00a0 Jo no he llepat el cul mai a ning\u00fa i m\u2019he repenjat mai, i, a m\u00e9s, els pol\u00edtics mai m\u2019han mirat en bona cara\u00a0 perqu\u00e8 soc rebel i saben que no soc dels d\u2019ells. Jo soc de fam\u00edlia extremadament pagesa, que ning\u00fa m\u2019avala&#8230; i de Barcelona van saber de la meva exist\u00e8ncia! A un de Campred\u00f3! A les Terres de l\u2019Ebre esperava reconeixement, per\u00f2 a Barcelona mai!\u201d<\/em><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>BOUS<\/strong><\/p>\n<p>Finalment parlem de l\u2019espin\u00f3s tema dels bous, on les picabaralles entre moviments animalistes topen amb entitats de penyes taurines fortament atrinxerats. En aquest tema sembla haver-hi un clar consens en les cinc persones entrevistades.<\/p>\n<p>La <strong>Roser Royo<\/strong> ho t\u00e9 clar: <em>\u201cAqu\u00ed hi ha uns ultres, los de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Penyes Taurines, amb qui no pots parlar. Tot ho tergiversen, i a m\u00e9s no s\u00f3n gaire intel\u00b7ligents. Han fet molt de mal. No podem obviar que \u00e9s un acte social, i quan s\u2019organitza un acte d\u2019estos la pla\u00e7a de bous est\u00e0 plena. A la vegada hi ha un moviment animalista, molt fort a la resta de pa\u00eds, per\u00f2 que aqu\u00ed no ho \u00e9s tant, bo i que estan fotent molta canya. Almenys han canviat la visi\u00f3 quE a Terres de l\u2019Ebre a tot nos agraden los bous. Per\u00f2 prohibir per prohibir no se pot fer perqu\u00e8 aconsegueixes l\u2019efecte contrari.\u201d<\/em><\/p>\n<p>El <strong>Santi Valldep\u00e9rez<\/strong> s\u2019ha destacat per la realitzaci\u00f3 d\u2019un documental sobre aquest tema,\u00a0 Amuertemorir. \u201c<em>Los bous s\u00f3n un tema tab\u00fa. La relaci\u00f3 d\u2019aquesta terra amb los bous est\u00e0 passant per moments de transformaci\u00f3; la pr\u00f2pia opini\u00f3 p\u00fablica canvia, per\u00f2 encara hi ha una acceptaci\u00f3 p\u00fablica que es veu quan\u00a0 es veuen les places de bous plenes de gent i erradicar-ho de la nit al dia ser\u00e0 complicat. Per\u00f2 hi\u00a0 ha un element que \u00e9s inviolable que \u00e9s lo respecte per l\u2019animal. Una imatge d\u2019un animal patint provoca rebuig a qualsevol \u00e9sser hum\u00e0, i aix\u00f2 acabar\u00e0 pesant. Si hi hagu\u00e9s un refer\u00e8ndum, es veuria quin grau d\u2019acceptaci\u00f3 t\u00e9 aquesta festa, i a partir d\u2019aqu\u00ed els ajuntaments podrien fes pol\u00edtiques en conseq\u00fc\u00e8ncia. Jo crec que s\u2019hauria de fer en cada poble que destina diners en bous. Al meu documental dels emboladors\u00a0 jo necessitava penetrar dins la festa per a con\u00e8ixer-la amb rigor, i traspassar d\u2019aquesta imatge injustificable d\u2019un bou amb foc a les banyes, per veure que detr\u00e0s d\u2019aix\u00f2 hi havia un negoci i un moviment social, i tenir una visi\u00f3 m\u00e9s panor\u00e0mica.\u201d<\/em><\/p>\n<p>Publicat a La Directa 456, del 13 del 6 al 26 del 6 del 2018<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/files\/2018\/06\/Directa-456-27-29.pdf\">Directa 456-27-29<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Posem la terra, la llengua i la cultura a debat amb Roser Royo, Jordi Marsal, Santi Valldep\u00e9rez, Joana Serret i Emigdi Subirats, cinc picapedreres de la identitat ebrenca S\u00f3n les Terres de l\u2019Ebre aquella Catalunya oblidada? La que sols recordem &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2018\/06\/26\/terres-de-lebre-terres-de-transit\/\">Continue reading <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":533,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,21244,35768],"tags":[],"class_list":["post-530","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catala","category-musica-i-cultures","category-viatges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/530","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=530"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/530\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":537,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/530\/revisions\/537"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media\/533"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=530"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}