![\"\"](\"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/files\/2017\/12\/carmel.png\")
<\/a><\/p>\nTinc la sensaci\u00f3 de viatjar molt, sense moure\u2019m gaire.<\/em><\/strong><\/p>\n Fa uns anys vaig anar el monestir de les Carmelites Descalces\u00a0 de Matar\u00f3 per visitar la Carme Montcerd\u00e0 Bas, una monja que fa figures del pessebre de fang.\u00a0 Vaig iniciar amb\u00a0 la germana Carmel una llarga amistat personal, i vaig descobrir en ella una obertura mental que apostava pel di\u00e0leg entre religions i una assedegada curiositat pel coneixement de les cultures, molt allunyada de la percepci\u00f3 popular que imagina les monges de clausura inaccessibles. El seu misticisme l\u2019aproximava a les emotives poesies de San Juan de la Cruz o Santa Teresa de Jes\u00fas, origen de les Carmelites. I vaig descobrir com la seva creaci\u00f3 artesana de figures del pessebre (que havia apr\u00e8s del religi\u00f3s mallorqu\u00ed Antoni Fontanet) pot estar en connexi\u00f3 amb aquesta cosmovisi\u00f3 i una activitat espiritual. La mateixa actitud que t\u00e9 amb la seva altra expressi\u00f3 art\u00edstica, la de tocar la c\u00edtara.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 practico cada dia? El m\u00e9s senzill del m\u00f3n. Cuinar, guarnir l\u2019altar i l\u2019esgl\u00e9sia, tocar la c\u00edtara, fer fang, cantar la lit\u00fargia, conviure amb unes germanes. Com diria Santa Teresa tot aix\u00f2\u00a0 va\u00a0 il\u00b7luminant \u00a0les estances interiors, i es tracta d\u2019anar obrint portes perqu\u00e8 els l\u00edmits se\u2019ls posa un mateix<\/em><\/strong><\/p>\n La germana Carmel fa figures de fang una a una, sense pintar, directament sortides de la terra. Inventa noves figures, ja que la seva \u00e9s \u00a0una creaci\u00f3 lliure, segons el que sent interiorment mentre modela escoltant m\u00fasica: Josep i Maria poden estar acaronant-se, els reis poden ser reines, els pastors poden resar ajupits com ho fan els musulmans (mentre escolta m\u00fasica suf\u00ed) i incorpora noves figures com les prostitutes.<\/p>\n El pessebre \u00e9s una expressi\u00f3 de la meva espiritualitat. Jo s\u00f3c un tros de fang en les mans de D\u00e9u. En l\u2019art de modelar voldria deixar fer m\u00e9s a D\u00e9u, no ser jo la protagonista. <\/em>Quan estic treballant amb el fang passo moltes hores en silenci. No \u00e9s un silenci buit. \u00c9s preg\u00e0ria, forma part del silenci que en volta la Paraula en la Lit\u00fargia, les laudes, les vespres, les completes…\u00a0 <\/em><\/p>\n El fang \u00e9s molt fr\u00e0gil i quan he acabat una figura de seguida es pot trencar, s\u2019ha de coure immediatament a 1.000 graus. Coure el fang \u00e9s com viure en comunitat, un proc\u00e9s lent de bona relaci\u00f3 entre nosaltres i d\u2019equilibri diari: a 700 graus la figura ja comen\u00e7a a coure\u2019s per dintre i hi ha un moment en qu\u00e8 la figura i la flama s\u00f3n un… Despr\u00e9s calen 8 hores m\u00e9s per refredar-la. \u00a0\u00c9s un proc\u00e9s lent. <\/em>Tamb\u00e9 el nostre cant, i la preg\u00e0ria, es nodreixen de la Paraula de D\u00e9u que l\u2019has de retenir i t\u2019omple, has de meditar i assimilar, no t\u00e9 consist\u00e8ncia resar mec\u00e0nicament. Estem a l\u2019esfera de la bellesa, que no t\u00e9 un per qu\u00e8 material. <\/em><\/p>\n Actualment les figures em surten mig assegudes i serenes. El cam\u00ed interior \u00e9s aix\u00f2: quan un \u00e9s jove fa i fa sense parar, per\u00f2 cap als 50 anys, tot camina cap a una \u00a0activitat m\u00e9s serena.\u00a0 Tamb\u00e9 m\u2019agrada la gent senzilla, pagesa, que he vist a Mallorca on he nascut i em vaig passar 20 anys fent excursions. Gent de la terra amb saviesa, amb un\u00a0 saber esperar, i callar…\u00a0 Treballar el fang \u00e9s tocar la terra, la realitat, enfangar-se.<\/em><\/p>\n He incorporat noves figures al pessebre com per exemple, una prostituta, s\u00f3n figures evang\u00e8liques properes a Jes\u00fas<\/em>.<\/em> Quan vas per la carretera i les veus no et deixen indiferent, a ning\u00fa deixen indiferents les prostitutes. Em fan <\/em>molt respecte, s\u00f3n persones amb sentiments molt forts. Ens fixem en l\u2019exterior de les persones per\u00f2 si traspasses l\u2019aparen\u00e7a externa, tots som molt iguals, podem trobar-nos units en uns mateixos valors humans, cadasc\u00fa vol la seva vida, i estima la seva cultura, la seva religiositat… deixem que ho puguin viure. <\/em><\/p>\n <\/p>\n M\u2019agrada pensar en la meva Mallorca, les coves d\u2019Art\u00e0. Milions d\u2019anys i anys rebent una gota d\u2019aigua continuada formen columnes immenses, impressionants d\u2019estalactites i estalagmites.<\/em><\/strong><\/p>\n El Carmel\u00a0 va n\u00e9ixer al segle XII a les muntanyes palestines del Karmel<\/em>\u00a0 vinculat als moviments erem\u00edtics que havien sorgit a l\u2019Orient Pr\u00f2xim. Per\u00f2 al segle XVI a \u00c0vila Santa Teresa de Jes\u00fas i Sant Joan de la Creu li donaren una nova dimensi\u00f3: la ren\u00fancia no \u00e9s f\u00edsica si no es centra en la contemplaci\u00f3 de D\u00e9u, vivint l\u2019experi\u00e8ncia de D\u00e9u a la terra, en la fraternitat i en la pobresa com a expressi\u00f3 de la ren\u00fancia.\u00a0 Al segle XX, per\u00f2, el Carmel demanava una renovaci\u00f3 i amb el Concili Vatic\u00e0 II (1962-1965), entra en un nou cam\u00ed de la vida consagrada a la reflexi\u00f3 i a l\u2019estudi, a la formaci\u00f3 permanent, a les reunions comunit\u00e0ries \u00a0compartint com a manera d\u2019obrir horitzons. Un canvi que no els diversos Carmels varen assumir, per\u00f2 el de Matar\u00f3 s\u00ed.<\/p>\n Vaig marxar del monestir mallorqu\u00ed de Binissalem, on havia entrat el 1974, perqu\u00e8 all\u00ed no ho vivia aix\u00ed. Ha d\u2019existir coher\u00e8ncia entre el que llegeixes i el que vius… En venir aqu\u00ed, vaig veure que existia una llibertat de pensar, un comportament sociable normal. Jo vull un Carmel de portes obertes. E<\/em>star atent en l\u2019ara i avui, no ser arrossegada per costums o pel \u201csempre s\u2019ha fet aix\u00ed\u201d.<\/em><\/p>\n <\/p>\n M\u2019agrada la repetici\u00f3, ja que \u00e9s una forma de trucar a la porta de la saviesa i esperar el moment que se t\u2019obri.<\/em><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/em>Jo creo figures escoltant m\u00fasica que m\u2019obre canals interiors per modelar. <\/em>M\u2019agrada la m\u00fasica suf\u00ed tocada amb flauta turca: un tub buit\u00a0 que segons com deixis passar l\u2019aire sona d\u2019una manera o una altre. Per mi \u00e9s un buit que fa una resson\u00e0ncia interna amb la qual em trobo identificada. Aix\u00ed la \u00a0preg\u00e0ria: buidar-se, fer silenci i atenci\u00f3 a l\u2019interior. I esperar. <\/em><\/p>\n Necessitem escoltar altres cultures, barrejar-nos: l<\/em>es religions ens poden separar per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia religiosa ens pot unir. Em sento a prop de l\u2019experi\u00e8ncia espiritual de la noia \u00edndia que canta m\u00fasica suf\u00ed de l\u2019article que vas escriure al Dialogal, la Ragini Rainu. Els m\u00fasics indis tenen un mestre de per vida, entren a casa seva i hi s\u00f3n tota la vida. Jo tamb\u00e9 tinc per mestre Jes\u00fas, ha entregat la seva vida per mi, perqu\u00e8 jo m\u2019hi pugui acostar. Em diu: \u201cJo s\u00f3c el Cam\u00ed, la Veritat i la Vida.\u201d <\/em><\/p>\n Tot el que veiem \u00e9s la\u00a0 primera capa. Per\u00f2 la persona \u00e9s la mateixa a tot el\u00a0 m\u00f3n. No podem mirar el color, la cultura, els costums. El canvi vindr\u00e0 per anar aprofundint en la consci\u00e8ncia de saber qui som. Tot \u00e9s una continu\u00eftat, un cicle, una circumfer\u00e8ncia on el principi i el final es troben en el mateix punt.<\/em><\/p>\n Publicat a Dialogal el 2011<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" GERMANA CARMEL, MONJA CARMELITA DESCAL\u00c7A, PESSEBRISTA Tinc la sensaci\u00f3 de viatjar molt, sense moure\u2019m gaire. Fa uns anys vaig anar el monestir de les Carmelites Descalces\u00a0 de Matar\u00f3 per visitar la Carme Montcerd\u00e0 Bas, una monja que fa figures … Continue reading