Els seus carrers es caracteritzen per cases amb aparen\u00e7a emmurallada, amagant florits jardins interiors que acullen ve\u00efnats de diverses llars. Els noms de les cases estan escrits amb l\u2019alfabet propi de l\u2019armeni, i el d\u2019alguns dels seus carrers principals esmenten els seus referents hist\u00f2rics com Ararat, una muntanya que \u00e9s un referent nacional per aquesta \u00a0comunitat. La seva pres\u00e8ncia religiosa queda ben palesa en riques catedrals com St. James, o en una destacada pres\u00e8ncia al Sant Sepulcre. Hi ha restaurants de cuina arm\u00e8nia, museus o botigues de terrissa policromada i de fotografia amb reproduccions de la Jerusalem centen\u00e0ria, quan els fot\u00f2grafs armenis van ser m\u00e9s actius.<\/p>\n
Hi ha un detall que crida l\u2019atenci\u00f3, i s\u00f3n els cartells a les parets amb textos, mapes i fotos recorden el genocidi d\u2019armenis i arm\u00e8nies en mans dels joves turcs el 1915. Cartells que sovint estan arrencats, com si alg\u00fa no volgu\u00e9s que els veiessin els nombrosos turistes que passen pels seus carrers. \u00a0Moltes persones de la comunitat asseguren que ho fan els israelians (que des de la creaci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019Israel ha pressionat la comunitat arm\u00e8nia tant com l\u2019\u00e0rab) amb la voluntat de no fer evident el seu genocidi. Sigui veritat o mite, el que si que \u00e9s cert \u00e9s que el barri armeni rep l\u2019assetjament immobiliari per la part israeliana de Jerusalem per anar-se\u2019l apropiant a pessics, ja que a m\u00e9s est\u00e0 enganxat al barri jueu el qual s\u2019hi endinsa.<\/p>\n
I \u00e9s que, si una cosa trobem a la comunitat arm\u00e8nia a Palestina, s\u00f3n nombrosos exemples de dobles v\u00edctimes: v\u00edctimes d\u2019un genocidi el 1915 a Turquia i posteriorment v\u00edctimes de l\u2019expulsi\u00f3 en la neteja \u00e8tnica a Palestina el 1948 per part de les tropes sionistes (sobretot els que vivien al costat oest).<\/p>\n
GENOCIDI<\/p>\n El llibre \u201cTowards Golgota<\/em>\u201d Arda Arsenian \u00e9s un commovedor testimoni que recull i revisa les mem\u00f2ries del llarg viatge a Jerusalem seu avi Hagop Arsenian fugint del genocidi. \u201cDespr\u00e9s de catorze mesos de mortal i tortu\u00f3s exili, arribar a Jerusalem i situar-se com a fam\u00edlia en un dels barris del convent armeni va ser una de les alegries majors que he sentit. Lluny quedaven les pors a les espases i les escopetes dels gendarmes, lluny quedaven els cops que ens omplien de terror al llarg de tot el cam\u00ed, lluny quedava l\u2019espasa de D\u00e0mocles que penjava damunt nostre setmana a setmana.\u201d<\/em><\/p>\n Anshelous, com a \u00a0arm\u00e8nia palestina, recorda el que li explicaven els seus pares sobre l\u2019arribada de la segona generaci\u00f3 d\u2019armenis, els del segle XX, que escapaven del genocidi. Foren acollits a bra\u00e7os oberts i integrats, per\u00f2 sempre han estat diferenciats, fins i tot amb una caracter\u00edstica parla trencada de l\u2019\u00e0rab. \u00a0\u201cVan arribar centenars d\u2019orfes a Palestina en tren<\/em>. Els van anar col\u00b7locant als convents, els van donar robes, ja que molts ni en portaven, i els van donar una escola…\u00a0 Algunes fam\u00edlies \u00a0els abandonaven al tren per veure on els portava l\u2019atzar, ja que si es quedaven, s\u2019haurien mort. <\/em><\/p>\n Les nacions \u00e0rabs van acceptar la comunitat arm\u00e8nia i la van cuidar. A m\u00e9s gaireb\u00e9 totes les fam\u00edlies arm\u00e8nies nadiues de Palestina van acollir un orfe per fam\u00edlia. La meva per exemple, en va adoptar un que el va tractar igual que un fill. I es van produir casaments entre ells.\u00a0 Alguns van acabar trobant familiars seus. El que va adoptar la meva fam\u00edlia, per exemple, va trobar la seva mare a l\u2019Irak alguns anys despr\u00e9s!<\/em><\/p>\n Nosaltres no parem de parlar sobre el genocidi!\u00a0 Molts armenis han sofert molt i ning\u00fa no ha volgut recon\u00e8ixer el seu dolor. Ning\u00fa no ens d\u00f3na suport. I ens conformar\u00edem que Turquia ens digu\u00e9s, \u201cS\u00ed, va passar\u201d. Per\u00f2 fins ara no ho han fet. Per aix\u00f2 estem empipats, despr\u00e9s de tot el que ha passat<\/em>.\u201d<\/p>\n 48 i 67<\/p>\n Anshelous va ser, tamb\u00e9, v\u00edctima dels conflictes amb Israel del 48 i del 67.\u00a0 \u201cAbans del 48, i durant el Mandat Brit\u00e0nic, fins a cert punt ens van tractar b\u00e9 i ens van dotar d\u2019educaci\u00f3. Vam tenir millor vida que amb l\u2019Imperi Otom\u00e0, que \u00e9rem pobres! Els brit\u00e0nics ens van portar a una vida m\u00e9s bona. \u00c9s quan es van crear, per exemple, bons fot\u00f2grafs. \u00c9rem molt feli\u00e7os i no hi havia cap difer\u00e8ncia ni amb els \u00e0rabs, ni amb els jueus. Els jueus d\u2019aquella \u00e8poca eren palestins com nosaltres, parlaven \u00e0rab i no hebreu. Va ser l\u2019arribada dels sionistes que ho va canviar tot. Alguns d\u2019ells, despr\u00e9s del 48, \u00a0ens van visitar i es van sorprendre que la meva fam\u00edlia, que tenia una propietat molt bonica, ara visqu\u00e9s en una casa al soterrani amb una sola finestra. El meu pare va morir pobrament, amb la casa que tenia, sense diners!\u201d<\/em><\/p>\n La vida de l\u2019Anshelous i la de qualsevol persona arm\u00e8nia a Jerusalem canvia de nou quan el 1948 la ciutat es divideix en dues, i despr\u00e9s el 1967 la part israeliana ocupa la part palestina que estava ocupada per Jord\u00e0nia. \u201cQuan em vaig casar al cap de poc temps el meu marit va ser assassinat. Va ser el 48. Quan van comen\u00e7ar les expulsions de les tropes sionistes a la poblaci\u00f3 palestina, un comandant de l\u2019ex\u00e8rcit Transjord\u00e0 ens va oferir anar amb ell a Jord\u00e0nia per estar segurs. Hi vam anar, \u00a0per\u00f2 en un moment que hi va haver una treva ell va tornar. Quan va travessar el carrer fronterer entre Jerusalem Est i Oest una bala que venia de l\u2019edifici de N\u00f4tre Dame el va matar travessant-li el cap de darrere al front. Em van portar de Jord\u00e0nia a Palestina dient que el meu pare estava malalt per\u00f2 vaig trobar el meu marit morint-se a l\u2019Hospital.<\/em><\/p>\n Despr\u00e9s, a la guerra del 67 recordo que disparaven al voltant de casa nostra sense parar, les 24 hores al dia. Van morir diverses persones de la meva fam\u00edlia. Despr\u00e9s de sis dies ficats als refugis, vam sortir. Un militar israeli\u00e0 que ens va parlar franc\u00e8s ens va preguntar si ten\u00edem por, i que ens va aconsellar que deix\u00e9ssim el pa\u00eds, i que la carretera a Amman estava oberta. Ja est\u00e0vem preparant les maletes quan un ve\u00ed ens va dir que no ho deix\u00e9ssim que perdr\u00edem les cases. Finalment no vam sortir per\u00f2 molts van perdre les cases. <\/em><\/p>\n Actualment crec que en quedem uns 2.000… i n\u2019hav\u00edem estat uns 20.000!.\u00a0 Som una minoria aqu\u00ed, no tenim bones posicions i molts han emigrat. Els que viuen a Cisjord\u00e0nia no s\u00e9 pas com viuen! Almenys els de Jerusalem tenim certs avantatges, per\u00f2 a Cisjord\u00e0nia no hi ha ni feina ni res! Ara no sabem ni on som! No som israelians, ja que el nostre document sols ens reconeix com a residents de Jerusalem. Som ciutadans de segona classe i aix\u00f2 no ens passava abans del 48.\u201d<\/em><\/p>\n S\u00e0gar Mal\u00e9 Verdaguer<\/p>\n Publicat al Dialogal, Setembre 2013<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" COMUNITAT ARM\u00c8NIA A JERUSALEM Si mirem el pl\u00e0nol de la ciutat vella de Jerusalem, veiem que es divideix en 4 barris: el musulm\u00e0, el cristi\u00e0, l\u2019armeni i el jueu. Sorpr\u00e8n veure que l\u2019armeni es defineixi pel seu origen i no … Continue reading ![\"Llibre](\"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/files\/2017\/11\/Towards-Golgota.jpg\")
<\/a><\/p>\n