El juliol passat vaig anar a Tun\u00edsia, un pa\u00eds que cinc mesos abans havia viscut una revoluci\u00f3 popular per expulsar el seu dictador. Vaig assistir a unes jornades sobre el paper de la societat civil a les transicions democr\u00e0tiques (organitzades la fundaci\u00f3 Anna Lindh, que treballa pel di\u00e0leg entre les cultures de la conca mediterr\u00e0nia). Entre les organitzacions europees hi havia un discurs benintencionat, per\u00f2 amb un transfons d\u2019inconscient arrog\u00e0ncia: \u201cara \u00e9s, definitivament, el moment en que hem de donar suport a la societat civil tunisiana per fer una correcta transici\u00f3 pol\u00edtica.\u201d<\/p>\n
S\u00ed, hi havia bona intenci\u00f3. Per\u00f2 jo em preguntava si no era abans quan calia donar suport, en els 28 anys que va durar la dictadura de Ben Ali (sense comptar que el seu antecessor i pare de la Tun\u00edsia moderna, Bourguiba, tamb\u00e9 \u00e9s considerat per molta gent com un dictador). Per part dels governs europeus hi havia un mutisme quasi total sobre els nivells de repressi\u00f3 als que arribava aquest r\u00e8gim. Com deia Taoufik Ben Brik, un dels periodistes tunisians perseguits, era \u201cUna dictadura tant dol\u00e7a!\u201d. A m\u00e9s ajudava a aturar l\u2019emigraci\u00f3 il\u00b7legal a un bon preu, i era un tap magrib\u00ed a l\u2019extensi\u00f3 de l\u2019islamisme radical (ja \u00e9s ben curi\u00f3s que a Europa hi hagi m\u00e9s preocupaci\u00f3 pel terrorisme i la immigraci\u00f3 que per la impunitat banc\u00e0ria i per la destrucci\u00f3 sistem\u00e0tica de l\u2019estat del benestar!).<\/p>\n
Per\u00f2 quan jo parlo d\u2019arrog\u00e0ncia no em refereixo al retard de l\u2019ajut. Em refereixo a l\u2019arrog\u00e0ncia moral de considerar que es pot ajudar a un pa\u00eds que s\u2019ha al\u00e7at tot solet contra el seu tir\u00e0 fins enderrocar-lo. Ens creiem el colmo de la maduresa democr\u00e0tica com per ajudar \u201cdemocr\u00e0cies i societats civils incipients\u201d? L\u2019anomenada \u201crevoluci\u00f3 tunisiana\u201d va ser feta pels tunisians i les tunisianes. Cap suport extern: primer es van aixecar els pobres, ho varen difondre els bloguers, ho v\u00e0rem legitimar els advocats i va permetre la seva rapidesa i manca de viol\u00e8ncia l\u2019ex\u00e8rcit (negant-se a disparar contra els manifestants). La societat tunisiana va fer una exemplar revolta, se les va apanyar soleta per trencar la por que Ben Al\u00ed havia creat.<\/p>\n
En un context com l\u2019actual, qui ha de demanar ajut a qui? No som nosaltres qui hem de demanar l\u2019ajut dels tunisians i les tunisianes per aprendre de la seva experi\u00e8ncia? En un context al nostre pa\u00eds on acampades populars massives amb manifestacions que arriben a les 250.000 persones per demanar mesures reals de poder a una democr\u00e0cia desgastada, i per dir a la classe pol\u00edtica que \u201cno ens representeu\u201d, la resposta \u00e9s el mutisme total. O encara pitjor, la repressi\u00f3, com f\u00f3ssim masses de delinq\u00fcents sense cap mena de criteri… No som m\u00e9s aviat nosaltres qui hem de demanar ajuts als tunisians i a les tunisianes per saber com s\u2019ho han fet?<\/p>\n
No. Jo no imaginava ni de lluny que a Tun\u00edsia tot un poble es pogu\u00e9s aixecar contra el s\u00e0trapa que el tenia segrestat durant anys. Aixecar-se contra tota l\u2019estructura pol\u00edtica i el clientelisme social que tenia muntat . El meu amic Mohsen en comentava que ning\u00fa a Tun\u00edsia s\u2019ho imaginava, ni tant sols una setmana abans del su\u00efcidi del desesperat Mohamed Bouzazi venedor de fruites a la localitat de Sidi Bouzid, despr\u00e9s de rebre bufetades per una funcion\u00e0ria municipal que li demanava diner per poder seguir venent a la seva petita botiga.<\/p>\n
– Al final encara li haurem d\u2019agrair a l\u2019anterior dictador, Habib Bourguiba- em d\u00e8ia en Mohsen- . El seu govern era una f\u00e8rria dictadura de partit \u00fanic sense llibertats socials. Per\u00f2 les seves pol\u00edtiques refor\u00e7aren una societat civil laica i amb un nivell molt alt d\u2019educaci\u00f3. Ell va crear les condicions per que la gent s\u2019hagi aixecat c\u00edvicament, enlloc de deixar-se emportar per altres potencials dictadors.<\/p>\n
Al llarg de varis articles i en varis mesos anir\u00e9 a la meva mem\u00f2ria personal dels 90 i es primers anys del 2.000 sobre com vaig anar descobrint mica a mica aquesta Tun\u00edsia ofegada per la dictadura de Ben Ali. Anir\u00e9 traient capa a capa els mecanismes del poder absolutista fins a descobrir que al final de les capes no existia res. Un absolutisme que s\u2019ha evaporat, perqu\u00e8 sols el formaven capes de pura ambici\u00f3 pel poder…?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El juliol passat vaig anar a Tun\u00edsia, un pa\u00eds que cinc mesos abans havia viscut una revoluci\u00f3 popular per expulsar el seu dictador. Vaig assistir a unes jornades sobre el paper de la societat civil a les transicions democr\u00e0tiques (organitzades … Continue reading