{"id":494,"date":"2017-11-09T00:21:15","date_gmt":"2017-11-08T22:21:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=494"},"modified":"2017-11-09T00:27:17","modified_gmt":"2017-11-08T22:27:17","slug":"els-crims-contra-el-poble-hazara-els-musulmans-shiites-al-cor-lafganistan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2017\/11\/09\/els-crims-contra-el-poble-hazara-els-musulmans-shiites-al-cor-lafganistan\/","title":{"rendered":"ELS CRIMS CONTRA EL POBLE HAZARA: ELS MUSULMANS SHIITES AL COR L\u2019AFGANISTAN"},"content":{"rendered":"

L\u2019etnomusic\u00f2loga brit\u00e0nica Veronica Doubleday va escriure Tres dones de Herat, un dels llegats m\u00e9s complets i liter\u00e0riament rics que tenim sobre la m\u00fasica i la vida quotidiana de les dones a l\u2019Afganistan. Hi va viure als anys 70, abans de la seva devastaci\u00f3 a causa de m\u00e9s de trenta anys de guerres intestines i parasit\u00e0ries. Quan descriu al m\u00fasic Latif Khan, el pare d\u2019una de les protagonistes, comenta: \u201cal passat hi va haver disharmonies sect\u00e0ries a la ciutat de Herat, molts sunnites encara mantenien prejudicis sobre els xi\u00eftes, i els rebutjaven obertament. Com a m\u00fasic i com a xi\u00efta, la posici\u00f3 de Latif Khan a la comunitat era doblement sensible. Els prejudicis contra la m\u00fasica persistien: alguns mullahs deien que la m\u00fasica era el treball del dimoni i que distreia a la gent de pregar i de viure correctament<\/em>\"\"<\/a>.\u201d<\/p>\n

L\u2019Afganistan limita a l\u2019oest amb una zona predominantment xi\u00efta de cultura persa: l\u2019actual Iran. Per\u00f2 a la vegada \u00e9s un pa\u00eds multicultural on viuen pobles sunnites com el paixtu (el qual est\u00e0 tamb\u00e9 assentat a l\u2019actual Pakistan) i d\u2019altres com els uzbeks, els tadjiks, els turkmens o els aimaqs. Els hazara, ubicats al cor de l\u2019Afganistan, al Hazarajat, s\u00f3n f\u00e0cilment reconeixibles per la seva fisonomia mongoloide, ja que, malgrat la seva natura mixta com altres pobles afganesos, tenen vinculaci\u00f3 amb els pobles de Mong\u00f2lia. Els estudis gen\u00e8tics fins i tot confirmen un mite, i \u00e9s que podrien provenir de les tropes de Genghis Khan; de fet els noms d\u2019algunes de les seves tribus v\u00e9nen de noms dels seus militars.<\/p>\n

Els hazara s\u00f3n els xi\u00eftes de l\u2019Afganistan, una de les branques de l\u2019Islam sorgida dels musulmans que creien que nom\u00e9s Al\u00ed ibn Abi-T\u00e0lib (cos\u00ed del profeta Muh\u00e0mmad i casat amb la seva filla F\u00e0tima) i els seus descendents podien ser dirigents de la comunitat de fidels. La rivalitat entre xi\u00eftes i sunnites ha estat una constant als conflictes de naturalesa religiosa a l\u2019Orient Pr\u00f2xim. Aquesta tensa relaci\u00f3 tamb\u00e9 ha existit a l\u2019Afganistan, fomentada molt especialment pels talibans a finals dels anys 90, paixtus radicalment defensors de la natura sunnita de l\u2019Islam que consideren el xiisme com una tra\u00efci\u00f3. Com a exemple de la import\u00e0ncia d\u2019aquesta rivalitat, recentment ha crescut entre les pr\u00e0ctiques dels hazares una celebraci\u00f3 religiosa xi\u00efta que fins al moment tenia poc pes entre ells, la del martiri de l\u2019imam Hussain (una celebraci\u00f3 que a altres pa\u00efsos \u00e9s molt important) que se li d\u00f3na una significaci\u00f3 polititzada recordant les massacres que els talibans van cometre contra ells. <\/p>\n

De fet els abusos i les massacres dels talibans contra els hazares estan documentats per l\u2019ONG Human Rights Watch, en especial en un informe del 2.001 que documenta el cas de Yakaolang i a Robatak, a la zona central d\u2019Hazarajat. HRW esmenta: \u201cLes minories \u00e8tniques i religioses i els hazares en particular, han estat especialment vulnerables en zones de conflicte, i les forces talibans han com\u00e8s abusos a gran escala contra civils hazara amb impunitat.\u201d
\nL\u2019any 2002, just despr\u00e9s de la caiguda dels talibans, vaig visitar el pa\u00eds de la m\u00e0 d\u2019una dona hazara que despr\u00e9s ha esdevingut una figura pol\u00edtica rellevant, Habiba Sarabi (depr\u00e9s governadora de la prov\u00edncia de Bamyan). Coneixedora d\u2019alguns dels cap\u00edtols m\u00e9s esfere\u00efdors de la hist\u00f2ria recent del pa\u00eds v\u00e0rem visitar un camp de despla\u00e7ats interns hazares a Kabul que provenien d\u2019una regi\u00f3 propera, la Vall de Shomali. L\u2019escena era dantesca, de runa damunt la runa. La gent habitava edificis destru\u00efts que havien estat atacats en la devastadora guerra entre faccions de senyors de la guerra abans del domini dels talibans, i que havia estat una antiga col\u00f2nia de russos en el per\u00edode de dominaci\u00f3 sovi\u00e8tica. La sensaci\u00f3 aniquiladora de les runes era l\u2019escenari de la devastaci\u00f3 de persones humanes vivint de les restes d\u2019escombreries en una ciutat destru\u00efda com Kabul i sense recursos per alimentar els seus p\u00e0ries. <\/p>\n

Les dones de la comunitat, envoltades del fum d\u2019un forn improvisat de pa, l\u2019\u00fanic aliment que feia setmanes que es portaven al ventre, m\u2019explicaven: \u201cA aquests edificis destru\u00efts hi vivien les fam\u00edlies russes abans que els mujaidins (els senyors de la guerra), els expulsessin en atacar Kabul. Nosaltres som despla\u00e7ats de la regi\u00f3 de Shomoli. Vam arribar aqu\u00ed quan els talibans van ocupar la nostra regi\u00f3, van deportar tota la gent i ens van portar directament a aquests edificis destrossats. Ja fa tres anys que som aqu\u00ed, ja han caigut els talibans, per\u00f2 ning\u00fa encara s\u2019ha fet c\u00e0rrec de nosaltres. Hi ha algunes organitzacions internacionals que han vingut aqu\u00ed per distribuir formularis d\u2019ajut humanitari, per\u00f2 nosaltres els vam extraviar, i els nostres noms van quedar sense ser apuntats a les seves llistes. Ens hem quedat sense racionament i ara ens han abandonat, no ens fan gens de cas, estem aqu\u00ed sense cap mena d\u2019atenci\u00f3. Moltes som v\u00eddues que vivim amb els nostres n\u00e9ts mentre les filles pidolen pels carrers.<\/em>\u201d<\/p>\n

Altres fam\u00edlies van anar a altres zones, com el barri de Khar Khona: \u201cQuan els talibans van prendre el nostre poble a la Vall de Shomali ens van for\u00e7ar a sortir. Ens van portar amb un cami\u00f3 fins a Jalalabad, i d\u2019all\u00e0 ens volien portar als edificis bombardejats de l\u2019antiga ambaixada russa. Per\u00f2 ens vam escapar, i de Jalalabad vam venir aqu\u00ed a Khar Khona, a Kabul. Quan els talibans van apar\u00e8ixer al nostre poble ens vam tancar a les nostres cases cridant, no volem deixar les nostres cases! Ells ens van dir que sols les deixar\u00edem per tres dies, i que despr\u00e9s ens deixarien tornar. Ara ja portem tres anys, i estem aqu\u00ed a Kabul sense casa i sense poble.<\/em>\u201d<\/p>\n

Encara m\u00e9s durs s\u00f3n els testimonis dels atacs comesos el 1998 a la zona de Mazar-e-Sharif on es compten uns 8.000 civils assassinats. Els atacs contra els hazares eren un objectiu declarat pels talibans. Un grup de dones v\u00edctimes del poble de Qezl Abad m\u2019explicava la seva experi\u00e8ncia personal de la massacre: \u201cA molts homes els van portar a la pla\u00e7a on els van matar, mentre que a d\u2019altres els mataven quan els trobaven pel carrer. Recordo a un que el van matar pel carrer quan anava amb el seu fill: estava dempeus i li van colpejar fortament el cap fins a decapitar-lo. Fins i tot un nen petit els va preguntar pel seu germ\u00e0 i pels seus pares, i li van dir que estaven all\u00e0 tirats per terra. Els havien matat a tots. II despr\u00e9s s\u2019emportaven tots els morts, els cossos, i els enterraven tots junts en una fossa comuna. Els arrancaren la pell, els desfiguraren, per\u00f2 els vam recon\u00e8ixer per la roba, la seva al\u00e7ada… una mare sempre sap recon\u00e8ixer el cos del seu fill.<\/em>”<\/p>\n

Finalment cal esmentar els abusos contra els hazares comesos durant el destructiu setge a Kabul entre l\u2019abril del 1992 i el mar\u00e7 del 1993, abans dels talibans. Malgrat que cap facci\u00f3 ni grup \u00e8tnic es deslliura de la responsabilitat de les atrocitats comeses durant aquest per\u00edode (per exemple el partit shiita Harakat-e Islami tamb\u00e9 \u00e9s responsable de nombrosos crims), els testimonis dels barris d\u2019hazares s\u00f3n especialment colpidors. I el problema actualment, i que afecta la totalitat de v\u00edctimes afganeses sense distinci\u00f3 de religi\u00f3 ni grup \u00e8tnic, \u00e9s que els criminals formen part de les estructures del poder al pa\u00eds amb absoluta impunitat amb un descuit total de transici\u00f3 en termes de just\u00edcia. <\/p>\n

\u201cA nosaltres ens van atacar els paixtuns. Jo ho he vist amb els meus propis ulls, que si una dona portava un anell, li tallaven els dits per robar-li. Tamb\u00e9 els tallaven els pits i les mutilaven. I les violaven. Van degollar un beb\u00e8 de sis mesos i el van penjar a l\u2019entrada del poble. A mi em van matar tots els meus fills petits. Qu\u00e8 m\u00e9s ens podien fer? Han fet un mal irreparable per\u00f2 ara ning\u00fa no escolta el nostre dolor. <\/p>\n

Nosaltres sempre ens preguntarem: per qu\u00e8 tot aix\u00f2? Els meus tres fills assassinats: han fet cap mal els meus fills? Ni tan sols han arribat a ser adults per haver fet mal, sols eren nens… ni els nens es lliuraven! On estan els nostres l\u00edders per parlar de just\u00edcia? \u00c9s el nostre enemic el qui s\u2019ha beneficiat de la just\u00edcia: per qu\u00e8 els hi perdonen la nostra sang vessada?<\/em>\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019etnomusic\u00f2loga brit\u00e0nica Veronica Doubleday va escriure Tres dones de Herat, un dels llegats m\u00e9s complets i liter\u00e0riament rics que tenim sobre la m\u00fasica i la vida quotidiana de les dones a l\u2019Afganistan. Hi va viure als anys 70, abans de … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26588,3,13,35768],"tags":[],"class_list":["post-494","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-afganistan-vides-podrides-de-guerra","category-catala","category-general","category-viatges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/494","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=494"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/494\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":502,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/494\/revisions\/502"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}