{"id":471,"date":"2013-04-28T19:06:41","date_gmt":"2013-04-28T17:06:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=471"},"modified":"2013-04-28T19:06:41","modified_gmt":"2013-04-28T17:06:41","slug":"balears-soca-de-mots-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2013\/04\/28\/balears-soca-de-mots-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor\/","title":{"rendered":"BALEARS. Soca de mots. Una persona amb un sac penjant (llibre de Mapasonor)"},"content":{"rendered":"
\"Soca<\/a>
Soca de Mots<\/figcaption><\/figure>\n

MIQUEL AMETLER: Ses paraules que ma v\u00e0reu dir els de Mapasonor abans de venir a gravar es documental varen ser: volem una cosa improvisada, completament improvisada… res preparat. I es glosat \u00e9s improvisat, no el porem preparar. Jo vaig estar content de lo que me v\u00e0reu demanar i vaig acceptar perqu\u00e8 venia de ses nostres idees. En es glosat no hi ha res preparat, i som noltros que hem d\u2019anar damunt de sa improvisaci\u00f3. Aquest m\u00f3n de s\u2019improvisaci\u00f3 gr\u00e0cies a D\u00e9u \u00e9s molt gran, tan immens que no arribarem mai a sa fi. Sabem es principi quin \u00e9s, per\u00f2 es final no.<\/em><\/p>\n

En Miquel Ametler ha anat forjant amb paci\u00e8ncia i pas a pas una nova generaci\u00f3 de glosadors, i actualment la glosa ja \u00e9s un fet distintiu i viu a Menorca. Aquesta enfornada \u00e9s sobretot activa a trav\u00e9s de l\u2019associaci\u00f3 Soca de Mots creada al 2001, present al Facebook i que va renovant els seus membres i fent actuacions. A Mapasonor no ens interessen nom\u00e9s les veus dels mestres sin\u00f3 de la gent de tota mena que treballa per construir la cultura popular. Per aix\u00f2 proposem a l\u2019Ametler viatjar amb diverses persones de Soca de Mots tot un cap de setmana. Ells ens porten per diversos indrets de Menorca on ens glosen i parlen obertament sobre les seves idees sobre la glosa i la cultura. <\/p>\n

Una de les veus amb la qual m\u00e9s gaudim \u00e9s la de na Pilar Pons, una balladora que va haver de deixar la dansa i, quan va comen\u00e7ar a provar la glosa s\u2019hi va enganxar totalment. Ara \u00e9s una de les m\u00e9s destacades glosadores del grup. La Pilar \u00e9s simp\u00e0tica i p\u00edcara, quan improvisa gloses sempre t\u00e9 un doble sentit amb una petita part de perversitat, una petita part d\u2019eleg\u00e0ncia i una gran part d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia. Sap com posar vermella a la persona que t\u00e9 al davant. El primer dia que la vam escoltar al Centre Artes\u00e0 Tradicion\u00e0rius de Barcelona va dedicar unes quantes gloses d\u2019alt voltatge er\u00f2tic a una noia que estava a primera fila. Quan ens va glosar a Mapasonor, juntament amb en Miquel Ametler, tamb\u00e9 va fer treure els colors a en Kilian Estrada que l\u2019estava filmant. <\/p>\n

MIQUEL AMETLER:
\n[…] i aquest ara t\u2019ha filmat,
\ni ha vingut amb un conjunt,
\ni si va aix\u00ed i est\u00e0 armat,
\nprest t\u2019asseur\u00e0s tu damunt!<\/p>\n

PILAR PONS:
\nJa fa estona que estic pensant,
\nI damunt ell jo m\u2019asseuria!
\nI no s\u00e9 lo que trobaria,
\naix\u00f2 ho ham d\u2019anar practicant!
\nsa foto anir\u00e0s esguerrant,
\nperqu\u00e8 ell ara ja est\u00e0 pensant
\ni a veure jo que li faria…<\/p>\n

MIQUEL AMETLER:
\nI no em vulguis fer sa punyeta,
\ni escolta lo que et dir\u00e9,
\ni no em vulguis fer sa traveta
\nque si caic m\u2019aixicar\u00e9,
\nVeure la cosa tant neta
\ni a tu no t\u2019enganyar\u00e9,
\nfot\u2019l-hi m\u00e0, a sa bragueta,
\n i aix\u00ed sabr\u00e0s lo que t\u00e9!<\/em><\/p>\n

Amb Soca de Mots ens hem assegut en un rac\u00f3 de la fortalesa de Sa Mola i mantenim una llarga conversa sobre els l\u00edmits de la glosa dins la cultura popular de Menorca, de les Balears i dels Pa\u00efsos Catalans. Queda clar que la diversitat de punts de vista forma part indestriable de la riquesa de treballar la cultura popular des de les persones. <\/p>\n

MIQUEL AMETLER: Una glosa ha de tenir un m\u00ednim de dos glosadors perqu\u00e8 tengui sentit. Si faig una glosa tot sol, la puc fer de qualsevol manera perqu\u00e8 no me contestar\u00e0 ning\u00fa… S\u00f3c jo qui em tenc que contestar lo que he dit? O tenc que donar fe de lo que he dit o me tinc que contradir de lo que he dit…? Una de dues, o em tenc que posar a favor de lo que he dit, o em tenc que posar em contra de jo mateix quan l\u2019he feta. Sa finalitat de sa glosa \u00e9s mantenir una conversa amb una altra persona, la necessites. <\/p>\n

Si s\u2019est\u00e0 tot sol, s\u2019ha de fer un esfor\u00e7 d\u2019un 100%. Ara mateix si jo me pos\u00e9s a glosar i no hi hagu\u00e9s ning\u00fa, necessitaria un 100% d\u2019esfor\u00e7 per fer sa glosa. En canvi, si estic aqu\u00ed i vos veig a voltros, aquesta companyia que fa sa gent que escolta fa un 25%, i nom\u00e9s he de fer un esfor\u00e7 d\u2019un 75%. Si en Tolo (guitarrista) son\u00e0s, faria un 25% m\u00e9s ell, i seria un esfor\u00e7 d\u2019un 50%, per\u00f2 si tens es companys que tens al costat i te responen glosant, nom\u00e9s has de posar un 25%.<\/p>\n

TONI: \u00c9s que sa naturalesa de sa glosa ha canviat molt. Antigament era es medi de comunicaci\u00f3 ja que es glosadors anaven de poble en poble i donaven ses not\u00edcies de cada poble glosant. Avui en dia a\u00e7\u00f2 ho porem provar per\u00f2 no donar\u00e0 resultat. Sa gent actualment t\u2019ho diu: \u00abvenim a passar una estona de riure\u00bb. Tu no pots fer un glosat d\u2019una hora xerrant de sa cultura, i de sa pol\u00edtica i de coses m\u00e9s fines. Si no hi ha sa picardia de fotre\u2019s amb la gent i dir-l\u2019hi lo que sigui… a\u00e7\u00f2 no resulta. Jo estic conven\u00e7ut que d\u2019aqu\u00ed a 50 anys sa glosa no ser\u00e0 sa mateixa que tenim ara. I fa 50 anys sa gent no pensava que es farien ses gloses que fem ara.<\/p>\n

JOAN: Tindr\u00e0 sentit en ses circumst\u00e0ncies d\u2019es moment i una glosa de fa 50 anys s\u2019entenia com funcionava sa societat en aquell moment i tenia sentit per aquell marc que hi havia. Ses coses no s\u00f3n est\u00e0tiques i tot evoluciona.<\/p>\n

VICENS: A qualsevol cultura hi ha influ\u00e8ncies i innovacions. Es problema \u00e9s quan una innovaci\u00f3 \u00e9s massa repentina com per considerar que esteim transgredint sa cultura. Una influ\u00e8ncia suau s\u2019assimila i sa cultura continua. Aix\u00f2 \u00e9s es proc\u00e9s normal de qualsevol cultura, crec jo. Ara b\u00e9, es problema \u00e9s quan un canvi \u00e9s massa repent\u00ed. Ara, si llev\u00e9ssim sa guitarra d\u2019es glosat menorqu\u00ed no seria una influ\u00e8ncia assimilable en tant poc espai de temps. Qui sap si d\u2019aqu\u00ed 160 anys no sonaran guitarres, sonaran amb altres instruments.<\/p>\n

NANIS: Jo lo que no estic d\u2019acord \u00e9s que ses innovacions s\u2019hagin de fer a trotxe i motxe. I aix\u00f2 s\u2019ha fet, no amb sa glosa per\u00f2 si amb una part de sa cultura que a jo m\u2019of\u00e8n i me fa un poc de rebuig. Per exemple cantar un fandango amb un ritme de rock. I s\u2019ha fet a trotxe i motxe perqu\u00e8 s\u2019ha fet amb un objectiu comercial, perqu\u00e8 avui se ven es rock. Per\u00f2 introduir un ritme de rock o un ritme de jazz en un bolero menorqu\u00ed, jo les veig trist\u00edssimes aquestes innovacions.<\/p>\n

VICENS: Aix\u00f2 \u00e9s el que jo deia: quin \u00e9s el l\u00edmit entre una influ\u00e8ncia assimilable i una influ\u00e8ncia no assimilable. Per tu no ho \u00e9s, per una altra persona ho ser\u00e0. Una altra persona considerar\u00e0 que mentre s\u2019aguanti un poc s\u2019estructura m\u00e8trica i es vocabulari de ses can\u00e7ons, (s\u2019influ\u00e8ncia) \u00e9s totalment assimilable. Tu en canvi, consideres que \u00e9s una cat\u00e0strofe.<\/p>\n

NANIS: S\u00ed. A passos tant agegantats s\u00ed…<\/p>\n

VICENS: Jo no defenc ni una cosa ni s\u2019altra, per\u00f2 crec que lo important \u00e9s saber quan esteim transgredint i quan no en s\u2019innovaci\u00f3.<\/p>\n

MIQUEL AMETLER: De tota manera jo ja fa 60 anys que sent ses gloses que sentia llavonses. No ses gloses… s\u2019entonaci\u00f3, sa manera, es ritme. Potser dins de 50 anys es desfar\u00e0, per\u00f2 retenim aquests 50 anys que ja els hem guanyats.<\/p>\n

VICENS: Tamb\u00e9 tenim en compte que lo que ha innovat sa societat es darrers 50 anys si ho compares amb es darrers 15, s\u2019ha innovat molt m\u00e9s es darrers 15 anys que es 50 anteriors.<\/p>\n

JOAN: Sa tem\u00e0tica, es ritme, sa m\u00e8trica pot ser que s\u2019hagi mantingut 50 anys. Per\u00f2 tal vegada fa 50 anys es 90% d\u2019es jovent coneixia qu\u00e8 eren unes porquejades i avui dia no. Tal vegada ses porquejades, ses matances, generaven molt\u00edssima picardia i molt\u00edssim d\u2019acudits i es jovent d\u2019es poble ho entenia com a tal. A dia d\u2019avui te plantes as jovent i un alt percentatge no sabr\u00e0 una picaresca d\u2019unes porquejades.<\/p>\n

MAPASONOR: Per\u00f2 una glosa, que \u00e9s cant improvisat, es pot gravar?<\/p>\n

VICENS: No hi ha cap mal en que una glosa estigui gravada. Si \u00e9s per donar a con\u00e8ixer sa cultura no crec que hi hagi cap mal en tenir-la documentada. Una altra cosa \u00e9s que sa persona que ho escolti, si vol saber com \u00e9s de ver sa glosa, no li tocar\u00e0 un altre remei que anar a un glosat. Ses gloses gravades a aquesta persona no li serviran per res. Una altra cosa \u00e9s un CD. Aix\u00f2 no. \u00c9s diferent un CD que penjar una can\u00e7\u00f3 a internet.<\/p>\n

NANIS: Jo de CD no en vull sebre res. Un CD no ajuda a con\u00e8ixer sa glosa ni a descobrir que veritablement noltros improvisam. Si moltes vegades ens diuen: voltros aix\u00f2 ho hav\u00edeu preparat! Amb un CD no d\u00f3nes a con\u00e8ixer una improvisaci\u00f3. Gravar una glosa i penjar-la a internet per dir, \u00abaix\u00f2 existeix\u00bb, aix\u00f2 s\u00ed que me sembla b\u00e9. Per qu\u00e8, qu\u00e8 volem? Que no se perdi, i sa manera que no se perdi \u00e9s donar-ho a con\u00e8ixer. Ara, gravar un CD? Aix\u00f2 no t\u00e9 sentit…<\/p>\n

JOAN: Tal vegada alg\u00fa escoltar\u00e0 un CD de glosat i no l\u2019entendr\u00e0, perqu\u00e8 lo que provoca es glosat \u00e9s es moment, es context, i s\u00f3n ses circumst\u00e0ncies ja que \u00e9s algo viu, no \u00e9s algo est\u00e0tic. Tu pots dir: com \u00e9s que diu aix\u00f2 ara? I \u00e9s perqu\u00e8 est\u00e0 passant un home que ha tropissat, i tu li fas sa glosa. Per\u00f2 tu en aquell CD no el veur\u00e0s aquest home!.<\/p>\n

MAPASONOR: I podr\u00edeu glosar amb improvisadors d\u2019altres tradicions, albaes, corrandes…?<\/p>\n

NANIS: Jo record que l\u2019any passat vam fer una trobada on va venir un grup que cantava albaes de Val\u00e8ncia. Es vespre, entre noltros, Mallorca, Val\u00e8ncia i It\u00e0lia v\u00e0rem quedar a un reservat de s\u2019hotel per fer bulla entre noltros: entre es glosadors, es versadors valencians i es improvisadors italians. Jo all\u00e0 vaig tenir s\u2019atreviment de cantar, que no s\u2019assemblava de res, per\u00f2 al manco de poder agafar sa tonada valenciana, ses albaes. Per\u00f2 \u00e9s una cosa que en p\u00fablic no faria mai, perqu\u00e8 consider que estic fent mal a una cultura que no \u00e9s sa meva. Ara b\u00e9, a nivell particular, en un vespre de bulla i de conviv\u00e8ncia jo crec que no hi ha problema en que un provi, tant una albae com sa tonada menorquina, eivissenca o sa que sigui. Ara b\u00e9 posar-me davant d\u2019un p\u00fablic i cantar una tonada valenciana, per molt b\u00e9 que ho sapigu\u00e9s fer, que no \u00e9s es cas, us assegur que no ho faria.<\/p>\n

MIQUEL AMETLER: Mesclar tonada mallorquina i glosat menorqu\u00ed \u00e9s mesclar ous amb cargols. S\u00f3n dos productes que no van… Per fer arr\u00f2s no podem posar fideus. Es dia que fem fideus farem una fideuada. Jo tenc aquesta idea i la tenc que transmetre as alumnes que tinc.<\/p>\n

MAPASONOR: I si us en an\u00e9ssiu a viure a Val\u00e8ncia? <\/p>\n

NANIS: Si an\u00e9s a viure a Val\u00e8ncia cantaria albaes perqu\u00e8 all\u00e0 se canten ses albaes i en aquell moment me voldria integrar dins sa cultura d\u2019all\u00e0 i una de ses coses podria ser cantar una tonada valenciana. Per\u00f2 aix\u00ed de cop i volta perqu\u00e8 tu has vingut i m\u2019has donat a con\u00e8ixer una tonada valenciana i jo te l\u2019agaf i davant d\u2019un p\u00fablic… no ho veig correcte. Quan cantes una glosa representes molta cosa: una parla, i una identitat d\u2019un puesto. Jo no puc exterioritzar sa identitat valenciana en p\u00fablic perqu\u00e8 no s\u00f3c valenci\u00e0. No puc saber aquesta sabiduria que duim dins nostro i no la puc exterioritzar.<\/p>\n

JOAN: Ses coses no s\u00f3n blanques o negres, o teves o meves i sa glosa \u00e9s m\u00e9s que una melodia i unes lletres sin\u00f3 que \u00e9s una expressi\u00f3 de sentiment i l\u2019hem d\u2019entendre des sentiment d\u2019aqu\u00ed. Per\u00f2 perqu\u00e8 hi hagi aquest sentiment Menorca no ha estat una illa a\u00efllada sin\u00f3 que ha estat una illa de pas on han passat \u00e0rabs, inglesos… i algunes influ\u00e8ncies hi deuen haver quedat.
\n<\/em><\/p>\n

El m\u00f3n de la glosa i la seva hist\u00f2ria \u00e9s apassionant. Ens ho detalla l\u2019interessant article de l\u2019etnomusic\u00f2leg menorqu\u00ed Robert Alzina i Riutort que trobareu a l\u2019annex d\u2019aquest llibre. L\u2019autor ens ofereix un an\u00e0lisi del passat i del present de la glosa, tot analitzant, en cada cas, els entrellats que lliguen aquesta expressi\u00f3 amb els canvis que la societat menorquina ha anat experimentant en els darrers segles<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MIQUEL AMETLER: Ses paraules que ma v\u00e0reu dir els de Mapasonor abans de venir a gravar es documental varen ser: volem una cosa improvisada, completament improvisada… res preparat. I es glosat \u00e9s improvisat, no el porem preparar. Jo vaig estar … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,21244,21234,21241],"tags":[],"class_list":["post-471","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-musica-i-cultures","category-viatge-exterior","category-viatge-interior"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=471"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":528,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/471\/revisions\/528"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}