{"id":463,"date":"2013-04-28T18:44:33","date_gmt":"2013-04-28T16:44:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=463"},"modified":"2013-04-28T18:44:33","modified_gmt":"2013-04-28T16:44:33","slug":"balears-toni-torrens-i-miquel-ametler-assassinat-i-resurreccio-de-la-cultura-popular-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2013\/04\/28\/balears-toni-torrens-i-miquel-ametler-assassinat-i-resurreccio-de-la-cultura-popular-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor\/","title":{"rendered":"BALEARS. Toni Torrens i Miquel Ametler: assassinat i resurrecci\u00f3 de la cultura popular. Una persona amb un sac penjant (llibre de Mapasonor)"},"content":{"rendered":"
\"Miquel<\/a>
Miquel Ametler i Pilar Ros glossant<\/figcaption><\/figure>\n

En el nostre viatge a les Illes Balears es va produir un moment clau. Un d\u2019aquells moments en qu\u00e8 es d\u00f3na la revelaci\u00f3 d\u2019una veritat que an\u00e0vem buscant. El viatge, com a moment de tr\u00e0nsit personal o col\u00b7lectiu, t\u00e9 aquestes coses: de cop, quelcom que estava dins, surt a fora activat per un fet concret. En aquest cas les nostres idees sobre la sobirania del poble en la cultura, que feia temps que busc\u00e0vem en les nostres filmacions per la Mediterr\u00e0nia, van quedar completament definides gr\u00e0cies a una inspirada xerrada que v\u00e0rem tenir amb Toni Torrens i en Miquel Ametler davant d\u2019una ermita al cim d\u2019es Toro, la muntanya m\u00e9s alta de Menorca de poc m\u00e9s de tres-cents metres d\u2019altitud. En Toni i en Miquel desgranaren un discurs l\u00facid, gens assajat, fruit d\u2019un p\u00f2sit de viv\u00e8ncies pr\u00f2pies que posen sempre al servei d\u2019aquells que se\u2019ls hi apropen. <\/p>\n

En Toni Torrens \u00e9s un farmac\u00e8utic mallorqu\u00ed nascut a Sa Pobla el 1937, i malgrat que no \u00e9s m\u00fasic i \u00abno sap ni bufar ses xeremies\u00bb, \u00e9s el responsable de molts actes que han perm\u00e8s reactivar l\u2019escena de la cultura popular mallorquina a Sa Pobla, Palma i Barcelona. En Toni \u00e9s un de tants activistes que treballen des de l\u2019anonimat, ja que com diu ell: \u00abes millor dinamitzador cultural \u00e9s aquell que la gent no sap qui \u00e9s\u00bb. Des de fa anys lluita aferrissadament per a la recuperaci\u00f3 de les tradicions de Mallorca. Ha estat el responsable de les trobades de xeremiers que des de 1994 s\u2019organitzen anualment a Sa Pobla, l\u2019impulsor dels Foguerons de Sant Antoni al barri de Gr\u00e0cia de Barcelona o d\u2019activar entitats com la Fundaci\u00f3 ACCA de B\u00fager, Albop\u00e0s o la Federaci\u00f3 de Dimonis, diables i b\u00e8sties de foc de les Balears. A m\u00e9s, en Toni s\u2019ha encarregat d\u2019impulsar intercanvis entre m\u00fasics mallorquins i sicilians. Per aquesta ra\u00f3 existeix una forta amistat entre ell i l\u2019associaci\u00f3 siciliana Musicanostra.<\/p>\n

En Toni \u00e9s un avi petit i entremaliat, graci\u00f3s i ir\u00f2nic. Sempre t\u00e9 un acudit a la boca, cercant desdramatitzar les converses amb an\u00e8cdotes que provoquen el riure, que a vegades ratllen all\u00f2 grotesc per\u00f2 que mai s\u00f3n irrespectuoses. \u00c9s un total i absolut defensor de la sobirania del poble i renega dels qui usen la cultura com a forma de penjar-se medalles. \u00c9s tamb\u00e9 defensor del progressisme pol\u00edtic i social, i amb la seva hiperactivitat cultural, mostra clarament que, per transformar les coses, el moviment s\u2019ha de demostrar caminant. En Toni \u00e9s un dels l\u00edders indiscutibles de la ideologia cultural de Mapasonor, juntament amb el Toni Roig, l\u00edder d\u2019Al-Mayurqa, de qui us parlarem m\u00e9s endavant. <\/p>\n

Al cim d\u2019es Toro parlem tamb\u00e9 amb en Miquel Ametler, director del grup de glosadors menorquins Soca de Mots, qui tamb\u00e9 descobrirem m\u00e9s endavant. <\/p>\n

TONI TORRENS: Es meu pare era pag\u00e8s. Per lo tant jo tenia sa cultura pagesa i tota sa meva vinculaci\u00f3 amb sa cultura popular ve de quan jo de petit anava a treballar a n\u2019es camp. Sa Pobla \u00e9s un poble molt minifundista, ses finques d\u2019una hect\u00e0ria eren considerades bones. Per tant tota sa gent feia feina as costat de s\u2019altra. Era una agricultura de regadiu i sempre, sempre, sa gent cantava quan sa feia feina. No he aclarit si era per distreure\u2019s o si era per no pensar en ses coses que es feien. Com que ets terreny era tant petit, sa gent de sa finca d\u2019es costat ho sentia i es comunicava un amb s\u2019altre. Jo vaig aprendre que hi havia una cultura popular d\u2019aquesta manera. <\/p>\n

A s\u2019escola no me varen ensenyar res mai. Vaig tenir sa sort de tenir un mestre que em va dir que hi havia una cosa que se deia una \u00abrondalla\u00bb, ses rondaies que diem naltros. I quan vaig fer sa primera comuni\u00f3, aquest mestre me va regalar un llibre de rondaies d\u2019en Alcover Moll. I jo vaig veure que estaven escrites en una llengo que no era la que m\u2019estaven ensenyant cada dia a s\u2019escola. Era lo que jo sentia parlar a ca meva i a sa gent que m\u2019enrevoltava. Per\u00f2 a l\u2019escola no vaig sebre res m\u00e9s que aix\u00f2. En canvi si que me vaig aprendre de mem\u00f2ria \u00ablos 36 puntos fundamentales del movimiento\u00bb. Te puc assegurar que ma sabia de mem\u00f2ria tots trenta-sis!<\/p>\n

MIQUEL AMETLER: Jo en sabia menos! Jo no vaig tenir aquesta pugna que va tenir ell, que els va haver d\u2019aprendre tant si va voler com no. Jo vaig tenir m\u00e9s llibertat en a\u00e7\u00f2. Per\u00f2 sa llibertat aquesta, tamb\u00e9 es va convertir en una obligaci\u00f3. Jo vaig tenir aquesta llibertat, per\u00f2 als 17 anys estava fermat a una columna i amb una tira de pell me ventaven. Aix\u00ed mateix. Jo ja lluitava. No tant sols perqu\u00e8 fos d\u2019esquerres, sin\u00f3 perqu\u00e8 ja estava pregonant coses que a jo me semblava que sa gent ignorava, i perqu\u00e8 sa gent no fos tant ignorant jo maldava a \u00abexposar-lis en net\u00bb tot all\u00f2 que porien aprendre. A partir d\u2019aqu\u00ed, jo no tenia aquesta obligaci\u00f3 d\u2019haver d\u2019aprendre tantes coses, com van obligar a en Toni a aprendre-les. Jo vaig tenir una miqueta m\u00e9s de llibertat. Ell desgraciadament va haver d\u2019aprendre totes aquestes coses. <\/p>\n

TONI TORRENS: S\u2019intenci\u00f3 era llevar totes ses arrels que poguessin tenir naltros. Quan vaig anar a sa universitat, vaig comen\u00e7ar a aprendre un poc d\u2019hist\u00f2ria des Pa\u00efsos Catalans, ja que hi havia gent m\u00e9s motivada i t\u2019explicaven. Despr\u00e9s vaig estar tres mesos a Val\u00e8ncia en un curset i tamb\u00e9 vaig veure can\u00e7ons en valenci\u00e0 i m\u2019entenia perfectament sense haver estudiat mai cap de ses seves llengos. Va ser quan vaig veure que tots form\u00e0vem part d\u2019una mateixa cultura ling\u00fc\u00edstica, una cosa que mos havien amagat i mos havien prohibit que l\u2019aprengu\u00e9ssim. Si veien que tu volies aprendre qualque cosa, te fitxaven. <\/p>\n

A l\u2019any 69-70, vaig anar a viure a es port d\u2019Alc\u00fadia per motius laborals. All\u00e0 hi havia un \u00abCirculo Alcudiense\u00bb i vaig ser ets secretari. I en l\u2019any 75, quan se va morir en Franco i mos creiem que hi havia un moment de m\u00e9s llibertat, v\u00e0rem comen\u00e7ar amb els partits pol\u00edtics. <\/p>\n

Vaig organitzar tot un cicle de confer\u00e8ncies i vaig invitar a es Partit Comunista, es Partit Socialista, partits que me pareixia que eren un poc nacionalistes… senzillament a fer unes confer\u00e8ncies de presentaci\u00f3. I aix\u00f2 me va costar que un vespre es capit\u00e0 de sa gu\u00e0rdia civil me va manar a un descampat d\u2019es port d\u2019Alc\u00fadia amb es brigada d\u2019es poble, que me coneixia perqu\u00e8 sa dona era sa farmac\u00e8utica d\u2019es port d\u2019Alc\u00fadia, i me varen estar fins a les 6 des mat\u00ed. No me varen pegar perqu\u00e8 passaven pena ja que sabien que jo era conegut. Per\u00f2 m\u2019estaven passant es puny per davant de sa cara diguent a vore perqu\u00e8 jo estava fent tot aquell cicle de confer\u00e8ncies. Ja que a Mallorca as temps de sa guerra va predominar sa part nacional, crec que ho degu\u00e9rem passar pitjor aqu\u00ed perqu\u00e8 aquella gent no perdonava res. <\/p>\n

MIQUEL AMETLER: A jo em va passar el contrari del que ha dit en Toni (jo no vaig porer anar a s\u2019institut a estudiar), que va tenir facilitat per porer rallar amb aquell, amb s\u2019altre, i amb aquesta gent que el podia guiar per un lloc o s\u2019altre. En Toni va ser un privilegiat as costat meu. Aquest privilegi que t\u00e9 ara sa joventut que pot estudiar i de petit pot anar a s\u2019institut, si vol pot fer carrera, tot aix\u00f2 s\u00f3n privilegiats.
\nI jo, per qu\u00e8 me vaig tirar dins aquest m\u00f3n? Mon pare me deia: \u00abMira, saps a on has comen\u00e7at: as m\u00f3n de sa glosa. Per\u00f2 lo que no podr\u00e0s dir mai \u00e9s on acabar\u00e0s. Tu sempre has de tenir aquesta visi\u00f3 de que aquest cam\u00ed \u00e9s llarg, \u00e9s mal de passar, tindr\u00e0s moltes alegries i moltes penes [plora d\u2019emoci\u00f3]. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s el que mos d\u00f3na for\u00e7a, aquestes \u00e0nsies de porer transmetre lo que noltros sentim, jo crec que \u00e9s a\u00e7\u00f2 lo que mos d\u00f3na for\u00e7a, de porer lluitar m\u00e9s i m\u00e9s encara de cada dia, quan veus que sa gent pr\u00e0ctica. Falta aquesta empenta que gr\u00e0cies en aquestes persones, com en Toni, li donen aquesta empenta. <\/p>\n

Per jo, un nou glosador \u00e9s es millor regal que una est\u00e0tua que me puguin fer, aix\u00f2 sense cap classe de dubte. Ara vaig acabar un curset i vaig tenir sis alumnes, i dels sis no n\u2019ha sortit cap. No vaig quedar satisfet perqu\u00e8 vaig pensar: ser\u00e0 culpa meva que no els he sabut obrir sa porteta de\u2019s cervell perqu\u00e8 poguessin aprendre lo que jo els hi he dit?<\/p>\n

TONI TORRENS: Per\u00f2 aix\u00f2 Miquel sortir\u00e0 algun dia. Tu a lo millor no ho veur\u00e0s, per\u00f2 un dia sortir\u00e0. Perqu\u00e8 aix\u00f2 nos ha passat a Sa Pobla en s\u2019Escola de Sa Ximbomba que se va crear per aprendre a tocar sa ximbomba i per aprendre a cantar. Venien molts d\u2019al\u00b7lotets petits, i han vingut molts d\u2019anys. I ses nines sobretot, quan arribaven en ets 14 anys, els joves se\u2019n reien \u00abja ve sa ximbombera\u00bb , i ho deixaven. Tenien una edat susceptible, \u00e9s normal, nos ha passat a tots. Per\u00f2 han passat ets anys i aquelles nines de 14 anys que ara en tenen 22 surten ses primeres quan hi ha una festa. Una cosa curiosa \u00e9s que, degut a s\u2019\u00e8poca franquista hi va haver gent que va deixar d\u2019aprendre moltes d\u2019aquestes coses. Per\u00f2 aquesta generaci\u00f3 va tenir uns fills, i aquests nins s\u00f3n els que ara darrerament els han volgut dur a s\u2019escola per participar a sa festa i tocar sa ximbomba. I els esperaven, i com que esperaven, tamb\u00e9 se posaven a cantar ells i ha resultat que, aix\u00ed com sa din\u00e0mica normal va de sa filla a n\u2019es n\u00e9t, aqu\u00ed ha estat de n\u2019es n\u00e9t i de rebot a sa filla. S\u2019han posat a cantar sa mare i sa filla. <\/p>\n

Per lo tant aquestes coses, encara que un moment pugui par\u00e8ixer que aquests al\u00b7lots no tenen inter\u00e8s o no els ha agradat, m\u00e9s endavant un dia hi haur\u00e0 una glosada en una pla\u00e7a o en un carrer i tendran aquella cosa a dins i els a sortir\u00e0 i ho faran! Sa llavor est\u00e0 posada. <\/p>\n

MIQUEL AMETLER: I hem de pensar que sa llavor a vegades est\u00e0 anys i anys i no fermenta, per\u00f2 arriba un moment que si \u00e9s a sa terra, fermenta.<\/p>\n

TONI TORRENS: Sa Natura \u00e9s molt s\u00e0via i aquestes coses que estan molts d\u2019anys enterrades, en un moment donat surten i llavors hi ha unes condicions atmosf\u00e8riques que fan ploure un poc m\u00e9s, surt un rec natural i com que hi ha sa llavor posada… Lo fotut \u00e9s que no hi hagi llavor, per molta bona sementera que hi hagi no sortir\u00e0 res. <\/p>\n

Sa cultura popular l\u2019entenc com una persona que neix amb un sac penjant a s\u2019esquena i que cada dia hi posa una cosa. Jo fa 71 anys que duc aquest sac penjat a s\u2019esquena i en 48 hores he apr\u00e8s moltes de coses. S\u00f3n coses que he anat assimilant i posant en ets sac. I es dia que jo me n\u2019anir\u00e9, ets sac quedar\u00e0, s\u2019obrir\u00e0 sa tela, i de totes ses coses que haur\u00e9 anat posant al llarg des 71 anys qualquna en quedar\u00e0 per en terra que qualq\u00fa l\u2019arreplegar\u00e0. I que en deixen una cada un, t\u2019imagines sa quantitat de coses que porem deixar per sa gent que vendr\u00e0? <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el nostre viatge a les Illes Balears es va produir un moment clau. Un d\u2019aquells moments en qu\u00e8 es d\u00f3na la revelaci\u00f3 d\u2019una veritat que an\u00e0vem buscant. El viatge, com a moment de tr\u00e0nsit personal o col\u00b7lectiu, t\u00e9 aquestes … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,21244,21234,21241],"tags":[500,21238],"class_list":["post-463","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-musica-i-cultures","category-viatge-exterior","category-viatge-interior","tag-musica","tag-musiques-i-cultures-mediterranies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/463","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=463"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":465,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/463\/revisions\/465"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=463"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}