{"id":439,"date":"2013-04-21T02:38:08","date_gmt":"2013-04-21T00:38:08","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=439"},"modified":"2013-04-21T02:38:58","modified_gmt":"2013-04-21T00:38:58","slug":"creta-creta-des-de-fora-l%e2%80%99efren-i-en-ross-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2013\/04\/21\/creta-creta-des-de-fora-l%e2%80%99efren-i-en-ross-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor\/","title":{"rendered":"CRETA. Creta des de fora: l\u2019Efr\u00e8n i en Ross. Una persona amb un sac penjant (llibre de Mapasonor)"},"content":{"rendered":"
\"Ross<\/a>
Ross Daly i Efren L\u00f3pez a Creta<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019equip de Mapasonor vam arribar a Creta filmant el documental, Val\u00e8ncia-Istanbul-Tessal\u00f2nica-Kabul on ressegu\u00edem els protagonistes i les cultures que han conformat el collage musical del m\u00fasic valenci\u00e0 Efr\u00e8n L\u00f3pez en un viatge per Turquia i Gr\u00e8cia. L\u2019Efr\u00e8n \u00e9s un fenomen poc com\u00fa en la m\u00fasica actual. En primer lloc pel seu virtuosisme, ja que domina molts cord\u00f2fons, la majoria de tradici\u00f3 popular. En segon lloc, pel seu insadollable hiperactivisme que l\u2019ha portat a crear o formar part de multitud de grups com L\u2019Ham de Foc, Aman Aman, Sabir, Evo, Capella de Ministrers, Ross Daly & Labyrinth, Yeden Quartet, Barbod, Daud Khan Ensemble, Ex Silentio, Stelios Petrakis o Tzane Trio, entre d\u2019altres. <\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00f2 el que ens interessa d\u2019ell, de fet a vegades no ens interessen ni els seus resultats musicals. Ens importa la seva manera d\u2019investigar la m\u00fasica i com per ell aquesta no t\u00e9 res a veure amb el fet de treure productes al mercat m\u00e9s o menys acabats, sin\u00f3 en la passi\u00f3 pel proc\u00e9s. L\u2019Efr\u00e8n ens mostra com la seva expressi\u00f3 musical \u00e9s nom\u00e9s la punta de l\u2019iceberg de tot un seguit de realitats i d\u2019un viatge musical que va des de Val\u00e8ncia fins a Kabul, passant per Creta, Istanbul o Tessal\u00f2nica. A trav\u00e9s d\u2019aquest viatge vam confirmar quelcom en qu\u00e8 Mapasonor sempre hem cregut: la debilitat i la inutilitat de les fronteres, la fal\u00b7l\u00e0cia de la idea que les cultures s\u00f3n fets tancats i en conflicte entre elles, la possibilitat de trencar amb aquesta idea per veure com per naturalesa les cultures s\u2019alimenten entre elles, juguen i es barregen. Aix\u00f2 afecta fins i tot l\u2019etiqueta tant de moda actualment de \u00abM\u00fasica Mediterr\u00e0nia\u00bb. <\/p>\n

L\u2019Efr\u00e8n no distingeix entre fusions contempor\u00e0nies o tradicions molt ancestrals (tracta igual la m\u00fasica medieval com les fusions que treballa amb en Ross Daly), sin\u00f3 que cerca les tradicions que el motiven all\u00e0 on estan vives com a millor prova de la contemporane\u00eftat de la cultura musical. Per aix\u00f2 troba motivaci\u00f3 en la m\u00fasica viva de Gr\u00e8cia i molt especialment en les m\u00fasiques tradicions de Creta i Turquia, tant en la fortalesa de les tradicions otomanes, com en grups espec\u00edfics com la comunitat sefardita, en tradicions de comunitats humanes que han estat marginades com els pobles del Mar Negre o en les particularitats de la m\u00fasica afganesa. <\/p>\n

EFR\u00c8N: Vaig comen\u00e7ar tocant instruments de rondalla valenciana com el lla\u00fct o la band\u00farria. Per\u00f2 em veia limitat. Havia estudiat la guitarra el\u00e8ctrica que \u00e9s un instrument molt estudiat i evolucionat, i volia fer el mateix amb la band\u00farria o el lla\u00fct. Li vaig preguntar a en Vicent Torrent d\u2019Al Tall i em va dir que era molt complicat<\/em>.<\/p>\n

A partir de llavors vaig comen\u00e7ar un cam\u00ed. Des del cercle tradicional del Pa\u00eds Valenci\u00e0 ning\u00fa havia evolucionat prou els instruments de corda, i calia investigar a fora. Em refereixo a buscar una tradici\u00f3 que estigui evolucionada, que tingui bons instrumentistes, bon repertori\u2026 I em vaig trobar amb la m\u00fasica de Creta que em va xocar molt, comen\u00e7ant per la for\u00e7a del lauto (lla\u00fct) que va provocar en la meva ment un\u2026 clinc!<\/em><\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed vaig entrar en tot un m\u00f3n, no nom\u00e9s vaig agafar les t\u00e8cniques que m’interessaven. I una cosa et porta a l’altra. Entres en la m\u00fasica otomana, comences a valorar el llegat persa que existeix en la cultura otomana i a partir d’aqu\u00ed no s’acaba mai! El pas d’un instrument a un altre ja no resulta complicat, si entens tot l’univers que envolta a un instrument, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva estructura f\u00edsica. Passes d’una m\u00fasica a una altra ja que la m\u00fasica murciana est\u00e0 prop de la valenciana, la valenciana de la catalana, la catalana de la del sud de Fran\u00e7a\u2026 A tot arreu passa igual. Mai hi ha un tall radical entre una regi\u00f3 i altra.<\/em><\/p>\n

Ho v\u00e0rem comprovar, la passi\u00f3 per Creta pot fer perdre a l\u2019Efr\u00e8n el m\u00f3n de vista. L\u2019esper\u00e0vem a l\u2019aeroport de Barcelona, en un accidentat viatge on la Sali (Maria Salicr\u00fa-Maltas) portava al S\u00e0gar en una cadira de rodes ja que dies abans s\u2019havia trencat el genoll. Ten\u00edem l\u2019esperan\u00e7a que l\u2019Efr\u00e8n ens pogu\u00e9s ajudar amb l\u2019equipatge. <\/p>\n

Per\u00f2 el vam veure arribar amb el seu caminar de geni despistat vestit sempre de negre, la melena i la barba i uns ulls blaus que enamoren amb… quatre instruments! L\u2019Efr\u00e8n portava un enorme rack amb una guitarra el\u00e8ctrica de doble m\u00e0stil sense trasts i una panxuda viola de roda, entre d\u2019altres. El viatge va ser un divertid\u00edssim calvari on el male\u00eft geni despistat anava arrossegant els seus instruments per tot arreu i la Sali la cadira de rodes, mentre en S\u00e0gar carretejava les motxil\u00b7les damunt la seva falda. <\/p>\n

A Creta, per\u00f2, l\u2019Efr\u00e8n va perdre el m\u00f3n de vista. Ven\u00edem de diversos racons de Turquia i de Gr\u00e8cia, visitant lutiers, music\u00f2legs, m\u00fasics, grups de carrer\u2026 per\u00f2 en arribar a Creta, l\u2019Efr\u00e8n, pres de l\u2019emoci\u00f3, va desapar\u00e8ixer literalment i ja no el v\u00e0rem veure m\u00e9s que tocant amb el seu mestre Ross Daly o amb molt\u00edssima altra gent d\u2019un entorn musicalment riqu\u00edssim i exquisit. <\/p>\n

EFR\u00c8N: Des de l\u2019inici, de Creta em va impactar el fet que la seva tradici\u00f3 musical estigui viva. \u00c9s incomparable en relaci\u00f3 a pa\u00efsos europeus com l\u2019Estat Espanyol, Portugal, It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Alemanya… Amb cap pa\u00eds es pot comparar ni de lluny! El que m’agrada m\u00e9s de la m\u00fasica de Creta i de Gr\u00e8cia \u00e9s que s\u00f3n m\u00fasiques vives. L\u2019\u00fanica cosa que has de fer \u00e9s agafar un d’aquests vols barats, t’est\u00e0s aqu\u00ed una setmana i de seguida te n\u2019adones que aqu\u00ed es viu la m\u00fasica! Toquen, fan discos… I si t’ha impressionat, quan tornis a casa teva, far\u00e0s tu un disc. No cal fer el que tant es fa: inventar-se hist\u00f2ries i conjectures d’una m\u00fasica que no fa falta conjecturar perqu\u00e8 est\u00e0 viva. <\/em><\/p>\n

Recordo que el m\u00fasic cretenc Stelios Petrakis, amb qui col\u00b7laboro, em va invitar fa un any en una festa de la destil\u00b7laci\u00f3 del rak\u00ed. Hi havia la taula dels menuts de 16 a 20 anys que escoltaven m\u00fasica a tot volum, saturant l\u2019equip, com fan normalment, per\u00f2 tot era m\u00fasica de Creta. Escoltaven, per exemple, gravacions casolanes de bodes on es sentien fins i tot els trets de les pistoles! A qualsevol lloc pots sentir m\u00fasica tradicional de l\u2019illa, als taxis, a l\u2019autob\u00fas… Ja no m\u00fasica grega, sin\u00f3 m\u00fasica de Creta! <\/em><\/p>\n

A m\u00e9s, musicalment, la m\u00fasica cretenca \u00e9s un cas molt singular per la pr\u00e0ctica de la improvisaci\u00f3. Un exemple s\u00f3n els m\u00fasics que toquen la lira, que tenen un munt de melodies al cap que van introduint enmig d’altres segons el repertori o el moment. De vegades hi ha danses en les quals ells van improvisant incorporant melodies d\u2019un mateix ritme dins de cada dansa. Tamb\u00e9 s’improvisa amb els versos i les poesies cantades de forma similar a la glosa menorquina. Una persona que per exemple ha reintrodu\u00eft la improvisaci\u00f3 en la m\u00fasica de quan hi havia els turcs a Creta ha estat en Ross Daly. Ell ha reintrodu\u00eft elements musicals que els cretencs tenen interioritzats per\u00f2 que no saben definir-los. Per exemple el maqam \u00e0rab. Els cretencs toquen amb el maqam, el coneixen per l’entorn cultural, per\u00f2 no saben res.<\/em><\/p>\n

De Creta tamb\u00e9 em va flipar quelcom que pot semblar contradictori, la seva no din\u00e0mica: una m\u00fasica sempre \u00aba cent\u00bb, en\u00e8rgica. A mi m\u2019agraden el recursos i els instruments \u00ablimitats\u00bb. Quan es queixen dels instruments \u00ablimitats\u00bb ho veig com si es parl\u00e9s de qu\u00e8 alguna persona est\u00e0 limitada perqu\u00e8 nom\u00e9s parla una llengua… per\u00f2 si nom\u00e9s amb una llengua ja es poden dir tantes coses! No parlo ja de la lira sin\u00f3 de l\u2019est\u00e8tica musical. La m\u00fasica cretenca \u00e9s austera. Si surts dels par\u00e0metres, ja no sona a Creta.<\/em><\/p>\n

A l\u2019illa, l\u2019Efr\u00e8n troba dues coses importants: una tradici\u00f3 musical viva i un mestre, l\u2019irland\u00e8s Ross Daly, que a m\u00e9s d\u2019esdevenir un gran de la lira, \u00e9s l\u2019impulsor de la seva renovaci\u00f3. <\/p>\n

EFR\u00c8N: Quan vaig con\u00e8ixer en Ross Daly, vaig entrar a la m\u00fasica de Creta per\u00f2 tamb\u00e9 en d\u2019altres m\u00fasiques que tenen un pes fort a l\u2019entorn. Ell em va situar la m\u00fasica cretenca en les tradicions de l\u2019entorn. En Ross va arribar a l\u2019illa, va aprendre a tocar la lira des de la tradici\u00f3 i aconseguir el millor nivell. Per\u00f2 ha donat a con\u00e8ixer que de lires n\u2019hi ha a molts altres llocs, com d\u2019escales… i molta gent cretenca ha crescut musicalment amb ell. En Ross \u00e9s gran comparat amb el jove mite d\u2019en Giorgos Xylouris, per\u00f2 ell ha sabut aglutinar aquella gent que com ell tenia determinades inquietuds per altres m\u00fasiques, la d\u2019Afganistan, l\u2019otomana… Per exemple, en Psarogiorgis (Giorgos Xylouris) \u00e9s hipercretenc, per\u00f2 a partir del paper d\u2019en Ross a la zona, ha agafat pessics de l\u2019entorn cultural i es noten en la seva m\u00fasica.<\/em> <\/p>\n

Durant el nostre viatge a Creta vam tenir temps per con\u00e8ixer, parlar, observar, assajar i veure tocar en p\u00fablic a en Ross Daly, aquest influent dinamitzador cultural de l\u2019illa, un estrany fenomen musical. A Creta, on el concepte \u00e9s tant fort, un m\u00fasic irland\u00e8s no nom\u00e9s apr\u00e8n a tocar millor que els m\u00fasics locals sin\u00f3 que contribueix a la transformaci\u00f3 de les expressions locals aut\u00f2ctones pel simple fet d\u2019ubicar-les en un marc cultural m\u00e9s ampli (m\u00fasiques asi\u00e0tiques, otomanes, perses, \u00e0rabs\u2026) La creaci\u00f3 del centre Labyrinth, d\u2019ensenyament i impuls de m\u00fasiques que ell etiqueta com a \u00abmodals\u00bb, \u00e9s la materialitzaci\u00f3 d\u2019aquestes idees. <\/p>\n

ROSS DALY: No vaig venir a Creta per esdevenir un int\u00e8rpret de lira cretenca. Mai vaig tenir aquesta intenci\u00f3 perqu\u00e8 no s\u00f3c cretenc. Jo vaig venir a l\u2019illa per aprendre la lira a un dels llocs on est\u00e0 m\u00e9s desenvolupada. Hi ha instruments semblants a Turquia, als C\u00e0rpats, als Balcans, a Cal\u00e0bria… Tamb\u00e9 a l\u2019\u00cdndia. D\u2019all\u00e0 m\u2019interessa el sarangi, molt especialment el de la zona del Rajast\u00e0. El que tamb\u00e9 he intentat fer \u00e9s reconstruir f\u00edsicament l\u2019instrument tot introduint-li alguns canvis per a incorporar algunes sonoritats que a mi m\u2019agradaven i que no existien a Creta. Mai em vaig imaginar que li pogu\u00e9s interessar a alg\u00fa m\u00e9s! Per\u00f2, per exemple, l\u2019Stelios Petrakis es va interessar pel desenvolupament d\u2019aquest nou tipus de lira, i com ell, molts altres m\u00fasics. El 1982, un grup de m\u00fasics ens reun\u00edem a Heraklion en una associaci\u00f3 anomenada Labyrinth amb l\u2019objectiu d\u2019estudiar i treballar junts, i\/o convidar a altres persones. Vam comen\u00e7ar creant una biblioteca i uns tallers musicals. M\u00e9s tard vam constituir un grup de m\u00fasica, una productora i una escola en la qual es convidava a mestres de nivell d’altres tradicions a ensenyar els seus m\u00e8todes de treball. L\u2019any 2002 vam establir el centre actual a Houdetsi en el qual cada estiu organitzem tallers i seminaris amb l\u2019objectiu de treballar sobre el que entenc que \u00e9s la m\u00fasica modal i que abarca \u00c0frica del nord, el pr\u00f2xim Orient, els Balcans, l\u2019\u00c0sia Central, Transcauc\u00e0sia i l’\u00cdndia, aix\u00ed com altres m\u00fasiques com les d’Espanya o les de l\u2019\u00e8poca medieval.<\/em><\/p>\n

La \u00abMediterr\u00e0nia\u00bb com a etiqueta pot esdevenir un empobriment que oculta la complexitat de les cultures que cont\u00e9 aquesta mar. A la d\u00e8cada dels 80, quan a Val\u00e8ncia Vicent Torrent i la gent d\u2019Al Tall organitzaven els seus festivals en terres valencianes, aquests actes pretenien explicar que hi havia m\u00fasiques properes a la pr\u00f2pia Mediterr\u00e0nia, riques i ignorades. Per qu\u00e8 anar a buscar-les m\u00e9s lluny si les ten\u00edem al costat? <\/p>\n

Unes generacions m\u00e9s endavant, per\u00f2, per m\u00fasics com Efr\u00e8n L\u00f3pez, aquesta etiqueta, m\u00e9s que ser educativa, pot tenir efectes perversos i ocultar, per reduccionista, una realitat m\u00e9s \u00e0mplia. L\u2019Efr\u00e8n va viatjar a la Mediterr\u00e0nia oest cercant unes tradicions que a la seva \u00e0rea musical eren d\u00e8bils. A l\u2019illa grega de Creta va trobar unes tradicions fortament arrelades i va estudiar amb el m\u00fasic irland\u00e8s Ross Daly. <\/p>\n

EFR\u00c8N: Quan es fa un festival de M\u00fasica Mediterr\u00e0nia es considera que Turquia \u00e9s un pa\u00eds mediterrani i per tant qualsevol producte musical turc es pot incloure. Per\u00f2 si es programa un grup d\u2019Anat\u00f2lia, indret que est\u00e0 a centenars de quil\u00f2metres de la costa Mediterr\u00e0nia i que culturalment es relaciona amb l\u2019\u00c0sia Central i no amb It\u00e0lia o el Marroc, per qu\u00e8 no es podria programar un grup de txalaparta basc? Segur que un turc se sent m\u00e9s identificat amb la m\u00fasica d\u2019Azerbaidjan o d’Uzbekistan que amb una tarantel\u00b7la italiana, per\u00f2 ho acceptem. Cal que siguem m\u00e9s rigorosos i deixar d’usar el terme \u00abMediterrani\u00bb com a etiqueta.<\/em><\/p>\n

ROSS DALY: Persones com l\u2019Efr\u00e8n o jo ens sentim inc\u00f2modes quan hem de definir el qu\u00e8 fem. Ens ubiquen dins la \u00abM\u00fasica Mediterr\u00e0nia\u00bb. M\u00fasica Mediterr\u00e0nia? D’acord, per\u00f2 part d’aquesta m\u00fasica \u00e9s turca i \u00bfcom pots separar la m\u00fasica turca de les seves profundes connexions amb la m\u00fasica d’\u00c0sia central? Tamb\u00e9 la m\u00fasica \u00e0rab i la persa tenen connexions, per\u00f2 P\u00e8rsia no \u00e9s part de la Mediterr\u00e0nia. M\u00fasica Mediterr\u00e0nia? D’acord. Per\u00f2, per exemple, la m\u00fasica del sud de Fran\u00e7a no t\u00e9 res a veure amb la que es fa a l’oest de Turquia. I en canvi la de Turquia s\u00ed que t\u00e9 a veure amb la m\u00fasica de l’\u00c0sia Central, o la de Transcauc\u00e0sia, o la del m\u00f3n persa… I la m\u00fasica persa est\u00e0 fortament connectada amb la m\u00fasica de l\u2019\u00cdndia\u2026 Per a mi en realitat, les connexions van des de Maurit\u00e0nia fins a Xina. Aquestes categories, com la de \u00abM\u00fasica Mediterr\u00e0nia\u00bb s\u00f3n excloents i sempre presenten problemes. La categoria que per mi t\u00e9 m\u00e9s portes obertes i m\u00e9s interconnexions possibles \u00e9s la de m\u00fasica modal.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019equip de Mapasonor vam arribar a Creta filmant el documental, Val\u00e8ncia-Istanbul-Tessal\u00f2nica-Kabul on ressegu\u00edem els protagonistes i les cultures que han conformat el collage musical del m\u00fasic valenci\u00e0 Efr\u00e8n L\u00f3pez en un viatge per Turquia i Gr\u00e8cia. L\u2019Efr\u00e8n \u00e9s un fenomen … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,21244,21234,35768],"tags":[500,21238],"class_list":["post-439","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-musica-i-cultures","category-viatge-exterior","category-viatges","tag-musica","tag-musiques-i-cultures-mediterranies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=439"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":444,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439\/revisions\/444"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}