{"id":435,"date":"2013-04-21T02:30:33","date_gmt":"2013-04-21T00:30:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=435"},"modified":"2013-04-21T02:30:33","modified_gmt":"2013-04-21T00:30:33","slug":"creta-creta-des-de-dins-anogia-i-les-bodes-cretenques-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2013\/04\/21\/creta-creta-des-de-dins-anogia-i-les-bodes-cretenques-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor\/","title":{"rendered":"CRETA. Creta des de dins: Anogia i les bodes cretenques. Una persona amb un sac penjant (llibre de Mapasonor)"},"content":{"rendered":"
\"M\u00fasics<\/a>
M\u00fasics de boda d'Anogia. Creta. (Font: visualphotos)<\/figcaption><\/figure>\n

Arribem a Creta de nit. Viatgem de matinada per una carretera de corbes on nom\u00e9s es veuen els llums del nostre cotxe. Divisem el poble d\u2019Anogia com una esclatant llum mentre escoltem un garbuix de sons que prov\u00e9 de la llunyania. Sabem que en arribar al centre del poble, bloquejat per una enorme quantitat de cotxes aparcats sense massa ordre, ens trobarem la gent que ha estat convidada a una boda. A Anogia ens trobarem un microcosmos. Un microcosmos en plena illa de Creta. Igual que la pr\u00f2pia illa de Creta: un microcosmos a Gr\u00e8cia, un microcosmos entre les illes gregues, un microcosmos a la Mediterr\u00e0nia. <\/p>\n

Nit a les valls de Creta. Un rac\u00f3 de fren\u00e8tica bogeria esquerda els camins reposats, els pobles silenciosos, les cases en calma enmig del cor rural de l\u2019illa. <\/p>\n

Les barbes i les grenyes sense afaitar i els ulls profundament foscos, miren les cordes gastades de les lires que toquen damunt les cames i que, amb una improvisaci\u00f3 precisa, freguen amb resistents arcs de forma amorosament agressiva. S\u00f3n instruments ac\u00fastics que salvatgement repeteixen pocs acords, sons saturats que s\u2019acoplen i com un trance religi\u00f3s es fiquen a una ment submergida, en un caos ordenat de festa plena de restes d\u2019ossos de xai, trossos de s\u00edndria, alcohol i codis socials molt fixats.
\nPer nosaltres assistir a una boda cretenca en una de les places m\u00e9s importants d\u2019Anogia ens sembla una experi\u00e8ncia salvatge. Per\u00f2 els salts fren\u00e8tics de grups de noies impecablement vestides amb colors lluents, tacons i faldilles sobre el genoll o els nois amb aires de seducci\u00f3 mascle embolcallats de camises negres i collarets daurats, s\u00f3n, en realitat, una maquin\u00e0ria precisa. Cada pe\u00e7a ferotge cantada gaireb\u00e9 a crits \u00e9s un engranatge d\u2019un ritual ben prec\u00eds, ben fixat. Una ferotge sensaci\u00f3 que gravita a l\u2019entorn de regles ben concretes.<\/p>\n

Aquestes danses es ballen en cercle i amb les mans agafades. Els \u00abhomes m\u00e9s homes del m\u00f3n\u00bb mostren la seva virilitat ballant amb salts i repicant els peus amb les mans enlaire. Els mocadors blancs amb borles entrelligats al cap i al coll, o fins i tot decorant un escenari ple d\u2019estores orientals, una pe\u00e7a s\u00edmbol d\u2019aquesta \u00abcre\u00efcitat\u00bb d\u2019aquestes eternes festes dels panagiris (festa popular).
\nEn Giorgos Xylouris, el m\u00fasic cretenc nascut a Anogia el 1965, l\u2019home de grenyes i barbes, de mirada profundament incisiva i caminar recte, toca el lla\u00fct segur i de manera salvatge, amb varonil eleg\u00e0ncia de camisa blanca i pantal\u00f3 negre, concentrat en gratar l\u2019instrument amb una pua, quasi ignorant les propines que desenes de persones van deixant a peu d\u2019escenari demanant temes. Gaireb\u00e9 ignorant els altres m\u00fasics, com l\u2019avi prim que est\u00e0 al seu costat, de melena i bigoti blanc que toca la lira com si fos un jovenet, o els altres lla\u00fcts i percussions.<\/p>\n

Els convidats celebraran les noces durant tota la nit, unes noces que han comen\u00e7at hores abans quan un petit grup de m\u00fasics s\u2019ha dirigit de la casa del nuvi \u2014on aquest s\u2019ha vestit\u2014 a la casa dels pares de la n\u00favia, on l\u2019han recollit per anar conjuntament cap a l\u2019esgl\u00e9sia. Molt sovint aquesta celebraci\u00f3 es produeix durant la tarda-vespre, quan encara \u00e9s clar. La lira i el lla\u00fct cretenc formen part de la comitiva musical. Melangioses melodies tradicionals s\u2019interpreten en el trajecte a peu. Durant el ritual del casament, el religi\u00f3s entona alguns cants. Despr\u00e9s, la celebraci\u00f3 continua amb el sopar, on s\u2019alterna menjar i m\u00fasica durant tota la nit.<\/p>\n

Creta des de dins: Anogia
\n<\/strong><\/p>\n

GIORGOS XYLOURIS: La m\u00fasica, el cant o el ball s\u00f3n part inseparable de la nostra societat. Anogia \u00e9s un dels pobles cretencs on aix\u00f2 passa amb m\u00e9s for\u00e7a ja que t\u00e9 les seves pr\u00f2pies tradicions i danses. Aquesta circumst\u00e0ncia es d\u00f3na en molts pobles de Creta. Cada un d\u2019ells t\u00e9 el seu propi estil. Per\u00f2 les bodes d\u2019Anogia s\u00f3n realment \u00faniques. S\u2019ubiquen al centre del poble on no posen taules per seure, sin\u00f3 que la pla\u00e7a es converteix en un lloc per dansar. La gent est\u00e0 asseguda com si estigu\u00e9s al cinema. Aix\u00f2 mostra la import\u00e0ncia de la dansa i la m\u00fasica al poble. La seva for\u00e7a ve de molt antic.<\/em> <\/p>\n

La nostra entrada a Creta va ser breu i fuga\u00e7, nom\u00e9s alguns dies d\u2019estada per con\u00e8ixer la superf\u00edcie del \u00abpa\u00eds\u00bb. Coneixem Creta des d\u2019una mirada externa, la que ens donen persones com el m\u00fasic valenci\u00e0 Efr\u00e8n L\u00f3pez, l\u2019antrop\u00f2leg argenton\u00ed Jordi Alzina o el m\u00fasic irland\u00e8s Ross Daly. Persones que han estat transformades per Creta o que han transformat, fins a cert punt, quelcom de l\u2019illa.
\nMalgrat que l\u2019estada va ser curta, l\u2019entrada a Creta es va produir per la part m\u00e9s desconeguda: vam topar-nos en una de les manifestacions culturals m\u00e9s \u00edntimes i identit\u00e0ries de l\u2019illa, una boda en un dels pobles m\u00e9s representatius pel qu\u00e8 fa la \u00abcre\u00efcitat\u00bb, la tradici\u00f3: Anogia. <\/p>\n

En arribar, Efr\u00e8n L\u00f3pez ironitzava sobre aquesta poblaci\u00f3 amb tota l\u2019estima del m\u00f3n: Anogia \u00e9s un poble que t\u00e9 l\u2019orgull cretenc. Els del poble s\u00f3n m\u00e9s cretencs que els cretencs! Tot el que ve d\u2019all\u00e0 t\u00e9 \u00abdenominaci\u00f3 d\u2019origen\u00bb: \u00abSom m\u00e9s mascles i m\u00e9s cretencs que ning\u00fa!\u00bb. <\/p>\n

Anogia (Anogeia) \u00e9s un poble de gaireb\u00e9 3.000 habitants situat a 740 metres d\u2019altura a l\u2019altipl\u00e0 de Nida, als peus el Mont Psiloritis, on hi ha la cova d\u2019Ideon (Ida) en la qual va cr\u00e9ixer Zeus segons la mitologia. Segurament, el poble va ser fundat pels axos. El 1593 ja era un assentament important amb gaireb\u00e9 un miler d\u2019habitants. Durant el segle XIX, la ciutat va resistir contra els turcs, ra\u00f3 per la qual Anogia fou cremada. L\u2019agost de 1944, el poble va viure una trista massacre: els nazis assassinaren la majoria dels homes com a repres\u00e0lia pel segrest del general Krieppe, qui manava a l\u2019illa durant la Segona Guerra Mundial. Avui el poble viu principalment de l\u2019agricultura i destacan als afores els antics assentaments de Tilissos, Sklavokambos i Zominthos.<\/p>\n

Anogia es caracteritza per tenir dues parts. La superior est\u00e0 dominada per la pla\u00e7a d\u2019Agios Giorgos (Sant Jordi), l\u2019aparador de la vida local on es poden comprar productes t\u00edpics com teixit i formatge i s\u2019hi poden observar algunes persones que vesteixen de manera tradicional. La part inferior del poble \u00e9s la m\u00e9s antiga i en ella s\u2019hi pot menjar xai i beure el t\u00edpic rak\u00ed. <\/p>\n

En aquesta part, tamb\u00e9 es pot visitar la casa del m\u00edtic m\u00fasic cretenc Nikos Xylouris, que mor\u00ed el 1980, un dels grans noms de la m\u00fasica grega. La nissaga dels Xylouris \u00e9s molt coneguda a Creta. El germ\u00e0 de Nikos, Antonis (Psarandonis), \u00e9s el m\u00fasic m\u00e9s rellevant actualment. Compositor, cantant i int\u00e8rpret de lira cretenca, \u00e9s el pare d\u2019en Giorgos, el barbut que vam con\u00e8ixer tocant el lla\u00fct a la boda d\u2019Anogia. El Giorgos \u00e9s molt amic de l\u2019antrop\u00f2leg argenton\u00ed Jordi Alzina i tamb\u00e9 de l\u2019Efr\u00e8n. Gr\u00e0cies a aquesta amistat, els membres de Mapasonor el vam poder con\u00e8ixer i entrevistar-lo tot compartint fruits secs i unes sucoses olives durant una bona estona. No oblidarem el moment en qu\u00e8 es va aixecar per cantar una de les melangioses melodies que els m\u00fasics interpreten quan van a buscar la n\u00favia a casa seva.<\/p>\n

Segons l\u2019Efr\u00e8n, en Giorgos \u00e9s un dels m\u00fasics que m\u00e9s representa la manera cretenca de tocar. Per\u00f2 el seu esperit \u00e9s musicalment inquiet i ha incorporat un seguit de t\u00e8cniques d\u2019altres tradicions gr\u00e0cies a totes les seves col\u00b7laboracions, entre les quals destaca la de l\u2019irland\u00e8s Ross Daly. En Giorgos representa profundament una entitat i la porta endavant. <\/p>\n

EFR\u00c8N: Si no ets d\u2019Anogia, mai tocar\u00e0s com ells per molt que t\u2019hi esforcis. A mi si m\u2019invitessin a tocar a una boda al poble hi aniria encantat, per\u00f2 no aconseguiria tocar com ells per molt que ho assag\u00e9s. El mateix Ross Daly tampoc ho toca com ho fan ells, encara que t\u00e8cnicament a vegades sigui millor. De fet en una boda d\u2019Anogia no toca qualsevol de Creta, no us penseu que truquen a un m\u00fasic d\u2019un poble del costat, no! S\u2019atomitza tant la cosa, que el del poble del costat ja no toca igual! \u00c9s f\u00e0cil d\u2019entendre, passa com amb les lleng\u00fces. Per exemple, vosaltres \u2014catalans de Matar\u00f3\u2014 aneu a viure a Gandia. Alguna vegada parlar\u00edeu com una persona d\u2019all\u00e0? Ni al cap de trenta anys! Per mi amb la m\u00fasica passa exactament el mateix. <\/em><\/p>\n

A Anogia hi ha un m\u00fasic molt conegut, en Psarandonis, el pare d\u2019en Giorgos Xylouris. En realitat, per\u00f2, \u00e9s m\u00e9s un personatge que un representant del que \u00e9s la m\u00fasica cretenca. Hi ha gent que es pensa que la m\u00fasica de Creta \u00e9s tal com ell la toca, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, ell \u00e9s un fet puntual d\u2019alg\u00fa que ha creat una m\u00fasica pr\u00f2pia, molt forta i salvatge. En canvi en Psarogiorgis, el seu fill Giorgos, s\u2019assembla m\u00e9s al que \u00e9s la m\u00fasica grega que en Psarandonis. <\/p>\n

El nostre viatge a Creta va estar guiat per l\u2019Efr\u00e8n i en Jordi Alzina, un expert en m\u00fasica cretenca i antropologia de la festa que viu a Creta des de fa cinc anys. Tot just posar el peu a l\u2019aeroport, en Jordi va fer un gran regal a Mapasonor: ens va portar directament a la boda d\u2019Anogia, una festa ininterrompuda al llarg de tota la nit, amb tota la seva vitalitat, tota la seva energia, tota la seva brutalitat. En Jordi viu a Creta, s\u2019hi ha casat, ha participat en els seus rites socials i culturals m\u00e9s identitaris, no nom\u00e9s com a espectador, de manera que coneix molt \u00edntimament l\u2019illa. <\/p>\n

Des d\u2019un terrassa, ens detalla les noces mentre observem la disbauxa tot prenent un fresc frapp\u00e9 que acaba convidant un senyor del poble que no coneixem. \u00c9s un clar exemple de l\u2019hospitalitat cretenca. En Jordi li agraeix el gest amb una salutaci\u00f3 amb la m\u00e0. Despr\u00e9s segueix. A ell totes les tradicions cretenques li apassionen, emocionen, i ens transmet aquest sentiment durant tota la nit i la resta de dies que compartirem. <\/p>\n

JORDI ALZINA: Quan vius a Creta te n\u2019adones que una de les coses que m\u00e9s caracteritza l\u2019illa \u00e9s la seva m\u00fasica. Est\u00e0 molt viva. Moltes parts de la vida quotidiana de les persones estan associades amb la m\u00fasica o a les can\u00e7ons. Per exemple, al bateig d\u2019un nen s\u2019hi canten diferents can\u00e7ons de poesia oral. <\/em><\/p>\n

Aqu\u00ed a Anogia, al ser una zona a\u00efllada, s\u2019hi han mantingut certes tradicions de forma molt ancestral. Una festa privada, com un casament, \u00e9s de tot el poble i es fa a la pla\u00e7a central. El m\u00e9s important \u00e9s la festa civil, ja que al ritual de la missa, quasi ning\u00fa no hi va. El casament que estem observant \u00e9s un fet social total, comparable a un partit de futbol. <\/em><\/p>\n

A partir d\u2019aquest ritual pots entreveure una representaci\u00f3 de la societat. Per exemple, qui entra primer a ballar \u00e9s el primer que ha pagat als m\u00fasics. A aquests no els paguen els nuvis, sin\u00f3 que cobren de la gent que demana un ball. A vegades es produeix una baralla entre diverses colles que han pagat. A m\u00e9s \u00e9s una festa molt masculina, els homes ballen a primera fila, preparen tot el menjar, reparteixen el xai… Tots els m\u00fasics s\u00f3n homes, pots comptar amb els dits d\u2019una m\u00e0 les dones que toquen. Una d\u2019elles \u00e9s la Kelly Thoma que toca amb en Ross Daly.<\/em> <\/p>\n

Aix\u00ed la religi\u00f3 marca la vida i genera moltes festes creant una ritualitzaci\u00f3 de la vida de la gent, marcant una uni\u00f3 del poble. El pes de la fam\u00edlia en una societat fortament patriarcal i amb tend\u00e8ncia a una fam\u00edlia extensa \u00e9s un altre factor i la uni\u00f3 familiar \u00e9s un altre moment de celebraci\u00f3 important, espais per afermar solidaritat i de creaci\u00f3 de noves aliances.<\/em> <\/p>\n

En Jordi Alzina ens amplia i detalla tots aquests continguts en un excel\u00b7lent article que hem incorporat a l\u2019annex del llibre.
\nAix\u00ed doncs el m\u00e9s especial d\u2019aquest poble \u00e9s que les noces encara es mantinguin en una pla\u00e7a central del poble, no en un envelat o restaurant (kentr\u00f3s), i aquesta es converteix en l’espai de ball on dones i homes competeixen amb danses circulars (siganos, syrtos, malevizotis…). La carn de xai, la s\u00edndria i l\u2019alcohol (vi i rak\u00ed) circulen sense control per la festa. Els m\u00fasics que toquen el lla\u00fct i la mandolina acompanyen r\u00edtmicament les en\u00e8rgiques melodies de la lira cretenca. Tamb\u00e9 l\u2019acompanya un instrument de percussi\u00f3. <\/p>\n

La lira \u00e9s un dels instruments musicals estrella de l\u2019illa, un dels instruments que conformen la seva identitat amb m\u00e9s for\u00e7a, fins a tal punt que al 1955 es van arribar a prohibir les interpretacions amb viol\u00ed prioritzant-se la lira, com a \u00abs\u00edmbol d\u2019un folklore musical incontaminat\u00bb, tal i com defineix Jordi Alzina en la seva tesi doctoral.<\/p>\n

Aquesta identitat \u00e9s sobretot masculina, malgrat que hi ha alguna dona com la Kelly Thoma que ha apr\u00e8s a tocar la lira i n\u2019ha esdevingut una destacada int\u00e8rpret i compositora. <\/p>\n

KELLY THOMA: La lira cretenca \u00e9s gaireb\u00e9 exclusivament tocada pels homes, i esdev\u00e9 un m\u00f3n musical ampli que s’ha desenvolupat al voltant d’aquest amb els casaments, clubs nocturns… Es tracta d’un m\u00f3n en el qual una dona no hi pot treballar pel fet que implica tocar fins a altes hores de la nit, l’alcohol i, en general, un ambient m\u00e9s mascul\u00ed en el qual una dona no escolliria tocar-hi. Per moltes altres raons, al llarg dels anys, la lira s\u2019ha convertit en un instrument mascul\u00ed com la majoria dels instruments populars de tot el m\u00f3n. Hi ha moltes excepcions, esclar, per\u00f2 la majoria de m\u00fasica popular \u00e9s interpretada per homes. Quan vaig comen\u00e7ar a tocar la lira no en tenia ni idea de tot aix\u00f2. Em va encantar la seva sonoritat per si sola, sense que hi hagu\u00e9s altres connotacions en la meva ment.<\/em><\/p>\n

Per\u00f2 de totes maneres, en la m\u00fasica que toquem i en el medi ambient en qu\u00e8 treballem els m\u00fasics amb els quals em relaciono, no fem distincions d’aquesta naturalesa, aix\u00ed que mai m\u2019he sentit estranya tocant la lira. Fins i tot quan la gent comenta sobre el fet que s\u00f3c una dona que toca la lira, els comentaris s\u00f3n sempre de car\u00e0cter positiu.<\/em><\/p>\n

Tinc origen cretenc de part de mare. Ella va n\u00e9ixer a l’illa de pare no cretenc i mare cretenca. Va sortir de Creta quan nom\u00e9s tenia 6 anys i es van traslladar a Atenes, on es va criar. Els meus avis van deixar enrere la seva cultura i fins i tot el seu accent i a poc a poc van perdre la connexi\u00f3 amb l’illa. Jo vaig n\u00e9ixer i viure a Atenes fins gaireb\u00e9 els 30 anys sense tenir cap relaci\u00f3 amb Creta.
\nEn realitat, quan vaig fer els 17 anys, va cr\u00e9ixer en mi un fort desig d’aprendre a tocar la lira, sense cap ra\u00f3 espec\u00edfica, no va ser perqu\u00e8 em vaig voler conscienciar amb les meves arrels ni amb la tradici\u00f3 musical que representa aquest instrument. La meva relaci\u00f3 amb la m\u00fasica de Creta va comen\u00e7ar al con\u00e8ixer la \u00abinterpretaci\u00f3\u00bb que feia d’aquesta tradici\u00f3 en Ross Daly. Em vaig enamorar del seu m\u00f3n musical, tamb\u00e9 del seu conjunt. He estudiat aquesta tradici\u00f3 amb en Ross, per\u00f2 tamb\u00e9 vaig estudiar moltes altres tradicions i estils en l’instrument. No crec que el meu origen cretenc tingui res a veure amb la meva relaci\u00f3 amb la m\u00fasica. Sento que tinc una connexi\u00f3 molt forta amb la m\u00fasica per\u00f2 no a trav\u00e9s de les arrels geogr\u00e0fiques o geneal\u00f2giques, sin\u00f3 per quelcom molt m\u00e9s profund, m\u00e9s abstracte. <\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arribem a Creta de nit. Viatgem de matinada per una carretera de corbes on nom\u00e9s es veuen els llums del nostre cotxe. Divisem el poble d\u2019Anogia com una esclatant llum mentre escoltem un garbuix de sons que prov\u00e9 de la … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,21244,21234,35768],"tags":[500,21238],"class_list":["post-435","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-musica-i-cultures","category-viatge-exterior","category-viatges","tag-musica","tag-musiques-i-cultures-mediterranies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/435","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=435"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/435\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":437,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/435\/revisions\/437"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=435"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=435"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}