{"id":429,"date":"2013-04-13T02:21:38","date_gmt":"2013-04-13T00:21:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=429"},"modified":"2013-04-13T02:21:38","modified_gmt":"2013-04-13T00:21:38","slug":"sicilia-massimo-laguardia-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2013\/04\/13\/sicilia-massimo-laguardia-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor\/","title":{"rendered":"SICILIA. Massimo Laguardia. Una persona amb un sac penjant (llibre de Mapasonor)"},"content":{"rendered":"
\"Massimo<\/a>
Massimo Laguardia<\/figcaption><\/figure>\n

10. En Massimo Laguardia i Palermo<\/strong><\/p>\n

\u00abLa m\u00fasica siciliana t\u00e9 moltes facetes: els cants dels carreters, els cants de treball, els cants sacres, els cants per infants, les ninanane… El m\u00fasic els repr\u00e8n, els fa propis i els d\u00f3na de nou a les noves generacions. Jo hereto quelcom i retorno quelcom, i en aquest proc\u00e9s evoluciona la m\u00fasica popular, no queda com un fenomen mort. La m\u00fasica popular no \u00e9s morta, \u00e9s viva! Agafem-la aix\u00ed i fem que evolucioni\u00bb. Per Massimo Laguardia, militant de la cultura, m\u00fasic i pedagog, no \u00e9s cert que la m\u00fasica tradicional siciliana sigui una esp\u00e8cie en extinci\u00f3. Ens trobem amb ell a Palermo on s\u2019encarrega de projectar un dels instruments clau a l\u2019illa: el tamburro (pandero sicili\u00e0). En Massimo ha assimilat els ritmes del sud d\u2019It\u00e0lia, els ha redimensionat, hibridat i projectat cap a una nova dimensi\u00f3. <\/p>\n

Palermo, la seva ciutat, \u00e9s la ciutat dels pescadors collint les xarxes al port, la dels edificis de c\u00fapules roses, la ciutat de places i immobles barrocs decadents a cada cantonada. La ciutat de les forn\u00edcules o petits templets de fusta amb madonnes i flors seques a cada cantonada. Una ciutat amb parets que cauen que conviu amb l\u2019exhibicionisme de flors, plantes i roba estesa als balcons. Tamb\u00e9, Palermo \u00e9s la ciutat dels mercats amb olives, tom\u00e0quet sec, pasta, esp\u00e8cies, peix i abundant fruita de tota mena.<\/p>\n

La tarantella siciliana \u00e9s siciliana. La tammurriatta napolitana, la tarantella calabrese i la pizzica pugliesa tenen altres ritmes. La meva feina \u00e9s unir totes aquestes estructures sense tancar-me estrictament a la figura r\u00edtmica en si. D\u2019altres tamb\u00e9 ho han fet. Hibridem, unifiquem diferents danses. Quan toco el tamburro intento incorporar tots els ritmes. Toco una dansa o una altra amb diferents moviments de la m\u00e0. Si les uneixo, creo una \u00abdansa\u00bb nova. En altres paraules, a trav\u00e9s de la tradici\u00f3 faig quelcom innovador. Recordo que uns nois iranians em van preguntar si havia estudiat m\u00fasica persa, ja que en aquesta utilitzen de manera molt similar la t\u00e8cnica de tocar el tamburro i cantar. Per\u00f2 els vaig dir que no, que era quelcom espontani que creava.<\/p>\n

A Sic\u00edlia la m\u00fasica folkl\u00f2rica \u00e9s vista quasi com a m\u00fasica tur\u00edstica. Est\u00e0 distorsionada. No podia esbrinar quina era la m\u00fasica tradicional. Per\u00f2 a trav\u00e9s d\u2019altres tradicions, la celta, la basca, la portuguesa, la llatinoamericana, la hind\u00fa, em vaig apropar a la cultura popular siciliana i he descobert que \u00e9s important recuperar el treball de l\u2019instrument del tamburro, ja que hi havia una visi\u00f3 esbiaixada del seu \u00fas. He recuperat la seva tradici\u00f3 i he descobert que era un instrument utilitzat fa m\u00e9s de tres mil anys per les sacerdotesses!<\/p>\n

El tocaven la dones perqu\u00e8 eren capaces de comunicar-se amb la divinitat, ja que a elles se\u2019ls hi llegava el secret de la vida. La forma del tamburro era el ventre matern de la dona que porta \u00abel secret de la vida\u00bb i tocava el tamburro. L\u2019home cantava o ballava, per\u00f2 no tocava aquest instrument. Nom\u00e9s les sacerdotesses i els xamans.<\/p>\n

A Sic\u00edlia hi ha dues t\u00e8cniques lligades al sexe: la femenina (tocar amb la dreta) i la masculina (tocar amb l\u2019esquerra). Els grups folkl\u00f2rics que ballen s\u2019agafen de la m\u00e0 segons el sexe. Aix\u00f2 afecta la manera de tocar el tamburello. Hi ha t\u00e8cniques d\u2019origen \u00e0rab (com la de tocar amb el dit \u00edndex) que crec que s\u00f3n masculines perqu\u00e8 el dit t\u00e9 relaci\u00f3 amb el fal\u00b7lus. Les dones, en canvi, tocaven un costat o l\u2019altre de la palma de la m\u00e0. Els homes toquen de manera m\u00e9s complexa per demostrar que han pres el poder de l\u2019instrument. Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s una teoria meva que encara he de verificar.<\/p>\n

Els dits d\u2019en Massimo recorren la pell seca i tensada del tamburro repicant a una velocitat de vertigen. A vegades les gemes del seu dit freguen la pell creant tensions musicals. En Massimo \u00e9s un seductor, un seductor musical perqu\u00e8 quan toca l\u2019instrument genera una tensi\u00f3 quasi er\u00f2tica, per\u00f2 tamb\u00e9 intel\u00b7lectual. Els seus grans ulls, coronats amb grans parpelles, i la seva expressivitat gestual, \u00e9s tant gran com la impressionant manera de tocar el tamburro i la velocitat de vertigen dels seus dits. Aquest m\u00fasic ens fascina tamb\u00e9 per la capacitat de generar discurs, de passar d\u2019un tema a un altre que no t\u00e9 cap relaci\u00f3, o de retroalimentar el discurs. Pot estar for\u00e7a estona explicant el mateix sense que ens n\u2019adonem. <\/p>\n

En Massimo va aprendre a construir tota mena de tamburros perqu\u00e8 no quedaven lutiers de qualitat quan va comen\u00e7ar a investigar l\u2019instrument. Els seus alumnes (o els grups que munta de m\u00fasics joves) l\u2019escolten bocabadats; participen, per\u00f2 quan ell parla, nom\u00e9s l\u2019escolten fascinats. Possiblement, ell recrea mentalment la seva pr\u00f2pia idea de sicilianitat, per\u00f2 el fet que sigui alg\u00fa que a la pr\u00e0ctica est\u00e0 reinventant i popularitzant una m\u00fasica que semblava en estat d\u2019agonia, fa que ens sembli un personatge fascinant. <\/p>\n

Ens han arribat els cants populars (sobretot els texts i no la m\u00fasica) vinculats als instruments relacionats amb el treball. Per exemple, hi ha qui treballa el ferro amb un ritme per no descompensar-se al treballar. El ritme s\u2019afegia al cant i aix\u00ed treballar era menys pesat. Els carreters, per exemple, cantaven en els seus viatges per donar ritme a la seva marxa i no sentir-se sols. De fet cantaven fins i tot a les trattories (restaurants) per donar un sentit a la seva activitat. A les muntanyes de sal de Trapani, els saladors cantaven una melodia que servia per marcar el ritme de la feina i a la vegada suportar el pes de la sal que portaven. <\/p>\n

Els panderos dels camperols servien per destriar el gra del blat. En fer-ho amb cert ritme, generaven un patr\u00f3 r\u00edtmic. Sembraven la terra am un ritme determinat. Amb les castanyoles passa el mateix. El seu ritme marca la t\u00e8cnica d\u2019inseminaci\u00f3 de la terra. S\u00f3n dos ritmes lligats a la natura, al treball. <\/p>\n

Del l\u2019\u00fas funcional del cant al treball es passa a l\u2019expressi\u00f3 dels sentiments. De l\u2019amor, per exemple. Sic\u00edlia \u00e9s plena de cants d\u2019amor, un pa\u00eds on hi ha un sentiment molt gel\u00f3s dels homes cap a les dones per\u00f2 musicalment hi ha un gran sentiment de ser cavalleresc amb elles.
\nA la vegada era una manera d\u2019apropar-se a la divinitat ja que el treball tenia un sentit div\u00ed: la Natura era D\u00e9u. A trav\u00e9s del treball et feia menjar. <\/p>\n

El tamburro ha tingut a Sic\u00edlia una gran tradici\u00f3, i s\u2019ha recuperat nom\u00e9s fa uns vint anys. Abans hi havia panderos per tot arreu, per\u00f2 amb el temps van quedar com a elements folkl\u00f2rics, tur\u00edstics. A Sic\u00edlia diferenciem la m\u00fasica tradicional i la folkl\u00f2rica. Aquesta darrera \u00e9s la imatge m\u00e9s tur\u00edstica i menys aut\u00e8ntica de la tradici\u00f3.<\/p>\n

11. La hist\u00f2ria de Massimo Laguardia<\/strong><\/p>\n

La m\u00fasica siciliana \u00e9s particular perqu\u00e8 ha estat constru\u00efda a trav\u00e9s de les invasions; la dels \u00e0rabs, la dels borbons, la dels grecs… Totes aquestes tradicions han quedat. Per exemple, dels grecs utilitzem les escales d\u00f2rica i j\u00f2nica. Pel que fa a l\u2019her\u00e8ncia \u00e0rab, aquesta la trobem a arreu: en la llengua, les construccions, la canalitzaci\u00f3 d\u2019aigua fresca, l\u2019enginyeria… Hi van ser dos o tres segles i feren molt per l\u2019illa. L\u2019any 1200, Federico II va entendre la necessitat de conviure diverses religions (cat\u00f2lics, bizantins, musulmans, jueus… ). Llavors convisqueren molt m\u00e9s que ara. Posteriorment d\u2019Espanya v\u00e0rem prendre moltes coses: la llengua siciliana t\u00e9 moltes influ\u00e8ncies de la llengua espanyola.<\/p>\n

La m\u00fasica tradicional, doncs, \u00e9s viva. Penso que no \u00e9s una pe\u00e7a de museu sin\u00f3 que una evoluci\u00f3 com la vida mateixa. Qui feia m\u00fasica tradicional fa 200 anys no la feia com fa 100 anys. L\u2019evoluci\u00f3 s\u2019ha donat i nosaltres fem el mateix. Els etnomusic\u00f2legs i les etnomusic\u00f2logues estudien les tradicions per\u00f2 no poden donar directrius de com treballar. Crec que som els m\u00fasics els que les donem i despr\u00e9s ells i elles les estudien.<\/p>\n

Ara estem en un moment particular on molts joves s\u2019estan aproximant a la m\u00fasica tradicional i la recreen, fins i tot tornant a usar instruments que semblaven extingits. Un exemple \u00e9s la zampogna. Abans nom\u00e9s s\u2019usava per tocar la \u00abNovena di Natale\u00bb, per\u00f2 avui s\u2019utilitza com a instrument modern integrat al grup. No nom\u00e9s se\u2019n fa un \u00fas lit\u00fargic. \u00d2bviament s\u2019ha deixat la vida rural per cr\u00e9ixer a les ciutats i la m\u00fasica ha passat d\u2019un entorn a un altre. Ara sembla que hi ha una intenci\u00f3 de retorn a la vida rural, per\u00f2 de forma diferent. <\/p>\n

Cal afegir que a Sic\u00edlia tamb\u00e9 hi ha la intenci\u00f3 de projectar a fora les nostres tradicions per mostrar una cultura i una imatge social d\u2019una terra viva en creativitat que no es mostra per culpa de la imatge d\u2019una terra corrupta, mafiosa. Sic\u00edlia \u00e9s una terra de grans produccions art\u00edstiques dins d\u2019\u00e0rea de la Mediterr\u00e0nia i volem construir una gran societat, un futur diferent. Volem confirmar que hi ha un lligam entre nosaltres i les altres cultures de la Mediterr\u00e0nia, una interculturalitat. I la m\u00fasica \u00e9s un llenguatge que permet aquesta trobada, aquesta toler\u00e0ncia, aquesta conviv\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

10. En Massimo Laguardia i Palermo \u00abLa m\u00fasica siciliana t\u00e9 moltes facetes: els cants dels carreters, els cants de treball, els cants sacres, els cants per infants, les ninanane… El m\u00fasic els repr\u00e8n, els fa propis i els d\u00f3na de … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,21244,21234,35768],"tags":[500,21238],"class_list":["post-429","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-musica-i-cultures","category-viatge-exterior","category-viatges","tag-musica","tag-musiques-i-cultures-mediterranies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=429"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":431,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429\/revisions\/431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}