{"id":419,"date":"2013-04-13T02:11:13","date_gmt":"2013-04-13T00:11:13","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=419"},"modified":"2013-04-13T02:11:13","modified_gmt":"2013-04-13T00:11:13","slug":"sicilia-orazio-rantuccio-el-centre-dun-mon-conegut-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2013\/04\/13\/sicilia-orazio-rantuccio-el-centre-dun-mon-conegut-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor\/","title":{"rendered":"SICILIA. Orazio Rantuccio: el centre d’un m\u00f3n conegut. Una persona amb un sac penjant (llibre de Mapasonor)"},"content":{"rendered":"
\"Salvatore<\/a>
Salvatore i Giuseppe, pastors sicilians<\/figcaption><\/figure>\n

6. L\u2019Orazio Rantuccio: el centre d\u2019un m\u00f3n conegut<\/strong><\/p>\n

\u00abEstem al centre del m\u00f3n conegut. A un pas d\u2019\u00c0frica, a un pas d\u2019\u00c0sia, a un pas d\u2019Europa… Estem a un pas d\u2019Espanya, a un pas del nord d\u2019\u00c0frica, a un pas de Gr\u00e8cia. Fins i tot ara amb la immigraci\u00f3, som terra de pas per molts immigrants que volen anar a Europa a buscar una millor situaci\u00f3 de vida. Molts passen per les illes de Malta, Lampedusa, Pantelleria… i per les nostres costes\u00bb. Ens trobem amb l\u2019Orazio Rantuccio a Sant\u2019Andrea di Rometta. L\u2019aire \u00e9s fred, perqu\u00e8 ha estat plovent tota la nit. Passegem amb ell pels carrers de cases velles cercades d\u2019horts fruiters. El poble est\u00e0 ubicat a una petita vall, amb l\u2019esglesiola dedicada a la Madonna del Sabato. A aquesta esgl\u00e9sia hi ha devoci\u00f3 pels cants a Santa Maria (Evviva Maria) estudiats per Nada Gitto de Musicanostra, l\u2019associaci\u00f3 a qu\u00e8 pertany l\u2019Orazio i sense la qual no hagu\u00e9ssim pogut con\u00e8ixer les persones que s\u00f3n portaveus de moltes tradicions sicilianes, ni contactar amb tota la gent que han format part del documental de Sic\u00edlia. Despr\u00e9s l\u2019Orazio ens porta a visitar diferents pobles de la comuna de Rometta: Torretta, Scalone Oliveto, Filari o Gimello Monaci, petites agrupacions de cases de no m\u00e9s de cent habitants disseminades al llarg d\u2019un cam\u00ed solcat de valls petites, esgl\u00e9sies, sostres de teula i algunes ru\u00efnes de fortificacions de l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 els pirates o els invasors circulaven pel mar (i no per internet). <\/p>\n

L\u2019Orazio \u00e9s un home atractiu que atrapa per la seva actitud. Un no sap mai qu\u00e8 hi ha d\u2019improvisat coneixement autodidacta, o qu\u00e8 hi ha de documentat en el seu discurs sobre la Mediterr\u00e0nia, per\u00f2 t\u00e9 la sensaci\u00f3 que el seu imparable discurs \u00e9s cre\u00efble i\/o estimulant. L\u2019Orazio \u00e9s un seductor, amb la picardia de la seva mirada de bonics ulls esquin\u00e7ats i foscos, que sempre deixa a l\u2019aire un susp\u00e8s gest ir\u00f2nic que el fa, a m\u00e9s de d\u2019interessant f\u00edsicament, intel\u00b7lectualment atractiu. L\u2019Orazio sap com usar el discurs i com atrapar el seu oient. \u00c9s mariner i ens parla d\u2019una Mediterr\u00e0nia similar:<\/p>\n

En alguns per\u00edodes, Sic\u00edlia va ser un centre estrat\u00e8gic per la Mediterr\u00e0nia. Alguns personatges hist\u00f2rics conqueridors, com per exemple Federico I Barbarossa, cercaven prendre l\u2019illa estrat\u00e8gicament per tal de tenir un domini a la Mediterr\u00e0nia. En certes \u00e8poques, Sic\u00edlia gestionava el poder de la conca. El poder de comunicar amb diferents pobles, de contractar amb persones, de comercialitzar…<\/p>\n

Un exemple \u00e9s la llengua siciliana, que no \u00e9s un dialecte. Sota algunes personalitats com Federico II es va consolidar una cultura pr\u00f2pia i fins i tot una gram\u00e0tica. A la nostra llengua, trobes paraules franceses, similituds amb el catal\u00e0, el castell\u00e0 o l\u2019\u00e0rab, i fins i tot amb lleng\u00fces m\u00e9s antigues. Per exemple al contenidor de l\u2019aigua l\u2019anomenem gebbia de l\u2019\u00e0rab keppia. A Sic\u00edlia no es canvia sin\u00f3 que s\u2019assimila per la nostra comoditat. El sicili\u00e0 de fet no existeix d\u2019origen sin\u00f3 que neix amb la colonitzaci\u00f3. \u00c9s un producte de tot el que existeix disseminat per la Mediterr\u00e0nia, un mosaic de la realitat del m\u00f3n antic. Totes les diferents invasions han deixat un substrat a Sic\u00edlia.<\/p>\n

A l\u2019Orazio li agrada mirar a trav\u00e9s de la realitat per interpretar-la, i arriba a for\u00e7ar-la perqu\u00e8 mai sigui banal. Creu m\u00e9s en la unitat de la conca Mediterr\u00e0nia que en l\u2019europea, una Mediterr\u00e0nia que ha anat coneixent a trav\u00e9s dels seus ports i que li ha creat aquesta sensaci\u00f3 d\u2019una cultura transversal lligada al mar. L\u2019Orazio s\u2019ha configurat el mapa mental d\u2019una Mediterr\u00e0nia que ell insisteix en trobar-li trets en com\u00fa, existeixin o no. Recorda les navegacions guiades pel sol o per la lluna, cap a Tessal\u00f2nica, Cal\u00e0bria, les Balears, Tarragona… <\/p>\n

L\u2019Orazio tamb\u00e9 ent\u00e9n Sic\u00edlia com una illa formada per capes de cultures. Quan parla dels tres dialectes del sicili\u00e0 els identifica amb tres capes de cultura diferents: el del Val di Devone, zona dif\u00edcil de conquerir propera al ritus ortodox, la Val di Messina a Palermo m\u00e9s europe\u00eftzada i propera a Fran\u00e7a o Espanya, i la Val de Mazzara, al sud, propera a Tun\u00edsia i Alg\u00e8ria, amb un dialecte i una cad\u00e8ncia de vida \u00e0rab. A l\u2019Orazio li encanta parlar de l\u2019her\u00e8ncia cultural de Sic\u00edlia, especialment d\u2019aquesta darrera, l\u2019\u00e0rab, quelcom for\u00e7a com\u00fa entre les diverses persones que hem anat coneixent a l\u2019illa. <\/p>\n

Sic\u00edlia no \u00e9s un lloc on s\u2019ha desenvolupat una identitat social, on \u00abes neix\u00bb, on es desenvolupa una \u00absicilianitat\u00bb. No. Sic\u00edlia s\u2019ha anat formant amb capes. Es va comen\u00e7ar a desenvolupar amb els z\u00edngars que van venir del continent europeu i\/o del continent afric\u00e0 a trav\u00e9s de la pen\u00ednsula italiana i comen\u00e7aren a colonitzar l\u2019illa. Despr\u00e9s vingueren els fenicis, la gran influ\u00e8ncia colonitzadora. Els grans navegadors de la Mediterr\u00e0nia, bons comercials. Pots trobar moltes similituds en les construccions estrat\u00e8giques fen\u00edcies de Sic\u00edlia i de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. Ho trobes en rutes determinades ja que els fenicis sempre navegaven seguint el sol, cap a l\u2019est. <\/p>\n

Podem trobar fins i tot trets \u00e0rabs que no trobar\u00e0s en altres llocs on la cultura no es basa tant en la barreja de diverses cultures. Ho noto fins i tot en les cares. La meva fesomia, per exemple, \u00e9s clarament d\u2019aspecte \u00e0rab. Ara b\u00e9, tamb\u00e9 trobes gent rossa que ve del per\u00edode dels francesos que han deixat a l\u2019illa una mena d\u2019intercanvi racial, per dir-ho d\u2019alguna manera. Trobes fam\u00edlies amb fills de pell fosca i d\u2019altres de pell molt clara.<\/p>\n

7. L\u2019Orazio i la Gioiosa Marea<\/strong><\/p>\n

L\u2019Orazio ens mostra tamb\u00e9 un m\u00f3n a punt d\u2019extingir-se o ja extingit. Les expressions musicals dels pescadors o dels pastors. L\u2019associaci\u00f3 Musicanostra treballa documentant la tradici\u00f3 musical de l\u2019illa, sobretot les que estan gaireb\u00e9 apunt d\u2019extingir-se o que estan renaixent amb dificultats. L\u2019etnomusic\u00f2loga Nada Gitto ens ho comenta quan l\u2019entrevistem amb l\u2019Orazio: \u00aba casa vostra, i en concret a la cultura catalana, les tradicions aut\u00f2ctones i la cultura popular poden haver sorgit com a resposta a quelcom, a la dictadura que intent\u00e0 assassinar-la. Aix\u00f2 \u00e9s el que he vist amb Toni Torrens [del qual parlarem al cap\u00edtol de les illes Balears]. A Sic\u00edlia aix\u00f2 no passa, ha desaparegut, no t\u00e9 cap prestigi, tothom parla de tradicions molt fortes per\u00f2 no hi ha motius per lluitar per elles. Per aix\u00f2 s\u2019extingeixen\u00bb.<\/p>\n

Abans de fer-se fosc, l\u2019Orazio i la Nada ens porten a San Giorgio di Gioiosa Marea, un poble del nord est de Sic\u00edlia nascut per la pesca de la tonyina. Vol que coneguem un dels \u00fanics informants d\u2019una tradici\u00f3 musical extingida el 1973: els cants de treball de la pesca de la tonyina. Caminem per un passeig mar\u00edtim extens, amb una platja plana i sense l\u00edmits, fins arribar a la sorra. Les restes descuidades d\u2019una antiga barca de pesca, un palau en ru\u00efnes i abandonat, i la llum que va minvant a poc a poc, ens recrea un escenari d\u2019una tristesa rom\u00e0ntica. En Giuseppe Armenio (Pippo) i l\u2019Angela Salmeri, filla d\u2019un antic amo seu, s\u2019esforcen en assenyalar-nos l\u2019il\u00b7legible nom gravat a les restes de la proa de la barca: \u00abSanta Rita\u00bb. <\/p>\n

En Pippo \u00e9s un ex pescador de tonyina entusiasta, que s\u2019expressa melangiosament cantant i cridant, gesticulant exageradament i teatralment imitant les seves feines com a pescador, traient enfora, sense cap fre, els seus records, com si encara treball\u00e9s pescant tonyina o com si per ell treballar fos una forma d\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica presa amb absoluta devoci\u00f3.<\/p>\n

PIPPO: La gent cantava sempre quan treball\u00e0vem: \u00abMe toc\u00f3oooo!, me toc\u00f3oooo! Atento bastardo la tuna!\u00bb<\/p>\n

\u00c9s menut i cepat, per\u00f2 de moviments r\u00e0pids i \u00e0gils. En algun moment fa el gest de posar una m\u00e0 sobre les restes de fusta de la barca, i la deixa lliscar suaument, com si encara fos viva i la volgu\u00e9s amansir de l\u2019empit de les onades. <\/p>\n

ANGELA: Quan portaven les xarxes o quan les tornaven a la terra i les plegaven, sempre cantaven una can\u00e7\u00f3 concreta. El treball era pesat i cantant alleuger\u00edem el cansanci. Tamb\u00e9 cant\u00e0vem can\u00e7ons quan recoll\u00edem les cordes, xarxes i les \u00e0ncores per tornar els vaixells, una feina molt pesada..<\/p>\n

ORAZIO: Crec que aquests cants s\u00f3n d\u2019origen sicili\u00e0 i van n\u00e9ixer per acompanyar el treball. Per\u00f2 els termes i tot el sistema laboral s\u00f3n her\u00e8ncia del sistema \u00e0rab. Canvia, aix\u00f2 s\u00ed, el sistema de la religiositat. De l\u2019islam es passa a la religiositat cat\u00f2lica ja que era important fer-ho. Hi ha molts noms que no s\u00f3n nostres sin\u00f3 que v\u00e9nen de fora. A Messina la influ\u00e8ncia \u00e9s de l\u2019esgl\u00e9sia romana cat\u00f2lica. Per\u00f2 a les altres prov\u00edncies hi ha una influ\u00e8ncia bizantina-\u00e0rab, oriental.<\/p>\n

ANGELA: De fet tot el treball estava lligat a la religi\u00f3 cristiana. Per exemple, cada mat\u00ed els pescadors anaven amb les barques fins al punt de pesca, unes xarxes que quedaven a uns mil metres de dist\u00e0ncia de la platja durant tres mesos. Els pescadors hi anaven i despr\u00e9s tornaven. Quan arribaven a la boca de les xarxes de pescar tonyina, es posaven figures de sants i creus. El cap s\u2019aturava, posava la m\u00e0 a l\u2019aigua i es senyava i expressava amb dialecte sicili\u00e0: \u00abBon Giorno Santa tonnara\u00bb, ja que considerava la tonyina com si fos una santa.<\/p>\n

ORAZIO: Es demanava als sants tenir el peix necessari per viure durant l\u2019any, ja que la tonyina es podia conservar amb sal.<\/p>\n

8. La zampogna \u00e9s morta!<\/strong><\/p>\n

\u00abMorta! morta! la zampogna \u00e9s morta! B\u00e9… hi ha joves que la toquen per\u00f2 \u00e9s un instrument que no d\u00f3na diners, no d\u00f3na guanys com abans i per la feinada que porta… crec que est\u00e0 morta! Aquests s\u00f3n els seus darrers dies\u00bb. Aix\u00ed de clar ens ho argumenta Salvatore Saija, un pastor d\u2019ovelles que viu amb el seu germ\u00e0 Giuseppe a les valls de Gimello Monaci, un min\u00fascul poblet de la comuna de Rometta. <\/p>\n

L\u2019Orazio ara ens ha portat a la Sic\u00edlia rural, una ruralitat quasi en extinci\u00f3. Els germans Saija s\u00f3n els pastors m\u00e9s pintorescos que deuen existir a la Mediterr\u00e0nia: trempats, riallers, grossos, panxuts i xerrameques. S\u2019expressen amb el dialecte sicili\u00e0, intel\u00b7ligible per nosaltres, per\u00f2 comprensible gr\u00e0cies a la seva gesticulaci\u00f3 i expressivitat. Les seves cares, grans, rodones i rogenques, s\u00f3n lleugerament asi\u00e0tiques, d\u2019ulls petits i axinats, i la seva gestualitat i hospitalitat compleixen perfectament el t\u00f2pic del sud de la Mediterr\u00e0nia: tenen les portes obertes al visitant, i no poden evitar oferir-li l\u2019agre formatge d\u2019ovella que fabriquen o un refregit de budells de garr\u00ed que segons ells es pot menjar el Divendres Sant ja que \u00e9s llet i no carn!<\/p>\n

En Salvatore i en Giuseppe s\u00f3n dels pocs lutiers rurals de zampogna que queden a Sic\u00edlia. Les fabriquen en una cambra fosca de la seva caseta, plena d\u2019eines i accessoris pel ramat. Modelen toscament la fusta que acuradament han seleccionat pr\u00e8viament per aconseguir un so correcte. Assequen la pell dels animals per fer-ne el sac. Ens mostren el proc\u00e9s i despr\u00e9s, com si es preparessin per la fotografia, surten a l\u2019exterior a tocar la zampogna, el friscaletto (petita flauta vertical de canya) i un triangle de ferro rovellat que en Giuseppe toca marcant la pulsaci\u00f3. Al davant, una espectacular vista de la boscosa vall, amb el mar al fons. Abans d\u2019aquest, una refineria, infraestructura que causa un alt desequilibri de salut i ecologia a la zona.<\/p>\n

ORAZIO: Cal tenir molt en compte que per fabricar zampognes es fan servir fustes particularment cares perqu\u00e8 sin\u00f3 no sonen. Les fustes m\u00e9s bones s\u00f3n les d\u2019albercoquer, les del ginjoler o les de l\u2019ametller salvatge. Sens dubte, el m\u00e9s important \u00e9s trobar la fusta adequada i saber-la tallar b\u00e9 en el moment indicat. Exactament quan s\u2019acaba l\u2019estiu i especialment, la fase llunar. Tot aix\u00f2 provoca que una bona zampogna sigui cara.<\/p>\n

SALVATORE: La zampogna \u00e9s un instrument pastoril que es tocava a les festes. Per\u00f2 no nom\u00e9s es feia sonar en les celebracions! De petit sortia a les muntanyes i em divertia tocant-la. Abans, els pastors sort\u00edem cada mat\u00ed amb la zampogna a l\u2019espatlla. El moment m\u00e9s important era per Nadal, quan es tocava la \u00abNovena di Natale\u00bb. Es tocava a l\u2019esgl\u00e9sia i tamb\u00e9 a les cases. Els sonadors an\u00e0vem de casa en casa. Pod\u00edem tocar en un centenar! Imagineu-vos si se\u2019n feien de calerons! Les fam\u00edlies que no tenien diners et regalaven pa o pasta. D\u2019aix\u00f2 ja en fa molt de temps… Per exemple, cap a l\u2019any 1975 jo solia tocar a Milazzo.<\/p>\n

ORAZIO: Durant els anys 70 es va anar perdent el costum de tocar a les cases. A la d\u00e8cada dels 80 ja s\u2019havia perdut completament. La causa fou que es va perdre el contacte directe entre el sonador de zampogna i l\u2019amo de la casa. Si jo no porto m\u00fasics a casa meva, el meu fill ja no els portar\u00e0 i aix\u00ed es va trencar la cadena tradicional i gaireb\u00e9 es va perdre. Despr\u00e9s es van inaugurar museus per presevar-ho. <\/p>\n

SALVATORE: Aix\u00f2 va com va. El m\u00f3n \u00e9s d\u2019aquesta manera: avui s\u2019atura una cosa i m\u00e9s endavant hi haur\u00e0 un nou boom. Hi va haver un temps que tot aix\u00f2 va funcionar b\u00e9. Ara, en canvi, estem en un temps fluix pel que fa l\u2019\u00fas de la zampogna, per\u00f2 crec que existir\u00e0 sempre!
\nEn Salvatore comen\u00e7a a bufar i en un instant ja t\u00e9 el sac ple d\u2019aire. Comen\u00e7a a tocar i al cap d\u2019una estona li volta el cap i ha de recolzar-se en el seu germ\u00e0 per no caure a terra. \u00c9s hora de menjar alguna cosa.<\/p>\n

Entrem a la casa. L\u2019estan\u00e7a, que fa a l\u2019hora de cuina i menjador, \u00e9s molt austera. En un foc a terra hi ha un calder ple dels menuts de garr\u00ed que fa hores que bullen. La ferum \u00e9s d\u2019all\u00f2 m\u00e9s desagradable. <\/p>\n

En Giuseppe destapa el calder i amb una forquilla lligada al final d\u2019un pal llarg, punxa un tros de budell i ens l\u2019acosta perqu\u00e8 el tastem. Agra\u00efm per\u00f2 la seva hospitalitat, abraonant-nos sobre el vol de les olives picants casolanes i el pa amb formatge que ens han ofert primer. Els budells, ni parlar-ne! B\u00e9, alg\u00fa de nosaltres \u2014per respecte\u2014 els prova, si b\u00e9 necessita ingerir dues olives picants d\u2019immediat!<\/p>\n

La comunicaci\u00f3 d\u2019en Salvatore sempre est\u00e0 plena de bromes picaresques, amb doble sentit, que sovint no s\u2019entenen per\u00f2 les captem. Les seves bromes no parlem amb trista enyoran\u00e7a, per\u00f2 detesten, se\u2019n riuen del m\u00f3n actual, amb comparaci\u00f3 amb el seu passat i amb el m\u00f3n que ells han elegit. A ells ja els hi agrada el m\u00f3n que han escollit, tampoc en coneixen cap altre, per\u00f2 tampoc es fan les v\u00edctimes per un m\u00f3n actual que els sembla terrible. Senzillament no els agrada. Els germans Saija mai han sortit de la vall on viuen, tampoc ho han necessitat.<\/p>\n

SALVATORE: Nosaltres no hem sortit mai d\u2019aqu\u00ed. Per qu\u00e8? Ho tenim tot: menjar, beure, dormir… Per qu\u00e8 hem de sortir? Nom\u00e9s ho hem fet quan hem caigut malalts.<\/p>\n

ORAZIO: Per ells mai no ha existit la necessitat de sortir. La frontera \u00e9s aquesta!<\/p>\n

SALVATORE: I pel que fa a les dones? [somriu picarescament, un gest que parla per si sol malgrat que no l\u2019entenem quan parla]. Recordo quan tenia 15 anys que deu, quinze, vint noies venien del bosc d\u2019alimentar les cabres. Portaven llenya per les cases ja que llavors no hi havia gas. Deu, quinze, vint noies venien del bosc… del bosc! Els nois est\u00e0vem amb els animals i quan venien elles… com t\u2019ho diria… jug\u00e0vem! Qu\u00e8 f\u00e8iem els nois amb la flauta? Doncs la toc\u00e0vem! <\/p>\n

Per\u00f2 ara els temps no s\u00f3n com abans, en general les coses no es veuen igual. Per mi els temps d\u2019ara s\u00f3n pitjors. Molt pitjors! La manera de viure \u00e9s pitjor. Els nois no serveixen de res, no tenen subst\u00e0ncia. Abans les relacions eren m\u00e9s sinceres, m\u00e9s consensuades. Jo sempre he estat molt de la broma per\u00f2 tamb\u00e9 he estat sempre gener\u00f3s i amic amb tothom. Tu ho saps, Orazio! Quan tenia setze anys recordo que tenia moltes amigues, moltes… Per\u00f2 mai els hi vaig posar la m\u00e0 al damunt! Compartint estones amb elles, jo ja em sentia content.<\/p>\n

Quan li vaig dir a la meva futura esposa que em volia prometre, la primera cosa que em va dir va ser: \u00abJo t\u2019estimo per prometre\u2019ns, per\u00f2 el que vull \u00e9s el consentiment del teu germ\u00e0 gran, que parlis amb ell. No del meu pare no, del meu germ\u00e0 gran!\u00bb. I per qu\u00e8 no del pare? Doncs perqu\u00e8 el pare… tenia una amant! <\/p>\n

ORAZIO: Aix\u00f2 que comenta \u00e9s una tradici\u00f3. Recordo que per casar-me m\u2019havien d\u2019avalar tots els meus germans!<\/p>\n

SALVATORE: Aix\u00f2 s\u00ed, el casament era per amor, no per una decisi\u00f3 familiar. Jo em vaig casar sense tocar la meva esposa. Per\u00f2 a vegades el que es feia era la fitina: \u00abJo et vull a tu, tu em vols a mi,… et prenc i ens escapem!\u00bb<\/p>\n

ORAZIO: Sense matrimoni, eh? S\u2019escapaven sense casar-se! Com en el rapte de les Sabines. Aix\u00f2 existia i existeix! En altres paraules, quan no hi havia consentiment, les parelles s\u2019escapaven i passaven una nit junts. \u00abJo em vull casar amb tu, per\u00f2 el teu pare o la meva mare no ho volen, et prenc, ens escapem i passem la nit. Al dormir junts, autom\u00e0ticament ens hav\u00edem de casar. Ja no es podia portar a casa, autom\u00e0ticament t\u2019hi havies de casar. Aix\u00f2 a Gimello Moneci havia passat diverses vegades\u00bb.<\/p>\n

SALVATORE: Hi va haver un cas d\u2019una dona amb cinc fills que cap era del mateix pare! N\u2019enxampava un, el deixava, despr\u00e9s n\u2019enxampava un altre i el deixava, i aix\u00ed cont\u00ednuament. I un altre, i un altre… Era el semen del camp!! <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

6. L\u2019Orazio Rantuccio: el centre d\u2019un m\u00f3n conegut \u00abEstem al centre del m\u00f3n conegut. A un pas d\u2019\u00c0frica, a un pas d\u2019\u00c0sia, a un pas d\u2019Europa… Estem a un pas d\u2019Espanya, a un pas del nord d\u2019\u00c0frica, a un pas … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,13,21244,21234,35768],"tags":[500,21238],"class_list":["post-419","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-general","category-musica-i-cultures","category-viatge-exterior","category-viatges","tag-musica","tag-musiques-i-cultures-mediterranies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/419","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=419"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/419\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":422,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/419\/revisions\/422"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=419"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=419"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=419"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}