{"id":408,"date":"2013-04-09T22:46:23","date_gmt":"2013-04-09T20:46:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=408"},"modified":"2013-04-09T22:46:23","modified_gmt":"2013-04-09T20:46:23","slug":"sicilia-piazza-armerina-i-els-lamentatori-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2013\/04\/09\/sicilia-piazza-armerina-i-els-lamentatori-una-persona-amb-un-sac-penjant-llibre-de-mapasonor\/","title":{"rendered":"SICILIA. Piazza Armerina i els lamentatori. Una persona amb un sac penjant (llibre de Mapasonor)"},"content":{"rendered":"
\"Nuccia<\/a>
Nuccia Maugieri i dos lamentadors a Piazza Armerina<\/figcaption><\/figure>\n

Cau el sol mentre vibren les parets de la fa\u00e7ana d\u2019una de les 10 esgl\u00e9sies de Piazza Armerina.<\/p>\n

Vibra la gola de l\u2019avi que vol expressar aquella part de dolor div\u00ed que hi ha dins seu.<\/p>\n

Vibren les veus, les dels avis, les dels adults, les dels nens, que un dia a l\u2019any mostren amb els seus cants de commoci\u00f3 que ells entenen el dolor de les figures divines del cristianisme.<\/p>\n

Ells es posen a la pell d\u2019alg\u00fa que \u00e9s escarnit i torturat o de la seva mare, que veu com han assassinat el seu fill s\u00e0dicament.<\/p>\n

Canten amb el dolor de Crist o de la Madonna, sentint-lo a la pell i cridant a trav\u00e9s del cant. Cant format de capes de veus que se sobreposen o cedeixen pas les unes a les altres, veus que xoquen harm\u00f2nicament, veus que es llencen a l\u2019aire.<\/p>\n

Els lamentadors, col\u00b7locats en cercle, miren el cel cantant: \u00abNosaltres som humans i sabem que tu Jesucrist, tamb\u00e9 ho ets\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix penetren a la pell de les figures divines els cants esquerps i trencats de les processons de Barcellona-Pozzo di Gotto, o els cants severs i rituals de Sant Stefano di Camastra.<\/em><\/p>\n

Travessem l\u2019illa de Sic\u00edlia des de dins, de la pell als \u00f2rgans vitals. Viatgem amb les persones portaveus de tradicions musicals gaireb\u00e9 perdudes. Amb les persones que les projecten m\u00e9s enll\u00e0, cap al futur. Amb persones an\u00f2nimes que treballen per la construcci\u00f3 de les expressions de la cultura popular. Viatgem amb les persones que fan que les expressions religioses siguin un mode d\u2019expressi\u00f3 de profunds sentiments humans (i no el resultat del control del poder per part de les jerarquies). <\/p>\n

Viatgem per una illa que no est\u00e0 totalment desvinculada del seu referent continental, especialment de Cal\u00e0bria. Viatgem per una illa que es reconeix a si mateixa com un producte de capes i capes d\u2019hist\u00f2ria inseparables i barrejades. Una illa que, per sort o per desgr\u00e0cia hist\u00f2rica, est\u00e0 ubicada estrat\u00e8gicament entre dues mediterr\u00e0nies: la de l\u2019est i la de l\u2019oest (les pen\u00ednsules grega, italiana i ib\u00e8rica), entre la del nord i la del sud (Europa continental i el Magrib). Una illa gran, de 25.400 quil\u00f2metres quadrats, amb suficient superf\u00edcie per acollir bases humanes estrat\u00e8giques com per conquerir-la i establir-s\u2019hi. Una illa on grecs i romans, cristians bizantins, cat\u00f2lics o musulmans sunnites han deixat la seva pres\u00e8ncia i empremta. Una illa amb etapes destacades per la coexist\u00e8ncia de Ruggero II amb un llarg domini espanyol o amb per\u00edodes foscos dominats pel feixisme o per la pres\u00e8ncia de la m\u00e0fia. <\/p>\n

Una illa on s\u2019hi ha establert una gran varietat musical producte de totes les cultures que s\u2019hi han assentat i on la tradici\u00f3 actual \u00e9s producte de tota aquesta barreja. Estils de dansa com la tarantella siciliana, tonades de treball com la dels carreters, els pescadors, els pastors, melodies religioses com les dels lamentatori (lamentadors) durant la Setmana Santa, o diversos instruments populars com la zampogna (cornamusa) o el friscaletto (flauta), defineixen la seva identitat personal. <\/p>\n

1. La Nuccia i Piazza Armerina<\/strong><\/p>\n

La mia,
\nla vostra.
\nUna sola tradizione.
\nDedicat\u00f2ria de Nuccia Maugeri a Mapasonor a la primera p\u00e0gina del seu llibre
\nLa devozione populare nella Settimana Santa a Piazza Armerina<\/p>\n

Nuccia Maugeri \u00e9s intensa en el parlar, intensa en el mirar i intensa en el riure. Els seus enormes ulls vidriosos, expressius i profunds, expressen un plany a flor de pell o un riure que il\u00b7lumina el cel. T\u00e9 l\u2019expressivitat en la mirada de l\u2019actriu que porta dins i la precisi\u00f3 en el discurs parlat de la docent que tamb\u00e9 porta. D\u2019una banda la Nuccia \u00e9s professora de m\u00fasica i es nota en la pedagogia amb qu\u00e8 ens explica les tradicions del cant religi\u00f3s. De l\u2019altra, \u00e9s actriu, dinamitzadora de cultura i de teatre per a l\u2019associaci\u00f3 Moysikos (terme egipci que significa: \u00abla m\u00fasica com a principi de totes les coses\u00bb), i en general activista cultural del seu poble. Professora, actriu i activista cultural, la Nuccia porta l\u2019expressi\u00f3 de viure intensament la cultura i els sentiments. <\/p>\n

La seva mirada t\u00e9 la mateixa expressivitat humana que tenen els lamentadors que el Divendres Sant canten a Piazza Armerina. <\/p>\n

La Nuccia es defineix a si mateixa com a \u00ab100% piazzese\u00bb. Passegem amb ella pels carrers del seu poble, de la prov\u00edncia d\u2019Enna, incrustat en una vall, clavat enmig de la Sic\u00edlia interior i muntanyosa. Anomenat Piazza fins a mitjans del segle XIX, el poble est\u00e0 coronat per la c\u00fapula verda i l\u2019edifici rectangular de la seva catedral. T\u00e9 sostres de teula vermella, carrers amb pendent i cases enfonsades a diferents nivells. Com a mostra del seu passat rom\u00e0, als afores hi ha la vil\u00b7la romana de Casale amb importants mosaics dels segles V i IV a.C, un dels principals atractius tur\u00edstics de l\u2019illa. Piazza Armerina \u00e9s una de les poblacions llombardes de Sic\u00edlia, d\u2019aqu\u00ed que s\u2019hi parli el dialecte gal-it\u00e0lic. La ciutat es va comen\u00e7ar a desenvolupar quan els normands l\u2019ocuparen el segle XI i hi constru\u00efren una muralla. M\u00e9s tard es va edificar un castell aragon\u00e8s (XIV) i la visible catedral (1604). Piazza Armerina \u00e9s, a m\u00e9s, un poble de la Sic\u00edlia profundament cat\u00f2lica que, a m\u00e9s d\u2019un passat de pedra, guarda tamb\u00e9 els lamenti (laments), un cant devocional, tradicional de la Setmana Santa. <\/p>\n

Deambulem per carrers costeruts, amb velles cases esventrades que mantenen orgulloses les ferides joies d\u2019un passat m\u00e9s ufan\u00f3s. Ara conviuen amb el brogit d\u2019un dia normal, de petits comer\u00e7os ambulants improvisats en petites places, d\u2019anades i vingudes de les pintoresques vespacars, atape\u00efdes de fruites i verdures, que ofeguen els crits dels nens que juguen i les r\u00e0dios que parlen. <\/p>\n

La gent ens mira encuriosida mentre plantem la c\u00e0mera davant un casal abandonat, ple de deixalles i amb els forjats dels balcons rovellats. Sovint la gent no ent\u00e9n per qu\u00e8 els foranis ens entossudim en fixar-nos en all\u00f2 que no els enorgulleix, per\u00f2 a nosaltres la imatge ens sembla \u00abbonica\u00bb. La Nuccia tamb\u00e9 sembla sorpresa, per\u00f2 no perd el seu discurs: \u00abQuan canten els lamentadors creen un efecte molt estrany, molt particular. \u00c9s un efecte de trance\u00bb.<\/p>\n

Els laments s\u00f3n una barreja d\u2019expressi\u00f3 religiosa m\u00edstica i sentiment hum\u00e0 carnal de dolor i transfiguraci\u00f3. Ella investiga aquesta tradici\u00f3 amb el capell\u00e0 Mario Zuccarello. Quan la Nuccia estudiava al Conservatori s\u2019hi aproxim\u00e0 d\u2019una manera conscient, amb voluntat de treballar per la seva revivificaci\u00f3. Per\u00f2 el que no sabia \u00e9s que en realitat estava recuperant part de la mem\u00f2ria de la seva inf\u00e0ncia, \u00abuna sensaci\u00f3 bruta\u00bb, el record de quan sentia els lamentadors borratxos sota casa seva. Quan la Nuccia era petita els lamentadors solien embriagar-se. Aquesta pr\u00e0ctica va fer que es prohibissin els laments als anys 70. Posteriorment, als anys 90, es recuperaren abandonant l\u2019h\u00e0bit de beure. El cant va passar a ser devocional, un cant com a sentiment hum\u00e0. <\/p>\n

NUCCIA: Com tota m\u00fasica religiosa, els laments de la Setmana Santa es basen en la repetici\u00f3, com a la m\u00fasica oriental, els mantres. Antigament els lamentadors bevien abans de cantar i l\u2019efecte del vi ajudava a crear aquest estat transcendental. Per\u00f2 quan es va reprendre la tradici\u00f3, es va mantenir aquest efecte de tr\u00e0nsit conservant una certa postura per part dels lamentadors. Es va deixar enrere l\u2019h\u00e0bit d\u2019embriagar-se amb vi abans de lamentar, deixant de banda els judicis negatius que s\u2019havien donat.<\/p>\n

La Nuccia \u00e9s una pe\u00e7a m\u00e9s d\u2019una cadena de persones (cantadors, investigadors, persones de suport) que se senten responsables de les pr\u00f2pies expressions culturals i que permeten dignificar la seva cultura. Persones corrents i an\u00f2nimes que amb el seu activisme s\u00f3n responsables de la revifada dels laments sicilians que estaven a punt d\u2019extingir-se.<\/p>\n

2. La Nuccia i els laments: les veus transfigurades<\/strong><\/p>\n

Els lamentadors interpreten textos religiosos sobre la passi\u00f3 del Crist en grup. Aquesta squadra est\u00e0 formada per un cor d\u2019un m\u00e0xim de 10 homes \u2014si b\u00e9 aquest costum est\u00e0 canviant\u2014 que es posen en cercle per escoltar-se i crear polivocalitat. Un solista comen\u00e7a a cantar la melodia i poc despr\u00e9s el cor entona a l\u2019un\u00edson una nota de llarga duraci\u00f3 a mode de baix. Al damunt, un nou solista continua la melodia principal, entrella\u00e7ada, amb la seva peculiar ornamentaci\u00f3, moment en qu\u00e8 el cor canvia de nota. S\u2019intercalaran sempre quatre solistes, els membres amb m\u00e9s capacitat d\u2019improvisaci\u00f3 de l\u2019squadra, capa\u00e7os de crear una harmonia sobre el baix (un fals bord\u00f3) que interpreten els seus companys.<\/p>\n

NUCCIA: Antigament a Piazza Armerina hi havia 10 confraries, una per cada esgl\u00e9sia. Ara nom\u00e9s queda la del Santissimo Crocifisso. Cada confraria crea la seva squadra de lamentatori. L\u2019 squadra es col\u00b7loca en cercle tant a fora com a dins l\u2019esgl\u00e9sia. La forma del cercle no \u00e9s molt precisa per facilitar que d\u2019altres persones s\u2019hi incorporin. Hi ha quatre solistes i un cor que canta el baix. Els solistes porten la l\u00ednia mel\u00f2dica subdividida en m\u00f2duls. Cada cantor en t\u00e9 un. Quan el primer solista comen\u00e7a el primer m\u00f2dul, el cor comen\u00e7a a cantar el baix. Despr\u00e9s el segon solista comen\u00e7a a cantar el segon m\u00f2dul tot reprenent la l\u00ednia mel\u00f2dica. Quan acaba, el cor entra i despr\u00e9s ser\u00e0 el tercer solista qui reprendr\u00e0 la melodia. De nou entrar\u00e0 el cor fent el baix i finalment el quart solista acabar\u00e0 la melodia.<\/p>\n

Tots els lamentadors que actuen com a solistes, canten projectant el so cap enfora, com si hagu\u00e9s d\u2019arribar a molta dist\u00e0ncia, fins i tot canten amb el coll al\u00e7at per llen\u00e7ar-lo m\u00e9s lluny. \u00c9s un so amb perfecta sintonia amb els altres lamentadors. Si no existeix aquesta entesa, el lament no funciona. Per aix\u00f2 primer es concentren en cercle per despr\u00e9s poder projectar el cant cap enfora.<\/p>\n

Els cants del lamentadors afecten l\u2019\u00e0nima dels oients, causen ethos. En primer lloc per les caracter\u00edstiques mel\u00f2diques del cor, que sempre canta reiteradament un interval format per dues notes greus i de llarga duraci\u00f3. \u00c9s un baix que resulta molt colpidor. En segon lloc perqu\u00e8 quatre solistes canten de manera entrella\u00e7ada una mateixa melodia que ornamenten sempre amb diverses notes alterades (sostingudes). A m\u00e9s tenen preciosos timbres, una altra circumst\u00e0ncia que provoca ethos a l\u2019oient. L\u2019harmonia resultant entre aquests i el cor genera inestabilitat fins que la melodia no resol a t\u00f2nica, moment que tamb\u00e9 afecta l\u2019\u00e0nima de l\u2019oient de manera positiva. <\/p>\n

NUCCIA: Una caracter\u00edstica peculiar \u00e9s que cada squadra t\u00e9 la seva l\u00ednia mel\u00f2dica. Un lamentador d\u2019una squadra i un d\u2019una altra no poden cantar junts ja que tenen melodies completament diferents. Per\u00f2 en realitat l\u2019eix del lament no est\u00e0 en la m\u00fasica sin\u00f3 en el text, el m\u00e9s important \u00e9s la paraula. En els laments \u00e9s molt important la uni\u00f3 de la paraula amb el so. Els lamentadors reconeixen el seu cant, no perqu\u00e8 canvi\u00ef la m\u00fasica i la l\u00ednia mel\u00f2dica, sin\u00f3 perqu\u00e8 canvia la paraula. Aparentment la l\u00ednia mel\u00f2dica \u00e9s sempre la mateixa. Per\u00f2 \u00e9s segons la paraula i la interpretaci\u00f3 de cada lamentador que esdev\u00e9 una melodia diferent. S\u00f3n microvariacions per\u00f2 que per ells s\u00f3n fonamentals. \u00c9s un equilibri complex i delicad\u00edssim, una alqu\u00edmia entre la paraula i el so.<\/p>\n

3. La Nuccia i els lamentadors: l\u2019expressi\u00f3 humana<\/strong><\/p>\n

La cultura religiosa oficial molt sovint \u00e9s presa pel poble i es transforma, al nostre entendre, en una expressi\u00f3 molt m\u00e9s interessant: el poble plora o s\u2019emociona a trav\u00e9s de les figures divines i les seves hist\u00f2ries tot transformant les hist\u00f2ries religioses en experi\u00e8ncies humanes. La religi\u00f3 oficial carrega les figures religioses d\u2019un pesat dogmatisme i gaireb\u00e9 sempre les converteix en instruments de poder per controlar el poble. Per\u00f2 en mans del poble i lluny de les ortod\u00f2xies oficials, aquestes esdevenen m\u00e9s interessants. Perden l\u2019encarcarament al qual estan sotmeses i es converteixen en imperfectes, emotives com les persones, carregades de dubtes com les persones, sense perdre el seu misticisme, la seva espiritualitat. A la Setmana Santa siciliana \u00e9s l\u2019anomenada \u00abdevoci\u00f3 popular\u00bb la que humanitza la religiositat. <\/p>\n

La Nuccia ens convida a la pla\u00e7a de la Collegiata del SS. Crocifisso de Piazza Armerina on els Lamentatori di Santissimo Crocifisso canten el Divendres Sant. Una pla\u00e7a quadrada, sense gaire m\u00e9s bellesa que l\u2019austera fa\u00e7ana d\u2019una esgl\u00e9sia tardobarroca de ma\u00f3 i pedra, amb formes geom\u00e8triques i flanquejada per volutes exagerades i portes coronades per triangles. Hi ha cases senzilles relativament modernes amb sostre de teules, min\u00fascules palmes i fanals d\u2019imitaci\u00f3 a l\u2019estil cl\u00e0ssic. Davant la indifer\u00e8ncia d\u2019aquells que, a darrera hora de la tarda, circulen pels voltants de la pla\u00e7a parlant en veu alta o fent sonar el cl\u00e0xon per alertar del seu pas, els lamentadors transformen l\u2019austeritat i la quotidianitat de la pla\u00e7a amb les seves veus transfigurades i la converteixen en un espai div\u00ed per unes hores. La Nuccia ens ho exemplifica i detalla a l\u2019article que hem incorporat a l\u2019annex d\u2019aquest llibre.<\/p>\n

Amb els senyors Giuseppe Robetto i Filippo Storia, ens elevem fins al capdamunt d\u2019un dels turons que ens ofereix una generosa panor\u00e0mica del capvespre a Piazza Armerina. El fort vent ens obliga a apropar-nos tot col\u00b7locant-nos en cercle, per sentir les explicacions d\u2019aquests dos ancians lamentadors que han estat claus per la recuperaci\u00f3 dels laments. El senyor Storia \u00e9s gros, elegant, camperol d\u2019origen i d\u2019aparen\u00e7a, amb la cara rodona i vermella, i la pell dura del camp, al igual que la seva expressi\u00f3, simple i directa, que transmet seguretat i convicci\u00f3 acompanyada d\u2019una mirada franca d\u2019ulls petits. El seu timbre de veu \u00e9s el que destaca m\u00e9s de tots els solistes de l\u2019squadra. En Filippo vibra quan ornamenta i podria pujar i pujar fins arribar als n\u00favols. Sempre ha format part de l\u2019squadra i ha estat l\u2019impulsor del seu renaixement.<\/p>\n

El senyor Robetto, en canvi, pertanyia a una altra squadra desapareguda i ha estat invitat a formar part de la del SS Crocifisso, tasca complexa perqu\u00e8 no coneixia la melodia. El Giuseppe \u00e9s petit i prim, de cara aguilenca, fr\u00e0gil com el vidre en ser una persona extremadament emotiva, de f\u00e0cil plorar i emoci\u00f3 directa. Els seus ulls, marcats i enfonsats, semblen fets d\u2019aigua. Romanem una estona amb ells, escoltant com evoquen emocionats fragments d\u2019una llarga vida lligada a la tradici\u00f3 del lament. La seva expressi\u00f3 \u00e9s d\u2019un modest orgull davant el nostre inter\u00e8s per all\u00f2 que fan, i acompanyen amb gestos universals tot all\u00f2 que ens expliquen; els antics treballs que feien al camp, els moviments furtius que calia fer per apropar-se a les noies… Nom\u00e9s s\u2019aturen quan la intensitat d\u2019un record no es pot descriure ni amb el gest ni amb la paraula. Aleshores claven els ulls en un punt indeterminat fins que trenquem el silenci amb un dels nostres: \u00abVa bene, va bene…molto interessante!\u00bb.<\/p>\n

M\u00e9s tard, a l\u2019hora de sopar, ens apleguem amb la resta de membres de l\u2019squadra. La nostra intenci\u00f3 \u00e9s apropar-nos a la tradici\u00f3 del lamenti a trav\u00e9s de les persones, d\u2019all\u00f2 que els mant\u00e9 a participar-hi. Tamb\u00e9 amb els m\u00e9s joves, l\u2019esperan\u00e7a de la perpetuaci\u00f3 dels laments en el futur. Antonio Venturino i el capell\u00e0 Mario Zuccarello ens ajudaran a dialogar amb ells. <\/p>\n

NUCCIA: \u00c9s molt bonic que en aquesta squadra s\u2019hi hagi afegit recentment el senyor Robetto. Treballa molt amb el senyor Storia per aconseguir cantar com els Lamentatori di SS Crocifisso. Tots dos dominen melodies completament diferents, per\u00f2 estant buscant com inserir-se. De moment el senyor Robetto canta el baix amb el cor esperant que en el futur pugui esdevenir solista de l\u2019squadra del SS Crocifisso.<\/p>\n

Alguns enigmes rodegen la hist\u00f2ria dels lamentadors, sobretot la seva prohibici\u00f3 i desaparici\u00f3 als anys 70 i la seva recuperaci\u00f3 a la d\u00e8cada dels 90. Com ja hem comentat, sembla ser que una de les principals raons fou la pr\u00e0ctica d\u2019embriagar-se abans de cantar els laments. Aix\u00f2 port\u00e0 a un cert \u00abembrutiment\u00bb i degeneraci\u00f3 del seu sentit. Per\u00f2 de ben segur que existeixen altres raons ocultes que no hem arribat a descobrir. En tot cas, lamentar a Piazza Armerina no ha estat sempre una activitat ben vista. <\/p>\n

SENYOR STORIA: De joves nom\u00e9s el meu germ\u00e0 i jo ten\u00edem la il\u00b7lusi\u00f3 de reprendre aquesta tradici\u00f3. Eren temps dif\u00edcils perqu\u00e8 lamentar era gaireb\u00e9 una vergonya pels joves. Fins i tot ho \u00e9s ara… imagineu-vos llavors! Recordo el temut moment que els hi vam exposar als ancians. Primer assaj\u00e0vem tancats a casa i despr\u00e9s vam sacrificar-nos molt per arribar fins on som perqu\u00e8 el carrer estava vetat per nosaltres. Va costar-nos molt perqu\u00e8 una cosa \u00e9s cantar en un lloc tancat, i una altra sortir a l\u2019exterior, sobretot durant els primers anys perqu\u00e8 encara estava prohibit. <\/p>\n

Per\u00f2 va arribar un moment que em van elegir president dels portadors de l\u2019squadra i el primer que vaig fer va ser comunicar que es tornaria a lamentar a la ciutat. Recordo que el meu pare plorava perqu\u00e8 no podia entrar a l\u2019esgl\u00e9sia ja que havia pres p\u00fablicament la decisi\u00f3 de no entrar-hi m\u00e9s a lamentar. Llavors va venir el moment m\u00e9s dif\u00edcil: la policia ens podia empresonar. Per\u00f2 el capell\u00e0 es va encarregar que aix\u00f2 no succe\u00eds. La primera meitat de la d\u00e8cada dels anys 90, fins que el 1995 no vam crear l\u2019associaci\u00f3 i va comen\u00e7ar a ser reconeguda, van ser uns anys molt dif\u00edcils. Era complex trobar lamentadors i professors. Hi havia professors que podien ser-ho per\u00f2 cantaven l\u00edrica i no servien. Aquest \u00e9s un altre estil que no t\u00e9 res a veure amb els laments. Per sort amb els anys estem en un altre moment molt m\u00e9s s\u00f2lid on iniciem el repte d\u2019atraure el jovent. I la veritat \u00e9s que s\u00f3c for\u00e7a optimista.<\/p>\n

NUCCIA: En canvi, abans era una pr\u00e0ctica molt estesa: fins i tot els lamentadors assajaven mentre treballaven al camp! Un camperol lamentava i moltes vegades un altre responia des de la llunyania. D\u2019aqu\u00ed que la veu dels lamentatori sempre es projecti cap enfora.<\/p>\n

SENYOR STORIA: Recordo que al camp jo lamentava mentre segava les herbes salvatges. Fins i tot lamentava quan treballava amb el tractor i a vegades responien altres camperols propers el mateix lament. Hi havia gent que em preguntava qu\u00e8 coi feia cantant dalt del tractor, per\u00f2… \u00e9s que jo sempre he cantat can\u00e7ons sicilianes! \u00c9s la meva passi\u00f3. Quan amb un grup de camperols treball\u00e0vem el gra, ens pos\u00e0vem a cantar i pod\u00edem estar m\u00e9s d\u2019una hora fent-ho.<\/p>\n

NUCCIA: El propi nom dels laments explica el seu sentit. Es diuen aix\u00ed perqu\u00e8 en realitat expliquen el dolor del poble, que no est\u00e0 explicant la hist\u00f2ria de la passi\u00f3 de Crist sin\u00f3 que l\u2019est\u00e0 vivint. Els lamentadors comparteixen aquest dolor i reviuen la passi\u00f3 del Crist. Per aquesta ra\u00f3 nom\u00e9s es canta durant el per\u00edode de la Quaresma, ja que en realitat \u00e9s una preg\u00e0ria que reviu un moment, i fora d\u2019aquesta \u00e8poca, no t\u00e9 cap sentit. Per entendre el sentit dels laments, \u00e9s molt important entendre que els lamentatori preguen amb els seus cants. \u00c9s a dir, en realitat no es canta sin\u00f3 que es prega. Per ells \u00e9s un cant de devoci\u00f3 que ha de ser viscut amb gran participaci\u00f3. Fins a cert punt, els lamentadors canten plorant.<\/p>\n

SENYOR STORIA: \u00c9s important comentar que pels lamentadors el sentit de la Setmana Santa \u00e9s religi\u00f3s! Religi\u00f3s!<\/p>\n

SENYOR ROBETTO: En efecte, nosaltres no cantem, preguem. Al ser un fet religi\u00f3s cantem davant l\u2019esgl\u00e9sia i no acudim a la televisi\u00f3. \u00c9s una experi\u00e8ncia personal, no de caire p\u00fablic.<\/p>\n

SENYOR STORIA: \u00c9s una preg\u00e0ria, una tradici\u00f3 i una passi\u00f3! Perqu\u00e8 sense aquesta darrera no far\u00edem res…<\/p>\n

SENYOR ROBETTO: Quan lamento algun vers dic la veritat, el que sento. Fa tres dies estava a casa i vaig sentir el CD que vam enregistrar amb els lamentatori. Era tan real que sense adonar-me\u2019n em vaig posar a plorar. La meva dona va arribar i em va preguntar perqu\u00e8 estava plorant. Li vaig respondre que m\u2019havia emocionat sentint els laments. M\u2019emociono perqu\u00e8 els sento dins meu. Quan lamento, s\u00f3c a dins, per\u00f2 quan sento lamentar, sento una emoci\u00f3 molt forta i m\u2019emociono.
\nPer mi el que em commou m\u00e9s s\u00f3n les lletres: ara Crist est\u00e0 a la creu, ara el baixen, ara el martiritzen… Sento emoci\u00f3 durant les vint-i-quatre hores que duren els rituals del Divendres Sant. Molt especialment en el moment que pengen Jes\u00fas a la creu, el baixen i la mare va a trobar-lo. Per mi aquest moment de la pres\u00e8ncia de la mare \u00e9s el m\u00e9s fort. En aquell moment penso amb la meva filla. Quan no la veig, em sento plorar per dins. Aquesta \u00e9s la sensaci\u00f3 que sento quan la mare va a buscar el fill. No ploro nom\u00e9s per Jes\u00fas sin\u00f3 que em sento com ell, i encara m\u00e9s com la Madonna. Em poso a la seva pell. \u00c9s la sensaci\u00f3 que tinc com a pare si la meva filla no em telefona cada setmana. Em sento buit i mira que t\u00e9 quaranta-sis anys! Per\u00f2 \u00e9s que quan va n\u00e9ixer, per mi va arribar el m\u00f3n. Per mi ella \u00e9s el m\u00f3n! Quan ve a casa i ajuda a la meva muller trobo la pau, la casa plena.<\/p>\n

Mentre parl\u00e0vem, la resta de membres de l\u2019squadra, s\u2019han anat incorporant a la conversa. De fons sonen, des d\u2019un petit ordenador, les gravacions dels laments que hem fet al llarg de la tarda i compartim amb ells la passi\u00f3 i la necessitat de mantenir aquesta tradici\u00f3. Ens despedim ben entrada la matinada esgotats despr\u00e9s del primer dia de gravaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cau el sol mentre vibren les parets de la fa\u00e7ana d\u2019una de les 10 esgl\u00e9sies de Piazza Armerina. Vibra la gola de l\u2019avi que vol expressar aquella part de dolor div\u00ed que hi ha dins seu. Vibren les veus, les … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,13,21244,21234,35768],"tags":[500,21238],"class_list":["post-408","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-general","category-musica-i-cultures","category-viatge-exterior","category-viatges","tag-musica","tag-musiques-i-cultures-mediterranies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/408","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=408"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/408\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":413,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/408\/revisions\/413"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=408"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=408"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=408"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}