{"id":390,"date":"2013-03-29T04:36:50","date_gmt":"2013-03-29T02:36:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=390"},"modified":"2013-04-13T02:22:54","modified_gmt":"2013-04-13T00:22:54","slug":"el-cant-dels-lamentatori-a-piazza-armerina-sicilia-per-nuccia-maugeri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2013\/03\/29\/el-cant-dels-lamentatori-a-piazza-armerina-sicilia-per-nuccia-maugeri\/","title":{"rendered":"El cant dels lamentatori a Piazza Armerina (Sic\u00edlia) per Nuccia Maugeri"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Una persona amb un sac penjant. MAPASONOR<\/figcaption><\/figure>\n

Tanco els ulls. Recordo tres imatges. S\u00f3n fugaces, n\u00edtides com els fotogrames d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula antiga, de colors molt vius. Totes tres em porten a reviure amb intensitat unes emocions que mai he oblidat. S\u00f3n tres records, tres moments de la meva vida relacionats amb els laments del meu poble.<\/p>\n

1. Entre carrerons i ombres <\/strong><\/p>\n

Vaig n\u00e9ixer en una casa situada al centre hist\u00f2ric de Piazza Armerina. Les finestres i els balcons del casal donaven a la Via Roma, el carrer principal que condueix a la Piazza Garibaldi, el cor de la vida administrativa de la ciutat i punt on s\u2019aturen les m\u00e9s solemnes processons religioses. L\u2019altra fa\u00e7ana de la casa donava al carrer Sant Antonio. La llum groguenca d\u2019aquest carrer, una mica t\u00e8nue, creava a les parets de les cases unes ombres que transformaven la forma dels porticons i les baranes. Els m\u00e9s menuts qued\u00e0vem sempre fascinats i alhora espantats davant aquell efecte perqu\u00e8 les ombres semblaven monstres vivents o personatges misteriosos. Gr\u00e0cies a la fantasia, els infants del carrer teix\u00edem di\u00e0legs i trames d\u2019hist\u00f2ries impossibles: fa uns anys ens divert\u00edem amb ben poc, nom\u00e9s ens calia una mica d\u2019imaginaci\u00f3.<\/p>\n

La primera imatge fuga\u00e7, el primer dels tres records, \u00e9s de quan jo era nena. Deuria tenir cinc o sis anys. Era de nit i estava estirada al llit apunt d\u2019adormir-me \u00abals bra\u00e7os de Morfeo\u00bb quan de sobte vaig sentir uns crits al carrer, sota casa nostra. Gaireb\u00e9 per instint, sense entendre el que estava succe\u00efnt, em vaig aixecar atreta per aquell soroll \u2014per mi amena\u00e7ador\u2014, i vaig dirigir-me al meu balc\u00f3 que donava a un carrer\u00f3 fosc. Darrere el vidre vaig veure unes siluetes d\u2019uns homes que, encegats i amb f\u00faria, es barallaven i cridaven amb viol\u00e8ncia. Fou nom\u00e9s un instant, una breu seq\u00fc\u00e8ncia de gestos confusos, inintel\u00b7ligibles, que es va interrompre per una reconfortant abra\u00e7ada de la meva mare i la meva \u00e0via que m\u2019allunyaren d\u2019aquell soroll inquietant per portar-me a la serenitat del llit on encara no hi havia lloc pel mal i la viol\u00e8ncia que, per desgr\u00e0cia, vaig descobrir m\u00e9s tard en el m\u00f3n dels adults.<\/p>\n

Ja m\u00e9s gran, em vaig adonar que aquella escena l\u2019havia d\u2019haver viscut en temps de Quaresma.<\/p>\n

A prop del carrer Sant Antonio, en un petit espai obert que connecta amb la c\u00e8ntrica Via Roma, hi havia una taverna nom\u00e9s freq\u00fcentada per homes ignorants que, cansats del treball i dels abusos de tot tipus, ofegaven les seves penes bebent vi i jugant a dubtosos \u00abjocs de la taula\u00bb. Asseguts al voltant d\u2019aquesta, comen\u00e7aven a fer tocchi, una excusa per beure encara m\u00e9s i, en moltes ocasions, per enriure\u2019s del desgraciat de torn a qui no li permetien el plaer d\u2019assaborir un glop de \u00abn\u00e8ctar dels d\u00e9us\u00bb. Tant d\u2019alcohol contribu\u00efa a fer sortir els instints m\u00e9s agressius i m\u00e9s vulgars dels participants. En conseq\u00fc\u00e8ncia, eren freq\u00fcents les baralles a la taverna. Actualment, l\u2019espai s\u2019ha convertit en un restaurant on els turistes i la gent del poble assaboreixen plats t\u00edpics de la cuina piazzesca.<\/p>\n

A Piazza Armerina era tradici\u00f3 durant la Quaresma que es formessin de manera espont\u00e0nia grups d\u2019homes que es preparaven per manifestar la seva devoci\u00f3 religiosa: una squadra<\/em> de Lamentatori. Aquestes esquadres es reunien totes les nits en bars i tavernes per cantar antics laments d\u2019origen popular que narraven la Passi\u00f3 i la Mort de Crist. En algunes ocasions, despr\u00e9s de la process\u00f3 solemne del Divendres Sant, els diversos grups cantaven pels carrers de la ciutat expressant el dolor dels devots que participaven del sofriment de Crist i de la Verge. La nit anterior, la del Dijous Sant, les esquadres de lamentatori cantaven caminant pels carrers foscos fent una doble funci\u00f3: preparaven l\u2019ambient necessari per l\u2019evocaci\u00f3 del sofriment de Jes\u00fas i sacralitzaven un espai prof\u00e0 com el carrer per acollir el Via Crucis.<\/p>\n

La taverna era l\u2019indret on s\u2019assajaven aquests cants polivocals en llengua siciliana, de dif\u00edcil execuci\u00f3, tot i que aparentin certa simplicitat en la seva construcci\u00f3. El vi servia per escalfar la gola dels cantants i alleugerir les seves tensions. Per\u00f2 tamb\u00e9 contribu\u00efa a cantar m\u00e9s agressivament tot fent m\u00e9s confusa i inquietant la comprensi\u00f3 de les paraules. Potser, el vi tamb\u00e9 contribu\u00efa a una mena de ritualitzaci\u00f3. Durant la process\u00f3 del Divendres Sant, la gent que sortia al carrer donava suport als lamentatori donant-los ampolles de vi que es bebien pel cam\u00ed, entre interpretaci\u00f3 i interpretaci\u00f3, tot atorgant cert ritme processional al Via Crucis. <\/p>\n

Quan aquest s\u2019acabava, en tornar a l\u2019esgl\u00e9sia, els lamentatori es trobaven de nou a la taverna per tancar el cercle. Els lamentadors bebien m\u00e9s vi per apaivagar la fatiga de la process\u00f3 i per reprimir la sensaci\u00f3 de dolor que les can\u00e7ons deixaven en la seva ment. \u00c9s comprensible, doncs, que a altes hores de la nit, alguns d\u2019ells encara tinguessin totalment enfosquit el seu pensament i, l\u00f2gicament, es podrien desencadenar baralles, fins i tot violentes, no sempre exemptes de conseq\u00fc\u00e8ncies greus i desagradables.<\/p>\n

Per totes aquestes raons, els lamentatori es van prohibir durant molt de temps perqu\u00e8 eren vistos com a persones de poc fiar, borratxes, humiliades. Aquells preciosos laments que durant segles s\u2019havien transm\u00e8s oralment de pare a fill, estaven en perill, podien desapar\u00e8ixer.<\/p>\n

Per\u00f2 a la d\u00e8cada dels 90, es van recuperar gr\u00e0cies a la tenacitat i l\u2019amor dels germans Carmelo i Filippo Cosenza que havien apr\u00e8s aquests antics laments del seu pare que havia estat lamentatori. En tot moment comptaren amb el suport d\u2019un expert int\u00e8rpret que de nen havia apr\u00e8s melodies i lletres, el senyor Filippo Storisa. L\u2019enorme risc d\u2019oblidar els laments, es va evitar afortunadament. Els germans Cosenza tingueren \u00e8xit en la recuperaci\u00f3 d\u2019aquests cants antics i formaren una squadra de lamentatori per revalorar la figura, redimint-la de les atribucions atorgades en el passat i per tornar-li l\u2019estima i l\u2019admiraci\u00f3 per part de tota la comunitat i els acad\u00e8mics.<\/p>\n

Avui, els laments s\u00f3n per els piazzesos una font d\u2019orgull. No poden creure\u2019s que els seus avantpassats haguessin estat capa\u00e7os d\u2019eliminar aquesta tradici\u00f3 per la seva connexi\u00f3 amb l\u2019h\u00e0bit de beure. Pels piazzesos, \u00e9s incomprensible que avui en dia, cantants d\u2019altres ciutats sicilianes combinin el cant amb el beure.<\/p>\n

2. L\u2019agonia de la Verge Negra<\/strong><\/p>\n

El meu segon record fuga\u00e7 \u00e9s de quan tenia 20 anys. Llavors ja era mare d\u2019un adorable nen que em va fer descobrir el significat de l\u2019amor. El vaig notar a les v\u00edsceres, a la sang, a la pell, una simbiosi dif\u00edcil de traduir amb paraules, impossible d\u2019explicar a qui no ho ha viscut. Una mare porta a dins la seva pr\u00f2pia criatura alimentant-la i estimant-la des del moment de l\u2019engendrament, \u00e9s part de si mateixa, i romandr\u00e0 aix\u00ed per sempre. Quan d\u00f3na a llum, tremola i s\u2019alegra perqu\u00e8 l\u2019acompanyar\u00e0 en cada fase del seu creixement. El dolor d\u2019un nen es reflecteix en el cos i l\u2019\u00e0nima de la seva pr\u00f2pia mare. La relaci\u00f3 entre una mare i el seu fill \u00e9s la relaci\u00f3 m\u00e9s intensa, m\u00e9s misteriosa i la de m\u00e9s durada ja que \u00e9s capa\u00e7 de traspassar el temps i l\u2019espai.<\/p>\n

Jo no sentia cap d\u2019aquestes emocions mentre veia la process\u00f3 del Divendres Sant de quan tenia 20 anys, des del balc\u00f3 de la casa de la meva tia \u00e0via. Ella vivia a l\u2019antic barri de Monte, en un carrer molt estret. La process\u00f3 avan\u00e7ava lentament sota del seu balc\u00f3, detenint-se constantment perqu\u00e8 els portatori havien d\u2019esquivar tots els balcons, els cables el\u00e8ctrics i els fanals que hi havia al carrer portant els passos a les seves espatlles. <\/p>\n

Observar l\u2019esfor\u00e7 i l\u2019experi\u00e8ncia dels portadors i les portadores del pas de la Creu, de la Verge Adolorida dels Dolors i del Crist mort, \u00e9s una experi\u00e8ncia que em va generar un gran respecte i admiraci\u00f3 envers aquells voluntaris que dediquen en equip, durant molt de temps, un esfor\u00e7 f\u00edsic considerable. De vegades havien de superar maniobres complexes seguint el so de les scattiole, un senzill instrument que pertany a la fam\u00edlia dels sonalls. La gent patia en molts moments per por que el grup de portadors no fos capa\u00e7 de superar tots els obstacles i els imprevistos que s\u2019anaven trobant pel cam\u00ed. Per ajudar-los en el seu particular Via Crucis cridaven: \u00abVisca Jes\u00fas! Visca Maria!\u00bb.<\/p>\n

La process\u00f3 avan\u00e7ava lentament amb dolor, impregnant el carrer d\u2019un ambient de tristesa, recolliment i oraci\u00f3 col\u00b7lectiva. El Crist a la creu estava col\u00b7locat en un globus d\u2019or que representava el m\u00f3n. Les persones del carrer o dels balcons de les cases, li oferien teles llargues i blanques, recordant les que en el seu moment van servir per embolcallar Jes\u00fas a la seva tomba. El carrer\u00f3 s\u2019ompl\u00ed de llargues teles blanques que es movien amb el vent i encara fou m\u00e9s pesada la tasca dels portatori. Avan\u00e7ar era una odissea.<\/p>\n

La banda de m\u00fasica \u2014que tocava melodies f\u00fanebres i melangioses\u2014, les oracions recitades pels nombrosos fidels i el clergat, i els cants dels lamentatori, acompanyaven la process\u00f3, sobretot en cada una de les estacions del Via Crucis.<\/p>\n

Al pas del Crist a la creu, portat exclusivament per dones, li seguia el pas de la Verge dels Dolors. Era una verge molt bonica, commovedora, que suscitava pietat i agonia. Tenia la cara plena de ll\u00e0grimes amargues, els ulls enrogits de tant de plorar i a causa de l\u2019angoixa profunda. Amb les mans juntes, sobre el pit, la Verge dels Dolors expressava el dolor d\u2019aquells que eren testimonis de la viol\u00e8ncia m\u00e9s extrema. Una manta llarga i sumptuosa, negra i daurada, li cobria el cos i la seva delicada cara.<\/p>\n

Sota el pas, els portadors compartien el dolor de la Verge vestits de negre i amb el cap cobert amb un vel d\u2019encaix negre i un cintur\u00f3 blanc. Aquest pas, generava inevitablement un sentiment de profunda tristesa, de dolor a la carn. Transmetia tota l\u2019amargor, els sofriments i les injust\u00edcies que la humanitat havia sofert i sofria. Recordava el plany de les dones a qui la viol\u00e8ncia ha esquin\u00e7at la vida dels seus fills. Qualsevol persona troba en la Mare de D\u00e9u una companya de viatge. En ella s\u2019hi veuen reflectides les seves preocupacions, les seves pors, els seus somnis truncats. A trav\u00e9s de la Verge, qualsevol persona busca consol, ajuda i miseric\u00f2rdia.<\/p>\n

Mirant aquell espectacle pel balc\u00f3, recordo que no vaig tenir m\u00e9s forces per continuar experimentant aquell dolor. Profundament angoixada, vaig decidir entrar a casa la meva tia \u00e0via.<\/p>\n

3. Incomprensible i Misteri\u00f3s<\/strong><\/p>\n

Els dies anteriors a una estrena teatral s\u00f3n moments de treball fren\u00e8tic, de dubtes i temors pel repte que suposa. Mil noves dificultats s\u2019encaren i creix l\u2019angoixa davant el perill de trobar-se amb algun imprevist. La tensi\u00f3 \u00e9s m\u00e0xima quan s\u2019obre el tel\u00f3. Per\u00f2 amb un sol suspir, tot es redimensiona i es materialitza en una alqu\u00edmia misteriosa feta de gestos, d\u2019accions, de sentiments i d\u2019emocions: s\u2019ha entrat en escena!<\/p>\n

El meu tercer record fuga\u00e7 \u00e9s el d\u2019una tarda freda d\u2019hivern. Jo estava apunt de debutar al Teatre Garibaldi de la ciutat quan vam decidir fer una pausa per descansar, un moment de silenci per escoltar les profunditats de l\u2019\u00e0nima. Per\u00f2 just llavors, com provinent d\u2019una altra dimensi\u00f3, vam sentir uns cants, incomprensibles per nosaltres, que evocaven sentiments com el dolor, l\u2019angoixa i la tristor. No era cap imaginaci\u00f3, al carrer on hi havia el teatre, just davant nostre, s\u2019havia aturat la process\u00f3 del Divendres Sant.<\/p>\n

Un grup d\u2019homes, alguns d\u2019ells joves, estaven cantant una melodia for\u00e7a simple per\u00f2 molt eloq\u00fcent, sense cap tipus d\u2019estructura racional. L\u2019harmonia que es generava em va crear un sentiment espontani de sentir i viure les contradiccions de la vida quotidiana.<\/p>\n

Quan hom ho escolta per primera vegada, no \u00e9s capa\u00e7 de detectar els petits detalls que es desenvolupen en la melodia, sobre la base harm\u00f2nica, per\u00f2 s\u00ed que queda atrapat per una sonoritat que inquieta i fascina al mateix temps. Al principi tot \u00e9s conf\u00fas, les s\u00edl\u00b7labes es perden sobre una melodia que cada cantant desenvolupa de manera personal, reflectint les seves oracions, el seu passat, el seu dolor. <\/p>\n

De mica en mica, vam anar prenent consist\u00e8ncia d\u2019alguns mots que cantaven aquells lamentatori davant nostre. S\u2019expressaven en dialecte sicili\u00e0. Alguns mots estaven estretament relacionats amb el dialecte piazzese, d\u2019origen gal-it\u00e0lic, que nom\u00e9s es parla en alguns municipis de Sic\u00edlia: \u00abMentri chi G\u00e8su la cena cunzava \/ Giuda lu tradimendo preparava\u00bb. Un misteri amagat en dos senzills versos, uns mots que exemplifiquen l\u2019amor extrem i sense l\u00edmits de qui es va oferir per la salvaci\u00f3 de la humanitat i accepta com a necess\u00e0ria i inevitable la debilitat humana, la seva ingratitud, la seva covardia, la seva incapacitat per entendre i suportar. La primera reacci\u00f3 que vam sentir va ser un sentiment de poca esperan\u00e7a, el de l\u2019\u00e0nima siciliana, sovint sotmesa a l\u2019antiga convicci\u00f3 de que tot canvia. Per\u00f2 aquest no era pas el missatge que amagava els versos. En el fons, aquells mots trasmetien un amor valent, sense l\u00edmits. Ens en vam adonar al escoltar els versos posteriors: \u00abLudamuci lu Santu Sagramentu \/ cca \u00e8 lu nostru Diu fattu persuna\u00bb.<\/p>\n

Per\u00f2 mentre els meus companys continuaven escoltant aquell vell lament al carrer, vaig decidir entrar al teatre i estarrufar-me en una butaca de vellut. Una vegada m\u00e9s, em sentia pertorbada, derrotada i aclaparada per aquell remol\u00ed de sons i paraules que exemplificaven una profunda consci\u00e8ncia religiosa popular que \u2014amb els segles\u2014 havia trobat una manera de combinar la descripci\u00f3 de la Passi\u00f3 amb el dolor compartit.<\/p>\n

En aquests dos laments del repertori piazzese, la narraci\u00f3 adquireix una mena de tridimensionalitat amb la intervenci\u00f3, en primera persona, de les veus dels protagonistes i els comentaris del poble que, d\u2019aquesta manera, participa completament en l\u2019esdeveniment descrit. El poble deixa de ser un mer espectador d\u2019una escena pict\u00f2rica i s\u2019inclou com a una altra veu, testimoni del dolor i de la purificaci\u00f3.<\/p>\n

4. L\u2019estudi, la comprensi\u00f3, la fascinaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

El temps passa i a vegades ens fa l\u2019efecte que no tornar\u00e0. No obstant, la vida no \u00e9s aix\u00ed. Per mi consisteix en un continu viatge entre el passat i el present, que es projecta cap al futur. De vegades experi\u00e8ncies de poca import\u00e0ncia del passat, properes a l\u2019oblit, es reafirmen amb for\u00e7a, empenyent eleccions i accions, m\u00e9s endavant de manera inconscient. Com si la vida an\u00e9s a prendre el protagonisme i aprofit\u00e9s experi\u00e8ncies que abans havia deixat de banda.<\/p>\n

Durant d\u00e8cades m\u2019havia negat a seguir la tradici\u00f3 de la Setmana Santa de la meva ciutat si b\u00e9 era un tradici\u00f3 remota. L\u2019\u00fanica pr\u00e0ctica que sempre havia mantingut, encara que tergiversant el seu veritable significat, era la visita a l\u2019esgl\u00e9sia el Dijous Sant, quan el capell\u00e0 renta els peus a alguns feligresos al costat de l\u2019altar della reposizione recordant el que Jes\u00fas va fer als seus deixebles.<\/p>\n

Per\u00f2 un dia, fent una investigaci\u00f3, vaig haver de buscar informaci\u00f3 sobre l\u2019antiga tradici\u00f3 dels lamenti de la meva ciutat. Primer estava preocupada i espantada perqu\u00e8 m\u2019inquietava cada vegada que pensava amb els meus tres fuga\u00e7os records relacionats amb aquestes can\u00e7ons repetitives i incomprensibles. Per\u00f2 despr\u00e9s, progressivament, em vaig interessar cada vegada m\u00e9s per ells. Gradualment vaig anar comprenent el significat i l\u2019estructura de la seva m\u00fasica i la meva \u00e0nima es va comen\u00e7ar a sentir segrestada, fascinada i atreta per aquell tresor que encara es conservava despr\u00e9s de segles.<\/p>\n

Durant la investigaci\u00f3, em vaig assabentar que un tercer lament \u2014que semblava oblidat\u2014 va sortir a la llum gr\u00e0cies a l\u2019squadra dels actuals lamentatori que, amb gran tenacitat i passi\u00f3 treballen per mantenir viva i transmetre aquesta joia del sentiment popular del meu poble. El lament A Baruzza, tenia algunes peculiaritats que m\u2019intrigaven i estimulaven la meva necessitat de saber, de comprendre, de penetrar en la seva estructura. El primer fet que vaig observar fou l\u2019abs\u00e8ncia total de paraules. Els quatre solistes i la resta d\u2019homes, que fan el baix \u2014la base on la l\u00ednia mel\u00f2dica es recolzar i desenvolupa\u2014, utilitzen un to clar i expressiu que es presta perfectament a reproduir un crit llastim\u00f3s d\u2019aquells amb el qual externalitzen un dolor que s\u2019ha tornat massa gran i palpitant. <\/p>\n

Els solistes creaven la l\u00ednia mel\u00f2dica i generaven una sensaci\u00f3 de circularitat que no havia trobat als altres dos laments: Li Vintiquattr’uri i A Cruci Santa. En aquests darrers laments, for\u00e7a semblants pel que fa a la construcci\u00f3 musical per\u00f2 diferents en el text po\u00e8tic, la melodia es divideix en quatre m\u00f2duls, un per a cada solista, mentre que la base (interpretada pels baixos) sempre interv\u00e9 per donar suport i complementar amb un complex moviment mel\u00f2dic de nom\u00e9s dos sons. Juntament amb les melodies que a vegades es superposen, creen una textura harm\u00f2nica ben atractiva.<\/p>\n

En les converses que precediren i seguiren els assaigs de Quaresma dels lamentadors, que sempre tenien lloc en aquest per\u00edode, vaig aprendre que els lamentatori eren sovint pagesos o treballadors del camp que assajaven mentre treballaven. Cadasc\u00fa cantava la seva melodia i, de lluny, un altre pag\u00e8s li responia. Aix\u00ed treballaven la pot\u00e8ncia del diafragma, molt \u00fatil despr\u00e9s en les actuacions a la ciutat, quan el lament s\u2019ha de cantar en carrers plens de gom a gom o ha de ressonar pels estrets carrerons. Al camp es teixien lla\u00e7os sonors entre agricultors, un viu exemple que demostrava com un bon ve\u00efnat compensava la soledat dels agricultors dels petits pobles de l\u2019interior de Sic\u00edlia.<\/p>\n

Si b\u00e9 avui els laments piazzesi s\u00f3n interpretats per veus masculines, antigament hi havia dones que acompanyaven els seus marits a les actuacions dels carrers de la ciutat i s\u2019unien al seu cant col\u00b7locades a tocar del cercle. El m\u00e9s com\u00fa per la dona, per\u00f2, era la tasca de cantar els lamenti a la llar, contribu\u00efnt a l\u2019educaci\u00f3 musical i religiosa dels m\u00e9s menuts, sembrant aix\u00ed en ells el gust i l\u2019orgull d\u2019una antiga expressi\u00f3 de devoci\u00f3 popular.<\/p>\n

5. Avui. Dem\u00e0.<\/p>\n

La comunitat de la Collegiata de la SS. Crocifisso, on es retroben els lamentatori, els portatori i les portadores, els protagonistes i els organitzadors, juntament amb els confrati de la Setmana Santa a la ciutat de Piazza Armerina, est\u00e0 treballant amb gran entusiasme i dedicaci\u00f3 perqu\u00e8 el moment m\u00e9s important del calendari lit\u00fargic se celebri de manera inoblidable. D\u2019altra banda, el poble sencer omple les esgl\u00e9sies per portar a terme aquest important esdeveniment religi\u00f3s i social.<\/p>\n

D\u2019entre tots els actes, destaca el corprenedor moment en el qual es baixa el Crist Crucificat des de dalt de l\u2019altar i passa de m\u00e0 en m\u00e0 per totes les persones que acudeixen a l\u2019esgl\u00e9sia i es col\u00b7loquen en una gran esfera per comen\u00e7ar la imponent process\u00f3.<\/p>\n

La pesada creu de fusta \u00e9s portada pels confrati que van encaputxats com a signe d\u2019humilitat. En ella hi ha multitud de refer\u00e8ncies iconogr\u00e0fiques de la Passi\u00f3 de Crist. Els claus i la corona d\u2019espines es porten en process\u00f3 sobre uns coixins de vellut.<\/p>\n

\u00c9s un ritual religi\u00f3s, sagrat i transcendent, per\u00f2 tamb\u00e9 una ocasi\u00f3 perqu\u00e8 la comunitat ordeni els seus significats i valors, i els transmeti a les generacions futures manifestant la seva identitat cultural.<\/p>\n

En aquest sentit, \u00e9s de gran inter\u00e8s la recent iniciativa de crear dins el grup de lamentatori, una squadra de joves que estan a punt d\u2019aprendre l\u2019antic art devocional. Aix\u00ed es preserva aquest valu\u00f3s repertori popular.<\/p>\n

Fa un temps, vaig portar a terme una experi\u00e8ncia similar a dues classes de l\u2019escola on faig de professora. Si alg\u00fa pensa que els nois i les noies de 10-11 anys, acostumats a escoltar a sonoritats molt diferents, no s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019entendre i aprendre aquest exemple de m\u00fasica popular, s\u2019equivoquen radicalment. Una cinquantena d\u2019alumnes es van involucrar en la \u00abinvestigaci\u00f3\u00bb de sons aparentment desconeguts i incomprensibles per ells i es van convertir en experts detectius que desxifraven les paraules dels texts amb una serietat i una cura dignes d\u2019un etnomusic\u00f2leg. Despr\u00e9s s\u2019atreviren a actuar.<\/p>\n

Ara, aquests alumnes s\u2019han convertit en observadors conscients i cr\u00edtics de la realitat que els envolta ja que realitzant aquesta activitat comprengueren que hi ha una relaci\u00f3 directa entre l\u2019expressi\u00f3 musical-art\u00edstica i el context hist\u00f2ric-cultural que l\u2019ha generat.<\/p>\n

Aquesta experi\u00e8ncia, en la que es van involucrar tan nois com noies, ens d\u00f3na esperan\u00e7a. El m\u00e9s segur \u00e9s que en un futur ben proper, altres joves i tamb\u00e9 diferents esquadres de dones, donin continuitat a aquesta her\u00e8ncia musical, religiosa i cultural de gran valor que tenim a Piazza Armerina. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tanco els ulls. Recordo tres imatges. S\u00f3n fugaces, n\u00edtides com els fotogrames d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula antiga, de colors molt vius. Totes tres em porten a reviure amb intensitat unes emocions que mai he oblidat. S\u00f3n tres records, tres moments de la … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,21244,21234,35768],"tags":[21238],"class_list":["post-390","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-musica-i-cultures","category-viatge-exterior","category-viatges","tag-musiques-i-cultures-mediterranies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=390"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":432,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390\/revisions\/432"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=390"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=390"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=390"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}