{"id":295,"date":"2012-08-23T00:19:29","date_gmt":"2012-08-22T22:19:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/?p=295"},"modified":"2012-08-26T19:33:47","modified_gmt":"2012-08-26T17:33:47","slug":"afganistan-how-are-you-10-anys-de-desastre-i-manca-del-perspectives-cap-al-2014","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/2012\/08\/23\/afganistan-how-are-you-10-anys-de-desastre-i-manca-del-perspectives-cap-al-2014\/","title":{"rendered":"Afganistan, how are you? 10 anys de desastre i manca del perspectives cap al 2014"},"content":{"rendered":"

Futur davant l\u2019abisme<\/strong><\/p>\n

L\u2019abril del 2002, just despr\u00e9s de la invasi\u00f3 dels Estats Units que va fer caure el r\u00e8gim dels talibans, vam fer un viatge a Kabul amb la periodista M\u00f2nica Bernab\u00e9. L\u2019Afganistan era, en aquell moment, un pa\u00eds nou i desconegut per la seva poblaci\u00f3. Podien escoltar m\u00fasica, volar estels i passejar pels carrers sense ser aturats per la policia puritana. Ja no serien atacats o massacrats indiscriminadament com havia passat al llarg de 30 anys. Era un brev\u00edssim impasse de llibertat en un pa\u00eds que havia estat aniquilat. La gent pel carrer ens saludava espont\u00e0niament: \u201cHow are you?\u201d <\/p>\n

L\u2019Afganistan porta una llarga hist\u00f2ria destructora, per\u00f2 els darrers 30\/40 anys, sovi\u00e8tics, americans, pakistanesos, \u00e0rabs, senyors de la guerra afganesos etc. han portat al pa\u00eds a la seva aniquilaci\u00f3 en tots els sentits. Ning\u00fa ha tingut cap inter\u00e8s en reconstruir el pa\u00eds i a la seva gent. Al 2001 hi havia l\u2019oportunitat de restituir la pau I la normalitat amb el suport internacional. Contr\u00e0riament tot ha estat un c\u00famul de desprop\u00f2sits que han portat el pa\u00eds a un carrer\u00f3 sense sortida. L\u2019any 2014, quan es planteja la retirada de les forces internacionals amb tot el que aix\u00f2 comporta, marca una l\u00ednia de divisi\u00f3 entre un abans i un despr\u00e9s pel pa\u00eds. Es deixa la poblaci\u00f3 desemparada i amb p\u00e0nic davant l\u2019abisme per manca de canvis significatius. <\/p>\n

El think tank Afghanistan Analysts Network (ANN) ha fet un rigor\u00f3s informe sobre els compromisos de la comunitat internacional fins el 2014 que conclou: \u201c\u00c9s pr\u00e0cticament impossible que la situaci\u00f3 a l\u2019Afganistan canvi\u00ef radicalment abans del 2014, i si canvia ser\u00e0 cap a una escalada del conflicte amb un potencial desestabilitzador a la regi\u00f3.\u201d<\/p>\n

Al Qaida, els talibans i el Pakistan <\/strong><\/p>\n

El 2011 Obama va assassinar a Osama, en un gest efectista i revanxista que indicava que el president m\u00e9s esperat dels Estats Units sols continuava l\u2019err\u00f2nia pol\u00edtica del seu predecessor: l\u2019objectiu \u00fanic era atrapar a Bin Laden i Al Qaeda, i no una estrat\u00e8gia global de restituci\u00f3 de la pau i la seguretat al pa\u00eds. <\/p>\n

Georges Bush, obsessionat per aquest objectiu va fer del corrupte president pakistan\u00e8s Musharraf el seu aliat, a qui no discutia res. Aix\u00ed, al temps que els Estats Units portaven a terme la seva pr\u00f2pia guerra bombardejant a tort i a dret (l\u2019anomenada \u201cOperaci\u00f3 Llibertat Duradora\u201d), els serveis d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia pakistanesos (l\u2019ISI), acollien i reestructuraven els talibans a les \u00e0rees tribals frontereres mentre, per simular el joc de la col\u00b7laboraci\u00f3, lliurava a la CIA \u00e0rabs d\u2019Al Qaida (no talibans). Pel Pakistan la seva guerra era la \u00cdndia, i volia crear un cintur\u00f3 talibanitzat a la frontera per impedir els contactes del govern afgan\u00e8s amb els indis, i tamb\u00e9 crear resistents isl\u00e0mics per enviar a la lluita contra el Caixmir, disputat hist\u00f2ricament amb la \u00cdndia. Els talibans s\u2019enfortien i \u201ctornaven a casa\u201d, o sigui a les prov\u00edncies m\u00e9s pashtun al sud de l\u2019Afganistan d\u2019on provenien: a Helmand, a Kandahar, a Uruzgan… El 2006 es van donar les primeres grans ofensives dels talibans. A m\u00e9s la pol\u00edtica del president afgan\u00e8s Hamid Karzai afavoria aquest enfortiment ja que no es basava en la construcci\u00f3 institucional sin\u00f3 d\u2019enfortiment de personalitats concretes que f\u00e0cilment pactaven amb qui m\u00e9s els interessava.<\/p>\n

Estrat\u00e8gia militar o econ\u00f2mica?<\/strong><\/p>\n

Les operacions militars eren cada cop m\u00e9s impopulars i els morts civils dels bombardejos augmentaven. Human Rights Watch a \u201cTroops in contact\u201d documenta que el 2006 es va matar 116 civils, el 2007 321 i sols a l\u2019inici del 2008 ja eren 119. L\u2019actuaci\u00f3 humanit\u00e0ria tamb\u00e9 n\u2019era v\u00edctima militar en adoptar-se una estrat\u00e8gia que on les tropes participaven dels projectes de reconstrucci\u00f3 (els \u201cEquips de Reconstrucci\u00f3 Provincial\u201d). Es confonien els objectius militars i els humanitaris i les ONG es convertien en objectiu d\u2019atacs. Per rissar el risso els advocats conservadors de Bush decidiren que els Acords de Ginebra en mat\u00e8ria de presoners de guerra no s\u2019aplicarien en la seva invasi\u00f3 a l\u2019Afganistan i als detinguts se\u2019ls aplicava la \u201cpresumpci\u00f3 de culpabilitat\u201d enlloc la \u201cpresumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia\u201d. Les imatges macabres dels detinguts a la pres\u00f3 de Guant\u00e1namo varen voltar el m\u00f3n. A aquesta impopularitat s\u2019ha sumat desafortunats actes de les tropes internacionals amb cremades d\u2019Alcorans i altres, que han creat un efecte extremadament anti-occidental.<\/p>\n

Econ\u00f2micament no hi ha hagut una estrat\u00e8gia de desenvolupament del pa\u00eds. Els guanys agr\u00edcoles no mantenen les fam\u00edlies rurals i es dep\u00e8n econ\u00f2micament de l\u2019exterior externa. En realitat sols funciona la economia informal i el cultiu de l\u2019opi, per\u00f2 no ha funcionat cap estrat\u00e8gia d\u2019erradicaci\u00f3, si es que n\u2019hi ha hagut mai. Karzai, a m\u00e9s, no ha actuat de forma contundent, tolerant els sospitosos de narcotr\u00e0fic que molts d\u2019ells formen part de l\u2019estructura de senyors de la guerra que dominen el pa\u00eds, o part de l\u2019estructura cl\u00e0nica dels pashtun (la seva \u00e8tnia). A m\u00e9s l\u2019opi enforteix el retorn dels talibans ja que es cultiva massivament a prov\u00edncies que estan sota el seu control, com Helmand.<\/p>\n

Criminals de guerra<\/strong><\/p>\n

El paper de la \u201cintervenci\u00f3 internacional\u201d podria haver estat realment \u00fatil en el canvi pol\u00edtic, donant suport a un sistema electoral plural, multi\u00e8tnic i basat en candidats lliures d\u2019armes. Aquest \u00e9s un proc\u00e9s que no pot ser portat a terme pels afganesos per si sols. Els responsables de la recent destrucci\u00f3 sanguin\u00e0ria del pa\u00eds, els anomenats senyors de la guerra, han passat davant dels ulls internacionals a ser part de l\u2019estructura de govern entrant al parlament, com a ministres, controlant sectors econ\u00f2mics del pa\u00eds etc. Els \u201cAcords de Bonn\u201d del 2001 i a la posterior gran assemblea del pa\u00eds del 2002 (la \u201cLoia Jirga\u201d) eren grans oportunitats de fer-los fora de joc: per\u00f2 el paper internacional s\u2019ha mantingut vergonyosament neutral i \u201cno-intervencionista\u201d en temes pol\u00edtics, malgrat s\u2019ompli el pa\u00eds de tropes \u201cintervencionistes\u201d. Fins i tot quan es va signar un pla acompanyat per la ONU per reparar els crims, les seves responsabilitats i el dolor de les v\u00edctimes (just\u00edcia transicional) va ser bloquejat per una llei d\u2019amnistia aprovada pel corrupte govern afgan\u00e8s per tal d\u2019invalidar les proves que aportava un informe detallat de Human Rights Watch el 2.006 sobre els crims comesos a Kabul pels aquests senyors de la guerra. <\/p>\n

La signatura de lleis que a la pr\u00e0ctica s\u00f3n paper mullat s\u00f3n habituals especialment pel que fa als drets de les dones. S\u2019ha aprovat esmenes de g\u00e8nere a la nova constituci\u00f3, s\u2019ha incorporat dones al parlament, o s\u2019ha aprovat sense restriccions les lleis internacionals contra la viol\u00e8ncia a les dones (CEDAW) com a la cara bonica de la pol\u00edtica afganesa actual. Per\u00f2 a la pr\u00e0ctica mai s\u2019ha acomplert i les brutalitats contra les dones fruit de la impunitat patriarcal resten intactes. <\/p>\n

Ni pres\u00e8ncia ni retirada<\/strong><\/p>\n

Ara la darrera torpesa diplom\u00e0tica \u00e9s portar a terme negociacions monodireccionals amb els talibans, sense comptar la varietat d\u2019actor de negociaci\u00f3. La poblaci\u00f3 afganesa mira el 2014 sense alternatives: ni es vol la continu\u00eftat de la pres\u00e8ncia militar internacional que nom\u00e9s fa que deteriorar la seva situaci\u00f3, ni la seva retirada que deixa el camp lliure als senyors de la guerra i la insurg\u00e8ncia cap a una nova guerra civil a gran escala. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Futur davant l\u2019abisme L\u2019abril del 2002, just despr\u00e9s de la invasi\u00f3 dels Estats Units que va fer caure el r\u00e8gim dels talibans, vam fer un viatge a Kabul amb la periodista M\u00f2nica Bernab\u00e9. L\u2019Afganistan era, en aquell moment, un pa\u00eds … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26588,3,13,21234],"tags":[21235],"class_list":["post-295","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-afganistan-vides-podrides-de-guerra","category-catala","category-general","category-viatge-exterior","tag-afganistan-2"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/295","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=295"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/295\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":311,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/295\/revisions\/311"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.xarxanet.org\/mapasonor-sagarmale\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}