Estic mirant des del balc\u00f3 d\u2019una casa d\u2019adob a un barri ubicada a les pendents de les muntanyes que rodegen Kabul. \u00c9s divendres, dia festiu a l\u2019Afganistan, i una fam\u00edlia prepara un pic-nic a la terrassa. Tenen una simp\u00e0tica guerra familiar ja que unes noies intenten treure abans que les altres l\u2019arr\u00f2s, el pa, les verdures. \u00c9s una terrassa ubicada al buit d\u2019un antic edifici que va ser enderrocat per un m\u00edssil fa anys. Va matar el marit i alguns fills.<\/p>\n
Al fons els raigs del sol retallen fotog\u00e8nicament el perfil irregular d\u2019algunes cases. Bombardejades, per v\u00e9s a saber quin criminal que actualment forma part del govern afgan\u00e8s.<\/p>\n
Hi ha nens que juguen a amagar-se, espantant-se i perseguint-se entre la ferralla. Hi ha nens que salten un aler\u00f3, altres fan rodar una h\u00e8lix rovellada, altres surten d\u2019un forat d\u2019un tanc, possiblement de la dura guerra que els afganesos van mantenir alb els sovi\u00e8tics, o potser despr\u00e9s.<\/p>\n
Hi ha centenars de nens que fan volar estels, omplint el cel, aviam qui el fa volar m\u00e9s alt i m\u00e9s r\u00e0pid, aviam qui el creua amb un altre estel. Sense ni tant sols adonar-se dels avions que creuen en cel volant cap al sud, ves a saber on, potser algun poble del sud, i potser mataran alguna fam\u00edlia en una boda \u201cconfosos pels trets\u201d de la celebraci\u00f3.<\/p>\n
Hi ha llargues fileres de fam\u00edlies que tornen de la oraci\u00f3 de divendres, alguns nens carreguen aigua, algunes dones llenya pel dinar familiar creuant els carrers amb l\u2019asfalt aixecat, o saltant els postes de la corrent arrencats i sense cables, o els fanals tirotejats fa uns anys per deixar la ciutat a les fosques i atacar-la. I cometre les atrocitats m\u00e9s espantoses contra la poblaci\u00f3 civil. Uns criminals que uns \u201cacords de pau\u201d recents avalats per la irresponsabilitat de la pol\u00edtica internacional han reubicat al poder. En un exercici de lamentable amn\u00e8sia hist\u00f2rica.<\/p>\n
Hi ha persones coixes que caminen amb dificultat per les runes de la ciutat en un pa\u00eds on tots els pa\u00efsos hem estat una mica responsables d\u2019esmicolar-lo a trossos, convertit en un laboratori d\u2019unes guerres que durant 30 anys han destrossat el pa\u00eds. A fer-lo trossos a base d’injustes \u201ctransicions pol\u00edtiques\u201d (com actualment) on les b\u00e8sties m\u00e9s atroces ocupen c\u00e0rrecs als ministeris o al Congr\u00e9s. Tots els pa\u00efsos hem estat responsables de la rid\u00edcula \u201cno intervenci\u00f3 en assumptes pol\u00edtics interns\u201d.<\/p>\n
Les v\u00edctimes s\u00f3n tantes i tenen tantes ganes de tenir una vida normal, que semblen no tenir aquestes ferides profundament clavades. Per\u00f2 la seva mem\u00f2ria i les seves ferides no es tanquen, i es podreixen amb les seves pr\u00f2pies ll\u00e0grimes. I els seus botxins es reparteixen el \u201dbot\u00ed de pau\u201d i l\u2019ajut internacional.<\/p>\n
\u201cSense mem\u00f2ria no existim, sense responsabilitat potser no mereix la pena existir\u201d diu Saramago. Mentre, per\u00f2, la opini\u00f3 internacional est\u00e0 m\u00e9s preocupada en denunciar el desplegament de les tropes que en arrencar la lepra de l\u2019Afganistan que ocupa llocs de poder.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estic mirant des del balc\u00f3 d\u2019una casa d\u2019adob a un barri ubicada a les pendents de les muntanyes que rodegen Kabul. \u00c9s divendres, dia festiu a l\u2019Afganistan, i una fam\u00edlia prepara un pic-nic a la terrassa. Tenen una simp\u00e0tica guerra … Continue reading