El passat diumenge 14 d’abril La Violeta va acollir una nova matinal infantil de la mà de PinyolVilaiComponyia, va compartir amb nosaltres el conte MúsicMusicandis un espectacle que barreja clown, música i contes. Un personatge molt entendridor que narrava les aventures del seu besavi a ritme de cançons i bon humor. Grans i petits varen gaudir d’una matinal molt entretinguda on volíem donar cabuda a un espai més familiar i transversal.
El passat 12 d’abril La Violeta va acollir la presentació del llibre Les Serps Impossibles. Històries d’una verinosa seducció a càrrec de Jesús Avilés i Feliu Torrents, autors; Josep Fornés, director del Museu Etnològic i de Cultures del Món i Josep Ma Contel, president del Taller d’Història de Gràcia. El llibre és el testimoniatge directe de persones que, algun cop, s’han creuat amb serps estranyes, gegants, peludes, que mamen llet, etc., l’existència de les quals és negada pels científics, tot i les històries idèntiques narrades per gent d’altres èpoques, llocs i cultures i recollides en molts llibres. La presentació va despertar la curiositat d’un nombrós públic que va omplir la sala d’actes del centre.
El 10 d’abril La Violeta va acollir la xerrada “Pompeu Fabra. Una llengua completa” a càrrec de Jordi Manent, filòleg i especialista en Fabra. Pompeu Fabra nascut el 1868 al barri de la Salut de Gràcia. De professió enginyer industrial, estudià de forma autodidacta filologia. També fou un gran afeccionat a l’excursionisme, soci del Centre Excursionista de Catalunya i President de l’Associació Lawn Tennis, embrió de l’actual Federació Catalana de Tenis, fins a ser el màxim responsable de l’esport català durant la Segona República i president de la Unión Catalana de Federaciones Deportivas. Finalitzada la guerra civil s’exilià a França, instal·lant-se a Prades on va morir.
El passat 4 d’abril es va dur a terme a La Violeta la presentació de l’exposició Pompeu Fabra. Una llengua completa a càrrec de Joan Josep Isern, crític literari, escriptor i professor de català. L’exposició presenta l’aportació de Fabra a la llengua catalana, el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya i l’impuls a la llengua que va suposar el seu treball. És una exposició itinerant creada per la Direcció General de Política Lingüística i gestionada pels serveis territorials de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
El passat diumenge 31 de març la companyia Titelles Vergés va presentar “El cavaller, la princesa i el drac”. Una adaptació titellaire de la llegenda popular de Sant Jordi. Una divertida versió de la coneguda llegenda catalana, però amb algun element nou de la tradició d’altres països d’Europa on també tenen llegendes del cavaller Giorgi de Capadòcia. Tota la mainada que omplia la sala d’actes del centre s’ho va passar d’allò més bé.
Sebastià Vergés Martínez, representant de la tercera generació d’una de les famílies titellaires amb més tradició de Catalunya, és actualment l’únic que té els personatges de l’Agustinet, un capgròs, i del Pepitu Campanar, un gegantó, que formen part de les figures festives de la Vila de Gràcia.
El passat 30 de març La Violeta va acollir un espectacle en format cafè teatre, d’humor en viu, que va recollir monòlegs de la mà dels alumnes de Stand Up Academy. Una actuació on el públic que va omplir la sala es va divertir d’allò més amb les històries de tots els còmics que van participar.
El 20 de març La Violeta va acollir la xerrada Gegants i capgrossos, protagonistes de la festa a càrrec d’Amador Codina, membre del cos de monitors de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i Joan Azorín, expresident de la Coordinadora de Geganters de Barcelona. Ens parlaren de les diferents tipologies de gegants i capgrossos, i dels balls i actuacions que podem trobar arreu del món. Ens proporcionaren també quatre pinzellades sobre l’evolució del món geganter els darrers anys.
Els gegants, figures de grans dimensions que representen reis, nobles, antics benefactors de la localitat o personatges amb indumentària tradicional, són juntament amb els capgrossos, un element destacat de les festes majors. Originaris de l’edat mitjana, la seva estructura actual surt del Seguici Popular del Corpus. És a partir del s. XIX que pobles i ciutats els converteixen en una expressió d’identitat local. Però, no és fins al s. XX que esdevé un fenomen associatiu important, amb l’aparició de nous constructors, la recuperació i la creació de noves figures.
El passat 19 de març la sala d’actes de La Violeta va acollir el passi del documental Guerreras del tiempo. Un documental col·laboratiu i multicultural, on es dialoga amb dones grans de 6 nacionalitats, sobre els reptes d’envellir com a dones en el món d’avui. El posterior col·loqui amb el públic assistent a la projecció va servir per intercanviar impressions i suggeriments amb dues de les protagonistes del film i posar de manifest una realitat sovint invisibilitzada a la nostra societat.
El diumenge 17 de març vam gaudir d’una nova matinal infantil amb l’espectacle de titelles El restaurant de l’Agustinet a càrrec de la Companyia Titelles Vergés. Un conte popular, especialment pensat per als més petits. Una funció divertida i molt dinàmica, on sempre hi ha la complicitat i la participació del públic. En aquesta obra es van treballar els valors de la feina ben feta, l’esforç personal, la solidaritat i l’amistat. Tota la mainada que va assistir a la funció s’ho va passar d’allò més bé.
Sebastià Vergés Martínez, representant de la tercera generació d’una de les famílies titellaires amb més tradició de Catalunya, és actualment l’únic que té els personatges de l’Agustinet, un capgròs, i del Pepitu Campanar, un gegantó, que formen part de les figures festives de la Vila de Gràcia.
El dijous 7 de març La Violeta va acollir la xerrada “Les primeres imatges de la Mare de Déu a la península Ibèrica” a càrrec d’Anna Sala, professora universitària. Ens va exposar diferents conceptes. Les idees religioses són difícils de canviar. El substrat facilita o complica la implantació de noves idees religioses. Va resultar cabdal el breu repàs que va fer a les idees religioses existents abans de l’arribada del cristianisme. Per altra banda va intentar donar resposta a preguntes relacionades amb la temàtica exposada, com ara, sabem amb certesa quan van aparèixer les primeres imatges a la Península? Sabem si eren autòctones o van arribar de l’exterior? I si fos així, des d’on van arribar, com es van distribuir? La xerrada va ser seguida amb atenció per tot el públic congregat a la Sala d’Actes.
