26-09-2014

Associació d’Amics Centre Parroquial Santa Creu

20è aniversari

 

Benvolgut,

Amb motiu del 20è aniversari del inici de les activitats d’aquesta entitat, ens plau presentar-te aquest resum de tot el que hem fet, del que volem fer i del esperit que ens motiva.

Esperem que serveixi per tal de que coneguis millor la tasca realitzada per un grup de persones que amb total altruisme mira de treballar per la cultura com a factor decisiu per la convivència entre tots els que configurem la societat terrassenca actual i per poder deixar una llavor positiva als que ens seguiran.

Com diu el nostre lema, volem ser un lloc positiu, per passar-ho be fer amics i aprendre a conviure, i ens agradaria comptar amb tu entre els nostres amics.

Salutacions ben cordials

Joan Gómez  Valls
President CPSC

L’alcalde de Terrassa Sr. Jordi Ballart, ens ha rebut en el seu despatx en motiu del nostre 20è aniversari.

Aquest es l’escrit que figurava en el Dossier que li vàrem entregar

Motivacions  i  reflexions

Aquest octubre l’entitat que presideixo compleix 20 anys des de que va arrencar un ja llunyà octubre de 1994

Han passat moltes coses, i moltes persones han ajudat a que l’entitat tingui a l’actualitat una vitalitat, al meu parer digne de mèrit en els temps que corren, i abans de res voldria donar el meu agraïment a totes aquestes persones que poc o molt ens han ajudat en un moment o altre.

El nostre propòsit ha estat i és, el de treballar positivament en favor de la cultura.

Per una banda, per donar l’oportunitat de donar-se a conèixer a persones i grups que en general son poc coneguts.
Igualment sempre que ha estat possible hem intentat portar artistes d’un nivell força elevat per tal de fels arribar a les persones de la parròquia que ens acull, del barri al que pertanyem i del districte que ens empara, i en general a tota la ciutat de Terrassa, espectacles amb una oferta econòmica popular.

També es tasca prioritària per a nosaltres, educar en el lleure, bàsicament en l’àmbit teatral,  a nens i joves que hauran de viure en una societat que mostra signes de mancança de valors, i pretenem que aquí entre nosaltres aprenguin a ser positius i solidaris, i pensant que a mes, son la llavor de futur al front d’entitats com aquesta.

Així em plau presentar aquest dossier del 20è aniversari, part del qual forma part del llibre del cinquantenari de la parròquia – 2010 – però amb l’afegitó de tot el que s’ha fet des de llavors.

Un resum en definitiva dels 20 anys de l’entitat com a tal, plena d’esforços des del octubre 1994 al octubre 2014 que ara aviat encetarem.

Trobareu en aquest dossier els tallers que hi han programat en els diferents grups acollits a l’entitat, i també trobareu la programació de la Sala Xavi Sallent per tot el curs 2014 – 2015.

Son 25 esdeveniments que esperem us siguin atractius. Possiblement se’n pugui fer algun mes, be, segur que si que n’hi hauran alguns mes, perquè a la programació no hi han contemplats els que l’Ajuntament sol realitzar amb el projecte de Escenes Locals a la nostra sala.

Si fos possible ens agradaria poguéssiu fer difusió d’aquesta programació pels mitjans que pugui disposar l’Ajuntament.

Nosaltres us convidem oficialment a assistir a algun dels esdeveniments programats lo que seria un honor per a nosaltres poder rebre-us a les nostres instal·lacions.

Res mes, rebeu una cordial salutació de part de la junta i de tots els membres de la nostra entitat.

Terrassa, 26 d’octubre 2014

Associació d’Amics del Centre Parroquial Santa Creu

———————————————————————————————————–

22-05-2014

Avui ens ha deixat la Ma Dolors Duocastella “La Suri”

Des de L’Associació d’amics del Centre Parroquial Santa Creu volem donar el condol al Suri i a tots els seus familiars i amics entre els que tenia l’honor de trovar-me.

S’en ha anat fisicament, però la teva tasca queda entre nosaltres..
Gràcies Ma Dolors

Els Suris a la Fira Modernista 2011

 

 

 

 

 

 

20/03/2014
La nit del dijous 13 març a divendres 14 de març – els AMIGOS DE LO AJENO  van estar a casa nostra.
Algú es va quedar a dins l’edifici a la nit esperant que no hi hagués ningú i ens va reventar tot el que va poder, enduent-se bastants diners i malmatent portes i armaris. Encara hem de donar gràcies que no es van endur mes coses….

L’endemà vàrem coneixer que als amics de El Social els hi va passar el mateix…algú que li agrada anar a molestar als mes débils, als que sense ànim de lucre lluitem per ajudar amb alló que diu “a un poble donali cultura i el damés vindrà sol…”

…..si mes no, aquests problemes no faran que defallim en la voluntat de transmetre la cultura tant com ens sigui posible.

http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/31404/centre/santa/creu/torna/aixecar/telo/malgrat/patir/robatori

————————————————————————————————————————-

22 setembre 2013

FER PAÍS

Moltes entitats terrassenques treballen de forma silenciosa per la cultura, sense mes pretensions que intentar escampar les múltiples variants de la CULTURA en majúscules que arreu del país van creixent cada dia.

 

Penso que aquesta és una manera de treballar per la societat, pels nostres fills, nets i tots aquells que d’una forma u altre han de tirar endavant CATALUNYA.

 

Per a mi és una manera pràctica de fer país, lluny de la teoria del demà posem al davant el avui, el avui cultural que ens envolta i que ens fa ser com som i que hem de conèixer per ser millors. La diversitat, la pluralitat, l’estimació i respecte pel que fan al teu voltant és primordial per tal que el demà del nostre país sigui menys egoista, mes solidari i més autocrític.

 

 

Es enriquidor pertànyer a aquest col·lectiu que hi dedica tantes hores de forma desinteressada.

En  el nostre cas,  des de la nostra modesta entitat Centre Parroquial Santa Creu intentem fer via en aquest sentit.

Podreu veure la programació de la temporada estable  al apartat de nous esdeveniments

 

22/12/2012

Una altre Nadal és possible

Indignats per la total manipulació que aquests dies es fa del Nadal, volem manifestar que ens han robat el veritable Nadal. La bogeria d’anuncis i ornaments nadalencs que envaeixen els carrers poc o res tenen a veure amb el que significa el naixement de Jesús.

Estem farts del bombardeig constant a què ens sotmet la publicitat incitant a consumir i comprar el que no necessitem i a gastar el que no tenim, utilitzant el Nadal simplement com un mitjà per augmentar vendes i beneficis.

Ens adonem com aquest neoliberalisme salvatge en què estem immersos produeix valors contraris al Nadal i al missatge de Jesús, i fem una crida ferma a recuperar els veritables valors que el Nadal implica i a denunciar la hipocresia d’aquest sistema que utilitza a Déu per promoure el benefici empresarial mentre s’oblida dels pobres, que són els preferits del Pare. Avui, per al pobre Josep, la pobra Maria i el pobre Jesús no hauria lloc en els centres comercials, ni en els supermercats, ni en els hotels de luxe.

Volem denunciar que aquest sistema neoliberal en què vivim exclou les majories i beneficia els més rics i les grans empreses nacionals i transnacionals. Res més lluny del missatge d’amor, solidaritat i fraternitat que ens porta el naixement del nen Déu.

Avui ha nascut per vosaltres a la ciutat de David un salvador que és Crist Senyor. En això el reconeixeran: trobaran un nen acabat de néixer, embolicat en bolquers i posat en una menjadora “. (Lc 2, 11-12)

Ens imaginem “altre Nadal possible”, més propera a aquest Nen Jesús nascut humilment en un pessebre … i que segueix naixent avui en els més pobres i exclosos. No volem aquest Pare Noel comercial, interessat només en promoure aquest consumisme exacerbat. Volem obrir cors i portes a l’arribada salvadora del Nen Déu. La solidaritat i la tendresa s’obriran pas davant l’individualisme, l’egoisme i al consumisme.

Ens imaginem un Nadal on aprofitem per fer un viatge a l’interior del nostre esperit, allà on habita el Déu de la Vida i li demanem ens ajudi a reconèixer avui entre els més pobres i exclosos ia lluitar juntament amb ells per una vida digna, com Ell vol per totes les seves filles i fills.

Ens imaginem un Nadal senzill, solidari, alegre … sense luxes, on farem presents en els nostres cors a totes les persones que pateixen i que són les preferides de Déu Pare i Mare: nens del carrer, treballadors,  explotats , desocupats, malalts que ara i aqui estan ja  sense accés a la salut, pobladors de tants barris que passessin un dia més amb fam, els nostres germans immigrants que passaran el Nadal lluny de les seves famílies, les dones colpejades i abusades en tants llars, les Dones que també per Nadal per sobreviure i portar el pa als seus Nenes-Nens estan en la prostitució

Somiem, desitgem que els nostres cors no puguin romandre impassibles davant tant de dolor i injustícia i ens mouran a posar-nos en marxa per buscar la manera de que tota aquesta situació, que és escandalosa als ulls de Déu, cessament d’una vegada per totes.

Ens imaginem i volem un altre món Possible .. just fratern i solidari com és el Naixement de Jesús.

——————————————————

16/07/2012

El compromís de l’Església catòlica amb els pobres

Vull encetar aquesta pagina amb un breu comentari sobre el que representaran les últimes retallades que se’ns han anunciat a la població i sobre si axó es l’única sortida possible a la crisi.

No crec que s’hagin de tindre gaires coneixements d’economia o de macroeconomia per veure que la nova retallada de prestacions que se’ns ve a sobre influirà encara mes en augmentar les penes dels mes desfavorits i augmentar el nombre de persones que necessitaran ajuda.

Entenc que governar no és fàcil; entenc que es necessita qui es posi al front del país per tal de no estar en l’anarquia i entenc fins i tot  – tot pensant que el qui o quins governin ho fan  pel be “general” –  i entenc repeteixo que a cops potser s’ha de canviar de cavall tot cavalcant.

Si, ho puc entendre, perquè no  sempre hi ha el mateix oratge quan es navega i s’ha de canviar o arreplegar les veles quan canvien les condicions del vent.

Si, però sempre preservant  la dignitat d’allò que has dit que vols fer i tenint present que primer t’has de buidar per omplir-te i que axó sols ho aconseguiràs posant als demés per davant teu.

I jo trobo a faltar al si de l’Esglèsia paraules com les del màrtir jesuïta Ignacio Ellacuria – que en mi cobren cada dia mes valor –

Paraules en les que reclamà una nova civilització, la civilització de la pobresa, contraposada a la de la riquesa, ja que aquesta s’ha revelat com un nou Moloch que devora a les persones i el planeta.

La seva condemna de la riquesa es deu en gran mesura als seus fruits de pobresa i opressió en el planeta, a la indiferència que crea en el cor del món ric i desenvolupat

“La injustícia i inhumanitat creix en els països industrialitzats, la globalització de l’economia duu clarament a la falta de solidaritat de les nostres societats. La Teologia de l’Alliberament a Llatinoamèrica fou la primera alternativa contra el capitalisme actual. La mercantilització global de totes les coses. Ja no solament és una teologia contextual llatinoamericana, sinó que, amb el desenvolupament esmentat, es converteix en teologia contextual universal”.

Igualment penso que a pesar de que els principals ideòlegs de la Teología de l’alliberament han tingut nombrosos conflictes amb el Vaticà per defensar aquestes idees la seva forma d’encarar la realitat dels pobres es fa cada dia mes universal.

Aquí descric els principals punts en que es basa aquesta Teologia de l’alliberament. Per a mi es primordial que s’entengui el que figura en darrer punt …..

1. La salvació cristiana no pot donar-se sense l’alliberament econòmic, política, social i ideològica, com signes visibles de la dignitat de l’home.
2. Eliminar l’explotació, les faltes d’oportunitats i injustícies d’aquest món.
3. Garantir l’accés a l’educació i la salut.
4. L’alliberament com presa de consciència davant la realitat socioeconòmica
5. La situació actual de la majoria dels pobles contradiu el designi històric de Déu i la pobresa és un pecat social.
6. No solament hi ha pecadors, hi ha víctimes del pecat que necessiten justícia, restauració. Tots som pecadors, però en concret cal distingir entre víctima i victimitzador.
7. Prendre consciència de la lluita de classes optant sempre pels pobres.
8. Afirmar el sistema democràtic aprofundint la conscienciació de les masses sobre les seves veritables enemics per a transformar el sistema vigent.
9. Crear un “home nou” com condició indispensable per a assegurar l’èxit de la transformació social. L’home solidari i creatiu motor de l’activitat humana en contraposició a la mentalitat capitalista  d’especulació i esperit de lucre.
10. La lliure acceptació de la doctrina evangèlica, és a dir, primerament procurar a la persona unes condicions de vida dignes i posteriorment el seu adoctrinament evangèlic si la persona vol.

Deixo aquí el meu humil pensament per escrit tot recordant les Benaurances

• Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel.
• Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
• Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
• Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
• Feliços els compassius, perquè seran compadits.
• Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
• Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
• Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.
• Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.

…pel que entenc que indiquen les Benaurances l’Església està compromesa amb els mes pobres.

Evidentment ja hi ha qui hi posa el seu granet per aconseguir-ho…però encara en falten molts,….. i repeteixo a mi em fa falta escoltar  paraules com les de Ignacio Ellacuria.

Joan Gómez