L’Acadèmia del Cinema Català va dedicar el dia 27 de novembre un homenatge, realitzat a CaixaFòrum, als Estudis Orphea i Trilla. Dels Trilla poca cosa es va dir, gairebé res. I dels Orphea, poca cosa, més enllà dels quatre tòpics de sempre sobre l’incendi, el cinema sonor pioner i la resta. L’única persona que va entrar a fons en el tema va ser Esteve Riambau, actual director de la Biblioteca. Una conferència seva, il·lustrada amb imatges o amb la projecció del documental de Xavier Juncosa, del 2002, que no sé on deu parar, ens hauria informat molt més a fons de les característiques i importància real d’aquells estudis. Riambau va desmuntar tòpics i mites i això no sempre es rebut de forma positiva, ens plau més envoltar fets i llocs d’una mena d’aura on incideixen conspiracions i fatalitats. Del passat, per llei natural, en van quedant pocs testimonis, i això fa que tot sigui susceptible de reinventar-se segons modes i tendències.
Podeu llegar el text complet seguint el vinc del blog adjunt
