La decadència

La decadència. Un procés. Decaure. Enfonsar-me. Perdre’m en un mar que m’ofega. On se m’entortolliguen els peus entre algues marines. Crido “Socorrs”. L’aigua és gelada. Em desdibuixo entre pensaments massa opacs. Obscurs. Fan por. No hi ha sortida. Estic atrapada.


Vols ser una altra per ser acceptada. Per això decaus. Creus que amb un cos perfecte no seràs rebutjada. Seràs més feliç. Trobaràs parella, una feina excel·lent, una infinita llista d’amics, un èxit en majúscules. Tot.
Però potser ha de morir l’ànima de nena per acceptar la dona que està a punt d’arribar. Una reconstrucció del jo-ser. Un jo desconegut. Un jo que ha de renéixer.
Un jo que encara ha d’existir.
Blanca

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor