Actualment no hi ha cap m\u00e8tode objectiu de diagn\u00f2stic i aix\u00f2 retarda o impedeix identificar les persones que la pateixen<\/p>\n
Una an\u00e0lisi de sang per diagnosticar de forma clara la fibromi\u00e0lgia<\/strong> podria existir d’aqu\u00ed uns cinc anys, segons investigadors americans que han obtingut els primers resultats positius en una prova d’aquest tipus. Els cient\u00edfics han pogut discriminar entre persones diagnosticades amb fibromi\u00e0lgia o amb malalties que s’hi poden assemblar, com l’artritis reumatoide.<\/p>\n La recerca ha estat obra d’un equip de la Universitat Estatal d’Ohio<\/strong>, encap\u00e7alat per Kevin Hackshaw. Es publica a la revista “Journal of Biological Chemistry”<\/a>.<\/p>\n La fibromi\u00e0lgia \u00e9s una de les causes m\u00e9s comunes de dolor cr\u00f2nic<\/strong> i afecta sobretot les dones. Als Estats Units, es calcula que la t\u00e9 un 2% de la poblaci\u00f3 -uns 4 milions de persones-, per\u00f2 la xifra podria ser superior a causa de la dificultat de diagn\u00f2stic.<\/p>\n Es caracteritza per diversos s\u00edmptomes: dolor i rigidesa muscular a tot el cos, fatiga, depressi\u00f3<\/strong>, ansietat, trastorns de la son, maldecaps i problemes de mem\u00f2ria i concentraci\u00f3. El nom de fibromi\u00e0lgia i la seva descripci\u00f3 les va fer el 1981 el reumat\u00f2leg de la Universitat d’Illinois Mohammed Yunus. El nom \u00e9s una barreja de termes llatins i grecs que signifiquen “dolor a les fibres musculars”.<\/p>\n Una malaltia amb entitat pr\u00f2pia<\/strong><\/p>\n Durant molts anys ha estat objecte de pol\u00e8mica i molts metges creien que no es tractava d’una malaltia amb entitat pr\u00f2pia, sin\u00f3 d’una esp\u00e8cie de s\u00edmptomes associats a altres trastorns. Per\u00f2 la recerca ha perm\u00e8s que la majoria de metges estiguin d’acord que la fibromi\u00e0lgia entra en la categoria de malaltia.<\/p>\n Tot i aix\u00ed, moltes persones amb fibromi\u00e0lgia no estan diagnosticades<\/strong> o passen molts anys fins que es determina que la tenen. El diagn\u00f2stic se sol basar en el testimoni del malalt i la descripci\u00f3 de les mol\u00e8sties que pateix, que es poden confondre amb altres problemes de salut. Per aix\u00f2, l’an\u00e0lisi de sang dels investigadors nord-americans pot tenir una gran import\u00e0ncia per establir un senyal clar de la malaltia.<\/p>\n