01.12.2015 | 07:17<\/span><\/p>\n GIRONA | ALBA CARMONA <\/span>El Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya (TSJC) ha reconegut la invalidesa absoluta d’una treballadora gironina afectada de fibromi\u00e0lgia, depressi\u00f3 i fatiga cr\u00f2nica. Despr\u00e9s d’un proc\u00e9s judicial de m\u00e9s de dos anys, recentment la Sala Social del TSJC ha confirmat la sent\u00e8ncia del jutjat social n\u00famero 1 de Girona i conclou que les malalties de la demandant li impedeixen desenvolupar tot tipus de treball, “incloses les tasques de naturalesa sedent\u00e0ria que no requereixen esfor\u00e7os f\u00edsics especialment intensos”, explica el seu advocat, Antoni D\u00edaz, del bufet D\u00edaz-Tarrag\u00f3 Advocats de Girona.<\/p>\n Es tracta de Maria Manuela Ferreira, una ve\u00efna de l’Estartit que treballava com a oper\u00e0ria de la ind\u00fastria qu\u00edmica de Girona i a qui la Seguretat Social no va recon\u00e8ixer cap tipus de prestaci\u00f3 per la seva situaci\u00f3, ja que consideraven que malgrat totes les seves matologies, podia treballar de qualsevol feina, explica l’advocat.<\/p>\n D\u00edaz-Tarrag\u00f3 va presentar una demanda judicial demanant la invalidesa absoluta al\u00b7legant que la malalta no nom\u00e9s no podia exercir la seva professi\u00f3, sin\u00f3 que no podia desenvolupar cap altra activitat laboral.<\/p>\n Al gener, el jutjat social n\u00famero 1 de Girona va dictar sent\u00e8ncia accedint a la petici\u00f3 dels advocats, per\u00f2 la Seguretat Social la va rec\u00f3rrer davant del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya.<\/p>\n Ara el TSJC “ha donat la ra\u00f3 a la nostra clienta i reitera a m\u00e9s el seu posicionament respecte que s\u00f3n tributaris d’una incapacitat permanent absoluta aquells quadres cr\u00f2nics, persistents i greus o severs”, explica Antoni D\u00edaz.<\/p>\n La sent\u00e8ncia, per\u00f2, encara no \u00e9s ferma i l’Institut Nacional de la Seguretat Social t\u00e9 temps de presentar-hi un recurs.<\/p>\n “Era l’\u00fanica esperan\u00e7a”<\/strong><\/p>\n “Estic contenta despr\u00e9s de tanta lluita; quan ens hi vam posar fa dos anys, l’advocat ja em va advertir que seria llarg, per\u00f2 era l’\u00fanica esperan\u00e7a que tenia”, explica Maria Manuela Ferreira, que afegeix que ha volgut explicar el seu cas per si pot ajudar a alg\u00fa, ja que ella tamb\u00e9 va con\u00e8ixer la possibilitat de demanar la invalidesa absoluta a trav\u00e9s d’una not\u00edcia de Diari de Girona.<\/p>\n Ferreira explica que fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada va comen\u00e7ar a trobar-se malament i a patir dolor, sobretot a l’esquena i als bra\u00e7os. Despr\u00e9s de visitar diversos especialistes, li van diagnosticar la fibromi\u00e0lgia.<\/p>\n “Al principi ni tan sols sabia qu\u00e8 era i no li donava gaire import\u00e0ncia, em prenia la medicaci\u00f3 i feia una vida normal, simplement necessitava un descans m\u00e9s prolongat”, continua.<\/p>\n Cada cop m\u00e9s dolor<\/strong><\/p>\n A partir del 2010, per\u00f2, els s\u00edmptomes de la malaltia es van anar agreujant. “Cada cop em trobava m\u00e9s malament, tenia m\u00e9s dolor i l’esgotament f\u00edsic i ps\u00edquic era constant, fins que al final ja nom\u00e9s anava de la feina al llit i del llit a la feina”, assegura. “Quan demanava una soluci\u00f3 als metges, nom\u00e9s m’oferien la baixa. Al principi la rebutjava, perqu\u00e8 tenia una feina nova a Torroella i volia treballar, fins que la vaig haver d’agafar per for\u00e7a”, diu Ferreira, que va estar de baixa durant divuit mesos, fins que la Seguretat Social li va denegar la incapacitat.<\/p>\n Finalment, assegura, va con\u00e8ixer a trav\u00e9s de la premsa el cas d’una altra afectada a qui li havien reconegut la incapacitat absoluta i va decidir buscar un advocat per posar en marxa el proc\u00e9s.<\/p>\n “Han estat m\u00e9s de dos anys de pelegrinatge, de proves, d’informes m\u00e8dics, d’anar al psic\u00f2leg, al psiquiatre, al traumat\u00f2leg i al reumat\u00f2leg, per\u00f2 ha valgut la pena, perqu\u00e8 estar clar que estic impedida, no em puc moure i la medicaci\u00f3 no em permet conduir”, destaca.<\/p>\n “Vaig estar un temps que feia vida normal, per\u00f2 s’ha anat incrementant. Ara el cap vol fer coses per\u00f2 el cos no em deixa. \u00c9s com una bufetada, perqu\u00e8 la vida et canvia al 100%”. Treballar \u00e9s impossible, perqu\u00e8 l’\u00fanic lloc on est\u00e0s b\u00e9 \u00e9s a casa”, conclou Maria Manuela Ferreira.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El tribunal conclou que la malaltia que pateix li impedeix treballar, fins i tot fent tasques de naturalesa sedent\u00e0ria 01.12.2015 | 07:17 Not\u00edcies relacionades \u00b7 Els boscos madurs milloren l\u00b4estat i benestar dels malalts de fibromi\u00e0lgia \u00b7 ARXIU \u00b7 Constaten que un bosc d\u00b4Olot calma el dolor de la fibromi\u00e0lgia GIRONA | ALBA CARMONA El … <\/p>\nNot\u00edcies relacionades<\/h3>\n
\n