Fundada el 2004, Afibrocat \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre dirigida a malalts de fibromi\u00e0lgia. La seva presidenta, Montserrat Mas, ha apr\u00e8s a conviure amb aquesta malaltia i vol compartir la seva experi\u00e8ncia.<\/p>\n
A la petita seu d’Afibrocat (Tossa, 13), acr\u00f2nim d’Associaci\u00f3 d’Ajuda per la Fibromi\u00e0lgia de Catalunya, organitzen tallers de risoter\u00e0pia, manualitats, txi-kung i exercicis de respiraci\u00f3, entre altres, dirigits a persones amb aquesta malaltia. Per a la seva presidenta, Montserrat Mas (Barcelona, 1959), mantenir el cap ocupat i relacionar-se formen part de la ter\u00e0pia.<\/p>\n
– \u00bfQuan va descobrir que patia la fibromi\u00e0lgia?<\/b><\/p>\n
<\/b>-Fa 10 anys que em van diagnosticar fibromi\u00e0lgia, per\u00f2 pr\u00e0cticament tota la vida que visc amb la sensaci\u00f3 de cansament, un estat d’\u00e0nim amb alts i baixos i, sobretot, uns dolors que es desplacen. Fins que no li posen un nom, et fan dubtar de tu mateix. Penses que \u00e9s psicol\u00f2gic.<\/p>\n
-\u00c9s la malaltia invisible.<\/b><\/p>\n
<\/b>-Els doctors et veuen nerviosa, et noten deprimida. I tu nom\u00e9s sents dolor. Per\u00f2 \u00e9s clar, tant de dolor pot amb tu i llavors et deprimeixes. \u00c9s un cercle vici\u00f3s i t’acaben receptant moltes pastilles.<\/p>\n
-\u00bfNo hi ha alternatives?<\/b><\/p>\n
<\/b>-S\u00ed. Amb el temps he apr\u00e8s molt\u00edssim i ara en prenc moltes menys. Per comen\u00e7ar, has d’acceptar el que tens. Ara com ara no t\u00e9 cura, per\u00f2 podem millorar la nostra qualitat de vida amb exercicis de respiraci\u00f3 i relaxaci\u00f3, canviant alguns h\u00e0bits i aliments…<\/p>\n
-\u00bfAlgun consell?<\/b><\/p>\n
<\/b>-Associar-se. Jo vaig estar molt perduda fins que vaig entrar a l’associaci\u00f3. Estava molt desesperada perqu\u00e8 no coneixia ning\u00fa amb la malaltia. Un dia, de casualitat, vaig retrobar una vella amiga i em va explicar que acabaven de muntar una associaci\u00f3 amb altres ve\u00efns d’Horta. A poc a poc m’hi vaig anar implicant i ara fa cinc anys que en s\u00f3c la presidenta.<\/p>\n
-S’havia sentit incompresa.<\/b><\/p>\n
<\/b>-Con\u00e8ixer altres persones en la mateixa situaci\u00f3 hi ajuda molt. Entre nosaltres ens entenem, i no t’has d’excusar si un dia no pots anar a alguna activitat perqu\u00e8 no et pots moure de casa.<\/p>\n
-\u00bfLi van donar suport a casa?<\/b><\/p>\n
-No en tinc cap queixa. He tingut molta sort. Per\u00f2 moltes relacions personals se’n ressenten amb aquesta malaltia. Les parelles i els fills no t’acaben d’entendre o hi ha moltes coses que no pots compartir amb ells. I fins i tot t’arribes a sentir culpable, quan en realitat tu no tens la culpa de res.<\/p>\n
– Hi ha pocs homes…<\/b><\/p>\n
-La fibromi\u00e0lgia afecta majorit\u00e0riament les dones. A l’associaci\u00f3 hi tenim algun home, per\u00f2 ells participen molt poc en les activitats. L’home no vol dir que est\u00e0 malalt, perqu\u00e8 entenen que \u00e9s sin\u00f2nim de debilitat.<\/p>\n
-\u00bfRecomana dir-ho?<\/b><\/p>\n
<\/b>-Opino que est\u00e0 b\u00e9 comentar-ho perqu\u00e8 si un dia t’agafes la baixa et podran entendre. Per\u00f2 aix\u00f2 ja dep\u00e8n de cadasc\u00fa. Jo treballo com a administrativa en la banca i no m’ha representat cap problema, encara que conec algunes persones que no ho diuen a la seva feina per por del\u00a0mobbing<\/i>.<\/p>\n
-He llegit una carta seva que va escriure a la seva amiga la fibromi\u00e0lgia.<\/b><\/p>\n
<\/b>-La vaig escriure el 2009 i em va servir per expressar el que sentia en aquell moment.<\/p>\n
-En aquella carta deia que un dia l’odi es va transformar en respecte.<\/b><\/p>\n
-Ella i jo anem de bracet, i estem condemnades a entendre’ns. Si t’hi poses malament, amb la fibromi\u00e0lgia tens les de perdre.<\/p>\n
-Sona a submissi\u00f3.<\/b><\/p>\n
-\u00c9s clar que si t’hi enfades \u00e9s pitjor perqu\u00e8 et supera. Per\u00f2 amb el temps, a poc a poc, la vas guanyant. Abans guanyava m\u00e9s ella.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fundada el 2004, Afibrocat \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre dirigida a malalts de fibromi\u00e0lgia. La seva presidenta, Montserrat Mas, ha apr\u00e8s a conviure amb aquesta malaltia i vol compartir la seva experi\u00e8ncia. A la petita seu d’Afibrocat (Tossa, 13), acr\u00f2nim d’Associaci\u00f3 d’Ajuda per la Fibromi\u00e0lgia de Catalunya, organitzen tallers de risoter\u00e0pia, manualitats, txi-kung … <\/p>\n