En la confer\u00e8ncia pronunciada avui per Teresa Forcades a AureaSocial sobre \u201cCapitalisme i \u00e8tica: els crims de la ind\u00fastria de la salut i la resist\u00e8ncia popular\u201d \u2013dins el cicle de xerrades \u201cDavannt del capitalisme: un altre model econ\u00f2mic, una altra salut\u201d, l\u2019autora, entre d\u2019altres, d\u2019Els crims de les grans companyies farmac\u00e8utiques (Quaderns Cristianisme i Just\u00edcia, 2006, n. 146, en catal\u00e0, castell\u00e0 i angl\u00e8s), ha basat la seva intervenci\u00f3 tot exposant el que considera els tres fen\u00f2mens que en els darrers 20 anys han augmentant en els sistemes de salut del nostre pa\u00eds (i dels pa\u00efsos occidentals) i el que imagina com a nou enfoc de la salut a nivell individual i col\u00b7lectiu.<\/p>\n
Enric Duran ha iniciat l\u2019acte explicant qu\u00e8 \u00e9s AureaSocial, un espai de la CIC inaugurat el juny de 2012, cedit per la fam\u00edlia que hi tenia un espai de salut, actualment en proc\u00e9s de col\u00b7lectivitzaci\u00f3, on es desenvolupen projectes d\u2019educaci\u00f3 i salut principalment, i on \u201cintentem construir un model social i econ\u00f2mic al marge de l\u2019estat i del capitalisme\u201d, ha afegit davant la gernaci\u00f3 (amb m\u00faltiples sales habilitades per a la gent que no ha cabut a la sala gran i que tamb\u00e9 han pogut seguir en directe l\u2019acte). En aquest espai es tira endavant el sistema de salut p\u00fablica cooperativista (SSPC), que fa dos anys que s\u2019est\u00e0 preparant a trav\u00e9s de l\u2019Oficina de Salut, on es posar\u00e0 en marxa el primer Centre d\u2019autogesti\u00f3 prim\u00e0ria de salut (CAPS) de la Cooperativa Integral Catalana (CIC). De fet, avui mateix es comen\u00e7aran les inscripcions a l\u2019SSPC i l\u201911 de febrer s\u2019inaugurar\u00e0 el CAPS d\u2019AureaSocial. Aquest model es basa en mantenir la salut, no la malaltia, un model de salut que treballa a partir de la medicina unificada; \u00e9s p\u00fablic, perqu\u00e8 es vol que sigui accessible a tothom a trav\u00e9s d\u2019un sistema mutualista mancomunat en qu\u00e8 tothom hi podr\u00e0 participar segons les seves possibilitats, els uns directament, aportant-hi recursos econ\u00f2mics, els qui no puguin col\u00b7laborant en les diverses tasques que es desenvolupen a AureaSocial. No hi ha la seguretat si l\u2019espai d\u2019AS podr\u00e0 perdurar a llarg termini i per aix\u00f2 promovem la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 d\u2019AS, vol dir que volem comprar de forma col\u00b7lectiva la finca perqu\u00e8 esdevingui del com\u00fa. Es fan t\u00edtols en base a 100 euros (individuals o col\u00b7lectius), a llarg termini i retornables.<\/p>\n
Teresa Forcades (Barcelona, 1966) \u2014metgessa, te\u00f2loga i monja benedictina catalana\u2013, s\u2019ha destacat darrerament com a activista i cr\u00edtica del camp de la salut p\u00fablica davant de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. Ha comen\u00e7at la seva intervenci\u00f3 a AureaSocial parlant d\u2019aquests tres fen\u00f2mens: la privatitzaci\u00f3, la protocolaritzaci\u00f3 i la medicalitzaci\u00f3, tres potes de la degeneraci\u00f3 d\u2019un sistema de salut, que tampoc no era un ideal, per\u00f2 que ha disminu\u00eft el seu nivell en els \u00faltims anys.<\/p>\n
La privatitzaci\u00f3<\/p>\n
El model dels EUA sempre ha estat privat: si una persona no es pot pagar la sanitat no hi t\u00e9 acc\u00e9s, tret dels serveis m\u00ednims, \u00e9s a dir, que no et deixen morir al carrer i et duen als hospitals de benefic\u00e8ncia, ja que no tens acc\u00e9s a l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, Hi ha una altra versi\u00f3 de la privatitzaci\u00f3, segons Forcades, m\u00e9s complexa i negativa, que \u00e9s l\u2019\u00fas privat de b\u00e9ns p\u00fablics, com els casos de corrupci\u00f3 que ha denunciat Caf\u00e8ambLlet, una manera de privatitzar soterrada; i una altra manera de privatitzar s\u00f3n els PPP (parternariat p\u00fablic-privat), en principi per fer una relaci\u00f3 simbi\u00f2tica (tu et beneficies, jo em beneficio), per\u00f2 segons la germana Teresa el que cal observar \u00e9s que els PPP la part privada sempre t\u00e9 m\u00e9s del 50% (la proporci\u00f3 de les accions \u00e9s 60% de gesti\u00f3 privada i 40% de gesti\u00f3 p\u00fablic), fins al punt que alguns d\u2019aquest PPP s\u00f3n de 51% a 49%, amb qu\u00e8 els representants p\u00fablics no poden defensar els interessos propis. \u00c9s el cas dels PPP sobre investigaci\u00f3: coneixem estudis en qu\u00e8 es pot saber d\u2019efectes secundaris perniciosos d\u2019un medicament, com un antiinflamatori que creava un exc\u00e9s de morts per infart de miocardi; la resposta va ser amagar les dades. Cal reivindicar, evidentment, la noci\u00f3 privada que t\u00e9 valors \u00e8tics i humans. Per\u00f2 la realitat en l\u2019\u00e0mbit de la salut sembla que \u00e9s una altra.<\/p>\n
La protocolaritzaci\u00f3<\/p>\n
En medicina cada vegada m\u00e9s s\u2019acumulen molts coneixements i com a professional, ha dit Forcades, no pots estar al cas de tot, amb qu\u00e8 agraeixes que et proveeixin uns protocols d\u2019actuaci\u00f3 segons el cas, ja que se suposa que \u00e9s el m\u00e0xim de benefici\u00f3s i en molts contextos salven vides. El que \u00e9s criticable \u00e9s el que ocorre a la pr\u00e0ctica: inclouen proves diagn\u00f2stiques en qu\u00e8 darrere hi ha uns laboratoris que en treuen uns beneficis directes; de fet, hi ha una pressi\u00f3 que s\u2019exerceix sobre els professionals perqu\u00e8 es protocolaritzin certs medicaments, certs aparells, etc., per manera que se\u2019n benefici\u00efn certes empreses. Aix\u00f2 fa que el concepte del protocol quedi desvirtuat. Per exemple, en els protocols d\u2019embar\u00e0s hi ha un exc\u00e9s de medicalitzaci\u00f3 per a les dones i els fetus. S\u00f3n una font d\u2019encariment innecessari i de substituci\u00f3 del tracte directe i individualitzat del metge o la metgessa amb el seu pacient.<\/p>\n
Els protocols s\u00f3n o haurien de ser una ajuda per sota de la interrelaci\u00f3 personal. La minva de la interacci\u00f3 personal \u00e9s un fet que arriba a desmotivar m\u00e9s del 50% de la professi\u00f3. Hi ha propostes en qu\u00e8 l\u2019ideal \u00e9s que tots els tractaments estiguin medicalitzats i estiguin relacionats amb la facturaci\u00f3. Als EUA ja fan servir unes etiquetes diagn\u00f2stiques (drg, diagnostic related groups) en qu\u00e8 s\u2019actua segons unes categories que s\u2019havien inventat els economistes de la facultat de Yale. Ensenyen els professionals a mirar els pacients amb els ulls de la \u201cfacturaci\u00f3\u201d i no, per exemple, si ha vingut sol a ser tractat i ning\u00fa no l\u2019ha vingut a veure. La medicina \u00e9s ci\u00e8ncia i \u00e9s art, una vessant cient\u00edfica clara, objectiva, per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi ha prou; necessites l\u2019art de la medicina, saber fer una hist\u00f2ria, com arribar a la informaci\u00f3 essencial, de manera poc traum\u00e0tica, i tot aix\u00f2 es desenvolupa fent-ho. Com es pot ensenyar aquest art si t\u2019obliguen a prioritzar unes categories, que per al benestar de la persona s\u00f3n irrellevants absolutament.<\/p>\n
La medicalitzaci\u00f3<\/p>\n
Per a Teresa Forcades hi ha una tend\u00e8ncia a incloure cada vegada m\u00e9s \u00e0mbits de la vida com a malalties, com per exemple el que en diuen la depressi\u00f3 juvenil, que fa que als EUA el 45% dels joves estiguin medicalitzats, una cosa que que en catal\u00e0 barcelon\u00ed \u00e9s diu edat del pavo (a Girona en diuen edat del lloro). L\u2019adolescent en un moment donat de la seva vida s\u2019hi ha d\u2019enfrontar a la vida, amb baixades i pujades, els primers enamoraments, canvis del cos, canvis d\u2019humor\u2026, \u00e9s un fet normal, un fet necessari que t\u00e9 a veure amb la maduraci\u00f3 i el creixement personal. Com pot aprendre a superar la frustraci\u00f3 si li donem un medicament? Els qui s\u2019ho passen malament, posem per cas els artistes, estan gestant una contribuci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019una expressi\u00f3 art\u00edstica gr\u00e0cies a la qualitat humana que els ha afai\u00e7onat davant de les adversitats. Si el context \u00e9s que aquesta \u00e8poca de l\u2019adolescent es mira des del punt de vista de la medicalitzaci\u00f3, que vol dir ficar sota el paraig\u00fces problemes que no s\u00f3n problemes m\u00e8dics, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, els \u201cfarmacalitzem\u201d. Els anglesos ho resumeixen aix\u00ed: A pil for every hill (una medicaci\u00f3 per a cada preocupaci\u00f3, ho catalnitza Teresa Forcades), una realitat creixent en els \u00faltims anys.<\/p>\n
Entre els joves ha augmentat els \u00edndexs de su\u00efcidis, una dada que s\u2019ha amagat en relaci\u00f3 a medicaments amb serotonina, que poden comportar reaccions incontrolades. Aix\u00f2 no vol dir que hi hagi joves que tinguin depressi\u00f3 i que calgui tractar-los des de la medicina. En el nostre entorn potser no estiguem massa allunyats de les dades dels EUA. La majoria d\u2019etiquetes diagn\u00f2stiques m\u00e8diques nom\u00e9s es posen en dubte quan s\u2019arriba a aquestes proporcions.<\/p>\n
Armament, petrolieres, farmac\u00e8utiques s\u00f3n qui mouen m\u00e9s diners. Un altre cas \u00e9s de la disfunci\u00f3 sexual femenina. Per una banda, tenim que als anys noranta es va comercialitzar la viagra, en qu\u00e8, precisament, el problema pot ser no tant m\u00e8dic sin\u00f3 de la relaci\u00f3 entre la parella. Tanmateix, mentre la disfunci\u00f3 sexual masculina \u00e9s clarament objectivable, qu\u00e8 \u00e9s la disfunci\u00f3 sexual femenina? A partir d\u2019uns q\u00fcestionaris fets a finals dels noranta als Estats Units va sortir que gaireb\u00e9 la meitat de les dones tenien aquest \u201cproblema\u201d. Alguns dels \u00edtems del q\u00fcestionari eren si durant dos mesos seguits durant el darrer any havies tingut algun problema de desig sexual o dificultat d\u2019excitaci\u00f3 sexual. No preguntaven si la dona tenia relacions amb un company abusiu, per contra. O si estava b\u00e9 amb el company i durant un per\u00edode de temps estava per altres coses. \u00c9s a dir, es prescindia del context vital de les persones. El q\u00fcestionari ja estava pensat, des del reduccionisme. per arribar a uns resultats determinats. Ens hem acostumat en el m\u00f3n capitalista al fet que el m\u00e0xim i el millor incentiu per a la creativitat humana s\u00f3n els diners, una suposada obvietat i molt nociva.<\/p>\n
Si no arribem a fi de mes, \u00e9s clar que et motiva poder tenir diners per als fills, etc. Per\u00f2 si tens les necessitats cobertes, et calen m\u00e9s diners? La majoria segurament dir\u00e0 que el que li cal \u00e9s estar m\u00e9s pels altres, ser creatiu des de diferents \u00e0mbits, etc., en qu\u00e8 hi ha coses que ens omplen, per\u00f2 no pas l\u2019acumulaci\u00f3. \u00c9s una fa\u00b7l\u00e0cia que resulta dram\u00e0tica en medicina. \u00c9s el cas de la disfunci\u00f3 sexual femenina. La salut no \u00e9s una mercaderia \u2013ha afegit Forcades\u2013, el dret a l\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s una mercaderia\u2026, perqu\u00e8 si no atemptem contra els pilars d\u2019una societat en qu\u00e8 ens puguem sentir b\u00e9 vivint-hi i treballant-hi.<\/p>\n
Hi ha el cas, tamb\u00e9, de l\u2019anomenada hiperactivitat infantil, amb situacions dif\u00edcils de tractar a l\u2019aula i a casa. \u00c9s un problema m\u00e8dic, per\u00f2? S\u2019ha trobat un test alterat, alguna aberraci\u00f3, anormalitat, objectivitzaci\u00f3 d\u2019aquest trastorn? No. \u00c9s un trastorn comportamental. I en aquest cas l\u2019\u00e0mbit propi per tractar-lo s\u2019hauria de basar en l\u2019\u00e0mbit de les relacions humanes i no en l\u2019\u00e0mbit dels medicaments que es donen als infants, basats en les amfetamines. L\u2019efecte paradoxal \u00e9s que el tractament per a infants es va descobrir a partir de l\u2019\u00fas i ab\u00fas de les amfetes \u00e9s que \u201ccalma\u201d els nens. Curiosament, s\u2019usa un medicament que quan es va descobrir no era per \u201ccalmar\u201d els nens. Vint anys despr\u00e9s de descobrir-ho es va comen\u00e7ar a parlar de la hiperactivitat. Actua igual que la coca\u00efna, amb la difer\u00e8ncia que els coca\u00efn\u00f2mans se la injecten o l\u2019esnifen.<\/p>\n
Hi ha alternatives, basades en deixar d\u2019ingerir sucres processats, amb qu\u00e8 la dieta es veu com a important de cara a produir canvis en els infants. Abans la hiperactivitat es definia si els s\u00edmptomes es produ\u00efen abans dels 7 anys, en canvi, ara s\u2019ha ampliat fins als 12 o als 14 anys. Tamb\u00e9, \u00e9s important, que els infants tinguin temps de badar, de no fer res. La satisfacci\u00f3 emocional i la relaci\u00f3 amb els pares tamb\u00e9 \u00e9s important, igual com eliminar els sucres\u2026, tot aix\u00f2 d\u2019acord amb el pediatra \u2013i si no canvieu de pediatra, ha bromejat la conferenciant.<\/p>\n
Fem com\u00fa l\u2019\u00e0mbit de la salut<\/p>\n
\u00c9s obvi que aquests tres \u00e0mbits \u2013protocalaritzaci\u00f3, privatitzaci\u00f3, medicalitzaci\u00f3\u2013, en un sistema sanitari alternatiu es treurien de l\u2019\u00e0mbit del mercat. La salut, \u00e9s a dir, s\u2019ha de socialitzar, ha de ser comunitzada, perqu\u00e8 la sanitat \u00e9s del com\u00fa. La salut s\u2019ha de considerar com un b\u00e9 com\u00fa. Cal, tamb\u00e9, una individualitzaci\u00f3 de la relaci\u00f3 metge-pacient, Cada malalt \u00e9s una pe\u00e7a \u00fanica, amb independ\u00e8ncia que suposadament tingui la mateixa malaltia o els mateixos s\u00edmptomes d\u2019un trastorn.<\/p>\n
I, finalment, la minimitzaci\u00f3: potser no cal fer una anal\u00edtica cada any, especialment si hom es troba b\u00e9, \u00e9s absolutament exagerat i, a m\u00e9s, segur que et trobaran alguna cosa\u2026 De fet, cada \u00edtem de l\u2019anal\u00edtica t\u00e9 la seva taxa d\u2019especificitat i de sensibilitat, i s\u2019arriba a un 90% d\u2019encerts. Per exemple, hi ha el problema de les mamografies, en qu\u00e8 s\u2019han produ\u00eft diverg\u00e8ncies de criteris que han afectat la salut de les dones, de vegades amb intervencions innecess\u00e0ries i creant-los nivells alts d\u2019ansietat. Un altre fet important, una paradoxa, \u00e9s l\u2019amplitud d\u2019opcions: m\u00e9s opcions en l\u2019\u00e0mbit de la cirurgia est\u00e8tica vol dir menys toler\u00e0ncia a la variabilitat natural, que abans es considerava normal, per\u00f2 que ara certs grups humans no toleren: un nas massa peculiar, uns pits petits, o grossos, etc., o la labiopl\u00e0stia, \u00e9s a dir, una ex\u00e8resi dels llavis vulvars menors femenins, que ni s\u00f3n sim\u00e8trics sempre ni sobresurten dels majors. Tanmateix, les imatges de dones nues de les revistes (pornogr\u00e0fiques o no) passen una censura en qu\u00e8 els llavis menors no poden ser mai m\u00e9s grans que els majors. Quina mena de m\u00f3n \u00e9s aquest que considera ofensiva la imatge d\u2019un nu frontal segons com siguin els llavis vulvars? A la pr\u00e0ctica aix\u00f2 significa sotmetre\u2019s a una cirurgia, que a m\u00e9s t\u00e9 els seus riscos. Els cirurgians bons ja diuen que no existeix la \u201ccirurgia menor\u201d. Tamb\u00e9 es parla de les \u201cvagines de disseny\u201d, per manera que a certa edat s\u2019arregla la vagina amb la conseq\u00fc\u00e8ncia que es pot produir una perforaci\u00f3 del recte.<\/p>\n
Les l\u00ednies de fons s\u2019han de basar en una medicina que s\u2019ajusti a les necessitats humanes i no a les d\u2019un mercat lliure associat al poder econ\u00f2mic, pol\u00edtic i militar. Per qu\u00e8 no paguen impostos les transaccions financeres i quan vaig a comprar s\u00ed que se\u2019n paguen? El naixement de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7 es va fer just en caure el mur del Berl\u00edn i el primer que va decidir \u00e9s que la \u00cdndia derogu\u00e9s una llei que els permetia fer patents per protegir-se dels pa\u00efsos rics. Els suposats liberals, ha exclamat Forcades, per qu\u00e8 regulen el mercat? A sota la paraula lliure (mercat lliure) hi ha una f\u00e8rria regulaci\u00f3 hi ha els interessos d\u2019una minoria. Evitem, doncs, que el pacient sigui passiu.<\/p>\n
En la relaci\u00f3 terap\u00e8utica no s\u2019ha de culpabilitzar la persona malalta i \u00e9s important fer-la part\u00edcip, per\u00f2 tampoc anar a la hiperobjectivitzaci\u00f3, en el sentit que totes les malalties ens les fem nosaltres mateixos. Evidentment, ha finalitzat Teresa Forcades, la subjectivitat de la persona malalta ha de ser en el primer rengle de la nova sanitat que tots volem. Durant el debat posterior, Forcades ha constatat que canviar la direccionalitat de tot un pa\u00eds no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 cal trobar gent que digui que s\u00ed que es pot fer i canviar i fer-ho millor, amb m\u00e9s just\u00edcia social, m\u00e9s democr\u00e0tica, amb igualtat de g\u00e8nere sense decrets, amb cura dels m\u00e9s vulnerables\u2026 \u201cLa societat ideal l\u2019hem de fer entre tots. En el nostre pa\u00eds, Catalunya, encara podem fer un proc\u00e9s d\u2019aquest tipus sense un exc\u00e9s de viol\u00e8ncia, ja que nosaltres no hem viscut la brutalitat, per exemple, entre rics i pobres\u201d, ha afegit .<\/p>\n
Cr\u00f3nica de Xavier Borr\u00e1s. \/ Foto: Mar\u00eda Jou<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En la confer\u00e8ncia pronunciada avui per Teresa Forcades a AureaSocial sobre \u201cCapitalisme i \u00e8tica: els crims de la ind\u00fastria de la salut i la resist\u00e8ncia popular\u201d \u2013dins el cicle de xerrades \u201cDavannt del capitalisme: un altre model econ\u00f2mic, una altra salut\u201d, l\u2019autora, entre d\u2019altres, d\u2019Els crims de les grans companyies farmac\u00e8utiques (Quaderns Cristianisme i Just\u00edcia, … <\/p>\n