Segons recents estad\u00edstiques,
\nla poblaci\u00f3 afectada amb el S\u00edndrome
\nfibromi\u00e0lgic i de Fatiga
\nCr\u00f2nica a l’estat espanyol, podria
\nsuperar les 2.700.000 persones,
\nmajorit\u00e0riament de sexe
\nfemen\u00ed, potser en m\u00e9s del 95%, i
\nbona part d’aquestes persones
\nni tan sols estarien degudament
\ndiagnosticades d’aquesta malaltia.
\nDavant d’aquesta elevada
\npercentualitat de la poblaci\u00f3, \u00e9s
\npalmari que ens trobem davant
\nd’un problema de grav\u00edssimes
\ncaracter\u00edstiques i, m\u00e8dicament,
\nsegons especialistes en la mat\u00e8ria,
\nde m\u00e9s que dif\u00edcil o impossible
\nsoluci\u00f3 de moment.
\nQualsevol lector \/a d’aquest article,
\ndiagnosticada de fibromi\u00e0lgia
\no s\u00edndrome de fatiga cr\u00f2nica,
\nd’ara endavant i en abreujament
\nFM i SFC, coneix perfectament
\nquines s\u00f3n les discapacitats que
\naquestes patologies produeixen
\nen el seu organisme, des d’un dolor
\ngeneralitzat en la totalitat del
\nseu cos (fins a 18 punts de dolor,
\ndenominats tamb\u00e9 “gatillo o tender”),
\npassant per cefalees, migranyes
\nmigranyes,
\nc\u00f2lon irritable i un llarg
\netc\u00e8tera en funci\u00f3 dels brots que
\nes van patint. I no ha de ser discutible
\nque s\u00f3n tribut\u00e0ries de la
\nconcessi\u00f3 per part de l’INSS
\n(Institut Nacional de la Seguretat
\nSocial) d’una incapacitat permanent
\nen grau d’absoluta (IPA).
\nRecordem aqu\u00ed, i no ja en la nostra
\ncondici\u00f3 de professionals del
\ndret, sin\u00f3 simplement com coneixedors
\nde les importants limitacions
\nfuncionals que impliquen
\naquestes patologies, que ja
\ndes de 1992, la Fibromi\u00e0lgia \u00e9s
\nuna malaltia cr\u00f2nica reconeguda
\nper la Organitzaci\u00f3 Mundial de
\nla Salut (OMS). Aquest organisme
\ninternacional enuncia que es
\ntracta d’una malaltia d?etiologia
\ndesconeguda que es desencadena
\na partir d’una malaltia v\u00edrica
\no bacteriana, d’una situaci\u00f3
\ntraum\u00e0tica o d’altres causes, i en
\nla que l’estr\u00e8s t\u00e9 un important paper
\nd’aguditzaci\u00f3 de la malaltia.
\nA m\u00e9s de ser una malaltia
\ncr\u00f2nica discapacitant, pot arribar
\na produir incapacitat per al
\nnormal desenvolupament de la
\nvida di\u00e0ria en aquells malalts
\nque arriben a un nivell sever. Dit
\naix\u00f2, l’estat espanyol, hauria de
\nprendre en compte la import\u00e0ncia
\ncreixent de l’assumpte, aix\u00ed
\ncom de les negatives conseq\u00fc\u00e8ncies
\nque ja a dia d’avui, pateixen
\nles persones amb aquesta minusvalidesa,
\ni legislar al respecte
\nper cobrir la llacuna legal que hi
\nha al voltant de la Fibromi\u00e0lgia
\ni la S\u00edndrome de Fatiga Cr\u00f2nica.
\nNom\u00e9s d’ aquesta manera
\nes podr\u00e0 donar a les persones
\nafectades d’aquestes patologies
\nl?adequada protecci\u00f3 que requereixen,
\ni que d’una vegada per totes,
\ntant la FM com la SFC siguin
\nclassificades com malalties invalidants
\ni tribut\u00e0ries d’una Incapacitat
\nPermanent Absoluta, sense
\nser necessari que aquestes persones
\nse sotmetin a la jurisdicci\u00f3
\nordin\u00e0ria per aconseguir aquesta
\nincapacitat.
\nEl lletrat que subscriu i els seus
\ncol\u00b7laboradors hem pogut constatar,
\ndurant ja m\u00e9s de 8 anys, la
\nforta injust\u00edcia que representa per
\nals afectats de FM o SFC la negativa
\nper part de l’INSS, llegeixi?s
\nICAM o \u00f2rgan avaluador, de
\nconcedir aquestes pensions per
\ninvalidesa. Tampoc encertem a
\ncomprendre, i aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s una
\nopini\u00f3 molt particular de qui
\nsubscriu, com poden obtenir-se,
\nen els Jutjats de lo Social IPT,
\nincapacitat permanent en grau de
\ntotal. Els Arts. 137 de LSS defineixen
\namb claredat qu\u00e8 \u00e9s una
\nabsoluta i que \u00e9s una total.
\nEn efecte, els qui pateixen alguna
\nd’aquestes patologies no \u00e9s
\nque no puguin realitzar el seu
\ntreball habitual, sin\u00f3 que no poden
\nrealitzar absolutament cap
\ntreball, d’aqu\u00ed, els diab\u00f2lics
\ndiagn\u00f2stics de l’ICAM en els
\nseus Dict\u00e0mens M\u00e8dics on apareix,
\ngaireb\u00e9 invariablement la
\ndemolidora frase de “Fibromi\u00e0lgia
\nsense limitaci\u00f3 de la mobilitat
\nfuncional”, i atenent al sentit
\no interpretaci\u00f3 literal i estricta de
\ntal diagn\u00f2stic aix\u00f2 significa, falsa
\ni err\u00f2niament, que en molts
\ncasos existeix fibromi\u00e0lgia, i
\naquesta, \u00f2bviament, comporta
\nuna limitaci\u00f3 de la mobilitat
\nfuncional. Aquest extrem b\u00e9 el
\nconeix qui \u00e9s portador d’aquesta
\ns\u00edndrome.
\nJa en anteriors articles publicats
\nper aquest Despatx professional,
\ntant en mitjans de comunicaci\u00f3,
\ncom en premsa escrita, ens posicionem
\nen el sentit que no sembla
\ntenir gaire sentit que s’hagi
\nd’acudir, invariablement, als
\njutjats de lo social per all\u00f2 que
\nels organismes administratius
\nsanitaris haurien d’haver concedit
\namb anterioritat, evitant aix\u00ed
\nesfor\u00e7os i tasques tortuoses als
\nqui pateixen d’aquestes dol\u00e8ncies;
\ntamb\u00e9 manca de sentit que
\nqualsevol Sent\u00e8ncia estimat\u00f2ria
\nd’invalidesa total o absoluta, parlem
\nde FM i SFC, sigui recorreguda
\nper l’INSS, invariablement
\no en una percentualitat escandalosa
\ndavant dels tribunals Superiors
\nde Just\u00edcia de les Comunitats
\nAut\u00f2nomes, sobrecarregant
\namb aix\u00f2 la tasca d’aquests Alts
\nTribunals.
\nVal a dir, que absolutament tots
\nels afectats per aquestes malalties
\ncompleix amb els criteris que
\nels Alts Tribunals i la Doctrina
\nJurisprudencial enuncien per a
\nser tributaris d’una Incapacitat
\nPermanent Absoluta i, tot i aix\u00ed,
\nsegueix sense ser reconegut a
\nEspanya, com a malaltia incapacitant.
\nQualsevol dels afectes de
\nFM i\/o SFC, compleixen amb requisits
\nnecessaris per a ser tributari
\nd’una Incapacitat Permanent,
\ndegut a la inhabilitaci\u00f3 completa
\nque produeixen tals patologies
\nen la salut del malalt i que impossibiliten
\nqualsevol classe de
\ntasca productiva i tot i aix\u00ed, en
\nmoltes de les seves resolucions,
\nels organismes p\u00fablics, digui’s
\nINSS, o digui’s ICAM denegui
\nincomprensiblement, tal preuada
\ni legitima incapacitat.
\nEls responsables d’aquestes entitats
\ngestores, haurien de plantejar-
\nse, com una persona afectada
\nde FM i\/o SFC pot desenvolupar
\nuna activitat laboral retribu\u00efda,
\nquan no pot valer per si mateixa
\nen tasques d’estricte car\u00e0cter
\ndom\u00e8stic. No oblidem que
\nens trobem davant malalts que
\nmitjan\u00e7ant resolucions injustes i
\nsabent-ho, provinents en la major
\npart dels casos de l’INSS, s\u00f3n
\nllan\u00e7ats a un competitiu mercat
\nlaboral, on prevalen les condicions
\nde professionalitat, efic\u00e0cia
\ni continu\u00eftat durant tota la jornada
\nlaboral, requisits inaconseguibles
\nper als portadors d’aquestes
\npatologies.
\nDit aix\u00f2, la pregunta seria: com
\nes pot entendre, que per part dels
\norganismes p\u00fablics – garants
\ndels drets b\u00e0sics dels ciutadans,
\naix\u00ed com \u00f2rgans impulsors d’un
\nr\u00e8gim p\u00fablic de Seguretat Social
\nque garanteixi l’assist\u00e8ncia
\ni prestacions socials suficients
\ndavant situacions de necessitat
\n– es dictin Resolucions en les
\nquals s’aboquen irremeiablement
\na persones amb un alt grau
\nd’incapacitat laboral, a un dur
\nmercat de treball, en estrictes
\ncondicions de competitivitat,
\nefic\u00e0cia i continu\u00eftat, quan pr\u00e0cticament
\nno poden valer-se per si
\nmateixes?
\nCal recordar aqu\u00ed, una cosa que
\nels \u00f2rgans encarregats de impartir
\njust\u00edcia, aix\u00ed com vetllar pels
\ndrets dels ciutadans, semblen
\noblidar, i \u00e9s que una relaci\u00f3 laboral,
\nno es tracta de la mera possibilitat
\nde l’exercici espor\u00e0dic
\nd’una determinada tasca, sin\u00f3 de
\nla seva realitzaci\u00f3 di\u00e0ria d’acord
\namb unes exig\u00e8ncies m\u00ednimes
\nque desgraciadament els afectats
\nper FM i SFC no poden complir.
\nPer tant, ens trobem davant d’un
\nsituaci\u00f3 d’enorme transcend\u00e8ncia
\nsocial, i que requereix una intervenci\u00f3
\nimmediata del legislador,
\nen base a solucionar l’enorme incertesa
\ncreada al respecte, doncs
\ns’hauria de tenir en compte la
\nquantitat d’afectats a nivell espanyol
\nper aquesta malaltia, aix\u00ed
\ncom l’\u00ednfim tracte dispensat a
\naquestes persones, pels tribunals
\navaluadors de les Incapacitats.
\nEls afectats requereixen amb
\nurg\u00e8ncia d’una intervenci\u00f3 legislativa,
\nque modifiqui la seva indesitjable
\nsituaci\u00f3, per tal de rebre
\nla cobertura i protecci\u00f3 social
\nque mereixen des de ja fa molt de
\ntemps.
\nCARLES SERRALTA\u00a0SERRALTA-GARRIDO ADVOCATS<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Segons recents estad\u00edstiques, la poblaci\u00f3 afectada amb el S\u00edndrome fibromi\u00e0lgic i de Fatiga Cr\u00f2nica a l’estat espanyol, podria superar les 2.700.000 persones, majorit\u00e0riament de sexe femen\u00ed, potser en m\u00e9s del 95%, i bona part d’aquestes persones ni tan sols estarien degudament diagnosticades d’aquesta malaltia. Davant d’aquesta elevada percentualitat de la poblaci\u00f3, \u00e9s palmari que ens … <\/p>\n