Una parella exemplar. Ell, viatjant, i ella, mare de quatre fills
\n han dedicat el seu temps lliure als exclosos.
\nJosep Maria Gaja (78 anys) i Coral (72) segueixen enamorats despr\u00e9s de 50 anys de casats. Potser perqu\u00e8 tenen tant amor, fa un quart de segle que el reparteixen entre els exclosos del Raval i la Barceloneta. La seva entrega ens reconcilia amb el g\u00e8nere hum\u00e0.<\/p>\n
-Vost\u00e8 era un viatjant.<\/p>\n
J.M.- De roba esportiva. A vegades estava tres setmanes fora de casa. Per\u00f2 sempre vaig creure que calia ajudar la gent. Aix\u00ed que aprofitava els divendres i els dissabtes per fer-ho. Fa 25 anys que s\u00f3c voluntari de la fundaci\u00f3 Arrels, si b\u00e9 vaig comen\u00e7ar abans a la Barceloneta, a Santa Llu\u00efsa de Marillac, amb sor Genoveva Masip. Encara hi vaig cada dijous a les 8.30 del mat\u00ed a ajudar a donar esmorzars a persones sense recursos.<\/p>\n
C.- Jo ara l’acompanyo a preparar entrepans, per\u00f2 al principi m’ocupava de quatre fills i dues \u00e0vies, una en cadira de rodes i amb Alzheimer. Vaig comen\u00e7ar a col\u00b7laborar de manera m\u00e9s activa el 1993. El Josep Maria, en canvi, va ser dels primers a rec\u00f3rrer els carrers del Raval.<\/p>\n
J.M.- Sortia a les 7 del vespre i tornava a casa a les 11 de la nit, invitant els que anava trobant a rebre higiene, sostre, una manta. Avui segueixo al centre d’Arrels, i ajudo a les dutxes i jugo amb ells al d\u00f2mino. La Coral i jo tamb\u00e9 anem a set resid\u00e8ncies, a visitar persones que van passar pel centre.<\/p>\n
C.- I els divendres jo dono un cop de m\u00e0 al taller de manualitats, on fem marcs, punts de llibre… I al sortir d’all\u00e0, vaig a la Llar Pere Barn\u00e9s, a parar la taula i a servir plats. Al segon torn, em quedo a menjar amb ells i a xerrar.<\/p>\n
-Quant de tr\u00e0fec.<\/p>\n
J.M.- Ens d\u00f3na felicitat. Miri aquesta llibreteta vermella, \u00bfveu? Est\u00e0 plena d’activitats cada dia.<\/p>\n
-S\u00f3n cites amb el pro\u00efsme. \u00bfI per a vost\u00e8s qu\u00e8?<\/p>\n
J. M.<\/p>\n
– La nostra vida sempre ha sigut molt senzilla. No tenim res. Ni cotxe, ni pis -vivim de lloguer-, ni deutes. Sempre he tingut quatre pantalons, perqu\u00e8 quan n’ha entrat un de nou n’he donat un. No acumulo. I aix\u00f2 ho he apr\u00e8s dels sense sostre. Ells porten tota la casa en una bossa.<\/p>\n
-La seva riquesa \u00e9s d’una altra naturalesa.<\/p>\n
J.M.- La nostra riquesa han sigut els nostres valors. I una de les grans satisfaccions \u00e9s donar sense esperar res a canvi.<\/p>\n
-Per\u00f2 ja tenen una edat per descansar, \u00bfno troben?<\/p>\n
J.M.- Quan acceptes un comprom\u00eds, cada vegada t’emboliques m\u00e9s. A Arrels ens comprometem des que agafes una persona al carrer -si ella vol- fins que es mor. Sempre, sempre, estem amb ells. Som uns 230 voluntaris i ens dividim en hospitals i resid\u00e8ncies, i els acompanyem a l’enterrament…<\/p>\n
-S\u00f3n una esp\u00e8cie d’arc\u00e0ngels.<\/p>\n
J.M.- El que m\u00e9s necessiten \u00e9s que estiguis al seu costat, sense esperar res.<\/p>\n
C.- Posar-te en el seu lloc.<\/p>\n
J.M.- El m\u00e9s trist \u00e9s quan moren, i molts moren al voltant dels 50 anys. Recordo el cas d’un senyor de la Ciutadella, que tenia molt mal geni i ens deia de tot quan ens hi acost\u00e0vem. Hi vam anar passant al llarg de dos anys, i un dia el vam veure molt apagat. Li havia sortit un bony al coll i va consentir que crid\u00e9ssim una ambul\u00e0ncia. Amb tanta gent que passa pel parc, va esperar que pass\u00e9ssim nosaltres…<\/p>\n
C.- El Josep Maria t\u00e9 el do que l’escoltin quan parla.<\/p>\n
-D\u00f3na confian\u00e7a.<\/p>\n
J.M.<\/p>\n
– Molts em tenen estima, s\u00ed. Tinc la sort que a mesura que em faig gran vaig perdent la mem\u00f2ria, perqu\u00e8, si no, aniria ple de medalles. (Riu)<\/p>\n
C.-A vegades anem al cine, el veig fixar la mirada en un punt i li dic: \u00abAvui no, \u00bfeh?\u00bb. No ho pot evitar. Ho porta dins.<\/p>\n
J. M.- Per ajudar al carrer s’ha de tenir vista. Mirar molt.<\/p>\n
-\u00bfA quants deu haver donat un cop de m\u00e0 en aquest quart de segle, senyor Gaja?<\/p>\n
J.M.- Ui, no ho s\u00e9… Se me n’han mort m\u00e9s de 300. Per\u00f2, miri, hi ha una cosa molt important, molts em donen les gr\u00e0cies per allargar-los la m\u00e0, per\u00f2 s\u00f3c jo el que els d\u00f3na les gr\u00e0cies per acceptar-la, per dir-me que s\u00ed. Un no fa res si l’altre no ho vol. Nom\u00e9s fem el que hem de fer.<\/p>\n
-Tamb\u00e9 hi deu haver decepcions.<\/p>\n
J.M.<\/p>\n
– Quan veus que alg\u00fa recau en una addicci\u00f3, t’entra la baixada. Per\u00f2 un altre tira endavant i t’anima a seguir. Cal tenir confian\u00e7a.<\/p>\n
C.- El millor \u00e9s que quan es perden, saben que hi som, que sempre seran ben rebuts.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una parella exemplar. Ell, viatjant, i ella, mare de quatre fills han dedicat el seu temps lliure als exclosos. Josep Maria Gaja (78 anys) i Coral (72) segueixen enamorats despr\u00e9s de 50 anys de casats. Potser perqu\u00e8 tenen tant amor, fa un quart de segle que el reparteixen entre els exclosos del Raval i la … <\/p>\n