Què fem cada dia?

El nostre és un espai on arribem cada matí, després d’haver fet mandres al llit, sense presses ni rellotges. A dins, cada nen que arriba va triant la seva primera activitat, aquella que li desperta l’intel·lecte, els sentits, aquella que respon a la seva necessitat d’estimulació i desenvolupament del moment. L’ambient és de concentració. Som pocs, tots ens coneixem, una petita família. Es respira confiança, respecte, estimació i joia de viure. Els nens treballen, perquè descobrir el món, comprendre, aprendre, és el seu propòsit i per això van tan determinats per la vida. Aquí un s’ha parat a observar, una feina tan bona com una altra. Dos col·laboren. Es mouen amb llibertat però silenciosament, per no destorbar. El silenci també és el que ens permet escoltar-nos, saber què necessitem des de dins. I hi ha qui surt a prendre l’aire, necessita moviment. D’altres treballen amb els materials didàctics. Un prepara la taula per l’esmorzar: tallar la fruita, netejar la superfície, parar la taula… Cadascú se serveix quan té gana, col·loca el plat brut a la seva pila, deixa l’espai net… El racó del joc simbòlic sempre té visites. Els materials Montessori són irresistibles i la concentració és extrema. Ningú ens aplaudeix ni ens corregeix, permetent així que escoltem el nostre mestre interior. Els educadors ens coneixen, ens observan ens facilitan subtilment una lliçó, ens presentan el material just per continuar l’aprenentatge, intercedeixen entre nosaltres perquè resolguem els conflictes amb empatia i respecte… Els divendres anem al bosc, pugem als arbres, xutem les pedres, recollim fulles i observem les formigues i els ocells. També ens reunim per cantar o escoltar un conte. Cap al migdia quasi tots són a fora, pujant escales, gatejant pels túnels, escalant per les cordes, balancejant-se als gronxadors, regant les flors, transvasant sorra d’un cubell a un altre, observant l’hortet. Ningú ens pressiona per assolir fites abans d’hora, ni ens frena per les seves pors. No competim pel reconeixement dels adults perquè l’acceptació és total. I amb aquesta pau fem conquestes diàries, guanyem autonomia, una comprensió autèntica del món, habilitats, coneixements, capacitats, sensibilitat… Quan s’acosta l’hora de marxar entran les families i tots correm a la plaça per cantar l´adeu adeu. És hora de marxar i ja tenim ganes de tornar..!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

By submitting this form, you accept the Mollom privacy policy.