Discurs de cloenda del Sr. Jaume Pagés, President de l’ACAB

Discurs de cloenda del Sr. Jaume Pagés, President de l’ACAB

La història de l’ACAB comença el dia en què es realitza la primera reunió d’un grup de pares i mares que, motivats per les dificultats i la necessitat de suport, decideixen trobar-se periòdicament per tal d’ajudar els seus fills i filles malalts. Per fer-ho acorden crear l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. L’Associació comença a funcionar activament a partir del mes de març del 1992 .

Al febrer de l’any 1993 es fa, a l’Hospital Clínic de Barcelona, la primera presentació de l’ACAB, adreçada a pares de fills i filles afectats per un Trastorn de la Conducta Alimentària; i des d’aleshores l’ACAB sempre ha treballat en col.laboració amb totes les unitats especialitzades en el tractament dels trastorns de la conducta alimentària.

Des de l’any de la seva creació l’ACAB ha tingut diferents domicilis socials tot cercant l’espai més idoni per a desenvolupar millor llurs serveis: la Casa Elizalde, la seu de Travessera de les Corts, la seu de l’Avinguda Príncep d’Astúries i finalment la seu del carrer Mallorca, 198 on som actualment.

Aquests 20 anys ACAB ha donat resposta als reptes i necessitats socials que han anat apareixent:

  • l’orientació i ajuda als familiars i malats
  • la creació i manteniment de grups d’ajuda mútua en diferents poblacions
  • la realització de tallers i conferències escolars en escoles de primària i secundària de tota Catalunya
  • la promoció de campanyes i estudis per a la prevenció d’aquests trastorns.

L’any 2006 ACAB impulsa la creació d’una Fundació orientada a fer accions positives de promoció de la salut: neix la Fundació Imatge i Autoestima amb l’encàrrec de dirigir i gestionar el programa de formació a les escoles i de treballar activament per la prevenció dels trastorns del comportament alimentari.

Han sigut doncs anys de reptes, de molt treball i d’il.lusió, i allò que realment ha determinat l’evolució i la qualitat dels serveis de  l’ACAB aquests 20 anys són evidentment les persones: centenars de socis, de voluntaris i  de col.laboradors. Aquestes persones han donat sentit i legitimitat social a la tasca diària de fer visible allò invisible. Els trastorns de la conducta alimentària són malalties que fan patir molt a qui les pateix i també al seu entorn, a més es caracteritzen la falta de consciència de la pròpia malaltia i això provoca que malgrat la seva altíssima prevalença, esdevinguin tot sovint trastorns invisibles.

 Avui el món de les organitzacions està sotmès a una revolució profunda. Avui més que mai és necessari ser capaç d’una adaptació contínua, d’ incorporar la intel.ligència de tothom a la millora dels processos, d’aprofitar l’aprenentatge i l’intercanvi d’experiències i coneixements. Aquests factors marquen les claus d’aquest procés de canvi que ha de seguir menant l’Associació cap a l’excel.lència. L’ ACAB és una organització del  Tercer Sector, un sector que pateix amb la crisi en la que estem immersos però que en la seva  tasca assistencial i de lluita contra els trastorns del comportament alimentari contribueix cada dia a

* generar valors

* augmentar la cohesió i inclusió social

* detectar  les noves necessitats socials

* i actuar com un instrument privilegiat de participació ciutadana

 Malauradament  l’Anorèxia i la Bulímia Nervioses aquests darrers 20 anys han crescut al nostre país i també en tots els països occidentalitzats, i per tant no podem abandonar aquesta lluita, sinó que cal trobar noves estratègies i camins per a combatre tots els factors causants que la provoquen.

 En aquest context l’ACAB seguirà lluitant per conscienciar a la societat, a les autoritats sanitàries, als joves i als mitjans de comunicació social, dels greus danys i perills que pateix la joventut, majoritàriament la femenina, a conseqüència de les malalties derivades de trastorns de comportament alimentari.  Seguirem aportant informació i assessorament als malalts i les famílies afectades  per tal d’ajudar-los a millorar la seva qualitat de vida. I finalment continuarem duent a terme les estratègies necessàries per apropar a la societat els consells de prevenció de la malaltia, així com els criteris per a detectar-la i prevenir-la.

 Avui és un dia de celebració i d’agrair tota la feina feta, l’esforç esmerçat i les il.lusions compartides.

 Gràcies!