El bloc de prevenció

de la Fundació Oncolliga Girona

Reflexió de la història comparativa del tabac i el cànnabis

És lamentable, però, la història es repeteix com és habitual en aquest tipus de temes. No cal mirar massa enrere ni massa lluny, al nostre país, durant els anys de la dictadura, ningú es qüestionava si el tabac era o no tòxic, bàsicament, perquè era un producte de primera necessitat com el pa o la llet, als inicis de la postguerra el nou règim racionava la seva distribució gratuïta, fins i tot, la població ignorant li atribuïa propietats terapèutiques i les aplicava quan li convenia, per exemple, un avi convençut del bé d’aquesta droga administrava al seu nét menor d’edat un cigarret per calmar el mal de queixal, tot i que des de 1937 se sabia que el tabac provoca càncer. L’any 1972 un article aparegut en la premsa espanyola aplaudia als fumadors, que contribuïen amb un 10 % en el pressupost nacional, i, per tant, fumar servia per construir escoles, hospitals, carreteres… tot un país. La ignorància dels qui no s’informaren i les trampes dels ambiciosos taparen la veritat del fum del tabac i la nicotina, fent malbé el benestar de la societat.

Ara això mateix està passant amb el cànnabis, que curiosament també es pot fumar, es percep com quelcom no perillós: si els metges el recepten, si hi ha botigues que venen productes relacionats amb la planta, i si a les sèrie televisives i a les pel•lícules es consumeix com una cosa normal i inofensiva, vol dir que és innocu.

L’ús terapèutic de les drogues psicoactives com la nicotina, el cànnabis, l’opi, la cocaïna… no es pot associar també a un ús lúdic. Pel fet que una droga la recepti el metge no vol dir que es pugui consumir quan, com i quanta es desitgi, i només per passar-ho bé una estona amb el convenciment que no hi ha cap risc per a la salut. “Si cura, no pot ser dolent.” Realment, aquest és un raonament ingenu i simple, que ocasionarà problemes, això si, diferents als del tabac.

Un altre paral•lelisme, quants cops ha estat notícia que un jutge ha obligat a una companyia tabacalera a pagar una milionària indemnització a una víctima enganyada i obligada a enverinar la seva salut amb el fum del tabac. Pot semblar ridícul ara que sabem que el tabac perjudica seriosament la nostra salut, però quan no ho sabien emmalaltien i morien estafats i indignats.

Actualment, vivim en una societat en la qual la informació científica és al nostre abast, em pregunto qui llegeix els articles dels experts que expliquen la veritat del cànnabis? Els joves consumidors habituals d’aquesta droga a qui demandaran en el futur quan la seva salut estigui malmesa? Estan avisats, no hi ha cap empresa legal al darrera, i la llei prohibeix el seu consum i comerç.

Eulàlia Romera

Responsable dels programes de prevenció

Fundació Oncolliga Girona

Bibliografia:

GALLARDO, A. Porros abans d’anar a classe “El Periódico”. 19 de gener del 2005; pàg. 33

GALLARDO, A. 4 Hospitals i 60 farmàcies donaran cànnabis terapèutic “El Periódico”. 1 de febrer del 2005; pàg. 32

GALLARDO, D. Del cànnabis a la psicosi “El Periódico”. 5 de març del 2006; pàg. 10

GAVIDA, V. Et al (1991) El tabac. Entre ciència i consciència. Quadern del professor. València: Generalitat de València, pàg. 62

 

Compartir i gaudir:
  • Print
  • email
Be Sociable, Share!

Comments are closed.

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor