El bloc de prevenció

de la Fundació Oncolliga Girona

El cigarret saludable és una estafa

El fumador abans de deixar de fumar prefereix comprar qualsevol producte que la tabaquera posi a la venta amb la promesa que és més saludable que un cigarret normal. I la tabaquera hi compte amb això per enriquir-se i molt.

Va passar pels volts del 1960 als EEUU quan van fabricar el primer cigarret lleuger i baix amb contingut de quitrà. Per què el van inventar?, doncs, perquè es donaven per confirmades les conclusions dels estudis, iniciats una dècada abans, que observaven una relació directa entre tabac i càncer de pulmó i altres malalties. Llavors alguns fumadors preocupats per la seva salut van deixar l’hàbit, la tabaquera veia com baixaven les ventes. Així que va buscar la manera de satisfer i tranquil·litzar els seus clients amb un producte nou amb menys nivells de quitrà i de nicotina, de manera que el fumador podia continuar cremant cigarrets amb la garantia que disminuïa el risc de patir malalties.

Per garantir que el famós producte era el que prometien van idear una màquina de fumar que s’encarregava de mesurar els nivells d’aquestes dos substàncies verinoses, i es va establir que el cigarret light era el que emetia menys de 15 mg de quitrà i menys d’1 mg de nicotina.

Quines característiques tenia el disseny d’aquest cigarret que afavoria que la màquina de fumar absorbís menys quitrà i nicotina? Els fabricants van idear diversos mètodes:

Van augmentar els orificis de ventilació dels filtres per disminuir la concentració de fum per pipada (els orifici introdueixen aire i dilueixen el fum)

Van manipular els filtres (per ex., més ventilat, més llargs, més densos, més actius)

Disminuir la densitat del tabac amb fulles de tabac reconstituït (residus de la pròpia planta), làmines de tabac expandit (amb més volum), saboritzants i additius, cigarrets amb circumferències més petites (cigarret Slim)

Van barrejar tabac amb ceps de tabac amb menys nicotina i diferents parts o posicions de les fulles de les plantes

Van fer un tractament químic del paper del cigarret perquè es consumis més ràpid (de manera que la màquina realitzes menys pipades)

Tanmateix, 40 anys després de l’invent els estudis revelaven que els fumadors continuaven emmalaltint igual, aquests cigarrets no eren una alternativa a deixar de fumar, no aportaven cap benefici, eren igual de perjudicials que qualsevol producte de tabac.

El pitjor de tot va ser descobrir que l’invent era una estafa que va donar uns beneficis quantiosos a la indústria tabaquera, la qual era coneixedora des d’un inici que el mètode per mesurar els nivells de les dos substàncies no era fiable, la màquina subestimava la quantitat de quitrà i de nicotina que acabava inhalant el fumador. Per què? Era cert que les màquines mesuraven menys emissió de quitrà i nicotina, però no tenien en compte el factor humà:

L’ésser humà addicte al tabac té ànsies de nicotina, la màquina, no, per tant, el fumador canvia la manera de fumar amb la finalitat d’obtenir la dosi de droga desitjada. Això ho aconsegueix realitzant pipades més freqüents i pipades més llargues i inhalant amb més profunditat, de manera que el quitrà arriba als pulmons d’una forma més profunda.

El fumador tapa els orificis de ventilació amb els llavis i els dits.

Al final, el fumador d’aquest tipus de producte acabava ingerint dos i tres vegades més quitrà i nicotina que la màquina de fumar, i, a més, li costa deixar de fumar.

Els governs que confiaven amb les mesures de les màquines de fumar, van canviar d’opinió, al 2001 la Unió Europea va prohibir l’ús de termes enganyosos als paquets de tabac, com baix contingut de quitrà, lleuger, ultra lleuger, suau…

40 anys van tardar en destapar una estafa mundial. La lliçó que s’extreu d’aquests fets històrics és que no existeix un nivell segur de quitrà. És impossible eliminar totalment el quitrà d’un cigarret, perquè és producte de la combustió del tabac i altres material orgànics afegits (cacau, clau d’olor…).

No existeix el cigarret segur. La única manera d’afavorir la pròpia salut és abstenir-se de qualsevol producte que contingui nicotina. Però la indústria tabaquera coneix molt bé el punt feble del fumador, la seva addicció a la nicotina és tan forta que continuarà creient amb falses alternatives al tabac abans que desprendre’s del problema, abans d’afrontar-se al síndrome d’abstinència.  Per això l’empresari li oferirà novetats, falses promeses.

Compartir i gaudir:
  • Print
  • email
Be Sociable, Share!

Comments are closed.

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor