El fumador abans de deixar de fumar prefereix comprar qualsevol producte que la tabaquera posi a la venta amb la promesa que és més saludable que un cigarret normal. I la tabaquera hi compte amb això per enriquir-se i molt.
Va passar pels volts del 1960 als EEUU quan van fabricar el primer cigarret lleuger i baix amb contingut de quitrà. Per què el van inventar?, doncs, perquè es donaven per confirmades les conclusions dels estudis, iniciats una dècada abans, que observaven una relació directa entre tabac i càncer de pulmó i altres malalties. Llavors alguns fumadors preocupats per la seva salut van deixar l’hàbit, la tabaquera veia com baixaven les ventes. Així que va buscar la manera de satisfer i tranquil·litzar els seus clients amb un producte nou amb menys nivells de quitrà i de nicotina, de manera que el fumador podia continuar cremant cigarrets amb la garantia que disminuïa el risc de patir malalties.
Per garantir que el famós producte era el que prometien van idear una màquina de fumar que s’encarregava de mesurar els nivells d’aquestes dos substàncies verinoses, i es va establir que el cigarret light era el que emetia menys de 15 mg de quitrà i menys d’1 mg de nicotina.
Quines característiques tenia el disseny d’aquest cigarret que afavoria que la màquina de fumar absorbís menys quitrà i nicotina? Els fabricants van idear diversos mètodes:
Van augmentar els orificis de ventilació dels filtres per disminuir la concentració de fum per pipada (els orifici introdueixen aire i dilueixen el fum)
Van manipular els filtres (per ex., més ventilat, més llargs, més densos, més actius)
Disminuir la densitat del tabac amb fulles de tabac reconstituït (residus de la pròpia planta), làmines de tabac expandit (amb més volum), saboritzants i additius, cigarrets amb circumferències més petites (cigarret Slim)
Van barrejar tabac amb ceps de tabac amb menys nicotina i diferents parts o posicions de les fulles de les plantes
Van fer un tractament químic del paper del cigarret perquè es consumis més ràpid (de manera que la màquina realitzes menys pipades)
Tanmateix, 40 anys després de l’invent els estudis revelaven que els fumadors continuaven emmalaltint igual, aquests cigarrets no eren una alternativa a deixar de fumar, no aportaven cap benefici, eren igual de perjudicials que qualsevol producte de tabac.
El pitjor de tot va ser descobrir que l’invent era una estafa que va donar uns beneficis quantiosos a la indústria tabaquera, la qual era coneixedora des d’un inici que el mètode per mesurar els nivells de les dos substàncies no era fiable, la màquina subestimava la quantitat de quitrà i de nicotina que acabava inhalant el fumador. Per què? Era cert que les màquines mesuraven menys emissió de quitrà i nicotina, però no tenien en compte el factor humà:
L’ésser humà addicte al tabac té ànsies de nicotina, la màquina, no, per tant, el fumador canvia la manera de fumar amb la finalitat d’obtenir la dosi de droga desitjada. Això ho aconsegueix realitzant pipades més freqüents i pipades més llargues i inhalant amb més profunditat, de manera que el quitrà arriba als pulmons d’una forma més profunda.
El fumador tapa els orificis de ventilació amb els llavis i els dits.
Al final, el fumador d’aquest tipus de producte acabava ingerint dos i tres vegades més quitrà i nicotina que la màquina de fumar, i, a més, li costa deixar de fumar.
Els governs que confiaven amb les mesures de les màquines de fumar, van canviar d’opinió, al 2001 la Unió Europea va prohibir l’ús de termes enganyosos als paquets de tabac, com baix contingut de quitrà, lleuger, ultra lleuger, suau…
40 anys van tardar en destapar una estafa mundial. La lliçó que s’extreu d’aquests fets històrics és que no existeix un nivell segur de quitrà. És impossible eliminar totalment el quitrà d’un cigarret, perquè és producte de la combustió del tabac i altres material orgànics afegits (cacau, clau d’olor…).
No existeix el cigarret segur. La única manera d’afavorir la pròpia salut és abstenir-se de qualsevol producte que contingui nicotina. Però la indústria tabaquera coneix molt bé el punt feble del fumador, la seva addicció a la nicotina és tan forta que continuarà creient amb falses alternatives al tabac abans que desprendre’s del problema, abans d’afrontar-se al síndrome d’abstinència. Per això l’empresari li oferirà novetats, falses promeses.
L’estudi “Granadep” de la Universitat de Granada adverteix que el consum regular de cànnabis pot provocar, a part de l’esquizofrènia altres trastorns mentals: ansietat, depressions, addicció, psicosi, trastorns de personalitat… I, sobre tot, afecta més a aquelles persones que pateixen inestabilitat emocional, pitjor salut física, adversitat social, es troben sense feina, factors hereditaris, etc.
Diversos estudi relacionen la dieta i el tabaquisme, el que no està clar és
No existeix, el fum mai és segur, tan se val que un cigarret i cigar tingui més o menys d’allò o d’això, que li facin o no forats, que li posin o no un filtre, doncs s’ha de tenir present que la pròpia fulla de tabac, la matèria principal, conté compostos químics tòxics, durant la crema d’aquests compostos es generen d’altres, i tots plegats es troben al fum, però per altra part, durant la fabricació del cigarret s’afegeixen substàncies (per donar gust, per endolcir, per suavitzar, per a una bona combustió, per dificultar la cessació…) que un cop es cremen amb el tabac incrementen el nombre de substàncies tòxiques del fum. A vegades, certs mecanismes (menys nicotina, forats de ventilació, la picadura, el vapor…), que prometen més seguretat, obliguen a fumar de manera més intensa, omplint els pulmons de més toxicitat.
L’ADN (àcid desoxiribonucleic) és la estructura essencial de cada cèl·lula del cos humà, controla el creixement i el funcionament de les cèl·lules. Quan una cèl·lula creix de manera anormal, pel motiu que sigui, en el cos s’allibera altres cèl·lules que ataquen i destrueixen aquestes cèl·lules descontrolades. Però quan aquest procés és interromput o debilitat, les cèl·lules anormals es converteixen en tumors que, per una part, fan malbé els òrgans i, per l’altra, es poden estendre per altres part del cos.
La pipa d’aigua, també coneguda amb el nom de shisha, narguila, hookah o cachimba és un dispositiu que serveix per consumir tabac, té el seu origen a Orient (Turquia, Vietnam, Emirats Àrabs…). L’aparell que consisteix en un tub, se serveix del carbó (com a combustible), de l’aigua i del tabac (amb gustos diversos); fa bombolles mitjançant l’aigua i el fum. És errònia la creença que la pipa d’aigua purifica el fum amb l’aigua o que el fum fred no afecta a la salut, estem davant d’un fals mite, la cachimba com qualsevol altre manera de consumir tabac, perjudica el benestar de les persones perquè genera les mateixes malalties. De fet, és comparable a l’efecte dels cigarrets, ja que amb la pipa d’aigua es realitzen 200 inhalacions en una sessió d’una hora, en canvi amb el cigarret es fan 20 inhalacions en un minut, de manera que en el primer cas la persona s’empassa 90.000 cc de fum, i el fumador habitual, en canvi, entre 500 i 600 cc de fum. No deixa de ser una altra forma de inhalar fum de tabac amb totes les seves substàncies, a més, s’afegeix la toxicitat del fum del carbó, que conté alts nivells de monòxid de carboni, metalls i substàncies cancerígenes. Curiosament, quan acaben de consumir shisha se senten com si haguessin acabat de prendre cannabis, perquè comencen a estar sota els efectes de la intoxicació del monòxid de carboni. Que el tabac passi per l’aigua no vol dir que deixi de ser tòxic, de fet hi haurà altres substàncies tòxiques, per exemple, el suc del tabac irrita la boca i provoca càncer bocal i d’estómac. El fum de 2a mà de la pipa d’aigua també afecta als fumadors passius de la mateixa manera que el fum del cigarret. En definitiva, sigui quin sigui el mètode que triï el fumador per subministrar-se la nicotina, el fum d’ambdós genera les mateixes malalties no transmissibles, cardiovasculars, càncer, diabetis i malalties respiratòries cròniques.
En l’article “
Des d’abans que en el mercat sortís la cigarreta electrònica, els fumadors que volien consumir tabac sense gastar masses diners i d’una manera més sana, triaven el tabac de picadura. El cost econòmic d’aquest producte, a curt termini, pot ser assequible, tanmateix, a llarg termini forada força la butxaca només per
