Archive for Entrevistes

Javi Fernández: “La meva primera medalla, als 55”

Amb el lema “El millor és qui ho intenta”, del 4 al 7 d’octubre ha tingut lloc la XI edició dels Jocs Special Olympics catalans a La Seu d’Urgell i a Andorra la Vella, als quals hi han competit un grup de persones que acompanyem representant diferents clubs esportius.

El Javi Fernández, esportista del club ACELL, ens explica la seva primera experiència a uns Special, on ha aconseguit una medalla de bronze en la modalitat de tennis taula. “És la meva primera medalla, i als 55!”, ha destacat amb satisfacció. “Des de que faig esport, em sento molt millor físicament, amb més energia. L’esport m’ha permès conèixer gent nova, m’ajuda a millorar i a esforçar-me, i a assolir nous reptes. El proper, el torneig de Lleida”.

El Javi va arribar al tennis taula per casualitat. “Vaig començar a fer exercici amb l’objectiu de millorar la meva forma física. Feia gimnàstica a l’ACELL i veia que d’altres companys jugaven a tennis taula. Jo havia jugat de petit, així que em vaig animar”. I el resultat ha estat més que satisfactori.

Enhorabona Javi pel teu esforç de constant superació!

El Javi en un dels partits dels Special on va guanyar la medalla de bronze en la modalitat de tennis taula.

L’Anacleta i la Blanca celebren els 10 anys d’Escenaris Especials

IMG_5476

L’Anacleta (a l’esquerra de la imatge) i la Blanca (a la dreta), junt amb altres 120 actors, integren l’equip d’Escenaris Especials, un projecte innovador nascut fa 10 anys amb l’objectiu d’apropar el teatre a persones en risc d’exclusió social. La Clàudia Cedó (al centre), creadora i impulsora del projecte, reivindica el paper del teatre com a eina d’expressivitat i desenvolupament personal.

La Tutela (LT): Què heu après en aquests 10 anys d’Escenaris Especials?

Anacleta (A): A mi m’ha servit per perdre la vergonya i guanyar seguretat. També m’ajuda a tenir la ment ocupada.

Blanca (B): Penso que m’ha ajudat a reforçar la memòria i a expressar emocions.

Clàudia (C): La Blanca i l’Anacleta han evolucionat molt. Han après a expressar emocions més complexes. L’Anacleta, per exemple, ha après a controlar la seva explossivitat. En el meu cas, com a promotora del projecte, he vist l’evolució dels actors, ha estat molt gratificant veure com han crescut com a actors però, sobretot, com a persones.

LT: Què diferencia Escenaris Especials respecte d’altres propostes interpretatives adreçades a persones amb capacitats diferents?

C: La participació dels actors és la clau. Les obres es basen en idees posades en comú entre tots.

A: A principi de cada curs fem una pluja d’idees dels temes que ens agradaria tractar.

B: Després fem activitats d’improvisació i, a partir d’aquí, s’elabora el guió de l’obra.

C: També ens marquem reptes tècnics i artístics per tal de dotar les obres del realisme que es mereixen. És un teatre amateur però ens exigim una qualitat per mantenir el projecte en el temps.

Per celebrar el desè aniversari, Escenaris Especials ha organitzat diverses activitats que podràs consultar a la seva web.

Paco: “El voluntariat m’ha ajudat a sentir-me bé amb mi mateix”

Fomentar l’autonomia de la persona és un dels principals reptes de la Fundació. Això implica respectar les necessitats i preferències de la persona, fent-la protagonista de les decisions importants que afecten la seva vida. El paper de la Fundació és acompanyar i guiar la persona en aquesta presa de decisions.

En Paco, persona tutelada resident a Salt, va prendre la iniciativa de fer un voluntariat al Banc d’Aliments de Girona. La Fundació l’ha recolzat en aquesta activitat que ha resultat ser molt positiva per a la millora de l’autoestima i la socialització d’en Paco.

Ell mateix ens ho explica des del magatzem que el Banc d’Aliments té a Girona.

IMG_4897

En Paco, a la dreta, carregant una furgoneta amb aliments que aniran a
parar a una entitat beneficiària del Banc d'Aliments.

Per què vas decidir fer un voluntariat?

Vaig retrobar-me amb un vell amic que em va parlar del voluntariat al Banc d’Aliments i vaig pensar que podia ser una bona idea per tal de mantenir-me actiu. Ara em sento útil i molt orgullós perquè sé que aquí faig una tasca necessària. Estar aquí és de les millors experiències que he viscut, m’agradaria col·laborar tot el temps que la salut em permeti.

Se’t veu molt il·lusionat.

Sí, molt. A la fi he trobat el meu camí i puc sentir-me bé amb mi mateix.

Quines tasques duus a terme al Banc d’Aliments?

Quan estic al magatzem la meva tasca és col·locar i endreçar els palets que arriben des de les empreses donants i preparar els lots per a cada entitat, sempre en col·laboració amb altres companys, és una feina d’equip. També m’agrada netejar les instal·lacions. I dues tardes a la setmana, un altre company i jo repartim les comandes amb una furgoneta. I si cal, hi vaig més dies.

Qui són els beneficiaris?

La major part són entitats que distribueixen els aliments als seus usuaris. Puntualment he col·laborat amb el Centre de Distribució d’Aliments de Càritas, que sí atén a particulars, i és dur veure que hi ha tanta gent necessitada. Prefereixo estar al Banc.

Com et definiries en la teva faceta de voluntari?

Penso que sóc responsable i complidor, també molt puntual. I em diuen que sóc actiu i impacient.

I quina relació tens amb els companys de voluntariat?

Fantàstica! Som uns 13 o 14 voluntaris en total. En Dídac, en Josep, l’Eusebio… són com pares per a mi. Al matí venim d’hora per esmorzar junts. Ens estimem com una família i ens ajudem els uns als altres.

Coneix més detalls de l’entrevista.

Mercè: “Fer voluntariat a La Tutela és tota una lliçó de vida”

El voluntariat d’acompanyament a la persona tutelada és complexe de gestionar, són moltes les emocions i els sentiments que poden aflorar, i moltes les expectatives que es poden generar. Aquí radica la importància del treball del professional amb la persona tutelada i la voluntària, fonamental per conduir amb èxit la relació.

Un bon exemple d’aquesta experiència el trobem a Lleida, és el cas de la Rosa (persona tutelada) i la Mercè (voluntària). Després de mig any d’acompanyament, la Rosa està molt il·lusionada amb la nova etapa que està vivint, i la Mercè es mostra encantada, fins i tot ha escrit un article sobre el seu voluntariat que han publicat al diari La Mañana.

 

20160921_125617

De dreta a esquerra, la Mercè, la Rosa i en Josep, el seu marit.

Mercè, ¿com vas arribar fins a la Rosa?

Vaig conèixer la Fundació a través de la meva filla, que ja n’era voluntària. Em van convidar a l’acte de celebració del 30è aniversari i allà vaig conèixer el Ramon i la resta de l’equip de professionals. A la conversa va sorgir la idea del voluntariat. Un dia vaig rebre una trucada on em van fer la proposta.

Havies fet mai un voluntariat?

Sempre havia pensat a fer-ne però no m’havia atrevit mai. Mai no havia tractat amb persones amb dificultats com la Rosa i l’experiència està sent meravellosa perquè m’estan donant tant… Ella i en Josep, el seu marit, m’han obert les portes de casa seva sense preguntar.

I com va ser aquest inici?

Mercè: El primer dia m’ho van fer tan fàcil… Sé que per a ells va ser dur, i per a mi també. Entrar a una casa que no és teva i sense conèixer-te de res, tocar les seves coses… Però sobretot va ser molt emotiu. I d’això ja farà deu mesos, deu mesos fantàstics.

Rosa, què t’aporta la Mercè?

Sobretot, em sento molt estimada per ella i jo també l’estimo. Ens ha ajudat molt a casa, aquest estiu ens ha pintat el pis, ens dóna idees per decorar-lo i endreçar-lo. Estic molt contenta.

En què t’ajuda?

Rosa: La Mercè m’ensenya a fer coses que no sabia fer i m’ha despertat la curiositat de conèixer més la ciutat. Abans em costava sortir a fer un volt i ara, de tant en tant, surto a fer un cafè amb ella.

Mercè: És ella la que m’ha ajudat a omplir el buit que tenia al meu interior. Aquest buit ha desaparegut. M’he trobat amb tota una lliçó de vida.

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor