Mercè: “Fer voluntariat a La Tutela és tota una lliçó de vida”

El voluntariat d’acompanyament a la persona tutelada és complexe de gestionar, són moltes les emocions i els sentiments que poden aflorar, i moltes les expectatives que es poden generar. Aquí radica la importància del treball del professional amb la persona tutelada i la voluntària, fonamental per conduir amb èxit la relació.

Un bon exemple d’aquesta experiència el trobem a Lleida, és el cas de la Rosa (persona tutelada) i la Mercè (voluntària). Després de mig any d’acompanyament, la Rosa està molt il·lusionada amb la nova etapa que està vivint, i la Mercè es mostra encantada, fins i tot ha escrit un article sobre el seu voluntariat que han publicat al diari La Mañana.

 

20160921_125617

De dreta a esquerra, la Mercè, la Rosa i en Josep, el seu marit.

Mercè, ¿com vas arribar fins a la Rosa?

Vaig conèixer la Fundació a través de la meva filla, que ja n’era voluntària. Em van convidar a l’acte de celebració del 30è aniversari i allà vaig conèixer el Ramon i la resta de l’equip de professionals. A la conversa va sorgir la idea del voluntariat. Un dia vaig rebre una trucada on em van fer la proposta.

Havies fet mai un voluntariat?

Sempre havia pensat a fer-ne però no m’havia atrevit mai. Mai no havia tractat amb persones amb dificultats com la Rosa i l’experiència està sent meravellosa perquè m’estan donant tant… Ella i en Josep, el seu marit, m’han obert les portes de casa seva sense preguntar.

I com va ser aquest inici?

Mercè: El primer dia m’ho van fer tan fàcil… Sé que per a ells va ser dur, i per a mi també. Entrar a una casa que no és teva i sense conèixer-te de res, tocar les seves coses… Però sobretot va ser molt emotiu. I d’això ja farà deu mesos, deu mesos fantàstics.

Rosa, què t’aporta la Mercè?

Sobretot, em sento molt estimada per ella i jo també l’estimo. Ens ha ajudat molt a casa, aquest estiu ens ha pintat el pis, ens dóna idees per decorar-lo i endreçar-lo. Estic molt contenta.

En què t’ajuda?

Rosa: La Mercè m’ensenya a fer coses que no sabia fer i m’ha despertat la curiositat de conèixer més la ciutat. Abans em costava sortir a fer un volt i ara, de tant en tant, surto a fer un cafè amb ella.

Mercè: És ella la que m’ha ajudat a omplir el buit que tenia al meu interior. Aquest buit ha desaparegut. M’he trobat amb tota una lliçó de vida.

Comments are closed.

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor