Home » Educació » Autonomia i límits

Autonomia i límits

2L’Autonomia afavoreix que l’infant es posi i aprengui els seus propis límits. Quan l’adult reforça l’autonomia de l’infant a través del reconeixement del propi procés, propicia l’autoregulació i la responsabilitat d’aquest, per tant, afavoreix la capacitat de l’infant per desenvolupar-se.

Si a més de potenciar l’autonomia, abans de posar els límits acompanyem i reconeixem les emocions que es presenten en l’infant, afavorim que aquest pugui aprendre a gestionar les seves emocions i per tant les seves rebequeries.

Des d’aquesta relació, l’adult construeix l’autoritat moral i per tant els límits que li posi l’adult, ajudaran a l’infant a construir la diferència entre les relacions intrapersonals i les interpersonals o el que es el mateix, diferenciar el que ell vol i sent del que els altres volen i senten.

La necessitat de l’infant de construïr el món i les normes

L’infant busca i necessita un model de Congruència, per tant, l’adult a l’hora de posar límits ha de tenir clars quins són els límits importants, mantindre’s ferm a l’hora de transmetre’ls i fer-ho de forma clara i directa.

Els límits acostumen a ser una crida d’atenció, formen part de la construcció de la identitat i són una font de reconeixement que l’infant utilitza per fugir de la indiferència. Darrera dels límits hi ha un infant demanant que l’ajudem a construir-se a ell mateix.

Si en voleu saber més, no us perdeu la xerrada a càrrec de David Sánchez (coach en teràpia sistemàtica i PNL i cofundador del Submarí Lila) que farem el proper divendres 12 a les 18h a la Sala Bonet i Castellana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

By submitting this form, you accept the Mollom privacy policy.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor