Pere Macias: “Hem estat excessivament calçasses amb Unió”

 

Foto Pere Macias5

Pere Macias al seu despatx

Pere Macias és un enginyer que fa política. I se li nota en aquell punt de rigor acadèmic; en la puntualitat, com també el ritme pausat però precís de la conversa. Hem quedat a les 13.00 h i quan l’agulla del rellotge de la sala marca l’hora en punt s’obre la porta del despatx. Fa 30 anys que fa política -explica- i ha arribat l’hora d’abandonar i deixar pas. Fins el pròxim congrés de Convergència, de principis de l’any vinent, seguirà als principals càrrecs de direcció, però la universitat el crida. I la seva professió també.

– Sr. Macias, plega o elegantment… li obren la porta de sortida?

No hi ha cap porta sinó que era el moment de dir-ho. Després de trenta anys de fer política he dit que plegava i em retirava; i crec que ha quedat molt clar. Seguiré fins el congrés als principals òrgans de direcció del partit i després ja veurem. Però deixo, diguem-ne, la política institucional, sobretot perquè és ara que s’estan fent les llistes per al Congrés de Diputats.

– És a dir en endavant farà d’enginyer.

De moment em reincorporaré a la Universitat Politècnica, d’on estic d’excedència, però no descarto exercir la meva professió.

– O sigui, abandona la seva habitació al Palace de Madrid.

Mmm… no hi he dormit mai al Palace, ni una sola vegada. És més, només he estat una vegada en una de les habitacions i amb Jordi Pujol preparant una entrevista sobre l’aeroport de Barcelona amb Francisco Álvarez Cascos.

– Tampoc passa res per dormir-hi una nit

Efectivament, no passa res, però jo no hi he dormit mai.

-Encapçalar la llista de CiU al Congrés ha estat sempre la “segona pota” de Convergència després de la presidència de la Generalitat. Hi ha anat Roca o Duran. Ara l’encapçalarà ERC?

Avui per avui no en tinc constància però tindria certa lògica que si es fa la llista conjunta de “Junts pel sí” ho encapçali un independent rellevant acompanyat d’una presència de Convergència i Esquerra.

– Creu que anirà per aquí aquesta qüestió?

Crec que hauria d’anar per aquí. I nosaltres farem el possible perquè així sigui. Però hi ha altres parts que també han de voler i ara s’està en aquest procés.

-Es diu que Francesc Homs tindria ganes de liderar-ho

Cert, ho ha dit ell. I a més té lògica si com sembla al Govern de la Generalitat no hi pot jugar el paper que voldria.

– Ara que estan amb converses amb la CUP: creu que val la pena anar a Madrid a fer política? Ells no sembla que en tinguin necessitat.

Mentre estiguem a l’Estat espanyol sens dubte s’hi ha d’anar.

– Però molts catalans estan per la independència o per un estat propi. I la CUP per una ‘DUI’ o la desobediència. No li interessa Espanya.

Efectivament. Però la pregunta que ens hem de fer és: per què passa això? Per què cada dia hi ha més independentistes?

– Doncs, per què passa això Sr. Macias?

La resposta és d’una evidència translúcida: perquè l’Estat espanyol ha trencat el “Contracte social” intervenint des de tot arreu i fins i tot a través de tercers, que és l’actitud més mesquina. I no només l’ha trencat amb Catalunya sinó amb al resta d’Espanya.

– Em parla de J.J. Rosseau?

Exactament. Durant massa anys hem cedit part de les nostres llibertats a un tercer perquè ens les administri. Però aquest tercer ja fa molt temps que no compleix: ni garanteix serveis, ni seguretat ni tan sols ens tracta bé. I cada cop hi ha més persones que se n’adonen i volen apartar-se’n. Cada cop hi ha més independentistes.

– I és per això Catalunya no pot fer una declaració unilateral d’independència?

És que mentre no hi hagi un primer dia d’un estat independent, no podem desentendre’ns de l’actual estructura. Perquè aquesta requereix que algú defensi la part catalana d’aquest contracte, encara que -i ho sabem tots i cada cop més gent- l’altra part incompleix una vegada i una altra.

– La CUP no ho veu així. Quina altra opció hi ha? Es pot fer quelcom sense estat?

Caram! Jo crec que no. I no només jo, sinó des de fa dos-cents anys pensadors, polítics, filòsofs, i la pròpia realitat ens mostra -de manera incontestable- les garanties que ofereix el concepte d’estat.

 

Foto Pere Macias4

– On queda ara Convergència, a diferència d’abans?

Convergència queda al mateix lloc de sempre: representant el catalanisme polític només que les circumstàncies fan que ara aquest catalanisme hagi basculat cap a la independència o cap a un catalanisme sobiranista.

– I l’eina del ‘peix al cove’, amb la qual i entre altres coses, van arribar la gestió d’impostos, els Mossos d’Esquadra ja no val?

No val i està superada totalment. Ara tenim un cove buit i en el qual més que pescar el que hem fet es perdre peces. Ja no val. El peix al cove s’acaba el 2001. Després, fins i tot l’intenta reconstruir el tripartit però tampoc se’ns surt. Ara hem de canviar el mecanisme i aquest ha de ser l’estat propi.

– Vostè ha escrit que Pujol ha estat un independentista subliminal. Si Artur Mas -home pragmàtic- ha estat un nacionalista “per decantació” -ell ho ha dit- ara és un independentista també “per decantació”?

Artur Mas és una persona extremadament racional i ha arribat a l’independentisme per la via del convenciment racional. Com també, al fet que necessitem un altre estat perquè l’espanyol no ens serveix.

– Però l’objectiu és l’estat o la independència?

L’objectiu és l’estat propi. Perquè si el tens, ja tens la independència. Jo, fidel a Rosseau, vull un estat que defensi els meus veïns, la meva gent, els meus amics o la meva família. I si l’espanyol no ho fa en vull un altre.

-A rtur Mas, Joana Ortega i Rigau estan acusats d’organitzar el 9N. Per què se’ls acusa? Segur que no ho van fer? Quina llei no han complert?

El president n’ha assumit l’autoria política.

 -Evident, però això no deixa de ser un “eufemisme“ quan l’acusació és molt més greu.

Sí, però de delicte no n’hi ha cap, i això és claríssim.

– Per tant, no hi ha hagut desobediència?

No. Aquí s’ha fabricat una acusació carregant-se abans el fiscal de l’Estat, que actua avui a les ordres del ministre de Justícia. És a dir, el que se’n diu “pucherazo”. I a partir d’aquí, no té cap sentit parlar en termes jurídics. No parlem de res més que d’una pura acusació política d’un govern autoritari.

– El PP es serveix de la justícia doncs?

Per descomptat, i de manera molt greu i impúdica. Indiscutiblement hi ha hagut una utilització de la justícia; en aquest, i en molts altres aspectes.

– Si vostès parlessin de desobediència, segurament la CUP faria Artur Mas president de forma instantània i vitalícia.

Segurament, però jo no sóc de la CUP. Ni ho sóc ni combrego, en un alt percentatge, amb les seves idees tot i que les respecto.

– Coneixent una mica Artur Mas, em diu el nas que si no el fan president anem a unes noves eleccions. Es possible?

Artur Mas és sempre molt clar i contundent.

– I el pacte de Junts pel si és amb Mas president.

Efectivament. Però es que no té cap sentit no fer Mas president si es vol aconseguir un estat propi i per tant una independència. Ara bé, si aquesta no és la prioritat aleshores sí que s’obra la perspectiva i el ventall. Però avui l’única via oberta que hi ha es que Mas sigui president.

– La CUP no ho veu així?

Potser tenen altres prioritats i els interessa més la lluita de classes.

– Així doncs poden haver-hi eleccions?

Per descomptat, i el president ho ha dit. I ho farà. Perquè si Artur Mas desapareix del panorama la ratlla dels independentistes baixa a un 30 per cent, i sóc generós. I amb això no és fa res de res. Aquí tothom ha de responsabilitzar-se de la part que li toca i cal tothom en sigui conscient i es digui amb tots els ets i uts.

– Per constituir el nou Govern de la Generalitat s’ha d’esperar a les eleccions generals?

No seria òptim. La millor opció, i molt més natural, és que es constitueixi a mitjan novembre. Però és obvi que si això no és així, no per responsabilitat de Convergència ni de Junts pel sí, hi ha uns terminis legals que s’hauran de seguir i que tenen de límit el 9 de gener. I no passa res, es poden apurar els terminis com va fer Susana Díaz.

– Per vostè, que és home de ciències, nombres i calculadora al cap, la clau de les eleccions generals està en dividir i augmentar la fragmentació al Congrés per tal de poder influir millor i amb més poder?

Segurament. Però, sobretot pel bé dels espanyols, crec que les grans notícies són dues: no hi haurà majoria absoluta, i no hi haurà govern del PP. Un partit que ha governat com ho ha fet el PP no trobarà aliats enlloc.

– I d’en Duran Lleida què en fem?

En Duran es va equivocar rotundament amb la seva decisió, sobretot en elegir el moment.

– I han valgut la pena aquests trenta anys de col·laboració amb Unió?

Sempre he pensat que sí i que ha estat positiva.

– No, però jo li parlava d’Unió, que deien que tenien 14 diputats al Parlament, o els que ara té al Congrés? Els ha sortit a compte ser socis durant tant temps?

Del que no hi ha dubte és que a Unió li ha sortit molt bé. I també s’ha posat en evidència que la seva força era molt més gran del que li pertocava per aquest dos i mig per cent de vots que ha tingut. Molta lluny d’aquell 25% que deien.

– Duran, doncs, ha estat un polític hàbil que els ha tingut enganyats?

Segurament nosaltres hem estat excessivament calçasses.

– I el PSC, on és?

Ara sí, és una simple federació del PSOE. I és una llàstima, perquè ha estat un partit que ha fet una feina important per Catalunya.

– Una ficció es deia durant molt temps.

Sí, i una gran equivocació i una injustícia. Moltes persones del PSC han fet una gran feina durant molts anys.

– Miquel Iceta no hi era ahir a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), quan hi havia persones ben transversals com Marina Geli o Germà Bel.

La fuga de la base electoral del PSC és greu i continua, cosa que els obsessiona. I quan a la vida un s’obsessiona és gairebé automàtic equivocar-se. Iceta es va equivocar no assistint al TSJC quan, cosa que a més a més em consta, hi havia molts polítics del PSC que volien ser-hi. Crec que ahir la protesta era d’un caire i una profunda qualitat democràtica. I molts socialistes hi haurien estat. Encara que d’haver-ho fet les portades dels diaris estatals els haurien castigat fort.

– I és més important una portada que una convicció?

Aquest és l’error. Però això és també la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor