Pere Macias: “Hem estat excessivament calçasses amb Unió”

 

Foto Pere Macias5

Pere Macias al seu despatx

Pere Macias és un enginyer que fa política. I se li nota en aquell punt de rigor acadèmic; en la puntualitat, com també el ritme pausat però precís de la conversa. Hem quedat a les 13.00 h i quan l’agulla del rellotge de la sala marca l’hora en punt s’obre la porta del despatx. Fa 30 anys que fa política -explica- i ha arribat l’hora d’abandonar i deixar pas. Fins el pròxim congrés de Convergència, de principis de l’any vinent, seguirà als principals càrrecs de direcció, però la universitat el crida. I la seva professió també.

– Sr. Macias, plega o elegantment… li obren la porta de sortida?

No hi ha cap porta sinó que era el moment de dir-ho. Després de trenta anys de fer política he dit que plegava i em retirava; i crec que ha quedat molt clar. Seguiré fins el congrés als principals òrgans de direcció del partit i després ja veurem. Però deixo, diguem-ne, la política institucional, sobretot perquè és ara que s’estan fent les llistes per al Congrés de Diputats.

– És a dir en endavant farà d’enginyer.

De moment em reincorporaré a la Universitat Politècnica, d’on estic d’excedència, però no descarto exercir la meva professió.

– O sigui, abandona la seva habitació al Palace de Madrid.

Mmm… no hi he dormit mai al Palace, ni una sola vegada. És més, només he estat una vegada en una de les habitacions i amb Jordi Pujol preparant una entrevista sobre l’aeroport de Barcelona amb Francisco Álvarez Cascos.

– Tampoc passa res per dormir-hi una nit

Efectivament, no passa res, però jo no hi he dormit mai.

-Encapçalar la llista de CiU al Congrés ha estat sempre la “segona pota” de Convergència després de la presidència de la Generalitat. Hi ha anat Roca o Duran. Ara l’encapçalarà ERC?

Avui per avui no en tinc constància però tindria certa lògica que si es fa la llista conjunta de “Junts pel sí” ho encapçali un independent rellevant acompanyat d’una presència de Convergència i Esquerra.

– Creu que anirà per aquí aquesta qüestió?

Crec que hauria d’anar per aquí. I nosaltres farem el possible perquè així sigui. Però hi ha altres parts que també han de voler i ara s’està en aquest procés.

-Es diu que Francesc Homs tindria ganes de liderar-ho

Cert, ho ha dit ell. I a més té lògica si com sembla al Govern de la Generalitat no hi pot jugar el paper que voldria.

– Ara que estan amb converses amb la CUP: creu que val la pena anar a Madrid a fer política? Ells no sembla que en tinguin necessitat.

Mentre estiguem a l’Estat espanyol sens dubte s’hi ha d’anar.

– Però molts catalans estan per la independència o per un estat propi. I la CUP per una ‘DUI’ o la desobediència. No li interessa Espanya.

Efectivament. Però la pregunta que ens hem de fer és: per què passa això? Per què cada dia hi ha més independentistes?

– Doncs, per què passa això Sr. Macias?

La resposta és d’una evidència translúcida: perquè l’Estat espanyol ha trencat el “Contracte social” intervenint des de tot arreu i fins i tot a través de tercers, que és l’actitud més mesquina. I no només l’ha trencat amb Catalunya sinó amb al resta d’Espanya.

– Em parla de J.J. Rosseau?

Exactament. Durant massa anys hem cedit part de les nostres llibertats a un tercer perquè ens les administri. Però aquest tercer ja fa molt temps que no compleix: ni garanteix serveis, ni seguretat ni tan sols ens tracta bé. I cada cop hi ha més persones que se n’adonen i volen apartar-se’n. Cada cop hi ha més independentistes.

– I és per això Catalunya no pot fer una declaració unilateral d’independència?

És que mentre no hi hagi un primer dia d’un estat independent, no podem desentendre’ns de l’actual estructura. Perquè aquesta requereix que algú defensi la part catalana d’aquest contracte, encara que -i ho sabem tots i cada cop més gent- l’altra part incompleix una vegada i una altra.

– La CUP no ho veu així. Quina altra opció hi ha? Es pot fer quelcom sense estat?

Caram! Jo crec que no. I no només jo, sinó des de fa dos-cents anys pensadors, polítics, filòsofs, i la pròpia realitat ens mostra -de manera incontestable- les garanties que ofereix el concepte d’estat.

 

Foto Pere Macias4

– On queda ara Convergència, a diferència d’abans?

Convergència queda al mateix lloc de sempre: representant el catalanisme polític només que les circumstàncies fan que ara aquest catalanisme hagi basculat cap a la independència o cap a un catalanisme sobiranista.

– I l’eina del ‘peix al cove’, amb la qual i entre altres coses, van arribar la gestió d’impostos, els Mossos d’Esquadra ja no val?

No val i està superada totalment. Ara tenim un cove buit i en el qual més que pescar el que hem fet es perdre peces. Ja no val. El peix al cove s’acaba el 2001. Després, fins i tot l’intenta reconstruir el tripartit però tampoc se’ns surt. Ara hem de canviar el mecanisme i aquest ha de ser l’estat propi.

– Vostè ha escrit que Pujol ha estat un independentista subliminal. Si Artur Mas -home pragmàtic- ha estat un nacionalista “per decantació” -ell ho ha dit- ara és un independentista també “per decantació”?

Artur Mas és una persona extremadament racional i ha arribat a l’independentisme per la via del convenciment racional. Com també, al fet que necessitem un altre estat perquè l’espanyol no ens serveix.

– Però l’objectiu és l’estat o la independència?

L’objectiu és l’estat propi. Perquè si el tens, ja tens la independència. Jo, fidel a Rosseau, vull un estat que defensi els meus veïns, la meva gent, els meus amics o la meva família. I si l’espanyol no ho fa en vull un altre.

-A rtur Mas, Joana Ortega i Rigau estan acusats d’organitzar el 9N. Per què se’ls acusa? Segur que no ho van fer? Quina llei no han complert?

El president n’ha assumit l’autoria política.

 -Evident, però això no deixa de ser un “eufemisme“ quan l’acusació és molt més greu.

Sí, però de delicte no n’hi ha cap, i això és claríssim.

– Per tant, no hi ha hagut desobediència?

No. Aquí s’ha fabricat una acusació carregant-se abans el fiscal de l’Estat, que actua avui a les ordres del ministre de Justícia. És a dir, el que se’n diu “pucherazo”. I a partir d’aquí, no té cap sentit parlar en termes jurídics. No parlem de res més que d’una pura acusació política d’un govern autoritari.

– El PP es serveix de la justícia doncs?

Per descomptat, i de manera molt greu i impúdica. Indiscutiblement hi ha hagut una utilització de la justícia; en aquest, i en molts altres aspectes.

– Si vostès parlessin de desobediència, segurament la CUP faria Artur Mas president de forma instantània i vitalícia.

Segurament, però jo no sóc de la CUP. Ni ho sóc ni combrego, en un alt percentatge, amb les seves idees tot i que les respecto.

– Coneixent una mica Artur Mas, em diu el nas que si no el fan president anem a unes noves eleccions. Es possible?

Artur Mas és sempre molt clar i contundent.

– I el pacte de Junts pel si és amb Mas president.

Efectivament. Però es que no té cap sentit no fer Mas president si es vol aconseguir un estat propi i per tant una independència. Ara bé, si aquesta no és la prioritat aleshores sí que s’obra la perspectiva i el ventall. Però avui l’única via oberta que hi ha es que Mas sigui president.

– La CUP no ho veu així?

Potser tenen altres prioritats i els interessa més la lluita de classes.

– Així doncs poden haver-hi eleccions?

Per descomptat, i el president ho ha dit. I ho farà. Perquè si Artur Mas desapareix del panorama la ratlla dels independentistes baixa a un 30 per cent, i sóc generós. I amb això no és fa res de res. Aquí tothom ha de responsabilitzar-se de la part que li toca i cal tothom en sigui conscient i es digui amb tots els ets i uts.

– Per constituir el nou Govern de la Generalitat s’ha d’esperar a les eleccions generals?

No seria òptim. La millor opció, i molt més natural, és que es constitueixi a mitjan novembre. Però és obvi que si això no és així, no per responsabilitat de Convergència ni de Junts pel sí, hi ha uns terminis legals que s’hauran de seguir i que tenen de límit el 9 de gener. I no passa res, es poden apurar els terminis com va fer Susana Díaz.

– Per vostè, que és home de ciències, nombres i calculadora al cap, la clau de les eleccions generals està en dividir i augmentar la fragmentació al Congrés per tal de poder influir millor i amb més poder?

Segurament. Però, sobretot pel bé dels espanyols, crec que les grans notícies són dues: no hi haurà majoria absoluta, i no hi haurà govern del PP. Un partit que ha governat com ho ha fet el PP no trobarà aliats enlloc.

– I d’en Duran Lleida què en fem?

En Duran es va equivocar rotundament amb la seva decisió, sobretot en elegir el moment.

– I han valgut la pena aquests trenta anys de col·laboració amb Unió?

Sempre he pensat que sí i que ha estat positiva.

– No, però jo li parlava d’Unió, que deien que tenien 14 diputats al Parlament, o els que ara té al Congrés? Els ha sortit a compte ser socis durant tant temps?

Del que no hi ha dubte és que a Unió li ha sortit molt bé. I també s’ha posat en evidència que la seva força era molt més gran del que li pertocava per aquest dos i mig per cent de vots que ha tingut. Molta lluny d’aquell 25% que deien.

– Duran, doncs, ha estat un polític hàbil que els ha tingut enganyats?

Segurament nosaltres hem estat excessivament calçasses.

– I el PSC, on és?

Ara sí, és una simple federació del PSOE. I és una llàstima, perquè ha estat un partit que ha fet una feina important per Catalunya.

– Una ficció es deia durant molt temps.

Sí, i una gran equivocació i una injustícia. Moltes persones del PSC han fet una gran feina durant molts anys.

– Miquel Iceta no hi era ahir a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), quan hi havia persones ben transversals com Marina Geli o Germà Bel.

La fuga de la base electoral del PSC és greu i continua, cosa que els obsessiona. I quan a la vida un s’obsessiona és gairebé automàtic equivocar-se. Iceta es va equivocar no assistint al TSJC quan, cosa que a més a més em consta, hi havia molts polítics del PSC que volien ser-hi. Crec que ahir la protesta era d’un caire i una profunda qualitat democràtica. I molts socialistes hi haurien estat. Encara que d’haver-ho fet les portades dels diaris estatals els haurien castigat fort.

– I és més important una portada que una convicció?

Aquest és l’error. Però això és també la vida.

Per Alfons Arús “el fabulós poder dels mitjans s’hauria d’utilitzar perquè la gent es pugui formar una idea més completa de la realitat”

Arús capçalera tallarda

Entrevistar Alfons Arús al plató de 8TV és com si un nen es trobés al pati del col·legi amb Leo Messi al seu equip. L’equip guanya segur. A més a més, podria rebre alguna passada del seu ídol i marcar un o deu gols a aquell porter de segon d’ESO que sempre havia vist tant gran com imbatible; en vint minuts de pati hauria crescut i descobert la mesura del món real. Enguany, Arús celebra 35 anys de programes i més de 2.700 d’Arucitys a 8TV. I, com el petit futbolista, tocant de peus en terra. Gairebé res!

 

– Alfons Arús és el millor comunicador d’aquest país?

(Riu, sorprès). No! Segur que no! Però gràcies.

– És un humorista, un empresari, un periodista… tot això junt?

Un periodista.

– Empresari?

Només he fet d’empresari de mi mateix. No he estat un Emilio Aragón o Andreu Buenafuente amb diversos programes i en mitjans diferents.

– Aquests, més que programes fan productes.

Així és.

– I vostè fa programes.

Segurament.

– És un comunicador?

Probablement, especialment en alguns terrenys com l’humor o el futbol on em defenso bé. Però tinc grans llacunes, seria un pèssim comunicador polític.

– Vostè, per naturalesa, té assumit el que podríem dir “factor de conversió”. És a dir, guanyar-se directament la gent però també els clients i assegurar ingressos. Alfons Arús és guanya la vida només perquè els seus programes són econòmicament rendibles?

És la meva gran defensa. I sóc un zero en la comunicació amb el poder, a part que no crec en els polítics.

– Josep Cuní o Puyal són rendibles?

Tots dos.

– Però els clients són seus? Cuní té darrera La Vanguardia i Puyal tres quarts del mateix amb Catalunya Ràdio.

Per les hores que fan i el “share” que aporten segur que és bo.

– No li pregunto si és bo o no, sinó si són rendibles amb els seus clients.

8TV seria incomprensible avui sense Josep Cuní, com els esports de Catalunya Ràdio sense Puyal. Ara bé, les empreses poden apostar per persones amb trajectòries i no tant per l’audiència o els ingressos que generen.

– O sigui, no compren el producte sinó el logotip.

Parlem de valors intangibles com el perfil, l’estil professional o per un corrent d’opinió concreta. No és el meu cas.

– Però sí el de Gabilondo, o el seu admirat Luis del Olmo.

M’afalaga que hagi arribat a aquesta conclusió. He estat en moltes emissores, COPE inclosa, i al capdavall i amb mossens o sense els comptes d’explotació s’han de quadrar.

Arús retallat

– Ho coneixen bé això els periodistes?

No ho sé, però el que seria desitjable és que poguessin fer la seva feina independentment dels diners i audiència que aportessin.

– Però s’han de pagar costos. I només el conec a vostè –bé, i al director d’aquest diari- que ho tenen tant clar i… pocs, pocs més.

Li ho agraeixo però suposo que n’hi ha més. Alguns hem picat pedra, això és cert.

 

– Porta més de 2.700 programes d’Arucitys. Com es fa això?

Aixecant-se ben d’hora, ben d’hora -com deia Guardiola el gran- i pencar molt. Espero arribar als 3.000. Crec que, llevat de Jordi Hurtado amb “Saber y ganar”, no n’hi ha un altre amb catorze temporades continuades.

– I Hurtado és televisió pública. Vostè, sempre ha manifestat la seva admiració per Luis del Olmo.

I pel número de programes que ha fet: més de deu mil. Ja m’agradaria acostar-m’hi.

– En porta més de 2.700 a 8TV. Però, Alfons Arús quants n’ha fet?

Caram! No ho sé. Aquest any he complert els 35 anys de ràdio i televisió professional. Si això ho multiplica per dos-cents programes l’any, a part dels que he anat simultaniejant amb Força Barça, Arús con Leche, Vídeos de primera i…

– … de moment, amb 35 anys, ja som als 7.000 i sense comptar els simultaniejats. Però tinc la sensació que a vostè el nombre de programes el preocupa relativament.

I té raó, perquè si puc presumir d’alguna cosa, serà perquè la gent em recordi des d’Arús con Leche, Força Barça, un Nuñito de la calzada arrossegant-se per terra o catorze temporades d’Arucitys.

– Per tot això, un comunicador excepcional i pel jove de 28 anys que va guanyar un Premi Ondas.

M’agradaria, perquè fins i tot fent de “Nuñito” crec que comunicava.

– Sovint diu que ha fet el ridícul amb el “Nuñito”. Però mai va ridiculitzar Josep Lluís Nuñez.

És veritat i cap persona s’ha molestat.

– Arús és el mitjà o el mitjà és Arús?

M’agrada pensar que estic per sobre del mitjà, no per una qüestió egocèntrica, sinó perquè he de ser fidel al meu projecte. Ara, des de fa dos mesos, 8TV té un 40% del capital de Mediaset, però jo no em puc plantejar gaire una qüestió d’aquesta dimensió. He de poder pensar en el meu programa, independentment dels percentatges del capital.

– On està aquesta magnífica indústria audiovisual catalana que a vostè sembla que encara no l’ha trobat?

No m’ha trobat… i crec que ni em busca.

– Vostè ofereix qualitat i costos, i els governs catalans i de tots colors no han fet ni cas a un dels comunicadors més brillants de casa. Creu que han estat justos?

Justos no ho sé, generosos no. I vull deixar ben clar que mai he tingut res contra TV3 quan, pel motiu que sigui i com les altres cadenes, surten al meu programa.

– Per què Alfons Arús no ha fet Els matins de Catalunya Ràdio o TV3?

Mai m’han ofert res. I quan hi he treballat ha estat mitjançant Gestmusic.

– Potser ja seria hora. Ho acceptaria?

Home, ho estudiaria bé. Estem parlant d’un gran mitjà.

– Arús prefereix la ràdio o la televisió?

La ràdio. És més d’autor.

– Una part dels seus programes es mouen en el món de Friquilàndia?

Sóc un gran valedor dels friquis, i la “cutreria” que va néixer i amb dignitat com a defensa de la manca de pressupost. Durant molts anys he tret friquis de l’armari, però els d’ara no són friquis sinó “jetas”, perquè saben que ho són. Res a veure amb Carlos Jesús o Bernardino.

– El preocupa la situació política actual de Catalunya?

Molt, perquè estem en un punt on la gent s’ha de poder fer una idea i escollir bé; a partir del sentiment però també de la raó.

– M’ha dit que no creu en els polítics.

I és cert, però tenim una magnifica oportunitat per escoltar-los. I no només és una oportunitat, sinó una obligació. Tenen ara el nostre futur a les seves mans, i els hem d’escoltar. Com també deixar que s’expressin i no fer paperets de lluïment com Ana Pastor a qui només li preocupen les preguntes i no les respostes.

– Parlem de lluïment i mediocritat?

Exactament, cosa que em decep profundament. És una llàstima baixar a determinats nivells de taverna i no aprofitar una eina tan poderosa com els mitjans perquè la gent es pugui formar una idea molt més completa.

– Vostè vol la independència?

A mi m’agradaria saber, més enllà de la independència, quina Catalunya és més viable, sobretot per als meus fills que jo ja estic més a prop de l’IMSERSO.

Josep Cuch, nou alcalde de Cànoves i Samalús: “Hem despenjat la bandera espanyola perquè tenim signat un acord de govern amb ERC”

Josep Cuch, petit empresari forestal, és el nou alcalde de Cànoves i Samalús, municipi del Vallès Oriental al peu del Parc Natural del Montseny amb poc més de 3.000 habitants. Un home que, com sembla que s’imposa en l’àmbit polític de Catalunya, prové del carrer o el camp. Ha estat els darrers quatre anys a l’oposició, però junt amb altres companyis del poble van crear el partit Nou Impuls i Unitat (NIU), exclusivament municipal. No els va anar malament: tenen quatre regidors que sumats a dos d’ERC els dóna la majoria i han deixat el PSC a l’oposició. S’han trobat, explica, un deute de cinc-cents mil euros, i “uns hàbits” de vint anys que “hem de canviar”. Els anteriors polítics –diu- s’han pres malament el relleu. Malgrat això, no els treu mèrits especialment pel que fa a la tasca realitzada en Benestar Social o Obres i Serveis.

Foto J.C - Paint JPEG

Josep Cuch, alcalde de Cànoves i Samalús (Nou Impuls i Unitat)

 

Sr. Cuch, la senyalització de Cànoves i Samalús, venint de Barcelona i per un “foraster” com jo, segueix a les beceroles. Així li ho vaig dir al darrer alcalde, Josep Lluis López, i ara m’atreveixo a recorda-li-ho a vostè.

I té raó, sobretot perquè som una entrada natural al Parc Natural del Montseny per la qual hi circulen molts visitants, cosa que des del nostre municipi hauríem d’aprofitar molt més. En general s’associa el Parc amb Sant Celoni o Santa Fe, i no per entrar-hi per la nostra banda. Com em diu vostè, per venir de fora la gent ha d’anar a Cardedeu, i només un cop allà -i a dins- troba el primer rètol de Cànoves. Un tema a estudiar i que li agreixo que em recordi. Pensi, no obstant, que portem aquí només tres mesos.

-Ho sé. I precisament per això: per què aquest canvi? L’antic alcalde va guanyar, amb millors resultats i és el més votat.

Sí, però també va canviar la composició del consistori, i dos dels partits que li donaven suport (CiU i PP) no van treure ni un sol regidor. El nostre equip va sumar un resultat prou digne, que afegint-hi el suport d’ERC vam decidir que ja era hora de canviar els lideratges de més de vint anys.

-No els deu haver agradat això a la gent del PSC?

No gaire i s’ho han pres molt malament, jo crec que excessivament. Nosaltres som gent del poble de tota la vida i d’un grup independent que no està lligat a cap partit. I teníem la sensació que els nostres diners es gestionaven malament, com després hem pogut veure.

-I doncs que han vist?

Se’ns deia que no hi havia deutes, cosa que no és veritat. Amb només tres mesos ja he hagut de negociar el pagament d’un deute de cinc-cents mil euros.

-Tan malament ho va fer Josep Lluis López i el seu equip?

Tot no, per descomptat, però la gestió econòmica sí. I la qüestió és que no es va dir la veritat. Pel que fa a la despesa corrent o préstecs tot està correcte. Ara bé, sí que hi ha una sentència sobre una expropiació que ens comunica que s’han de pagar sobre uns cinc-cents mill euros, cosa que abans de les eleccions ells sabien i no ens ho van dir. Per tant, potser no parlem de deute corrent però són deutes amb veïns i que s’arrosseguen des de 2009. Esperem no trobar-nos més sorpreses.

-Ho han solucionat entenc?

Ho hem resolt. Pagar-ho encara no ho hem fet, però hem pactat una fórmula amb els creditors que tenim ben encaminada. I és important també, perquè si no es tanquen temes com aquests després venen els interessos.

-L’objectiu de NIU?

Simple: treballar pel poble. I quan aquest vulgui, que no ens voti i ens facin fora. Però un acord entre PSC, CiU i PP s’havia d’acabar.

-És curiós el cas d’ERC, perquè sembla que en àmbits municipals cada cop més va ocupant llocs que fins no fa tants anys eren més aviat de Convergència.

Efectivament i amb un afegit més social. A més, i com va fer Oriol Junqueras al Parlament, hem fet un acord de governabilitat però no han entrat al govern.

-Em parava fa un moment de la importància del turisme. Per què i quin?

Evident. Som un poble sense indústria i un Ajuntament que bàsicament només viu dels Ibis i això cal corregir-ho quan abans. Ens agradi o no la principal opció passa pel turisme i el comerç. I per aquí començarem: organitzant el turisme, primerament amb les empreses d’aquí, per tal que qui arribi, pels motius o rutes que sigui, sàpiga que pot fer-hi, on menjar o on hostatjar-se, muntar a cavall o anar d’excursió. Avui per avui, no tenim comerç però visitants sí i no els podem deixar perdre alegrement.

-Per què ve la gent a Cànoves, i on va?

Sobretot, perquè som una zona d’accés al Parc Natural del Montseny. I d’acord amb les dades de la directora del Parc, la zona d’accés que els ha crescut més; més que l’entrada per Viladrau o Sant Celoni.

-Mmm… doncs disculpi però la senyalització l’haurien de mirar bé i a fons!

(Riu) Sens dubte! Ja fem tard. És clau.

-Sé que acaben d’arribar i porten tres mesos. Però, apunti’m les prioritats per als pròxims quatre anys.

De la principal n’hem parlat: l’econòmica, cosa que portem controlada rigorosament i des del primer dia amb el secretari. Però també tenim una web turística que requereix una redefinició i una forta empenta per incloure-hi tot el municipi especialment la part de Cànoves. Estem estudiant una proposta molt interessant de rutes caminant a través d’un sistema de GPS que es descarreguen pel mòbil. I que funcionen sempre, un cop descarregat, hi hagi cobertura o no. És un tema que hem de lligar amb la web i les empreses turístiques d’aquí.

-Alguna altra prioritat?

Una d’importantíssima: els transports, cosa que l’antic govern havia fet i molt bé. Ja hem posat en marxa una nova línia d’autobusos pels estudiants de Batxillerat i FP que han d’anar i tornar de Cànoves a Cardedeu o Granollers. Insisteixo, l’antiga regidora ho havia fet molt bé. Però aquest any la proporció d’alumnes ha canviat i ens ha obligat a posar una línia que no entra en els ajuts de la Diputació i hem d’assumir nosaltres.

-Ara que hi ha tantes eleccions, creu que els municipis han de jugar algun paper polític que vagi més enllà d’ells mateixos?

Nosaltres, al nostre grup, hi tenim gent de tots colors, cosa que ja ens agrada. Però com li he dit, hem vingut a treballar pel poble. Ara bé, també hem hagut de signar un acord amb ERC on ens comprometem a afegir-nos a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), com també a despenjar la bandera espanyola.

-I l’han despenjada?

Ho hem fet; totes dues coses.

-I la gent no s’ha enfadat?

Si, una part del poble sí i em van trucar per avisar-me farien una manifestació. Els vaig dir, no només que em semblava molt natural sinó que jo també hi aniria.

-I hi va anar?

Per descomptat. Primer, perquè sóc l’alcalde. I segon, perquè els dec una explicació.

-Quina va ser l’explicació?

La realitat: que són les condicions que hem complert per l’acord de govern. Al mateix temps, els vaig dir que el dia que m’arribés un requeriment de les autoritats espanyoles per penjar-la ho faria; i no tardaré ni un dia. Ni penjaré una bandera petita, sinó la que toca.

-Mmm… li ha arribat alguna carta?

De moment… cap ni una.

-Déu ni do amb l’acord.

No, és un molt bon acord. Dels 106 punts en què està estructurat només dos, aquests que li he dit, toquen un tema identitari. La resta, qüestions socials i del poble que és el que hem vingut a fer. Jo no hauria tret la bandera espanyola. Sóc català de tot la vida, d’aquí de Cànoves i em sento català, però el fet que hi hagi o no una bandera em preocupa poc; només és una bandera.

-Li poden fer pagar això en les pròximes eleccions?

Falten quatre anys i tenim moltes coses per fer més importants. Ho veurem, tot i que si ens fixem en algun altre cas com ara Llinars del Vallès, de problemes ben pocs. Hi ha molta gent castellanoparlant i no hi tenen la bandera perquè l’alcalde és d’ERC, però tot funciona amb normalitat i des de fa temps. I no només no hi tenen l’espanyola sinó una estelada ben grossa. Però, al capdavall els veïns què és el que veuen?

-No ho sé, digui’m-ho vostè?

Doncs que mentre quan truquin o vagin a l’Ajuntament, aquest respongui i els doni els serveis que ha de donar i sigui eficaç n’hi ha suficient.

-Catalunya ha de ser independent?

Això ho ha de dir la gent. Ara bé, jo, i no ja com alcalde sinó com a persona i petit empresari, crec que si l’Estat ho hagués fet políticament d’una altra manera avui no estaríem així. Els catalans, per tradició, som gent tranquil·la i que pacta i arriba acords. Però quan a l’altra banda hi ha un mur, potser sí que al final l’única solució és la independència.

Laura Costa: «No vull una Catalunya independent amb Artur Mas de president»

Entrevista a Laura Campos (ICV), alcaldessa de Montcada i Reixac

Montcada i Reixac segueix sent el municipi de les vies de RENFE. Tres línies, més la de l’AVE, divideixen verticalment i transversal la ciutat, on encara cal travessar, a peu de carrer, dos passos a nivell. Per a molts, sobretot els que circulàvem com un ramat de cotxes entrant a Barcelona, segueix sent la ciutat de la cimentera Asland (avui Lafarge) i la seva percutora falca “llegando a la fábrica de cemento, carril izquierdo, señalizado, directo a Barcelona”. Laura Costa (Montcada i Reixac 1977) és la nova i riallera alcaldessa per ICV, amb el suport d’ERC i Circulo Montcada. Vol seguir la tasca que, a finals del setanta, va encetar el seu pare, el primer alcalde democràtic. Després dels darrers setze anys de “sociovergència neoliberal”, Costa vol tornar a connectar amb la gent; i en té la confiança. Així m’ho confirmen els improvisats tertulians del bar restaurant Júpiter, situat al costat mateix de l’Ajuntament, que liderats pel propietari Juan, asseguren tot esmorzant que se li ha d’atorgar confiança i temps. Si van a Montcada, esmorzin al Júpiter del Juan, fan unes entrepans de pernil ibèric dels bons de veritat.

 

 

-Sra. Costa, la política és un qüestió de confiança. Vinc del bar Júpiter i tothom em parla bé de vostè; i encara no ha començat!

Caram! (riu). Doncs m’alegra saber-ho.

-L’associen al seu pare, un personatge estimat aquí. Això de la política li ve de família?

Sí, a casa tots tenim la política incorporada ja des de petits.

-Vostè és la primera vegada que encapçala una candidatura i guanya.

Sí, i hem fet un govern amb ERC i Círculo amb els quals coincidim en les prioritats.

-No és la versió Colau doncs.

Es va intentar confluir però finalment va ser impossible.

-Fins quan Montcada i Reixac ha de ser la ciutat de les vies de RENFE i la bifurcació?

Fins que se soterrin. És l’única ciutat d’Espanya, de nivell mig, amb sis estacions, cinc de les quals estan en ple funcionament. Som l’entrada nord de Barcelona i on hi coincideixen les línies ferroviàries de Terrassa, Puigcerdà i França; per sota de la qual hi passa l’AVE. A més a més de les dues autopistes i les dues carreteres. El futur de Montcada passa pel soterrament de les vies. Montcada ha pagat un fort peatge durant molts anys.

-I dos passos a nivell a peu de terra… d’aquells gairebé del s.XIX.

Que compliquen molt el dia a dia, a part del perill que pressuposen.

-Soterrar no es fa en quatre dies, ni quatre anys.

Però algun dia ho haurem de resoldre. Provoca una gran dispersió als ciutadans; sovint, per anar d’un barri al centre, pots sentir: “me’n vaig a Montcada, al metge”. Però si hi són a Montcada!

-Si mirem enrere, potser anem fins l’època del seu pare?

Va ser el primer en preocupar-se’n. També es va fer un projecte per fases del qual teníem un compromís del Ministeri, aprofitant les obres de l’AVE. Mai en van fer cas. Parlem de 170 morts des que es va fer la línia fa 125 anys.

-Parla de prioritats. Quines són?

Plantar cara a l’emergència del moment: que no desnonin o mantenir i millorar les ajudes i serveis socials.

-I què faran ara?

Moltes coses, però no haguéssim fet mai els edificis que s’han construït, a part que tenim un pressupost hipotecat per les expropiacions de vint milions d’euros d’una gestió nefasta en l’àmbit urbanístic. Hem d’apostar per la tarifació social o actualitzar els convenis de la taula de contractació amb les empreses de l’entorn i que els ciutadans tinguin coneixement d’aquesta opció amb la borsa de treball. També l’augment de les beques menjador, on ens hi ajuda La Caixa amb 25.000 euros. També tenim converses amb Lidl.

-No ho va fer bé el darrer govern?

S’ha governat d’esquenes al poble, i s’han prioritzat interessos personals i partidistes per damunt dels de la ciutadania.

-Quins?

Segons els tribunals i la sentència, Valentine va beneficiar un tercer, una empresa privada, per davant dels interessos de la ciutadania. O la imputació i condemna de María Elena Pérez del PSC, per uns interessos que venien de Sabadell.

Laura 2

-Moltes coses sobre la taula.

I fa un mes que hem aterrat. Si torna d’aquí dos mesos veurà resultats.

-Tornaré. Vostè té un actiu: la gent els dona temps, això m’han dit.

Es percep un canvi en les formes, i en un mes hem fet més per aproximar-nos a la gent que l’anterior equip en setze anys.

-La cimentera seguirà aquí?

Una empresa com aquesta (instal·lada el 1917) i avui a cent metres d’un nucli urbà i d’una escola de primària ja no té cabuda.

-Vostè és d’esquerres, si marxa Lafarge baixen els llocs de treball.

Sí i ens hem reunit amb el Comitè d’Empresa.

-Sí, però el Comitè d’Empresa no la tanca ni la obra.

Hem d’iniciar converses amb l’empresa.

-Li preocupen també els serveis d’urgències nocturnes.

Fa quatre anys les van treure. Una ciutat de gairebé quaranta mil habitants no s’ho pot permetre, com tampoc no tenir el servei d’ambulàncies. Hem sol·licitat un estudi perquè l’Ajuntament n’assumeixi els costos i donarem l’opció a la gent per decidir-ho.

-S’han baixat els sous, cosa que Colau no pot fer a Barcelona.

Cert, parlem de cent deu-mil euros anuals d’estalvi.

-I pel que fa a les plebiscitàries del 27 S què en pensa?

No hi estic d’acord en absolut.

-I als senyors del Júpiter que els diem? Perquè no pensen ben bé el mateix que vostè. M’han dit: “que la gente vote y terminemos con tanto ruido. Y  luego se cumpla lo que la gente ha dicho”. On esta ICV, amb els federalistes, amb els sobiranistes, va per lliure?

Estem en el grup dels drets nacionals i també socials. El de Podemos.

-I estan pel dret a decidir i farien un referèndum?

Ho han dit sempre i no crec que tinguessin cap problema.

-I com els preguntem als del Júpiter que opinen?

Amb un referèndum.

-No es pot. I si la confiança s’ha de posar en un Zapatero que “apoyarà” i no fa, o Mariano Rajoy la cosa encara és més difícil. L’Estat posa contra les cordes el país?

A nosaltres ens han posat contra les cordes. I les del 27-S seran unes eleccions complicades. Haurem d’insistir.

-Durant 400 anys més?

Es que jo no vull una Catalunya independent amb Mas de president.

-I amb un altre?

Si no és de convergència sí.

-Romeva?

(riu de nou) Ui! Deixem el tema del Romeva que és més que delicat.

Interpreto una certa visceralitat cap als convergents.

No, només que les diferències són grans.

-L’alcaldessa de Badalona em deia que l’esquerra tradicional s’ha acomodat en una estructura liberal.

I té raó. I cal recuperar el que és la veritable política.

-En canvi, vostè a tret un bon resultat.

Cert, perquè la gent volia un canvi, però som molt conscients d’aquest fet.

-I ha donat peu a la creació de partits com Ciutadans o Podemos que s’han fet entendre de seguida

Ha estat un fet clau i han sabut detectar el descontent i comunicar-lo bé, sense parlar de neoliberalisme.

-Sra Costa, en arribar i aparcant el cotxe he vist que el carrer de l’Ajuntament és diu Avenida de la unidad. La unidad de què?

(Riu) de nou. Afegeixi vostè a continuació el que vulgui.

El PSC no havia d’haver entrat mai a la batalla política de la independència i el sobiranisme

Entrevista a Josep Lluis López (PSC), alcalde de Cànoves i Samalús

 

 

  • La independència s’ha identificat només amb una il·lusió
  • La clau del PSC ha estat el municipalisme i això és el que l’ha fet gran
  • El PSC ha de tornar als seus orígens
  • El PSC reflexa la societat confusa que tenim avui dia
  • La inquietud identitària ha col•lapsat el debat polític

A les deu del matí sóc al bell mig del Vallès Oriental entre Cardedeu i La Garriga. En un municipi petit i poc conegut. Però on hi ha alta política; directa. Els parlo de Cànoves i Samalús, amb prop de 3.000 habitants entre tots dos municipis agregats. Difícil d’arribar-hi per una lamentable senyalització que -des de Barcelona- et porta sí o sí a Cardedeu. Un cop allà, i aturat a l’Avinguda Àngel Guimerà, apareix el primer rètol de Cànoves enmig d’un plafó senyalitzat cap a la zona esportiva (de Cardedeu), la policia municipal, La Mongia, les piscines, el col·legi i la BV-5108. Finalment, i per la BV-5107, s’hi arriba. Però si ja és difícil trobar-hi, més complicada encara, per l’alcalde del PSC Josep Lluís López, es trobar una primera resposta.

 

-Sr. López On és el PSC?
Bona pregunta.

-Gràcies, però on és?
Això no ho sé massa bé. Sé on està José Luis López. I el que sí se també és on no està el PSC.

-Ja és un punt de partida.
Sí, perquè quan un partit es posa sobre temes que no van amb ell el més lògic és que perdi el Nord.

-Caram! Vostè és contundent. Ja els ha dit això al carrer Nicaragua?
Cada vegada que hi vaig. I sóc membre de l’executiu.

-I no el renyen? A les maquinàries dels partits no els agrada gens que se’ls toqui el crostó.
No. Sóc dels que parla sense embuts i sincerament; sempre ho faig. Sóc del PSC des que tenia 15 anys. I ho seguiré sent perquè m’ho crec. A part, qui em fa alcalde i em paga el sou és la gent de Cànoves i Samalús als qui em dec i per a qui intento fer-ho tant bé com sé.

-I quin és el Nord?
El PSC no havia d’haver entrat mai a la batalla política de la independència i el sobiranisme. És una qüestió sobretot emocional, per tant difícil de combatre i al meu entendre secundària. No interessa gaire a la gent.

-Que interessa a la gent?
Avui per avui, el problema de l’atur o el treball per exemple. Pel PSC aquesta ha de ser la prioritat. També la qualitat dels llocs de treball, la protecció social o els serveis de bon nivell. Perquè és el que afecta més directament a les persones; i a totes sense excepció.

-Siguin del partit que siguin?
Siguin d’on siguin.

-Del PP també?
Per descomptat. Aquí, mai hem pres part d’aquest tradicional sectarisme que divideix les persones, siguin del PP, del Barça, de l’Espanyol o del Betis. Aquesta intransigència crec que ha dividit la nostra societat durant molts i molts anys, i ha estat un gran error.

-Potser ha portat a que apareguin partits com Ciutadans, Podemos, CUP…
Segurament. En aquest sentit cal vigilar i distingir bé, perquè no podem portar les persones cap al populisme i les promeses boniques però que no es poden fer.

-Son populistes aquests partits?
Jo no he dit això. Dic que cal que les persones destriïn bé el gra de la palla, o entre allò que se’ls proposa i es pot fer i el que no però se’ls proposa, i amb grans escarafalls.

-Vostès ho fan tot?
-No, nosaltres fem el que el pressupost -i les necessitats dels ciutadans- ens permeten. Si tenim 4 gastem 4. Ni un euro més. I no devem res a ningú.

-I tots els polítics fan això?
Els polítics, en general, s’han allunyat de la gent i els seus principals problemes. A més, ara hi ha una inquietud identitària -que s’ha de respectar per descomptat- però que ha col·lapsat el debat polític. La independència s’ha identificat només amb una il·lusió.

-Una emoció, un sentiment?
Exacte. Però hem de centrar els debats en allò que de veritat preocupa a la gent, i a mi pel carrer em demanen feina, em demanen que no els facin fora de casa o bons serveis. Molt poca gent em parla d’independència.

-Es perd el temps.
Han estat set anys perduts, en què ens hem allunyat d’allò que la gent trepitja. I la gent ha basculat del PP del ‘pleno empleo’ a la independència i al Podemos que ho resoldrà tot en quatre dies.

… en cinc potser?
La gent volem coses noves, una reacció ben natural i humana. Però no podem enganyar. Es fan massa debats falsos i inútils. Però res és perfecte; la independència tampoc.

-Quina és la malaltia del PSC?
El PSC reflexa la societat que tenim avui dia. La societat està confusa, i el nostre partit, com gairebé tots, també. La clau del PSC ha estat el municipalisme i això és el que l’ha fet gran.

-Hi ha medicina per combatre-ho?
El PSC ha de tornar als seus orígens i parlar dels problemes reals de la gent: de la feina o de l’habitatge per exemple. I si la teva marca és aquesta, però tu te n’allunyes i entres en terrenys i debats que no són els teus, et crees un problema. I aquí estem.

Cànoves i Samalús

Des de Barcelona, per l’autopista C-33, ni un sol rètol del seu poble fins al centre de Cardedeu. Un pot anar també a Sant Celoni, Llinars, La Roca, La Garriga o Dosrius. Però no al seu poble. ¿Que li sembla?

Que és cert i lamentable. No és un tema que depengui de nosaltres directament, i quan l’he plantejat se m’ha dit que la carretera no pot ser una fira d’anuncis. Però és desolador i sóc del parer que cal posar-hi solució.

-Potser perquè és un poble petit?
El poble és petit, però ha d’estar indicat en la seva justa mesura, com Sant Antoni de Vilamajor, La Garriga o La Roca. Tal com està avui això no te cap sentit. Anuncis els mínims, però senyals les necessàries.

-Què han fet vostès per Cànoves i Samalús?
Moltes coses. Per exemple ser capaços d’enfocar bé, i com a via de finançament , tot el patrimoni cultural, històric i natural que tenim. Hem mirat cap al Montseny -hi havíem viscut d’esquena- i ho hem lligat amb els camins fluvials, el senderisme i els serveis d’hosteleria i turisme. I tot va començar amb un simple punt d’informació.

-Fer turisme a Cànoves i Samalús?
Sí, perquè el patrimoni històric i cultural no es solament un tema turístic sinó d’arrelament, d’història i coneixement del passat. És la manera de poder saber qui som avui. Era un dèficit que arrossegàvem i -com a mínim els nostres habitants- han de saber el passat dels ibers a la nostra zona o la importància de la carboneria.

-Però hi ha qui es queixa, per exemple, que els boscos de l’entorn no estan ben cuidats, hi passen masses persones i bicicletes. En entrar aquí m’ho ha dit una senyora (Maria del Remei). I també ho he sentit al Racó de la Cris, a l’entrada del poble, mentre feia un… ‘café con leche’.
No podem arribar a tot, i segurament tenen raó. Pel que fa al turisme s’hi ha treballat molt; i així seguirem els pròxims 4 anys. Els nostre municipi no té indústries, per tant, d’algun lloc hem de treure diners. La gent ha de saber que, a part de fer coses boniques i pràctiques, aquestes s’han de poder pagar.

-En aquests anys, quina és la funció que més l’ha satisfet poder portar a terme?
Haver pogut facilitar feina a la persones. Hem fet cinc plans d’ocupació, en un municipi petit com el nostre, i que han anat bé. Teníem quatre autobusos, ara en tenim nou i totes les urbanitzacions connectades. I tot plegat amb un bitllet integral que serveix pel tren.

-Deutes?
Cap. I orgullós de no deure ni un euro a cap banc.

-Els habitants doncs poden estar satisfets de la seva gestió.
Crec que sí, a més en un poble petit la inversió efectuada es veu de seguida. Però no sóc jo qui ho ha de jutjar sinó ells. El que jo puc dir es que estic satisfet de la meva feina.

-Sr. Lopez, em deia que qui el fa alcalde i li paga el sou és la gent de Cànoves i Samalús i és a ells a qui es deu. I se’l veu una persona franca. Vostè guanyarà les pròximes municipals.
Això no ho podem saber, però jo ho intentaré i per darrer cop. Ja porto vuit anys i aquesta és la darrera vegada. Tot té un temps i hi ha vida més enllà de l’Ajuntament. La política és passatgera i vocacional. I s’ha de saber marxar dels llocs, sobretot, abans que et fotin fora.

-I després què?
Ben fàcil, torno a conduir la màquina d’escombraries de La Garriga.

-I ja està?
No, no està, perquè podré explicar als meus fills que he estat alcalde per a tres-mil persones, que són moltes, durant molt temps i he pogut treballar per a ells. Hi ha res més bonic?

Bonic no ho sé però generós no, sens dubte. Tots els polítics fossin com vostè.

La Generalitat crea nous cursos per a blogers

El departament de Benestar social i Familia de la Generalitat ha creat un nou espai per a la creació de blogers. el sistema de funcionament és totalment virtual, cosa que no és precisament fàcil d’assimilar tot i que el suport dels seus responsables del departament i la intuicio de l’usuari permeten avançar.

Espanya només sap fer creixer el PIB un 2%

Tal com ha explicat el delegat a Catalunya de BBVA Xavier Querol, el principal problema de l’Estat espanyol davant l’actual crisi es que no es capaç de crear riquesa. Un país no pot millorar si amb el pas dels anys no es capaç de millorar la seva capacitat de producció de bens i serveis,  i Espanya mai ha passat del 2 per cent, tret de comptades excepcions. Si no millora el PIB no millora la riquesa dels països.

El Futbol Club Barcelona despedeix Tito Vilanova

La catedral de Barcelona va quedar petita ahir al vespre durant la celebració del funeral de Tito Vilanova. Més de vuit-centres persones, entre jugadors de les diverses categories del club, autoritats i amics de Vilanova van omplir la sala. L’àmbient era silenciós, de tristesa generalitzada i d’emocions a flor de pell, especialment després dels parlaments de l’amic de l’ànima Jordi  Roura com també dels fills de tito, Adrià i Carlota.

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor