Estimat Alan,

Estimat Alan.
Nosaltres, els gegants, només sabem que de tant en tant, algú ens porta i ens fa ballar quan sona la música. De qui ho fa no en sabem ni el color de la pell, ni la raça, ni la seva orientació sexual, ni la tendència política, si és gras o prim, calb o amb melena… No distingim cap diferència entre vosaltres perquè des de la nostra alçada tots sou iguals.
Així doncs no entenem com entre els humans, que teniu sentiments, no sigueu capaços de respectar tota la diversitat que enriqueix la vostra espècie.
Alan, als nostres gegantons no els havíem vist mai tan tristos. Ens han dit que no els podràs fer ballar perquè has marxat, potser a cercar d’altres mons que et respectin i t’acceptin tal i com ets: una persona, amb les seves virtuts i els seus defectes.
A partir d’ara, si notem que a la gralla se li escapa un gemec, pensarem que s’ha entristit recordant-te. I segur que en les cercaviles i en els balls, entre volta i volta, seguirem veien el teu somriure.
Rep una abraçada i molt ànims i la força dels gegants per als teus.

Publicat dins de General | Envia un comentari