Salta al contingut


Cinc cèntims sobre la xerrada de la Dra. Naia Sáez a Mollet del Vallès

El 26 d’octubre la Dra. Naia Sáez, va fer una xerrada a Mollet del Vallès amb el títol Estudi de la relació entre la SFC, l’ansietat i la depressió. Va començar explicant que la confusió entre la síndrome de fatiga crònica i els trastorns d’ansietat i depressiu és un tema vigent, però gens nou, ja que durant el segle XIX sota el nom de neurastènia s’hi englobaven les tres malalties. La divisió entre neurastènia i neurosi, la ve fer Freud a finals del segle XIX, la primera va derivar cap a la SFC i la segona cap als trastorns d’ansietat i depressiu. Va descriure la SFC com una malaltia greu, que genera molt patiment, el símptoma principal de la qual és la fatiga física i neural. Tot seguit en va descriure els símptomes classificant-los segons afectin l’afectivitat, la conducta, el sistema cognitiu o físicament, per després comparar-los amb els del trastorn depressiu per mostrar que hi ha moltes similituds (trastorn del son, ansietat, irritabilitat, aïllament social, clinofília, problemes d’atenció i concentració, cansament, mal d’esquena, mal de cap, dolors…). La Dra. Naia, però va voler fer més incidència en les diferències “ja que són les que permeten fer un diagnòstic correcte i establir també un tractament correcte”. Així va arribar a la conclusió que el símptoma nuclear de la SFC és el cansament i d’aquí deriven la resta de símptomes, mentre que el símptoma nuclear del trastorn depressiu és la tristesa i d’aquí deriven la resta de símptomes.

Tot seguit va plantejar les tres hipòtesis següents per refutar-les o confirmar-les després, basant-se en la teoria biopsicosocial i sobretot en aspectes biològics:

  1. Es tracta de la mateixa malaltia i són dues cares de la mateixa moneda
  2. Són trastorns amb causes similars i, per això, cursen amb símptomes similars
  3. Tenen causes totalment diferents, però generen uns símptomes similars

Va parlar d’aspectes funcionals tant de la fatiga com del dolor i també de la part microscòpica, els neurotransmissors. De tots va explicar el resultat de diversos estudis comparatius entre la SFC i el trastorn depressiu. També va parlar de les alteracions immunològiques i hormonals. Va concloure aquest apartat dient que si la SFC i el trastorn depressiu comparteixen tants símptomes és probablement perquè comparteixen alguns mecanismes biològics, que la SFC i el trastorn depressiu tenen símptomes similars, però també en tenen de diferents sobretot en el camp hormonal i que pel que fa a les diferències neuronals i immunològiques calen molts més estudis comparatius. En definitiva, que no són dues cares d’una mateixa moneda, és a dir, no tenen la mateixa causa, sinó que tenen causes similars i, per això, tenen símptomes similars, però no iguals i que el trastorn depressiu i d’ansietat són freqüents en la SFC tant com a factor de risc com durant la seva evolució.

Va seguir parlant del tractament de la SFC i va dir que a ella li “agrada simbolitzar el tractament amb un triangle”. En un vèrtex hi ha la teràpia cognitivoconductual, en l’altre l’exercici físic programat i en el tercer el tractament farmacològic, aspecte sobre el qual es va estendre més. I va acabar dient que el tractament de la SFC és complex i simptomàtic i ha de ser individualitzat.

Si voleu una informació més detallada cliqueu aquí

Posted in Actualitat, Esdeveniments, Xerrades.

Tagged with , , , , , , , , , .


0 comentaris

Mantingues contacte amb la discussió, segueix el RSS RSS dels comentaris de la entrada.



Una mica d'HTML...

o, contesta a aquesta entrada via trackback.



Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor