Salta al contingut


Entrevista al Dr. Broggi,

El Doctor Moisès Broggi, és president d’honor de la Fundació FF

Eren just les 12 quan picàvem a la porta de la casa que el Dr. Broggi i l’Angelina tenen al barri de Sant Gervasi de Barcelona. L’Angelina és la seva dona , filla del Dr. Trias i Pujol, nascuda a Badalona i amb noranta i molts anys, és clar que ara el Dr. Broggi ja en té 103 . A pesar de l’avançada edat i la fragilitat del seu cos, té el cap molt clar.

Maite Vivancos: Dr. Broggi, com va ser que es va fer metge ?

Dr. Broggi: Acabat el batxillerat, m’era igual fer de metge, d’advocat o d’enginyer… Però la majoria de companys feien medicina i em vaig apuntar a un grup al Clínic a veure operacions i m’hi vaig anar aficionant. Això era cap a l’any 14, llavors ja hi havia anestèsia, però era perillosa i molts morien per aquest motiu.

MV: Què sap sobre fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica ?

Dr. Broggi: Em va interessar el dolor d’aquelles dones. Des del començament una cosa que em va sorprendre és que clínicament estava ben descrita. Amb la SFC de seguida vaig pensar en persones que no arriben al grau de relaxació necessària. El múscul té un hiper to que produeix sensació de fatiga. També vaig pensar en un factor psíquic: desenganys, trobar la vida poc atractiva, falta d’esperança…

MV: Això del factor psíquic devia ser quan vau començar a sentir-ne parlar, però ara ja no se’n parla. S’ha trobat en la seva llarga trajectòria mèdica amb malalts tan mal vistos com nosaltres ?

Dr. Broggi: Maltractada perquè el mecanisme no està ben explicat. Els metges no el coneixen i la seva ignorància es tradueix en repulsió.

MV: Vostè que va ser molt innovador en tantes coses, veu sortida als nostres problemes?

Dr.Broggi : Es requereix un estudi experimental i necessari, però, ara, actualment, és difícil si no hi ha diners per a investigació.

MV: La investigació està parada per falta de fons, l’administració gira el cap. Creu que les associacions haurien de fer alguna cosa al respecte?

Dr.:Hi ha d’haver metges en actiu que investiguin, amb números, estadístiques… Això és bàsic.

MV: Amb tot el que ha viscut, quines coses l’han impactat més ?

La manera de veure el món és molt diferent entre el pare i el fill. El valor de l’amistat i l’amor dels uns amb els altres. Si a la vida treus això no hi ha res.

La influència del meu pare, haver treballat amb els doctors Trias, haver viscut la guerra. El descobriment de la respiració controlada amb anestèsia, poder fer operacions amb tòrax obert,… La lluita contra la guerra nuclear i contra la guerra en general, qualsevol guerra. Això de la guerra és molt important perquè fins al segle passat, la història és la historia de les guerres; era el mecanisme per resoldre els assumptes internacionals… Ara s’ha d’anar a favor de la pau.

MV: Actualment, com veu tot el que està passant amb la sanitat?

La sanitat està mal enfocada des del començament. Gratuïta per a tothom no pot ser. S’hauria de fer un copagament. Tenim bons metges, però s’han convertit en funcionaris.

MV: Vol afegir alguna cosa més ?

Donar-vos les gràcies per recordar-vos de mi i penseu que ja fa anys que estic fora de la medecina i si no he respost bé alguna cosa penseu que l’edat ja és molt avançada i el cap ja no està com voldria.

 

 

 

Posted in Entrevistes.

Tagged with , , , , , , .


0 comentaris

Mantingues contacte amb la discussió, segueix el RSS RSS dels comentaris de la entrada.



Una mica d'HTML...

o, contesta a aquesta entrada via trackback.



Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor