Salta al contingut


Entrevista a Míriam Valldeperes, una dels responsables de l’estudi grafològic

Míriam Valldeperes

Míriam Valldeperes Herrada, jurista, juntament amb Josep Juan Buixeda, criminòleg, són les persones responsables de l’estudi grafològic en el qual col·labora aquesta Federació. Han publicat força articles en diferents revistes i associacions com el Col·legi d’advocats de Sabadell, Revista de Criminologia de Catalunya, Associació de grafoanalistes consultius, etc.

Maite Vivancos: En primer lloc, m’ha sorprès agradablement que una jutgessa s’interessés per la nostra problemàtica, quan hem tingut tantes decepcions amb els jutges que fan anar a treballar gent amb molts problemes físics i psíquics.

Míriam Valldeperes: Aquí el que es planteja no es cap pregunta, sinó la constatació d’un fet, que ve donat perquè els Jutges no tenim les eines adequades per valorar aquests casos i, precisament, aquest treball va enfocat entre d’altres coses a què sigui precisament una eina de valoració d’aquestes dues patologies.

Mai V: D’on ha sorgit la idea i quina finalitat té aquest estudi grafològic europeu amb persones amb FM i SFC ?.

Mir V: La idea va sorgir treballant precisament al meu Jutjat. Em vaig trobar amb una senyora d’aproximadament 35 anys, que li estava fent una sèrie de preguntes relacionades amb un cas en concret, curiosament a l’hora de fer-la signar em vaig trobar que no sabia ben bé com agafar l’útil escriptor. Jo tenia al meu costat l’expedient de referència i sabia perfectament que sabia signar, és a dir, escriure. Això ho matiso ja que moltes vegades et trobes gent que no sap ni llegir ni escriure, en els ambients jurídics, ja se sap, et trobes persones de tots nivells culturals, però aquest no era el cas. Vaig esperar, sorpresa pels moviments corporals que exercia, i de cop em va dir: “PERDONI PERÒ ES QUE EL FET D’ESTAR EN UN JUTJAT I DAVANT DE VOSTÈ M’INTIMIDA UNA MICA I EM FA POSAR NERVIOSA, PERÒ A MÉS AVUI ESTIC EN PLE BROT DE DOLOR”. És clar, la meva pregunta quasi obligada va ser “de què pateix vostè?” I em va contestar “DE FIBROMIALGIA”. Quan finalment va signar i marxar jo em vaig mirar l’expedient que tenia al meu davant i com a perit cal·lígraf i grafopsicològic em vaig adonar que, si bé aquella signatura era de la mateixa autora, no tenia res a veure amb les anteriors realitzades a l’oficina judicial davant del personal. Vaig comentar-li el fet al meu company i com que ja tenim un Màster Europeu sobre VARIACIONS ESCRIPTURALS “determinació de les variacions amb valors escripturals en funció de la posició corporal i de l’útil escriptural que s’utilitza”, aquest fet ens va encoratjar a la investigació.

Mai V: Amb anterioritat a l’estudi, coneixia què és la FM i SFC ?

Mir V: D’una forma superficial

Mai V: Suposo que es deu d’haver trobat amb moltes sorpreses en parlar i veure respostes de la gent afectada. Quina impressió en té actualment?

Mir V: Doncs la impressió és diversa, hi ha persones com vostès que han mostrat molt d’interès, altres, si no en treuen un profit directe i immediat, doncs no els interessava, i d’altres amb promeses de col·labora-hi i mai més n’he sabut res. En general conclouria que hem trobat força obstacles.

Mai V: Imagino que pel fet de ser jutgessa, moltes persones que col·laboren en l’estudi deuen haver retret el comportament dels jutges a l’hora d’enviar la gent a treballar. Creu que el seu col·lectiu està al dia del que patim?

Mir V: Com totes les infermetats que tenen un alt grau de subjectivitat són molt difícils de valorar, per tant, els Jutges serem més eficaços en la mesura que els metges o d’altres professionals entrevinents en aquest àmbit, en aquest cas, els puguin donar les eines de valoració oportunes, perquè un Jutge ha d’emparar sempre les seves decisions amb proves, si no és així la seva resolució seria fàcilment revocable en una instància superior, és a dir, encara que el Jutge tingui un convenciment d’un fet aquest no pot tirar endavant si no ho pot fonamentar amb proves constatables.

Mai V: Què comportarà un cop acabat l’estudi per al nostre col·lectiu malalt ?

Mir V: Esperem i desitgem ser una eina eficaç pel reconeixement i prova d’aquestes patologies davant els Tribunals i allà on correspongui demostrar la seva existència, perquè aquest treball porta una càrrega d’objectivitat i circumstancia necessària, com he dit abans, per arribar a conclusions fermes i constatables.

Mai V: Tenen intenció de publicar els resultats ?

Mir V: És aquest precisament l’objectiu, si no fos així, no tindria sentit, ni seria eficaç.

Mai V: En quin àmbit s’està duent l’estudi? Català, espanyol, francès…?

Mir V: De moment hem començat amb associacions catalanes per la proximitat al nostre domicili, tot i que el treball és redactat en llengua castellana perquè arribi a tothom, però ens agradaria fer-ho, no només en diferents llengües, sinó extensiu a tothom perquè les malalties no tenen fronteres ni parlen cap idioma.

Mai V: Vols afegir-hi alguna cosa?

Mir V: Agrair la col·laboració que ens estan prestant totes aquelles persones que altruistament hi col·laboren i encoratjar a totes les altres que només volen resultats. Doncs jo acabaria l’entrevista amb una frase de Mahatma Gandhi que deia:

La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.

Posted in Actualitat, Entrevistes.

Tagged with , , , , , , .


0 comentaris

Mantingues contacte amb la discussió, segueix el RSS RSS dels comentaris de la entrada.



Una mica d'HTML...

o, contesta a aquesta entrada via trackback.



Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor