TROBADA AMB JORDI ALIGUÉ AL SEU ESTUDI DE CARDEDEU

Hem quedat amb en Jordi a les 10 h del matí al seu Estudi de Cardedeu, on ens rep. Després de les presentacions i salutacions, ens ensenya el local, la part on treballa amb els adults, la part dels infants i totes les interioritats del recinte, mentre ens mostra alguns dels seus treballs fotogràfics, i comencem a intuir la seva manera de pensar i treballar com a mestre d’art i també com a artista.

Amic d’Agustín Ibarrola, entre d’altres, pintor basc reconegut internacionalment, ens explica diverses anècdotes de quan va ser a Cardedeu, també ens explica els projectes que té ara entre mans. Un d’aquests projectes és l’exposició fotogràfica, a mitjan setembre a la Sala Ciutat de Granollers (antic centre cultural de la Caixa). Un altre, és la col·laboració de l’Estudi d’Art amb aquesta Federació, en la qual participen els alumnes.

Aquesta col·laboració consisteix en una mostra de treballs dedicats a la FM i a la SFC i elaborats pels alumnes adults. A partir de l’explicació d’una persona afectada sobre què ens passa a les persones que patim aquestes malalties, no només els símptomes, sinó també i sobretot tot allò que ens envolta, com ens sentim, quins problemes tenim,… cada alumne ha elaborat una obra pictòrica usant la tècnica que, amb l’ajuda del Jordi, ha cregut més convenient.

Després ens vam asseure i mentre ens anava explicant el procediment que s’havia seguit, ens anava mostrant algunes de les obres que ja estan acabades i que podrem veure tots en primícia el mes de novembre a Can Borrell (Mollet del Vallès). Segons Jordi Aligué, la seva col·laboració ha estat principalment la d’intentar que persones diferents no repetissin les mateixes idees. No es tracta de fer una obra reproduint la realitat, afegia, sinó d’expressar en imatges aquelles sensacions i/o emocions que han rebut a través de l’explicació (fragilitat, debilitat, trastorn de l’estat d’ànim, incapacitats…) Perquè l’entenguéssim, posava d’exemple una col·laboració que l’Estudi està fent amb una poetessa, la Laia Noguera. No es tractava, segons el Jordi, d’il·lustrar un poema, sinó d’expressar en imatges allò que transmet el poema, perquè a cada persona li pot transmetre sensacions diferents.

Els treballs que hem vist fins ara ens han emocionat i ens han deixat bocabadades, no només per la qualitat i el rigor del treball, sinó també, i sobretot, per la sensibilitat, comprensió i solidaritat que demostren amb les persones que patim aquestes malalties. Ara esperem, encara amb més il·lusió, que arribi el novembre.

Una exposició que us sorprendrà!