Posts filed under 'RINCÓN DE LA POESÍA'
NADAL 2011
Els camins rovellats són eixuts.
Les vinyes encara vesteixen de sol,
allargant la tardor.
I ja apunta desembre
entre vinyes nues,
de peus al redós de la terra
que es donen la mà.
Les boires esfumen paisatges i el poble que dorm.
S’acosta l’hivern, s’acosta Nadal.
A la finestra entelada arriben records:
retrobem la infantesa,
la nit de Nadal blanca i freda,
la llar, les brases del foc;
el tió i el torró, la festa
i l’esclat del vi blanc.
I davant del Pessebre,
Un cant d’àngels del cel davallant.
Amb vent suau vinclen les palmes.
Tot saltant els pardals aplaudeixen.
Ben al cor de la nit més obscura brilla l’estrella més alta.
Però la llum,…la LLUM DIVINA és a baix,
al Pessebre,
als ulls de l’Infant
que somriu i enamora,
tot il·luminant
MARIA – Silenci! Àngels i arcàngels atureu el cant!
Ocells, palmeres, vent no us moveu tant!
Que el Nen s’adorm! No, no me’l desperteu!
Que ja és molt tard!
NADAL, misteri de pau, misteri d’amor !
I davant del bressol, als ditets del Minyó,
som mudes figures d’argila, colpides de fang.
Tot i la nostra menudesa,
sota l’empremta de la Tendresa,
potser demà serem millors!
S’acosta l’hivern, s’acosta Nadal.
A la finestra entelada arriben records:
Ben al cor de la nit més obscura brilla l’estrella més alta.
Però la llum,…la LLUM DIVINA és a baix,
al Pessebre,
als ulls de l’Infant
que somriu i enamora,
tot il·luminant
MARIA – Silenci! Àngels i arcàngels atureu el cant!
Ocells, palmeres, vent no us moveu tant!
Que el Nen s’adorm! No, no me’l desperteu!
Que ja és molt tard!
NADAL, misteri d’amor, misteri de pau!
I davant del bressol, als ditets del Minyó,
som mudes figures d’argila, colpides de fang.
Tot i la nostra menudesa,
sota l’empremta de la Tendresa,
potser demà serem millors!
Antònia Torrelles Desembre 2011
