Article “La terra no embrute”, d’Anna Punsoda

Us deixem amb les paraules que Anna Punsoda li dedica a la novel·la que comentarem aquest mes a “Les llegim”, “Primavera, estiu, etcètera”, de Marta Rojals! Esperem que us agradi!

‘La terra no embrute”

Recomanar una novel·la catalana que en deu mesos ha esgotat quatre edicions és vergonyós però vull avisar als distrets i alssnobs que la van menysprear per no fer grans incursions metafísiques. Parlo de Primavera, estiu, etcètera, de la Marta Rojals, que se’ns ha venut com un retrat rural pels que voregen la quarantena.  Si l’obra només fes un ús intel·ligent del dialecte i una descripció precisa del món de l’Ebre seria una perfecta mostra de folklore. La novel·la no és bona per l’exotisme del marc en sí, sinó perquè aquest li permet explicar relacions més complexes. I és bona perquè pot gaudir-se per molts motius: les donetes devoraran una Almudena Grandes de qualitat, els militants campestres enfortiran la solidaritat comarcal que viu d’insultar Barcelona, algun cavernícola comprendrà millor la seva dona. Però els lectors més afortunats seran els fills bastards dels pobles, perquè veuran la humanitat i la brutalitat del món que han deixat i entendran perquè costa tant oblidar-lo i alhora fer-hi les paus. ‘La terra no embrute’, diu un dels personatges, un pagès sec, noble i feiner. No sé si la terra embruta però sé que t’omple de retrets quan l’arracones i que només t’acull perquè ets dels seus. Al poble se’ns estima pel que som i no pel que podem ser, i això ens va bé per excusar-nos quan fracassem i per trobar-hi escalfor després d’una patacada. Però quan entens què suposaria haver-t’hi quedat forçosament, només pots estimar-lo des de la distancia.

Si no ens haguéssim de morir, no ens enamoraríem: per això una història d’amor com la d’aquesta obra sempre dirà més de la vida i la mort que les grans incursions metafísiques. I si a més l’amor s’explica honestament i en relació als orígens, entendreix qualsevol ànima vella o jove que la cultura mal entesa no hagi ressecat.

Enllaç al seu bloc: https://annapunsoda.wordpress.com/2011/11/01/la-terra-no-embrute/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

By submitting this form, you accept the Mollom privacy policy.