L’amant xinès de Margarida Aritzeta

Avui a dos quarts d’una, a l’auditori de la Facultat de Comunicació de a URL, l’escriptora Margarida Aritzeta participarà a la taula rodona Catalunya, terra de crims —organitzada pel BCNegra— on conversarà juntament amb l’escriptor Jordi Boixadós, el periodista i escriptor Jordi Cervera, l’editor i escriptor Marc Moreno i l’escriptor Josep Torrents, amb Rafael Vallbona com a moderador. A continuació, recuperem una crítica sobre l’última novel·la d’Aritzeta, L’amant xinès.

Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta

 

L’amant xinès, títol número 9 de la jove editorial Llibres del Delicte, representa la tornada al gènere negre d’una de les nostres autores pioneres, Margarida Aritzeta. L’escriptora vallenca havia format part del mític col·lectiu Ofèlia Drachs (amb Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Joan Rendé, Isidre Grau, etc.) i a principis dels noranta va publicar tres novel·les negres: El correu de Trípoli (1990), Tie Break (1991) i El cau del llop (1992).

Al llarg dels anys següents, la seva trajectòria literària va enfilar altres camins. Ha estat conreadora de gèneres diversos, amb registres variats i rics, que l’han conduït des de la novel·la de reminiscències històriques a la juvenil. Sempre, però, amb un punt de misteri, d’intriga, de referents propis del noir que, com ella indica, mai no ha pogut abandonar totalment a l’hora de posar-se davant de la pàgina en blanc.

L’any 2013, Aritzeta va formar part del recull ˗també publicat per Llibres del Delicte˗, Elles també maten, antologia de tretze relats negres escrits per dones. La seva contribució, L’assassinat de la venedora de cupons, va representar el naixement d’una nova heroïna del gènere, la inspectora dels Mossos d’Esquadra Mina Fuster (Mina ve de Jaumina, en merescut homenatge a Jaume Fuster). El personatge va agafar força embranzida, de manera que tant l’autora com els lectors ens vam quedar amb ganes de més. I vet aquí com ara ens trobem amb l’afortunada circumstància d’estrenar protagonista i d’estrenar nissaga, ja que L’amant xinès és tan sols el primer capítol d’una nova sèrie que promet molt. Per a mi, aquest és un dels seus encerts: una nova sèrie en català que fidelitzi el lector. A diferència del que passa en altres països, nosaltres no en tenim gaires ara mateix.

Margarida Aritzeta és una autora madura, amb ofici, que es mou en l’entorn del negre com peix dins de l’aigua. Amb L’amant xinès ens atorga un llibre eficient, amè i engrescador que pot fer les delícies del lector més exigent. Hi trobem cadàvers, sang i fetge, embolics, secrets, exotisme, enamoraments. I, sobretot, el conjunt de claus necessàries per enganxar-nos amb una protagonista llaminera: una mossa guapa, llesta i desinhibida, a la trentena, amb un passat complicat i colpidor, una mare que li amarga una mica l’existència i una potent veueta interna que l’ajuda a resoldre els casos. Una professional competent, amb les idees clares, gens reprimida i prou activa sexualment.

Ambientada en les comarques tarragonines, la novel·la també contribueix a descentralitzar el gènere. Barcelona és un escenari molt utilitzat i em sembla molt oportú que hi hagi moviment “criminal” per tot el territori. D’altra banda, Aritzeta, que excel·leix en les descripcions i en l’ambientació, no deixa de petja la finalitat que hom atribueix, com a fonamental, al gènere negre. Això és: l’esperit crític i de denúncia, la voluntat de posar damunt la taula els problemes polítics i socials que ens afecten. L’amant xinès recull el temible cas Castor i s’ocupa, jo diria que per primer cop en la narrativa hispànica, de centrar una trama, plena de morts, corrupció, interessos i calés, en el tan esbombat projecte del Barcelona World.

La novel·la inclou així mateix un bonic exercici retòric, farcit de picades d’ullet musicals, culturals i literàries. Hi trobem un personatge creat com a homenatge al mític Catarella d’Andrea Camilleri que val el seu pes en or.

I fins aquí puc explicar. La resta, ja ho sabeu. L’haureu de llegir vosaltres, negrots.

Article “La terra no embrute”, d’Anna Punsoda

Us deixem amb les paraules que Anna Punsoda li dedica a la novel·la que comentarem aquest mes a “Les llegim”, “Primavera, estiu, etcètera”, de Marta Rojals! Esperem que us agradi!

‘La terra no embrute”

Recomanar una novel·la catalana que en deu mesos ha esgotat quatre edicions és vergonyós però vull avisar als distrets i alssnobs que la van menysprear per no fer grans incursions metafísiques. Parlo de Primavera, estiu, etcètera, de la Marta Rojals, que se’ns ha venut com un retrat rural pels que voregen la quarantena.  Si l’obra només fes un ús intel·ligent del dialecte i una descripció precisa del món de l’Ebre seria una perfecta mostra de folklore. La novel·la no és bona per l’exotisme del marc en sí, sinó perquè aquest li permet explicar relacions més complexes. I és bona perquè pot gaudir-se per molts motius: les donetes devoraran una Almudena Grandes de qualitat, els militants campestres enfortiran la solidaritat comarcal que viu d’insultar Barcelona, algun cavernícola comprendrà millor la seva dona. Però els lectors més afortunats seran els fills bastards dels pobles, perquè veuran la humanitat i la brutalitat del món que han deixat i entendran perquè costa tant oblidar-lo i alhora fer-hi les paus. ‘La terra no embrute’, diu un dels personatges, un pagès sec, noble i feiner. No sé si la terra embruta però sé que t’omple de retrets quan l’arracones i que només t’acull perquè ets dels seus. Al poble se’ns estima pel que som i no pel que podem ser, i això ens va bé per excusar-nos quan fracassem i per trobar-hi escalfor després d’una patacada. Però quan entens què suposaria haver-t’hi quedat forçosament, només pots estimar-lo des de la distancia.

Si no ens haguéssim de morir, no ens enamoraríem: per això una història d’amor com la d’aquesta obra sempre dirà més de la vida i la mort que les grans incursions metafísiques. I si a més l’amor s’explica honestament i en relació als orígens, entendreix qualsevol ànima vella o jove que la cultura mal entesa no hagi ressecat.

Enllaç al seu bloc: https://annapunsoda.wordpress.com/2011/11/01/la-terra-no-embrute/

Propera cita amb Les llegim!

La propera trobada de “Les llegim” no serà a l’abril, sinó al mes de maig. Com ja sabeu, solem fer els  club els  últims dissabtes de mes i, en aquest cas, hauria estat molt complicat per la seva coincidència amb la Pasqua.
Per aquesta raó, hem decidit passar ja al proper llibre, “Primavera, estiu, etcètera” de Marta Rojals, trobada que durem a terme el dia 24 del proper mes.

En aquesta ocasió, ens trobarem en un lloc diferent, el Casal Popular Sageta de Foc ( al Carrer la Nau 11), on podrem “conversar” amb l’autora.

Com sempre us diem, aneu confirmant la vostra assistència! Quantes més serem més riurem!!
rojals_fb_mail