Categoria: General

La germana.

Avui, he deixat expressar els sentiments de la meva germana. Què sentia al veure que la seva germana gran patia anorèxia? No són paraules d’una malalta però la companyia també forma part de la malaltia. Per això vull compratir un altre punt de vista, perquè no només som nosaltres les que patim, els de casa també. ——————————————————————- En aquella época… Read more →

PARA SIEMPRE.

Escribo estas líneas desde la casa de mi madre. De mis padres hasta hace poco más de un año. Cuando mi padre se fue, devino el más oscuro momento desde aquellos años, lejanos ya, en los que yo misma me sentía huérfana de todo y de todos –incomprendida, aislada, excluida del mundo que me rodeaba. En las lecciones más duras… Read more →

El meu cos, la meva llar

En els moments difícils torna el record. Reminiscència del que, estant absolutament equivocada, només em va generar sofriment. En els moments difícils ressorgeix en la memòria el vòmit. La creença que, tot i errònia, va ser ferma i insistent en un passat. La il·lusòria solució per desfogar-me, relaxar-me, dormir, desaparèixer. La conducta equivocada que va perpetuar amb més força el… Read more →

El Perfeccionismo

Si hay algo que he aprendido de la anorexia eso ha sido no tener miedo para conocerme y sobre todo entender que el autoconocimiento es un proceso que nunca se acaba… Durante los años de mi terapia, mis psicólogos me hablaron del concepto del perfeccionismo. Mis padres, mis hermanos y mis amigos, siempre me han llamado “perfeccionista” …pero una voz… Read more →

Recúerdame

Recuérdame aquellos veranos, recuérdame aquellas situaciones dónde escondía mi cuerpo con camisetas, recuérdame dónde el verano es la peor estación del año. Porque si lo olvido es importante que me lo hagas recordar, porque lo pasé mal, yo fui aquella chica que pensaba que nunca podría decir que soy feliz así tal cual, sólo acompañado de aquellas personas que quiero… Read more →

Així està la cosa

Recordo quan em deien que no faria res a la vida, quan em deien que jo era l’ovella negra, quan m’expulsaven dels llocs. Recordo els cops. Els del cor més forts que els de la pell. El rebuig, les mirades, el dit assenyalant. O fins i tot el càstig de nit a fora de la casa de colònies a cero… Read more →

HI HA UN ÚLTIM DIA DE L’ANORÈXIA?

Saber quin dia és l’aniversari de la teva anorèxia és difícil, però has pensat quin va ser el seu últim dia? El dia que va fugir de tu. I dic fugir perquè l’anorèxia no mor, l’anorèxia es controla. Perquè a vegades retorna aquell regust amarg que et va estar oxidant durant anys. Jo recordo el dia que l’anorèxia va escapolir-se… Read more →

MIRARSE.

Los pechos, apenas emergentes, refulgían bajo la luz amarilla del baño. Apenas daban sombra a recoveco alguno. La piel del abdomen, tan tersa, se replegaba sobre sí misma a la altura de la cintura cuando se quitaba los calcetines. Las caderas, aún estrechas, negaban una forma convexa al pantalón del pijama, a ambos lados. Las piernas, largas y nervudas, van… Read more →

L’ alegria de viure

Avui vull parlar del que no és un trastorn alimentari… No és un trastorn alimentari dormir plàcidament, descansar, aixecar-se tranquil·la. No és un trastorn alimentari esmorzar sense pressa el que més et vingui de gust. No és un trastorn alimentari veure’t al mirall, caminant cap a la dutxa, i que el teu cos passi desapercebut. No és un trastorn alimentari… Read more →

Sensibilidad

“Esta sensibilidad tuya es la razón por la que no tienes ganas ni de comer ni de hacer nada, esta sensibilidad tuya es la razón por la que has sufrido de anorexia, tienes que volverte un poco insensible, que no permites que las personas que te rodean te afecten tanto, tienes que dejar de ser una esponja. Tienes que creer… Read more →

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor