Categoria: General

Ítaca

La anorexia y la bulimia no son el tipo de virus que invaden tu cuerpo y te hacen despertar el día siguiente enfermo. La anorexia y la bulimia son enfermedades muy insidiosas, enfermedades que te someten y te comen por dentro muy lentamente y metódicamente. Es muy difícil percibir el mal que te están haciendo. De repente, un día te… Read more →

Quan pateixo

                En aquest fascinant viatge de la vida, hi ha persones que es mouen per la suposada i relativa raó i d’altres que ho fem guiats per aquell precís punt ben endins l’estómac, en el que volen papallones quan estic contenta i que s’endureix com una pedra quan pateixo. El problema ve quan… Read more →

El refugi bosc

Podríem dir que la vida és un refugi? Un refugi per allunyar-nos d’un altre món? Quants refugis existeixen? En quants refugis ens hem amagat, una, dues o tres setmanes o fins i tot mesos o anys? Per què tanta por de conviure amb la nostra vida?   Amaga’t però retroba’t, percep la teva escalfor, retroba les lectures de cada nit,… Read more →

No la necessitava

Cada matí em despertava al seu costat, caminàvem juntes fins a l’escola, pensàvem i reflexionàvem juntes, em sentia tan perfecte al seu costat, àgil, intel·ligent, energètica, flexible i molt poderosa, quantes noies desitjarien tenir una amiga com ella? A més, em restringia el menjar perquè tingués un cos excel·lent, m’aconsellava a estudiar a totes hores, em xiuxiuejava a cau d’orella… Read more →

“La perfección existe” y otras tonterías

Como lo habéis leído: así titulaba una revista de moda su entrevista con una conocida modelo hace unas semanas. Sin interrogantes, ni comillas (las del título son mías), ni nada, no vaya a ser que a alguna lectora le dé por cuestionarse la rotundidad de semejante afirmación. Sigue el periodista con la habitual retahíla de pseudoméritos de la susodicha: sorprendente… Read more →

Es curen els trastorns alimentaris?

  Sé que moltes persones que pateixen trastorns alimentaris es fan aquesta pregunta. Podré menjar normal algun dia? Deixaré de comptar calories? Podré ser com tothom a la festa i menjar pastís sense greus conseqüències? I portar bikini com aquelles noies que no son pas primes i semblen tan felices?   Vull ser sincera amb vosaltres: no és pas tan… Read more →

En el país de los cuerpos imperfectos

Érase una vez una chica que vivía en una sociedad donde las mujeres que cumplían unas medidas concretas se les aceptaba y alagaba. En cambio, aquellas que no seguían esos cánones de belleza se les culpabilizaba y obligaba mediante mensajes subliminales a llegar a cumplirlos.

Así, ella acepto esos mensajes que le decían que debía modificar su cuerpo para cumplir esa perfección impuesta. Empezó con dietas, deporte, tratamientos y un sinfín de medidas para conseguir la aceptación y los halagos de la gente. Nunca era suficiente.

Read more

Arrencar-se la camisa

Perduda en un refugi fosc, sense cap nord a la meva brúixola, divagava entre perpètues veus de culpabilitat dia rere dia. – Augmenta de pes d’una vegada! – Encara no has arribat al teu pes ideal. – Fins que no tinguis la regla no estaràs bé. – Saps què sembles? Una arengada. Per què havia d’escoltar consells de gent que… Read more →

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor