Autor: amb-llum-propia

Així està la cosa

Recordo quan em deien que no faria res a la vida, quan em deien que jo era l’ovella negra, quan m’expulsaven dels llocs. Recordo els cops. Els del cor més forts que els de la pell. El rebuig, les mirades, el dit assenyalant. O fins i tot el càstig de nit a fora de la casa de colònies a cero… Read more →

HI HA UN ÚLTIM DIA DE L’ANORÈXIA?

Saber quin dia és l’aniversari de la teva anorèxia és difícil, però has pensat quin va ser el seu últim dia? El dia que va fugir de tu. I dic fugir perquè l’anorèxia no mor, l’anorèxia es controla. Perquè a vegades retorna aquell regust amarg que et va estar oxidant durant anys. Jo recordo el dia que l’anorèxia va escapolir-se… Read more →

MIRARSE.

Los pechos, apenas emergentes, refulgían bajo la luz amarilla del baño. Apenas daban sombra a recoveco alguno. La piel del abdomen, tan tersa, se replegaba sobre sí misma a la altura de la cintura cuando se quitaba los calcetines. Las caderas, aún estrechas, negaban una forma convexa al pantalón del pijama, a ambos lados. Las piernas, largas y nervudas, van… Read more →

L’ alegria de viure

Avui vull parlar del que no és un trastorn alimentari… No és un trastorn alimentari dormir plàcidament, descansar, aixecar-se tranquil·la. No és un trastorn alimentari esmorzar sense pressa el que més et vingui de gust. No és un trastorn alimentari veure’t al mirall, caminant cap a la dutxa, i que el teu cos passi desapercebut. No és un trastorn alimentari… Read more →

Sensibilidad

“Esta sensibilidad tuya es la razón por la que no tienes ganas ni de comer ni de hacer nada, esta sensibilidad tuya es la razón por la que has sufrido de anorexia, tienes que volverte un poco insensible, que no permites que las personas que te rodean te afecten tanto, tienes que dejar de ser una esponja. Tienes que creer… Read more →

Lo que mi cuerpo es capaz

Dentro de nada es el cuarto cumpleaños de mi primer hijo que tuve dos años después de recuperarme. Cuando se acercan éstos días y cuando hace poco que ha cumplido su primer año mi segunda hija las emociones están a flor de piel, es un momento idóneo para pararme, respirar mirar hacia atrás y agradecer a la vida y agradecerme… Read more →

El joc dels miralls (o com aprendre dels altres)

            Edat indicada: des de la presa de consciència i fins a la fi de l’existència   Participants: 1 (individual)   Elements del joc: no s’inclouen fitxes ni taulell. La persona participant aportarà la seva pròpia honestedat, observació, autocrítica i reflexió.   Funcionament: la jugadora observarà el seu entorn, incloent les persones i les situacions… Read more →

I després de l’anorèxia, què?

I després de l’anorèxia, què? Quants cops m’ho vaig preguntar, podria comptar els centenars de vegades però res, res em convencia.   M’acompanyava una rutina esgotadora, mai podia descansar, mai. Mentre estigués desperta, m’havia de moure, contínuament, sense parar. Volia el cos perfecte. Però per què volia viure en un cos fals, si no era jo? Era una Blanca llunyana.… Read more →

MI ME CONMIGO

“… y me dice que no voy a levantarme de la mesa hasta que no me termine el plato, que sabe que me gustan los macarrones con carne encima gratinados con el queso ese, que no entiende tanta manía de no querer engordar si es que estás escuálida, se empeña en que me los coma, si me ha puesto un… Read more →

M

Dies enrrera vaig compartir amb la meva mare un recull de posts d’aquest bloc, vaig escollir-ne de diverses blogueres amb vivències, experiències i reflexions pròpies de cada una d’elles. L’objectiu era mostrar-li el que desprenen aquestes publicacions. Percebo que les han escrit persones sensibles, reflexives i creatives, les quals han dut a terme un procés introspectiu minuciós i interessant. La… Read more →

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor